Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.
III-3/16 Les actuacions energètiques convencionals han anat normalment acompanyades de grans impactes ecològics en el lloc on es realitzava l’actuació.
III-4/16 Els seus impactes abasten extensions de territori molt més amplies (pluges àcides, escalfament global, enverinament radioactiu) que no pas el territori on es fa l’actuació energètica.
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada).
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos.
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació
III-8/16 També estarà condicionada per altres usos, presents o futurs, que tingui o es pugui donar a l’espai on es proposa l’actuació (usos agrícoles i/o ramaders, usos per lleure – excursionisme, turisme -, etc.).
III-9/16 L’aprofitament dels fluxos biosfèrics amb qualitats energètiques, com ara la força del vent o la radiació del Sol en espais naturals concrets a través d’actuacions concretes, s’hauria de fer de forma que el seu aprofitament es faci de manera que segueixi . . .
III-10/16 . . . els criteris de sostenibilitat tant pel que fa al be comú (vent o Sol), com pel que fa als sistemes naturals, com pel que fa a les comunitats humanes que viuen en els indrets on el vent i el Sol es manifesten.
III-11/16 Pel que fa al be comú (sigui el vent o el Sol): el seu aprofitament ha de fer possible la renovabilitat i el no exhauriment del bé comú.
III-12/16 Pel que fa als sistemes naturals: per una banda aquests ecosistemes poden servir com a base de suport dels sistemes convertidors d’energia eòlica (aerogeneradors) o solar (escalfadors d’aigua, generadors fototèrmics, generadors fotovoltaics) amb els quals es fa . . .
III-13/16 . l’aprofitament del bé comú natural i energètic (Sol/vent/aigua).
Per una altra banda, els ecosistemes són la base de suport d’altres serveis (agrícoles, ramaders, diversitat biològica i cultural, paisatgista, estètica, etc.), que han de permetre la seva regeneració,
III-14/16 . . . de forma que l’aprofitament (solar/eòlic/hidràulic) no posi en perill la continuïtat del conjunt de serveis que l’espai natural ofereix.
Pel que fa a les comunitats humanes: les persones que viuen en els indrets on el vent o el Sol es manifesten, . .
III-15/16 . tenen el dret a poder continuar vivint als llocs on viuen. I no solament això, sinó que han de tenir reconegut el dret a la captació I a l’aprofitament del vent i del Sol. També han de veure concretament com els aprofitaments repercuteixen en benefici de la comunitat.
III-16/16 Tot plegat per garantir la continuïtat de l’aprovisionament dels serveis que els béns comuns naturals ofereixen als humans, sense que l’ús que se’n faci posi en perill la continuïtat de la vida de les comunitats vegetal/animal/humana en l’espai on es fa l’aprofitament
1/21 El passat 1 de juny feia un llarg enfilall entorn de l’apagada del 28 d’abril, i acabava preguntant: com es pot auto-protegir la societat davant aquestes apagades?
I deia: aquí és on entren en joc les micro-xarxes! En parlarem ben aviat . . .
2/21 Doncs bé, ha arribat l’hora de parlar-ne. Avui, #DiadelSol, som-hi!
Què és una micro-xarxa? Quins elements formen una micro-xarxa? Quines avantatges té? Com protegeix de les apagades?
3/21 Una micro-xarxa no és més que un grup de càrregues elèctriques interconnectades i generació distribuïda dins d’uns límits elèctrics clarament definits que actua com una única entitat controlable respecte de la xarxa.
1/8 Ara que els Mitjans de desinformació acaten l’atac ordenat pel govern sionista contra les instal·lacions d’enrquiment d’urani a l’Iran, el que ens amaguen és que l’Estat d’Israel disposa d’armament nuclear. I des de fa una pila d’anys . . . beyondnuclearinternational.org/2024/12/15/isr…
2/8 Ja fa gairebé 20 anys que un diari espanyol publicava un article amb el titol de ‘El Nelson Mandela israelí’. Sabeu a qui es referia? A Mordechai Vanunu,
3/8 Qui és Mordechai Vanunu? És un tècnic nuclear que va alertar al món (any 1986) que l’Estat d’Israel tenia un programa nuclear per disposar d’armament atòmic. Per això va ser condemnat a16 anys de presó.
Ja fa més d’un més, la península ibèrica va experimentar una apagada, les causes de la qual encara no es coneixen. Segurament esdeveniments com aquest poden tenir relació a l’elevat grau d’interconnexions. Vegem-ho . . .
segueix enfilall
1/n La vulnerabilitat de les xarxes elèctriques interconnectades es va posant de manifest arreu, i recentment a l’Estat espanyol n’hi ha hagut una prova, però també hi ha hagut apagades a diferents països europeus. nationalgeographic.com.es/mundo-ng/apago…
2/n Analitzant el naixement i l’evolució dels sistemes elèctrics es pot veure que, en néixer l’electricitat, amb sistemes de generació localitzats i separats entre ells, es proveïen serveis d’enllumenat i de calor a la societat. historiasdenuevayork.es/2018/02/07/pea…
1/22 el passat 22 d’abril – Dia de la Terra (@EarthDay) vaig presentar aquesta obra
Vols saber per que la vaig escritre? Vols conèixer el seu contingut?
Enfilall de 22 piulades . . .
2/22 Perquè vaig escriure-la?
Ja fa més de 30 anys que l’editorial Barcanova havia publicat Les energies netes
I quan feia 30 anys, vaig decidir fer-ne una autoedició actualitzada i ampliada
Enllaç: online.fliphtml5.com/hzdbu/ycaq/#p=6
3/22 Perquè vaig escriure-la?
Per què, als anys 70s, al món estaven passant coses . . .
Tot allò que t’hagués agradat conèixer sobre l’aprofitament de la força del vent al món i a Catalunya i mai ningú t’ha explicat . . . .
Aviat, aviat, . . . . ben aviat . . . .
- com va re-neixer l'eòlica despres de les crisis del petroli dels anys 70s? quins van ser els actors?
- com va re-neixer a Catalunya? qui ho va fer realitat?
Els Sistemes Convertidors d'Energia Eòlica (SCEE):
- dels molins de vent (aeromotors per disposar de força mecànica per moldre, bombejar aigua, . . .) . . . .
- . . . . a les aeroturbines elèctriques (aerogeneradors per disposar d'energia elèctrica)
On?
Quan?
Qui?
Com?