Grup Harca Profile picture
Oct 4, 2021 25 tweets 11 min read Read on X
Fa uns dies @beittam ens demanava si podíem fer un fil sobre l'origen de la mocadorada. És un tema recurrent quan s'acosta el 9 d'Octubre, tot i que no està gens clar, però si ens ho demanen no podem dir que no, així que allà va el fil de hui amb alguns aclariments...👇 #amanar😜
1) Primer cal recordar per als despistats que la mocadorà està formada per dos tipus de dolços: d'una banda la piuleta i el tronador (després vorem què són) i per una altra les fruites. Tots són de massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de crema i es couen al forn...
2) ...seguint la mateixa recepta que la casca de Reis, mentres que les fruites no es couen, són una massa crua d'ametla molta, sucre, aigua i colorants. Pareix que no, però la diferència és important per a conéixer l'origen d'un i altre dolç, perquè probablement no fou el mateix.
3) Començant per les fruites, primer de tot cal recordar la llegenda que tothom coneix i sempre es repetix, segons la qual són en record de la fruita que els musulmans van oferir a Jaume I (o a la reina Violant, segons versions) quan van entrar a València el 9 d'Octubre de 1238.
4) Això, a banda de no tindre cap fonament documental, a ningú se li escapa que és inversemblant: el 9 d'Octubre ja no quedaven andalusins dins la ciutat, si en quedaven estarien famolencs després d'un any de setge, i és evident que no apreciarien massa al rei cristià conqueridor
5) Tot i això, les llegendes són interessants perquè ens informen sobre la societat que les ha inventades, i esta ens ensenya com ha considerat tradicionalment la societat valenciana a Jaume I, almenys a nivell popular: un home bo que ens va crear i al qual cal homenatjar.
6) Llegendes a banda, quin és el vertader origen de les fruites de massapà? Realment ningú no l'ha justificat encara, però anem per parts. La tradició de menjar massapà a València en festes especials és d'origen medieval, almenys de principis del segle XV, i està ben documentada.
7) La documentació municipal del XV i el XVI va plena de despeses en dolços i confits pagats pel municipi per a regalar i afalagar els visitants il·lustres: torrons blancs, citronats, pinyonades, pasta real, marçapans, que anaven en riques safates de ceràmica de Manises decorada.
8) A l'edat mitjana el sucre era molt car. Al principi venia d'Orient i el preu era estratosfèric, només amb usos medicinals i de luxe. Quan al segle XIV comença a produir-se en Occident, com ara a Sicília, Granada o València, el preu baixa. Però no se'l podia permetre qualsevol.
9) Per això els confits, elaborats amb sucre de canya, eren productes refinats que no tothom podia consumir, i eren emprats per afalagar gent il·lustre. Quan es va començar a produir a Canàries i Amèrica el preu va baixar més, i es va començar a popularitzar a poc a poc.
10) Ara bé, que els rics menjaren massapà per Sant Donís al XV no vol dir que ja tinguera forma de fruites. Això degué vindre més tard, i tot indica que el costum va vindre de fora, cosa que poca gent sap a València: el seu origen podria estar a Sicília, concretament a Palerm.
11) Allà es fa per Tots Sants un massapà més dolç anomenat "frutta martorana" o "frutta di Martora" que, com podeu vore a les imatges, és pràcticament idèntic a les nostres fruites de la mocadorada, tot i que allí encara els donen un aspecte més realista i acabat espectacular.
12) El nom els ve pel convent de Santa Maria de l'Almirall o de la Martorana on, suposadament, es van inventar les fruites per a afalagar el Papa en substitució de la fruita de l'hort, si bé això sona un poc a llegenda i no pareix que tampoc els sicilians coneguen el seu origen.
13) És possible que en algun moment indeterminat la frutta martorana arribara a València i els confiters començaren a donar-li al massapà tradicional de Sant Donís la mateixa forma. Cal investigació. Però recordeu que el contacte entre la Corona d'Aragó i Sicília fou molt estret.
14) Pel que fa a la piuleta i el tronador, tampoc està molt clar quin és l'origen però ací pareix haver més consens i l'explicació està més estesa: els haurien inventat els confiters al segle XVIII com a protesta per la prohibició de tirar coets després de la Nova Planta de 1707.
15) Certament, la piula i el tronador són dos tipus de coets pirotècnics, i ambdós estan documentats a València des d'època medieval. A més, també és cert que la relació entre la pólvora i el 9 d'Octubre està ben arrelada València des de principis del segle XV en avant.
16) Sabem que la nit anterior al 9 d'Octubre era una gran festa. S'encenien alimares en totes les torres de la ciutat i es tiraven coets des dels terrats de les cases. De fet, en 1526 es va produir un incendi que va cremar 20 cases al carrer del Trench i van morir 9 persones.
17) Per això, quan les autoritats borbòniques van prohibir la pólvora en el context de la gran repressió posterior a la guerra de Successió, com el malestar popular fou molt important pareix versemblant que els confiters donaren forma de piula i tronador a la casca tradicional.
18) Certament, la forma del tronador de massapà recorda a la d'un coet tronador. La de la piuleta no tant, ja que les piules són uns coets més fins i rectes que quan pugen al cel fan un soroll agut com el piular de les aus, d'ací el nom. Però podria ser una traca estilitzada.
19) Hi ha qui ha volgut vore connotacions sexuals en la piuleta i el tronador, ja que este últim té forma fàl·lica i la piuleta té un forat al mig. Certament no és descartable que la forma actual haja evolucionat així per eixa raó des d'unes formes originals més pirotècniques...?
20) També cal recordar que la piuleta i el tronaor es fan amb la mateixa recepta que la casca de Reixos, a la qual sempre es dona forma de corona o serp, per tant és tradicional que este dolç de massapà farcit i cuit al forn tinga formes arredonides i estilitzades com la piuleta.
21) De moment són tot especulacions i hipòtesis, unes més versemblants que altres, però ningú ha pogut provar-les fins ara. És normal, perquè les tradicions populars són difícils de documentar en els registres oficials, i només hi apareixen referències de vegades.
22) El que sí pareix clar és que el costum de menjar massapà per Sant Donís és un costum de rics, i que només es va popularitzar al segle XIX quan el sucre es va abaratir suficientment. Des de llavors va passa a ser un costum popular, i és segurament ara quan s'afig el mocador.
23) De fet, el mocador, o el fet de regalar la mocadorada a l'estimada, només es pot entendre amb l'amor romàntic propi del segle XIX, per les connotacions que té això. De manera que és poc probable que el costum siga molt més antic, malgrat els antecedents medievals explicats.
24) Però això també entra en el terreny de l'especulació versemblant basada en la lògica històrica, que algun dia algú haurà d'estudiar si volem saber la veritat. I fins ací podem explicar per ara. Només un consell: no llegiu les webs i diaris que tots els anys conten el mateix!!

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Grup Harca

Grup Harca Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @harcamedievalis

Oct 9, 2023
9 d'Octubre, el dia que commemorem el naixement del Regne de València i les seues institucions de govern, que amb el temps donaran lloc a la identitat col·lectiva valenciana. Però cal no oblidar que això es va produir sobre la massacre d'una altra societat i d'això parlarem hui🧵 Image
1) Tothom sap que Jaume I va expulsar una part de la població indígena del Regne de València i que una altra part hi va romandre fins a la definitiva expulsió de 1609, uns 370 anys després de la conquesta. Però com es va arribar a eixa situació i en quines condicions van quedar?
2) En realitat el procés no estava totalment planificat, ja que l'expulsió o no de cada lloc depenia de la importància de cada població, de la resistència o no dels seus habitants, i també de qui fora el seu nou senyor. Però anem a pams, que cal paciència per a entendre-ho.
Read 31 tweets
Oct 7, 2023
Continuem amb el 9 d'Octubre, i hui parlarem de “la mocaorà”. Un costum molt bonic originari del Cap i Casal, que per sort es va estenent a poc a poc per tot el país. Què és, i quins orígens té? Parlem-ne! El fil🧵és quasi igual que el de fa dos anys, però amb alguns matisos.😉 Image
1) Primer aclarim què és per a la gent que no ho conega bé. La mocadorada és un conjunt de massapans, ara vorem quins, que s'embolcallen en un mocador de seda per al coll i tot plegat es regala a la parella per Sant Donís. Molts consideren que és el Dia dels enamorats valencians. Image
2) També cal aclarir que la mocadorada està formada per dos tipus de dolç: d'una banda la piuleta i el tronador, que van al centre, i de l'altra les fruites que les envolten. Tot és massapà, però la piuleta i el tronador van farcits de rovell d'ou i es couen al forn seguint la... Image
Read 27 tweets
Jan 4, 2023
Ahir es va publicar esta notícia sobre l'excavació d'una necròpolis bizantina a Rojals, a la Vega Baja del Segura, amb diverses tombes col·lectives que pareixen demostrar l'arribada de la pesta justiniana a la costa de la península Ibèrica. Fem un minifil🧵diarilaveu.cat/noticia/12129/…
Abans de res, bizantins a la Vega Baja? Açò hi ha gent que ho desconeix, però al segle VI l'emperador romà d'Orient, Justinià, va voler recuperar el desaparegut Imperi Romà d'Occident i es va llançar a conquerir-lo. Va aconseguir tota la península itàlica i la costa de la Ibèrica
Ací van crear, doncs, la província de Spania, que segons s'ha dit sempre ocupava la costa de la península des del riu Xúquer fins a l'Atlàntic. Actualment està en discussió si València en va formar part, però no ve al cas. No van poder penetrar més per la resistència visigòtica.
Read 9 tweets
Oct 9, 2022
És 9 d'Octubre, i com cada any venim a recordar que hui no celebrem cap conquesta, ni encara menys la imposició d'una societat sobre una altra en una llunyana edat mitjana. Hui commemorem el naixement del poble valencià, i el 9 d'Octubre només és una data simbòlica com una altra. Image
Des d'un punt de vista modern, celebrar el naixement dels valencians el dia en què un rei medieval va prendre una ciutat que no era seua, matant i expulsant gent, no és allò ideal. Però fa 684 anys que la data se celebra, i en cada època se li ha donat una significació diferent.
En 1338 sí celebraven la victòria sobre els moros i donaven gràcies a Déu, i al segles XV i XVI ja era una excusa com altra per a demostrar poder municipal. Però cal no menystenir el paper de la festa en la memòria històrica i la identitat. Sabien que celebraven els seus orígens.
Read 7 tweets
Oct 6, 2022
Tots sabem que celebrem el 9 d'Octubre per ser la data d'entrada de Jaume I a la ciutat de València en 1238. Però, tot i celebrar-se oficialment cada any el 4 de Desembre, la que no ha estat mai clara és la data de la presa d'Alacant per part de l'infant Alfons de Castella...👇
Ho explica ací @JorgePay1: alicanteplaza.es/en-que-fecha-c…. I apunta que el dia que se celebra és el 4 de desembre, però no es té clar si la presa va ser en 1244, 1247 o 1248, com tradicionalment es diu.
De fet, així apareix, com si fora sense quasi cap dubte el 4 de desembre de 1248, en l'Alicantepedia: alicantepedia.com/fotografias/co…. Però, com van explicar Rafa Azuar i Juan Manuel del Estal fa temps en la "Historia de la ciudad de Alicante"...
Read 10 tweets
Oct 4, 2022
Continuem amb la setmana del 9 d'Octubre. Sabíeu que en la primavera de 1238 Jaume I se'n va anar de dinarot amb uns musulmans en plena guerra de conquesta? Per a nosaltres pot resultar molt estrany, però té la seua explicació. Vos ho contem hui breument en un fil. 👇 Image
Jaume I estava al Puig, des d'on encalçava València, però els castells de més al nord fins a Borriana encara estaven en mans andalusines i la població refugiada a dins. En aquell precís moment es va rendir el castell d'Almenara, i altres castells del voltant els van voler seguir. Image
Per això un missatger de les aljames de Vall d'Uxó, de Nules i de Castro (actual terme d'Alfondeguilla) es va presentar en el campament per a anunciar al rei la intenció de rendir-se si arribaven a un acord beneficiós per a tots, i Jaume I va acceptar seure a parlar amb ells.
Read 12 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(