Doncs s’han acabat ja els ínfims 30 dies (gran part d’ells, a més, en el marc de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis) que @patrimonigencat i la Conselleria de @cultura_cat van concedir d’amagatotis per tal que la Ciutadania digués la seva sobre

(va un fil llarguet 🪡🧵👇) com volia que fos la que ha de ser la nostra nova Llei del Patrimoni Cultural nacional. Una llei molt important. En total, han estat 345 propostes.

Com ja he declarat en una piulada anterior, com a ciutadà de Catalunya directament concernit amb la cura del patrimoni cultural nacional, després d’haver llegit l’entrevista que ha estat realitzada per Sílvia Marimon @SMarimonMolas i

(fil 🧵🪡 llarg, important i intens... 👇) publicada al @diariARA a la DG de Patrimoni de la Generalitat, Sra Sònia Hernández @shalmodovar, i en què exposa el seu pensament general sobre el que ha de ser la nova llei sobre el Patrimoni Cultural Català que vol redactar, demano, atenent a les conseqüències desastroses que

La 3a campanya d’excavacions al nucli de la Cogula d’#Ulldecona, a les Terres del #Sénia, ens ha donat moltes sorpreses i ens ha permès avançar en la interpretació del que va passar en aquests territoris cap al 800 aC, ara fa uns 2.800 anys.

Us explico algunes cosetes.

#phil 🧵 La Cogula, un assentament de la Primera Edat del Ferro (800-550 aC), ja fou reconeguda per la comunitat científica des de principis del segle XX. La primera referència històrica a l’existència d’un jaciment arqueològic en el cim de la Cogula (o la Cogulla/Cogullà, altres

Els arqueòlegs protohistoriadors, especialment els peninsulars, hem actuat tradicionalment (i encara avui dia una part important continua comportant-se igual) com a garses: ens hem deixat enlluernar per les coses que brillen.

#phil 👇🧵🪡 Un dels casos més destacats i que més efecte (negatiu) ha tingut i té encara a l’hora d’interpretar correctament els pobles protohistòrics peninsulars, i molt especialment els de la costa mediterrània, és la forma de concebre això que hem denominat “els grecs” i

El Castellot de Bolvir de la #Cerdanya, a #Catalunya.

Assentament #ceretà. Després, vençuts aquests, possible #castellum de l’invasor i ocupant romà.

Espectacular. Molt bona feina de l’equip de la @UABBarcelona dirigit per l’Oriol Olesti conjuntament amb el @museucerda i l’@AJUNTAMENTBOLV1. Museïtzat i amb centre d’interpretació annex, l’Espai Ceretania. Visita recomanable.

Poblat ibèric. Poblat ibèric. Poblat ibèric...

Ibèric?

Eren ibers, els ceretans? Sí? Per què?

¿Perquè la seva ceràmica era

En algun moment del procés d’estudi d’un assentament concret d’un poble ancestral, l’#arqueòleg hauria d’asseure’s simplement al davant del dibuix de la planta del nucli, tractar de posar-se en la pell d’aquella gent i passar-s’hi hores i hores no fent res més que contemplant-la i preguntant-li coses i coses, mentre va apuntant les (possibles i múltiples) respostes que aquesta planta li dona a cadascuna d’aquestes preguntes.

Fem una prova ràpida, parcial i senzilla amb la Moleta del Remei d’#Alcanar, al sud de #Catalunya:

Hi ha tantíssimes coses que els pre i #protohistoriadors fem malament i que si les féssim bé ens permetrien fer un salt sideral en el coneixement real i substanciós del passat que suposadament estudiem! Faríem #Història de debò, i no catàlegs d'IKEA!

Però per arribar fins a aquest punt, primer cal prendre consciència que, en molts aspectes, no estem fent d’historiadors i, després, identificar per què passa això i posar-hi remei.

Un dels grans mals (no pas l’únic ) del meu gremi és la inèrcia historiogràfica decimonónica, amarada de rigidesa

Això que denominem la "romanització" a casa nostra, els historiadors (hi incloc els arqueòlegs) ni l'estem entenent bé ni l'estem explicant bé. I això, en gran mesura, deriva del fet que, en realitat, l'estudi aprofundit,professional i modern del fenomen encara està per fer. Als iberistes, en general els ha interessat molt poc el fenomen en sí i molt pocs investigadors hi han fet alguna cosa. Els historiadors de Roma hi apliquen un enfocament en què interessa fer desaparéixer el món indígena del relat de la forma més ràpida possible.

Pobles com els lacetans, els indiketes, els ilergetes o els laietans van ser, en algun moment de la seva història, societats urbanes: una part de la població, residia en ciutats. Alguns, com els indiketes, van construir ciutats des del minut 0; d’altres, una mica més tardanament. Com sempre passa amb les societats urbanes de llarg recorregut històric, les seves ciutats no van ser elements rígids. Ben al contrari, eren prou flexibles com per adaptar-se a les circumstàncies canviants que s’anaven donant al llarg del temps.

Aquesta imatge és tan sols un exemple, com tants d’altres possibles, de l’argumentari utilitzat per Dennis R. MacDonald, catedràtic de la Claremont School of Theology de Califòrnia, en els seus estudis tendents a la demostració de la influència de la Odissea en la redacció de l’Evangeli de Marc.

Com a element concret, és el de menys. Potser resulta més interessant apuntar, en canvi, que la qüestió de l’estudi de l’origen real dels llibres del Nou Testament i, en aquest marc, de la creació de la figura de Jesucrist,

Que l'Antiguitat era color, color, color i més color!!

Sisplau, si els teniu una mica de consideració, graveu-vos-ho a foc al cap i oblideu el color blanc/marbre que ells miraven d'amagar tant com podien!

No els feu ser com no eren, que tenen difícil el defensar-se!

Alguns museòlegs de #Catalunya i alguns del Servei d'Arqueologia de @cultura_cat @patrimonigencat:"Reconstruir jaciments no serveix de res. Són propostes caduques, no es fan enlloc i no funcionen. Cal impedir-ho. Diners llençats. Destrucció del #patrimoni."

Món civilitzat: Foto: Porta occidental reconstruida del campament romà d’Arbeia, a South Shields (Tyne and Wear, Anglaterra), a prop de Newcastle.

Arbeia són les restes d’un campament romà que fou construït cap al 129 dC, integrat en el sistema de defenses del Mur d’Adrià.

Fa poc us vaig parlar⬇️de les cases-torre de cabdills que apareixen en els moments finals de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys en 575-550 aC, a les terres de l’#Ebre.

Ara, continuarem una miqueta més la festa... (protophil⬇️)

https://twitter.com/DavidGarRubert/status/1490006182546792451?s=20&t=iPYg87esUS-aRgRiR9R0jw

Recordeu que us deia, en resum, que, després d’una crisi espectacular, en què la majoria dels poblats de la zona eren cremats i abandonats, hi havia una mena de petit cant del cigne en què alguns petits cabdills controlaven territoris diminuts i poblacions

Avui us tornaré a d’una peça que ja us vaig presentar a alguns de vosaltres fa més d’un any i que, com ja us vaig dir llavors, em té el cor robat. Des de fa mooooolt de temps.

És aquesta de la foto. Una peça arqueològica única al nostre país.

(protorecycledphil 🧵⬇️) Aquí teniu una altra imatge de la mateixa peça, amb més perspectiva.

A les terres de l’#Ebre i a les del #Sénia, en un moment avançat de la 1a edat del ferro (800-550aC, pre-#ibèric), més o menys cap al 575 aC, es produeix una tremenda crisi global. És tot un món que s’enfonsa i desapareix. I ho fa de manera molt violenta.

(protophil🧵⬇️) Als arqueòlegs que ens hi dediquem ens segueix corprenent com de brutal degué de ser aquell període per a la gent que ho ha viure en primera persona: més del 90% dels assentaments del període són abandonats, pràcticament tots ells com a resultat d’un incendi i,

A totes aquelles persones que fa dies que em fan arribar, per mecanismes indirectes diversos, que vagi amb compte amb el que dic per aquí sobre la gestió del nostre patrimoni arqueològic, i més ara, que estem en plena fase de sol·licitud dels projectes de recerca finançats de la Generalitat a quatre anys vista, i que ja se sap, que de vegades passen coses, i que no sigui imprudent, que pot haver un accident, i que seria una pena, i que si tal, que si Pasqual...

Mireu: ja sé que si al final cau alguna cosa ens proporcionareu quatre xavos

Durant molt de temps s’ha fet servir (i encara es fa) la Moleta del Remei d’#Alcanar, a les terres del #Sénia, com a model de "poblat #ibèric".

No ho és pas.

És alguna cosa molt diferent a això i, sobretot, molt, molt més extraordinària i interessant.

#miniMoletaphil 🧵⬇️ És un poblat, en origen, de la primera edat del ferro. Per tant, el seu disseny original és pre-#ibèric, i respon a un estil de vida pre-#ibèric.

Després, més o menys cap al 600 aC, pateix un violent atac. Com a resultat, és cremada del tot i els seus habitants l'abandonen.

El pobladet de la Ferradura d’#Ulldecona és una cucada. És una mena de vaixell estret i antic, ancorat eternament al damunt d’un sortint de la part sud de la serra del #Montsià, a les terres del #Sénia. Des de l’aire, n’hi ha pocs de tan fotogènics.

(Séniaphil... 🧵🪡🧶👇) Es va construir en alçada, com era habitual durant el període (primera edat del ferro 800-600, pre-ibèric), per raons òbviament defensives i de control visual de l’entorn. Un entorn, val a dir-ho, meravellós: la foia d’Ulldecona.

Reeeeeeeeeeesulta que...

...vostè, és alcaldessa d’una ciutat costanera catalana. I té un projecte, que és construir coses, edificis, coses, edificis, coses. En uns terrenys que té per allà, per la vila...

(phil⬇️⬇️⬇️. Ho sento: és llarg. Molt llarg. Absteniu-vos impacients...) Doncs bé: vostè vol fer això, peeeeeerò, ves per on...

...en el solar, ja hi ha coses.

Coses velles.

Coses #romanes.

#Catalunya és un país extremadament ric en #patrimoni #arqueològic #protohistòric. Molt més que altres nacions reconegudes arreu pel seu patrimoni i que, a més, l’estimen, el valoren i en viuen, com poden ser el cas d’#Anglaterra o d’#Escòcia.

(little heritage phil...) El patrimoni protohistòric d'aquestes altres nacions, tot i ser extraordinari és, al costat del nostre, de putxinel·lis. I, malgrat això, ells l’han sabut convertir intel·ligentment en un actiu cultural i econòmic (òbviament,

TV3 estrena programa sobre patrimoni. En principi, bé. A favor. Es tracta d’una mena de concurs en què cal triar el “monument favorit dels catalans”.

(fil...)

https://twitter.com/BatallaTV3/status/1342909356728311809

Per no donar massa llibertat, però, ells d’entrada et fan una tria prèvia. I d’aquí ja, si de cas, després, tu vota.