Ara que han començat els #JocsOlímpics de #Tokio, és bo recordar el gol que el 1936 feu #Hitler al moviment olímpic: la incorporació de la carrera de relleus amb la torxa olímpica @Historieseuropa Obr fil: 
L'agost de 1936 feia tres anys que Hitler havia arribat a la cancelleria alemanya. Estava pletòric de poder presidir els Jocs Olímpics de Berlín. Foren els primers que es televisaren. El #Führer volgué aprofitar aquella oportunitat tan mediàtica.
La utilitzà per propagar les seves teories sobre la superioritat de la “raça ària”, encarnada pels alemanys. Estava convençut que aquesta “raça” havia assolit el seu màxim esplendor a la Grècia clàssica, on havien emigrat els antics teutons a la recerca d’una clima més bo.
Carl Diem, l’ideòleg esportiu del #nazisme, tingué una pensada per escenificar la vinculació de l’Alemanya moderna amb la pàtria d’Homer: introduí en l’olimpisme un nou element, la #torxa.
La flama olímpica ja havia estat adoptada en els Jocs d’Amsterdam de 1929. En aquella ocasió un peveter es mantingué encès durant les dues setmanes que duraren les competicions. Es recuperava així un altre costum de les antigues Olimpíades, on el foc era un símbol de puresa.
A Berlín, però, la flama adquirí un nou simbolisme amb la torxa, portadora de llum i progrés. Des de l’òptica nazi, la torxa de la civilització havia anat passant de “raça” en “raça”.
Primer havia estat en mans dels grecs, els pares culturals d’Occident; després dels romans, i finalment dels alemanys, que es presentaven com a hereus directes del llegat clàssic.
Això suggerí a Diem una nova idea: la carrera de relleus de la flama olímpica des de Grècia fins a la ciutat amfitriona. El punt de partida pogué ser la carrera de torxes o lampadedromia, l’única prova col·lectiva que s’arribà a disputar a l’antiguitat.
En els Jocs de 1936, 3.422 atletes recorregueren, en dotze dies, els 3.422 kilòmetres que separaven Olímpia de Berlín, passant-se uns als altres la torxa olímpica.
L’escena, plena de solemnitat, fou recollida per la cineasta del règim, Leni Riefenstahl, en la seva cèlebre pel·lícula "Festa dels pobles"
El pare dels jocs olímpics moderns, el baró francès de Coubertin, va aplaudir aquella iniciativa en considerar-la una oportuna ampliació del ritual olímpic.
Coubertin no s’adonà que en realitat es tractava d’infiltrar continguts ideològics nazis en uns jocs que ell mateix havia rescatat de l’oblit quaranta anys enrere per glorificar la concòrdia i la igualtat entre nacions.
A Berlín, tanmateix, Hitler veuria qüestionades les seves teories sobre la “raça ària” amb les contundents victòries de l’afroamericà Jesse Owens i l’hongaresa Ibolya Czak, d’origen jueu. La politització dels Jocs seria una constant des d’aleshores.
Més informació a antonijaner.com/publicacions-2…
HI HA UN ERROR: Els Jocs Olímpics d'Amsterdam varen ser el 1928 i no el 1929.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
