Thread by @MuseuConcaDella

Benvinguts a un nou fil sobre la ciutat romana d’Isona... SENSE ROMANS. No us estem enredant, simplement volem posar el focus en els indígenes: què va passar amb els ibers d’abans, durant i després de la fundació d’Aeso? Endavant amb el #FilIBERS

Qui eren els ibers? Donem aquest nom als pobles que van habitar la franja mediterrània de la península ibèrica durant la 2a edat del ferro. El nom d’Ibèria i la descripció d’aquests pobles com a conjunt és donat pels autors grecs i llatins, que van forjar imatges com aquesta.

Quan els mateixos autors (sempre forans) entren a descriure’ls amb més detall, sí que ens parlen d’una realitat més diversa: pobles amb nom propi vinculats a un territori concret que responen de manera autònoma davant d’una guerra, per exemple.

L’arqueologia ens completa aquesta visió plural: veiem diferents patrons d’assentament d’un territori a un altre, diferències en el que produïen i diferents maneres de plasmar el poder dels grups dirigents mitjançant monuments, per exemple.

Obrim un parèntesi: si hi voleu aprofundir, aprofiteu per visitar l’exposició #EnigmaIber al @macarqueologia!

Tornem als ibers del Pallars des de la doble perspectiva que exposàvem: fonts escrites i arqueologia. Malgrat que no hi ha cap referència antiga que els associï el territori amb un poble iber determinat, diversos autors l’han assignat als ilergets, als jacetans o als lacetans.

Si ens centrem en l’arqueologia, al Pallars es coneixen restes ibèriques als jaciments dels Llirians del Mas-les Torres (Salàs de Pallars) i el Planell de Santa Maria (la Pobla de Segur). En tots dos casos es tracta de camps de sitges, i proven la iberització ja des del s IV aC.

En conclusió, ara per ara ni les fonts escrites són prou explícites ni tenim prou dades arqueològiques per adscriure el Pallars a un o altre poble.

Ajustem encara més el zoom: què en sabem de la ciutat ibèrica d’Isona? Estava situada al centre de la Conca Dellà, sobre la mateixa serreta on després hi va haver la ciutat romana d’Aeso i l’actual Isona. Aquesta superposició fa que tan sols en coneguem alguns pocs detalls.

El primer, que la ciutat estava emmurallada, com posa de manifest aquest tram de base atalussada localitzat els anys 1993-1994 per l’equip PRAMA just a sota de la muralla romana del carrer de la Torreta. La seva fesomia recorda a la d’altres ciutats ibèriques.

Just en la mateixa zona es van excavar unes habitacions ibèriques que quedaven fora de la ciutat. La mateixa excavació va descobrir un abocador amb molta ceràmica (vasos i àmfores de vi) d’Itàlia, que va plantejar una pregunta: hi havia hagut un campament romà a la vora?

Però aturem el carro, continuem una mica més en l’època anterior a l’arribada dels romans. A poca distància a l’oest d’Isona, al jaciment del Serrat dels Espinyers, s’hi va excavar un conjunt de sitges que posen de manifest que la ciutat centralitzava la producció de la zona.

Ara sí, arribem al moment fatídic: a la II guerra púnica, romans i cartaginesos lluiten a la península ibèrica. Uns i altres s’alien amb diferents pobles ibèrics que, fins i tot, van canviant de bàndol.

Roma guanya la guerra i incorpora els territoris ibers com a províncies l’any 197 aC. Molts pobles ibers es revolten però els romans, liderats per Cató, els dominen en tan sols 2 anys. Atenció, perquè aquí sí tenim una dada directa sobre Isona:

Plini el Vell diu que la ciutat és estipendiària, és a dir, que va ser penalitzada amb el pagament d’un impost. Probablement, com a càstig al posicionament de la Isona ibèrica durant la revolta. Per tant, rere la conquesta la ciutat ibera segueix habitada i pagant als romans.

Recuperem ara el que dèiem sobre un possible campament romà en base a l’abocador de la muralla: les excavacions al Serrat dels Espinyers van permetre localitzar uns fossats que probablement protegiren un campament a finals del segle II-inicis de l’I aC.

Aquesta datació del campament és molt suggeridora: hi havia tensió amb els indígenes? Té a veure amb la fundació de la ciutat romana? Es tracta d’un campament de l’època de la revolta de Sertori?

Sigui com sigui, entre el 100 i el 80 aC passen moltes coses:
- la ciutat ibèrica encara existeix
- té just al davant un campament romà
- decideixen refundar la ciutat a la romana
- s’encunyen monedes “ibèriques” a la ciutat.

Irònicament, és en aquest context quan se’ns dona a conèixer el nom de la ciutat ibèrica gràcies a l’encunyació de monedes. Sí, la ciutat és romana i es fan monedes per necessitats romanes, però la inscripció és en signari ibèric: eśo, que en llatí anomenaran Aeso.

L’ús de la llengua ibèrica es podria entendre com una “concessió” per part dels romans (de fet, Sertori juga obertament la carta de donar peixet als indígenes), però en qualsevol cas evidencia que la cultura dels ibers i la seva llengua encara eren vives.

Aquesta enumeració ens pinta un panorama en el qual els ibers d’Isona, que ja porten un segle sota el domini romà, cada cop estan més adaptats a la nova situació i ocupen un lloc en la xarxa productiva i territorial romana. Els “romans” de la fundació d’Aeso són ibers aculturats.

Fins aquí el #FilIBERS, si us ha agradat us agrairem que el compartiu! 😃

Si hi voleu aprofundir, tot seguit us enllacem alguns articles d’interès:
- Sobre l’adscripció d’Isona a una o altra tribu academia.edu/38466524/_Aeso…👇👇

- Jaciment de Llirians del Mas-les Torres raco.cat/index.php/RAP/…
- Camp de sitges del Serrat dels Espinyers
researchgate.net/publication/29…
- Campament Serrat dels Espinyers
raco.cat/index.php/Pyre…
- Epigrafia ibèrica a Aeso
academia.edu/9509275/L_epig…