Antoni Janer Torrens Profile picture
Aug 1, 2021 13 tweets 5 min read Read on X
Els reis ja són a #Marivent. Si avui #Saridakis aixecàs el cap de la tomba i veiés com es vulnerà el seu testament, diria "Tapa, tapa, tapa!". Vet aquí la història d'una usurpació. Obr fil:
Ioannes Saridakis va ser un artista nascut el 1877 a la ciutat egípcia d’Alexandria. A 18 anys emigrà a Xile, on feu fortuna com a enginyer de mines per poder-se dedicar a la seva gran passió: l’art.
Un dia, a Santiago de Xile, Saridakis va visitar una exposició del pintor mallorquí Antoni Ribas. Quedà tan meravellat dels seus paisatges impressionistes que no dubtà a visitar-los en persona.
Saridakis desembarcà a Mallorca per primera vegada el 1920 de la mà de la seva dona xilena. Al cap de tres anys la parella decidí establir-s'hi definitivament. Així compraren un solar a Cala Major, a 5 km de Palma, on construïren la residència de Marivent.
L’edifici s’acabà de construir el 1925 i fou obra de l’arquitecte mallorquí Guillem Forteza. Disposava de 33.000 m2 amb jardins i pinars i una gran torre. Saridakis gaudiria de les belles vistes sobre la badia de Palma fins a la seva mort el 1963. Tenia 87 anys.
El 1965 la vídua de Saridakis donaria a la Diputació Provincial de Balears el palau i la seva important col·lecció de 1.300 obres i més de 2000 llibres. Hi posà, però, una condició: aquell fons artístic s’havia de convertir en un museu gratuït obert a tothom.
A principi dels 70 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia, començaren a venir a passar l’estiu a Mallorca. Com que sempre s’allotjaven en diferents hotels, les autoritats illenques consideraren oportú cercar-los una residència fixa.
De seguida es pensà en Marivent ateses les seves excel·lents condicions de seguretat. Hi havia, però, un inconvenient. Els estatuts de la Fundació Saridakis no contemplaven la possibilitat que aquell edifici es convertís en una finca privada.
El text legal tan sols recollia que Marivent podia servir, ocasionalment, com a residència de caps d’Estat. I Joan Carles només comptava des de 1969 amb el nomenament de successor de Franco.
Això, tanmateix, es va resoldre el 1973. A l’estatut s’hi va afegir “caps d’Estat i successors”. La família de Saridakis acatà a contracor la decisió, però no volgué que les obres del museu es quedassin a la nova residència reial d’estiu. El 1988 la justícia li donaria la raó.
Així, el Consell insular de Mallorca va haver de retornar tota la col·lecció de l’artista als seus hereus, els quals se l’emportaren a Barcelona.
Fa uns anys, seguint la primera voluntat de Saridakis, el Govern balear aconseguí almanco que els Jardins de Marivent s’obrissin al públic fora, però, del període de vacances de la monarquia.
Si les parets de Marivent parlassin!
arabalears.cat/societat/avent…

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Antoni Janer Torrens

Antoni Janer Torrens Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @BatecsClassics

Aug 9, 2022
Més històries del #BoomTurístic sobre qui és qui en l’aristocràcia hotelera:
Simó Barceló Obrador (1902-1958). Natural de Felanitx, el 1931 comprà el seu primer camió amb el qual constituí Autocares Barceló. El 1954 obria la primera agència de viatges a Palma, Viajes Barceló.
I el 1962 Gabriel, el fill del patriarca, ja fundava la divisió hotelera del grup, Barceló Hotels. En canvi, el seu germà Sebastià, mort el 2009, s’encarregà de l’empresa de transports.
Read 19 tweets
Aug 6, 2022
Avui se celebra la 48 edició caminada “Del Güell a Lluc a peu”, considerada una de les primeres grans mostres de mallorquinitat. Els seus orígens estan relacionats amb un simple #sifó. Image
La idea sorgí el 17 de juliol de 1974 arran d’un accident al bar Güell de Palma, ja desaparegut. Situat al cap de cantó entre els carrers Aragó i Torcuato Luca de Tena, era regentat pel carismàtic Bartomeu Barceló Quetgles, més conegut com a Tolo Güell. Image
Aquell dia un grup d’amics que feien tertúlia pegaren un bot de la cadira en sentir una forta detonació. Era la filla de l’amo, Maria Rita, de sis anys, que havia patit l’explosió d’un sifó que tenia entre les mans. ImageImage
Read 14 tweets
Feb 19, 2022
Més històries de peninsulars durant el #BoomTurístic. A Mallorca serien coneguts com a #forasters (#murcians a Eivissa). Obr enfilall per reflexionar sobre aquest polèmic concepte:
En un principi, #foraster només al·ludia a l’origen ultramarí d’aquells nouvinguts. Avui el terme fa referència als castellanoparlants que mantenen una actitud hostil cap a la cultura illenca. Hi hagué casos de #xenofòbia amb la lamentable expressió “barco de rejilla”.
Amb tot, alguns casos d'integració deixaren en evidència més d'un mallorquí. Ja ho diu l'expressió: “M’estim més un foraster integrat que un mallorquí renegat”.
Read 13 tweets
Feb 18, 2022
Més històries dels #peninsulars que arribaren a #Mallorca als anys seixanta amb el #BoomTurístic. El bisbe #TeodorÚbeda hagué d’intervenir davant la situació d’#esclavitud encoberta que patien en alguns hotels. Obr enfillal:
El 27 de novembre de 1972 Úbeda adreçà una carta als mallorquins amb les següents paraules:

“Preguntémonos todos -vosotros y yo el primero- queridos mallorquines: ¿Qué actitud tomamos frente a nuestros hermanos inmigrados? ¿Los acogemos -quizá los despreciamos-? ...
¿Les tratamos con justicia en la distribución y remuneración de puestos de trabajo? ¿Facilitamos y promovemos, con respecto y sin prejuicios, una progresiva integración de estos hermanos nuestros en nuestra sociedad?....
Read 11 tweets
Feb 17, 2022
Entre 19960 i 1970 arrribaren a Mallorca prop de 130.000 persones procedents de de les zones rurals més pobres de la Península, principalment d’Andalusia. Visqueren com a esclaus en situacions infrahumanes. Obr enfilall per explicar aquesta història poc coneguda del #BoomTurístic Image
En un primer moment només venien els homes a fer la temporada d’estiu. Després, però, s’acabaren instal·lant a l’illa amb les seves famílies. Tractats despectivament com a #forasters, ocuparen els llocs de feina que no volia la població illenca.
La llei franquista obligava a oferir allotjament i menjar als treballadors de l’hoteleria que visquessin enfora de casa seva. Els empresaris, però, no volien fer cap inversió extra. Image
Read 13 tweets
Jan 26, 2022
Fent de #TuristaDeCoaUll, em trob amb una sèrie de #hits sensacionals enregistrats a Menorca. Amb ganes de conèixer el dictamen d'@amadeucorbera
I en el numero 1: “Hay que venir al sur’ (1978), de la diva italiana #RaffaellaCarrà. El videoclip es va rodar al port de Pollença, a l’hotel Formentor, però també a Cala en Porter i el port de Maó
El el número 2 "Summer love", de Phil Trim, rodat el 1978 Cala en Brut
Read 5 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(