Thread by @jordipinyol

D’aquí un mes, el proper 20 de setembre farà 50 anys de les inundacions de 1971. Provocades per una gota freda, les pluges van produir importants inundacions. Ara que tinc temps per les vacances, obro un fil amb unes quantes dades i conseqüències.

La zona més afectada va ser el Delta del Llobregat però els efectes de la inundació van ser especialment greus a Martorell, Cornellà, Terrassa, El Prat de Llobregat, Girona y Figueres. Van morir 21 persones, 14 a la província de BCN (3 a Olesa de Montserrat).

Les pèrdues van ser de 7.000 milions de pessetes (835 milions d’euros de 2013). Pels 40 anys de l’aiguat, @LaVanguardia va fer un recull dels enllaços a les pàgines del diari que parlaven del episodi catastròfic. Un autèntic viatge en el temps. lavanguardia.com/hemeroteca/201…

Què va passar? El dia 20 de setembre de 1971 es van produir unes importants pluges a la pràctica totalitat de Catalunya. La quantitat més important en 24 hores es va recollir a #Esparreguera amb 308 mm. El cabal del Llobregat a Martorell va ser enorme.

Segons Llasat a la Gota fría, les pluges van afectar la pràctica totalitat de Catalunya i part d’Aragó, però principalment a la província de Barcelona. Aquestes van anar del dia 19 fins el 23 essent màximes el dia 20. A la imatge, les pluges del dia 20.

Per posar en context les pluges (els 308 mm): segons Enric Gili a el Temps a Esparreguera, l’episodi de 1971 és el més important de pluja registrada en 24 hores, seguit pels 212,5 mm de 26 de setembre de 1962 i pels 135 mm de 6 de novembre de 1907.

El cabal màxim instantani del Llobregat a Martorell, és a dir, la quantitat màxima d’aigua que va portar el riu, va ser de 3.080 m³/s, el valor més gran del segle XX. Per comparar, l’any 1962 va ser de 1.550 m³/s i l’any 2000, de 1.400 m³/s. Foto: Martorell Viu.

La pluja s'expressa en mm o l/m². 1 mm equival a 1 litre per metre quadrat, o sigui que els 308 mm equivalen a 308 litres en un metre quadrat. El cabal s’expressa en m³/s o l/s, i 1 metre cúbic per segon equival a 1000 litres per segon. Per Martorell passaven 3.080.000 l/s.

A Esparreguera les conseqüències van ser molt importants, sobretot a la Colònia Sedó i els seus voltants. A la foto el pont de l’actual C-1414 sobre el riu Llobregat durant la riuada de 1971. Foto: @AjuntamentOlesa olesademontserrat.cat

Potser la conseqüència més icònica va ser la destrucció de la Palanca. Amb 95 metres, va ser reconstruïda diverses vegades pels efectes de les riuades fins 1971, que va quedar impracticable i pel seu poc ús, no es va reconstruir. A la foto, la riuada del 1971 (Font: AHMOM).

Així va quedar la Palanca després de la riuada. Al fons digital fotogràfic del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es poden consultar més de 130 fotografies dels efectes de la inundació a la Colònia Sedó, al camí i a la central del Cairat i el seu canal. Foto @MNACTEC

Actualment està previst reconstruir la Palanca en el marc del projecte Vies Blaves impulsat per la @diba
esparreguera.cat/actualitat/not…

Les destrosses a les instal•lacions de la Colònia Sedó van ser considerables. A la foto, la inundació amb l’edifici de les filatures al fons. Foto d'Esteve Forn extreta de aesparreguera.com

En una foto actual he assenyalat, aproximadament, per on aniria l’aigua de l’anterior imatge tan sols per tenir-ne una referència.

Al fons a la dreta de l’anterior fotografia hi ha les comportes de la turbina. En aquesta foto es pot veure l’estat després de la riuada. Foto @MNACTEC .

Es van veure afectades diverses parts de la fàbrica. A la foto del @MNACTEC , l’interior de la fàbrica.

Les turbines també van ser afectades. A la foto la Turbina de Broquetes. Foto @MNACTEC .

El camí d’Esparreguera a Can Sedó va patir importants conseqüències d’esllavissades, despreniments i l’erosió de les aigües.

Actualment, segueix patint moviments de vessant i d’erosió. El 2018 @esparreguera hi va fer obres (esparreguera.cat/actualitat/not…). La @diba va licitar projecte i obres el 2019 (cido.diba.cat/contractacio/8…) i hi realitzarà obres el 2024 (esparreguera.cat/actualitat/not…)

Una altra conseqüència va ser el tancament definitiu de la Puda. El 1958 el balneari va tancar però el 1964 va tornar a funcionar com a restaurant fins el 1971 (el riu va pujar entre 13 i 15 metres i va destruir part de l’edifici). Foto: @AjuntamentOlesa olesademontserrat.cat

Pot tornar a passar? Segons els valors màxims instantanis de cabal, el període de retorn (temps mitjà entre dos esdeveniments de mateixa magnitud) pel cas de 1971 seria de 500 anys.

Això vol dir que el fenomen el podem considerar rar a escala d’una vida humana, però no vol dir que han de passar obligatòriament 500 anys per tornar-se a produir. Les inundacions són recurrents a Catalunya: www3.amb.cat/repositori/CAN…

Hem de ser conscients que part de l'activitat humana se situa en zones potencialment inundables, per tant, estem exposats a les inundacions. La Colònia Sedó està en la zona potencialment inundable segons criteris geomorfològics del MPRG25M del @ICGCat app1.icgc.cat/bd/mapes/igc_G…

I segons l'@aigua_cat , part de la Colònia se situa en la Zona de Flux Preferent.

Amb el canvi climàtic, es preveu un augment dels fenòmens extrems (ipcc.ch/report/ar6/wg1/). Encara que al sud d’Europa s’esperi un augment de les sequeres i una disminució de les inundacions cal que no oblidem la possibilitat de patir inundacions extremes com les de 1971.