La ceràmica al Japó és molt més que fang i argila amb formes.
No.
La ceràmica japonesa és un art. Cèlebre a tot el món per la seva delicadesa, per la gran varietat d'estils, però sobretot, per l'expertesa dels seus artesans.
Els ceramistes estudien l'ofici durant anys, i no es consideren plenament formats fins que han assolit un nivell de perfecció excepcional.
Com us deia, hi ha una gran varietat estil·lística, des de les formes i motius més clàssics, fins als d'inspiració més personal.
Però de vegades la ceràmica es trenca.
Peces esplèndides cauen a terra i s'esmicolen. Es fan bocins.
Tornem ara al Kintsukuroi.
Aquest estil de ceràmica es basa en una idea molt bonica:
De vegades la bellesa emana de les ferides.
Les cicatrius com a expresió de perfecció.
Els ceramistes d'aquest estil cusen peces trencades amb or, per realçar aquest concepte.
La suma de les parts esdevé llavors molt més que la ceràmica inicial.
L'or, el trencall, passa a ser la part més important de la peça.
No sé si em seguiu, però el Kintsukuroi no és només ceràmica.
Es una filosofia de vida.
Acceptar el dolor, la pèrdua, el fracàs, com a part integral de nosaltres mateixos.
Em permeto enllaçar amb una història que vaig escriure fa temps.
Parlava de dos alumnes d'una escola de ceràmica japonesa.
sé que estàs emprenyat per l'enèsima presa de pel del Gobierno de España.
Que Netflix i demés no entren dins el 6% de quota del català i blablabla...
Saps què?
Tinc una història que explicar-te, i sí, la protagonitza una vaca. Una vaca catalana.
T'apuntes?
Any 2003.
Leche Pascual anuncia un nou producte làctic. Sembla un iogurt, però no és un iogurt. Es un "derivat làctic", un iogurt que en ser pasteuritzat deixa de tenir les propietats del iogurt.
Com era d'esperar, altres fabricants s'enfaden per competència deslleial.
"Això no és un iogurt", clamen tots.
La Generalitat (recordeu on està ubicada Danone) treu una norma que vé a dir que només el iogurt és iogurt, i la resta derivats làctics.
En un mateix dia passen 2 coses contraposades, perfectament resumides en aquest dibuix, on es veu Joséphine Baker donant-li una puntada al cul a Zemmour.
Avui Zemmour ha anunciat la seva candidatura a les Eleccions presidencials, a on se li augura la 2ª posició, en pugna amb Macron.
Zemmour és un neo-feixista, racista, retrògrad que ha fet el dríbling al Front Nacional per l'extremíssima dreta.
Feia molt que no dormia 10 hores d’un tirón. Guaridor.
Ho explico a Twitter, sabent que parlo sol, però no puc deixar de sentir-me acompanyat.
Tot llegint el Quadern Gris, m’he adonat que en Josep Pla hauria estat un gran tuitaire:
Simplicitat en la sintaxi.
Concisió en el missatge.
Adjectivació florida.
… i vacuïtat, molta vacuïtat, amagada darrera un pretés costumbrisme.