Thread by @Strateg18931712

1) Com que darrerament gairebé no escric m'animaré a fer un enfilall.
Voldria compartir algunes "reflexions".
Algunes són opinions i d'altres poc més que pensaments, que en conjunt m'ajuden a entendre millor la situació i els camins que crec que aniria bé seguir.

👇

2) CONFLICTE:
Cal un alt nivell de conflicte amb l'estat. Ñ ha de ser ingovernable i ha de rebre molta pressió.
Fonts de pressió objectiu:
- Europa
- IBEX 35
- Partits polítics
Mesures per generar pressió:
- Front judicial
- Front econòmic
- Front polític
- Front cultural

3) Front judicial:
No podem desestimar la força d'aquest front. L'estratègia que hi ha en marxa serà necessària, en combinació amb la de la resta d'àmbits, per justificar a nivell internacional el canvi d'estatus.
Com altres bé expliquen, cal estar més alerta al TJUE que al TEDH.

4) Front econòmic:
Si els més de 2 milions de votants de l1-O cancel.lessin els seus contractes amb les empreses de l'IBEX 35 (subministraments, banca, assegurances...), cosa que en general no ha passat, parlaríem, en suma, de pèrdues milionàries per a aquestes empreses.

5) Tot i que avui dia hi ha iniciatives en marxa, el TC va córrer a desactivar les que tenien major altaveu. Caldria fer una campanya de més volada, tot i l'esperada repressió posterior. Els diners no tenen ideologia i aquestes empreses abans vendrien sa àvia que perdre calés.

6) Front polític:
Aquest és realment complicat donat que els partits polítics són i es comporten com GRANS EMPRESES. I els polítics, amb honroses excepcions, és comporten com treballadors d'una organització on poder prosperar econòmicament i aconseguir rellevància pública. PODER.

7) Com deia al principi, Ñ hauria de ser ingovernable, i ara com ara el que s'està fent és el contrari. El major "enemic" de l'estat és el que li està donant estabilitat. Els canvis sorgeixen de les revolucions i aquí s'està fent el contrari. Se'ns calma mentre es dóna suport al

8) govern español. Ja ho vaig dir fa temps i ho torno a dir: si l'objectiu és la indy, ens aniria millor amb el PP governant a Ñ. Són molt menys hàbils que el govern de PSanchez (molt més ben assessorat del que sembla) i tenen gran facilitat per mobilitzar el poble català.

9) Europa ha de trobar-se amb una Ñ totalment desestabilitzada i, ara mateix, està comprant la situació actual: un govern "moderat" ple de promeses de canvi i baixades de pantaló a EU que ha desactivat el govern Cat (fins al punt de tenir el seu suport polític). Anem a l'inrevés.

10) Pel que fa a la taula de diàleg, és un absurd. L'únic acceptable seria una taula de negociació, de tu a tu, per pactar les condicions de la separació. Amb l'actitud actual no es passarà d'unes millores econòmiques d'àmbit autonòmic que no solucionaran res.

11) Així que, tornant al que deia abans, si els partits es comporten com empreses, cal forçar una situació en la que aquestes empreses es vegin obligades, per supervivència, a anar en la direcció que ens interessa.
Compadeixo els presos, així com els exiliats,

12) però tenim moltíssima gent que ha patit repressió, violència, humiliacions, que s'han deixat la pell o que, senzillament, i no per això menys important, han dipositat la seva confiança, esforços i il·lusions en un projecte que els partits van prometre tirar endavant, sí o sí,

13) peti qui peti, "encara que acabem a la garjola", amb promeses incomplertes i, a sobre, modificades amb el passar del temps, com demostren les hemeroteques, plenes de frases taxatives i èpiques que han quedat en no res. Falta d'honor.

14) I sota aquestes promeses van rebre els nostres vots, que són els que els donen el seu sou junt amb l'enorme responsabilitat de ser els nostres representants a nivell polític, els qui han d'exercir la voluntat d'aquells que els han escollit. I si no poden fer-ho, que s'apartin

15) Voldrieu un metge que mata els seus pacients per mala praxi? Un policia que infringeix la llei i delinqueix? Un jutge que prevarica? Doncs tampoc podem acceptar un polític que menteix o que no compleix les seves promeses. També ho haurien de veure ells.

16) Front cultural:
Em centraré en el punt que trobo més important: la llengua.
Ja sé que se'n parla molt, però hi insistiré: a Cat cal parlar en català amb tot aquell que viu aquí i, sobretot, en les comunicacions comercials i institucionals. Tota empresa i institució està

17) obligada, per llei, a entendre'ns quan ens comuniquem en català (tot i que per cortesia del TC l'atenció verbal de les empreses pot ser en castellà, tot i que la llei diu una altra cosa). Però, si més no, cal que nosaltres ens expressem en català amb la convicció que és

18) el nostre dret i la manera de mostrar la utilitat de la nostra llengua a aquells que no la parlen, especialment els nouvinguts. Si la llei no els obliga i nosaltres no la fem servir amb ells, molts no faran l'esforç d'aprendre-la. Clar i català.

19) I amb això tanco l'enfilall. L'he escrit tot seguit i em deixo coses a dir, però en resum és el que volia expressar.
PS: continuo pensant que quan la situació econòmica faci el pet, la gent treurà les forces per tornar a apretar fort. I qui governi ens haurà de seguir.