Fa poc us vaig parlar⬇️de les cases-torre de cabdills que apareixen en els moments finals de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys en 575-550 aC, a les terres de l’#Ebre.
Ara, continuarem una miqueta més la festa... (protophil⬇️)
Ara, continuarem una miqueta més la festa... (protophil⬇️)
https://twitter.com/DavidGarRubert/status/1490006182546792451?s=20&t=iPYg87esUS-aRgRiR9R0jw
Recordeu que us deia, en resum, que, després d’una crisi espectacular, en què la majoria dels poblats de la zona eren cremats i abandonats, hi havia una mena de petit cant del cigne en què alguns petits cabdills controlaven territoris diminuts i poblacions 
numèricament miserables des d’unes residències amb forma de grans torres situades al damunt de turons.
Però també us explicava que això durava molt poc i que, ràpidament, aquestes cases-torre també foren abandonades.
I, després de tot això... pràcticament res...
Però també us explicava que això durava molt poc i que, ràpidament, aquestes cases-torre també foren abandonades.
I, després de tot això... pràcticament res...
A les terres de l’Ebre i del #Sénia, durant la primera edat del ferro havíem tingut en realitat una població global força nombrosa per al període i la zona, que podria haver estat tranquil·lament al voltant de 5000-6000 persones.
Però a partir dels voltants del 550 aC aprox, com deia, gairebé tothom desapareix. I no hi ha cadàvers pràcticament enlloc. Ni dins dels assentaments cremats (gairebé tots) ni dins de les cases-torre abandonades. Simplement, no sabem on són, ni per què es volatilitzen.
Després de tot això, hi ha com un silenci tremendo en aquestes terres, eixordador, que els arqueòlegs que hi treballem sentim ben contundentment sempre que excavem a la zona, i que dura bona part de la segona meitat del VI aC: ni gent, ni construccions...
En paral·lel a tot això, en una zona com l’#Empordà (que, val a dir, també els fenicis havien anat freqüentant des de feia igualment 200 anys mínim), a partir d’aquest mateix moment apareix, de cop, en una zona amb un poblament previ escassíssim, una enorme ciutat
(per al període) de 3 ha: el Puig de Sant Andreu d'#Ullastret. Una ciutat descomunal i monumental, apareguda com un xampinyó allí, del no res, i que pot acollir en aquells moments... unes 5000 persones. Població molt nombrosa que, per altra banda, no se sap d’on ha sortit.
Per acabar-ho de rematar, a la muralla d’Ullastret, que és brutal i no té cap paral·lel a la zona ni previ ni coetani (recordeu el meu fil sobre el tema⬇️), resulta que s’hi fan unes torres marcianes:
https://twitter.com/DavidGarRubert/status/1486255240240406530?s=20&t=fF0v_Y6Wdv72EGkl0eKY4A
absolutament circulars, no imbricades amb els panys de muralla, de 10 metres de diàmetre i de format tronco-cònic. És a dir formalment idèntiques a les cases-torre de molts pocs anys abans de les terres de l’Ebre, que tot just havien estat abandonades.
En fi: si més no, curiós.
En fi: si més no, curiós.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
