Durant la Germania de València, en 1520, s’organitzà la defensa de la ciutat establint esquadrons dels gremis en diferents punts de la ciutat. Hui estarien ubicats al Tossal, l'av. de l’Oest, la plaça de l’Ajuntament, la de Tetuan i la de la Mare de Déu. Fil amb l’ordenació! 👇
“Los officis han d’estar repartits en cinch parts ab totes ses banderes en la forma següent. En lo Toçal: Perayres, Sparters, Calderés, Tintorés de seda, Blanquers, Armers, Argenters, Sucrés. Los que han de guardar la plaça dels Pellicers: Velluters, Carnicers...
Corredors de coll, Corders, Ferrers e Manyans, Flaçaders, Pellicers, Peyxcadors, Abaxadors, Aluders. Los que han de guardar lo corral de Sant Francesch: Teixidors de llana e de lli, Sabaters, Assahunadors, Vanoners, Calsaters, Fusters, Traginers, Tapiners. Almudí, Speciers.
Los que han de guardar la plaça de Preÿcadors: Primo, los Sastres, Guanters, Pellers, Cinters e Corregés, Corredors de orella, Flaquers, Velers, Sobrerés e Passamaners, Mathalafers, Barretés, Filadors de seda, Boters, Barbers.
Los que han de tenir socorro per a foch han d’estar a la plaça de la Seu: los Obrers de vila, los Pedrapiquers”. No debades, els gremis en armes van ser el gran suport de la rebel·lió agermanada a les principals ciutats i viles del Regne de València. La cosa acabà malament, però!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
9 d'Octubre, el dia que commemorem el naixement del Regne de València i les seues institucions de govern, que amb el temps donaran lloc a la identitat col·lectiva valenciana. Però cal no oblidar que això es va produir sobre la massacre d'una altra societat i d'això parlarem hui🧵
1) Tothom sap que Jaume I va expulsar una part de la població indígena del Regne de València i que una altra part hi va romandre fins a la definitiva expulsió de 1609, uns 370 anys després de la conquesta. Però com es va arribar a eixa situació i en quines condicions van quedar?
2) En realitat el procés no estava totalment planificat, ja que l'expulsió o no de cada lloc depenia de la importància de cada població, de la resistència o no dels seus habitants, i també de qui fora el seu nou senyor. Però anem a pams, que cal paciència per a entendre-ho.
Continuem amb el 9 d'Octubre, i hui parlarem de “la mocaorà”. Un costum molt bonic originari del Cap i Casal, que per sort es va estenent a poc a poc per tot el país. Què és, i quins orígens té? Parlem-ne! El fil🧵és quasi igual que el de fa dos anys, però amb alguns matisos.😉
1) Primer aclarim què és per a la gent que no ho conega bé. La mocadorada és un conjunt de massapans, ara vorem quins, que s'embolcallen en un mocador de seda per al coll i tot plegat es regala a la parella per Sant Donís. Molts consideren que és el Dia dels enamorats valencians.
2) També cal aclarir que la mocadorada està formada per dos tipus de dolç: d'una banda la piuleta i el tronador, que van al centre, i de l'altra les fruites que les envolten. Tot és massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de rovell d'ou i es couen al forn seguint la...
Ahir es va publicar esta notícia sobre l'excavació d'una necròpolis bizantina a Rojals, a la Vega Baja del Segura, amb diverses tombes col·lectives que pareixen demostrar l'arribada de la pesta justiniana a la costa de la península Ibèrica. Fem un minifil🧵diarilaveu.cat/noticia/12129/…
Abans de res, bizantins a la Vega Baja? Açò hi ha gent que ho desconeix, però al segle VI l'emperador romà d'Orient, Justinià, va voler recuperar el desaparegut Imperi Romà d'Occident i es va llançar a conquerir-lo. Va aconseguir tota la península itàlica i la costa de la Ibèrica
Ací van crear, doncs, la província de Spania, que segons s'ha dit sempre ocupava la costa de la península des del riu Xúquer fins a l'Atlàntic. Actualment està en discussió si València en va formar part, però no ve al cas. No van poder penetrar més per la resistència visigòtica.
És 9 d'Octubre, i com cada any venim a recordar que hui no celebrem cap conquesta, ni encara menys la imposició d'una societat sobre una altra en una llunyana edat mitjana. Hui commemorem el naixement del poble valencià, i el 9 d'Octubre només és una data simbòlica com una altra.
Des d'un punt de vista modern, celebrar el naixement dels valencians el dia en què un rei medieval va prendre una ciutat que no era seua, matant i expulsant gent, no és allò ideal. Però fa 684 anys que la data se celebra, i en cada època se li ha donat una significació diferent.
En 1338 sí celebraven la victòria sobre els moros i donaven gràcies a Déu, i al segles XV i XVI ja era una excusa com altra per a demostrar poder municipal. Però cal no menystenir el paper de la festa en la memòria històrica i la identitat. Sabien que celebraven els seus orígens.
Tots sabem que celebrem el 9 d'Octubre per ser la data d'entrada de Jaume I a la ciutat de València en 1238. Però, tot i celebrar-se oficialment cada any el 4 de Desembre, la que no ha estat mai clara és la data de la presa d'Alacant per part de l'infant Alfons de Castella...👇
Ho explica ací @JorgePay1: alicanteplaza.es/en-que-fecha-c…. I apunta que el dia que se celebra és el 4 de desembre, però no es té clar si la presa va ser en 1244, 1247 o 1248, com tradicionalment es diu.
De fet, així apareix, com si fora sense quasi cap dubte el 4 de desembre de 1248, en l'Alicantepedia: alicantepedia.com/fotografias/co…. Però, com van explicar Rafa Azuar i Juan Manuel del Estal fa temps en la "Historia de la ciudad de Alicante"...
Continuem amb la setmana del 9 d'Octubre. Sabíeu que en la primavera de 1238 Jaume I se'n va anar de dinarot amb uns musulmans en plena guerra de conquesta? Per a nosaltres pot resultar molt estrany, però té la seua explicació. Vos ho contem hui breument en un fil. 👇
Jaume I estava al Puig, des d'on encalçava València, però els castells de més al nord fins a Borriana encara estaven en mans andalusines i la població refugiada a dins. En aquell precís moment es va rendir el castell d'Almenara, i altres castells del voltant els van voler seguir.
Per això un missatger de les aljames de Vall d'Uxó, de Nules i de Castro (actual terme d'Alfondeguilla) es va presentar en el campament per a anunciar al rei la intenció de rendir-se si arribaven a un acord beneficiós per a tots, i Jaume I va acceptar seure a parlar amb ells.