Alguns dels municipis mig-civilitzats de Catalunya (n'hi ha molt pocs) van trobar en el seu moment una via per a protegir la qualitat dels seus paisatges de la destrucció que els queia a sobre amb els salvatges processos especulatius de la
#philpatrimonial 🧵🪡
indústria energètica renovable: fer declaracions de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) tant d’alguns elements patrimonials del seu terme municipal com, fins i tot (meravellós), d’algunes àrees senceres. Això, protegeix aquests elements i aquests
entorns (fet més que necessari). Alhora, dona eines als ajuntaments per a defensar-se de la barbàrie. Es, a més, molt fàcil de dur a terme, ja que depèn tan sols d'un acord a nivell d'ajuntament, de la simple voluntat d'aquest: el Govern no hi pot dir res, contra aquesta
Doncs s’han acabat ja els ínfims 30 dies (gran part d’ells, a més, en el marc de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis) que @patrimonigencat i la Conselleria de @cultura_cat van concedir d’amagatotis per tal que la Ciutadania digués la seva sobre
(va un fil llarguet 🪡🧵👇)
com volia que fos la que ha de ser la nostra nova Llei del Patrimoni Cultural nacional. Una llei molt important. En total, han estat 345 propostes.
Ara comença la segona fase, que ells denominen “Fase de Retorn”. Segons el que se’ns diu, durant aquesta fase “l'òrgan promotor de la consulta pública fa una anàlisi conjunta de les aportacions rebudes i en valora la incorporació en l'anàlisi del contingut de la norma a
Com ja he declarat en una piulada anterior, com a ciutadà de Catalunya directament concernit amb la cura del patrimoni cultural nacional, després d’haver llegit l’entrevista que ha estat realitzada per Sílvia Marimon @SMarimonMolas i
(fil 🧵🪡 llarg, important i intens... 👇)
publicada al @diariARA a la DG de Patrimoni de la Generalitat, Sra Sònia Hernández @shalmodovar, i en què exposa el seu pensament general sobre el que ha de ser la nova llei sobre el Patrimoni Cultural Català que vol redactar, demano, atenent a les conseqüències desastroses que
sobre el nostre patrimoni comú tindria aquesta nova llei realitzada en funció d’aquests plantejaments, que s’eviti aquesta barbaritat. I, per tant, demano igualment que o bé dimiteixi o bé sigui cessada per la Consellera de Cultura, Honorable Sra.
La 3a campanya d’excavacions al nucli de la Cogula d’#Ulldecona, a les Terres del #Sénia, ens ha donat moltes sorpreses i ens ha permès avançar en la interpretació del que va passar en aquests territoris cap al 800 aC, ara fa uns 2.800 anys.
Us explico algunes cosetes.
#phil 🧵
La Cogula, un assentament de la Primera Edat del Ferro (800-550 aC), ja fou reconeguda per la comunitat científica des de principis del segle XX. La primera referència històrica a l’existència d’un jaciment arqueològic en el cim de la Cogula (o la Cogulla/Cogullà, altres
denominacions que tradicionalment ha rebut o rep aquest cim) la trobem als llibres d’actes de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans @iec: durant la sessió del 27 de novembre de 1919, els membres d’aquesta secció van prendre nota de
Els arqueòlegs protohistoriadors, especialment els peninsulars, hem actuat tradicionalment (i encara avui dia una part important continua comportant-se igual) com a garses: ens hem deixat enlluernar per les coses que brillen.
#phil 👇🧵🪡
Un dels casos més destacats i que més efecte (negatiu) ha tingut i té encara a l’hora d’interpretar correctament els pobles protohistòrics peninsulars, i molt especialment els de la costa mediterrània, és la forma de concebre això que hem denominat “els grecs” i
la seva eventual “influència” sobre aquests pobles.
Veníem d’on veníem, de la rotunda i salvatge tradició europea occidental de súper-valoració fins al paroxisme i la histèria de tot allò que faci un lleu aroma d’hel·lènic. Només va faltar que identifiquéssim
Assentament #ceretà. Després, vençuts aquests, possible #castellum de l’invasor i ocupant romà.
Espectacular. Molt bona feina de l’equip de la @UABBarcelona dirigit per l’Oriol Olesti conjuntament
amb el @museucerda i l’@AJUNTAMENTBOLV1. Museïtzat i amb centre d’interpretació annex, l’Espai Ceretania. Visita recomanable.
Poblat ibèric. Poblat ibèric. Poblat ibèric...
Ibèric?
Eren ibers, els ceretans? Sí? Per què?
¿Perquè la seva ceràmica era
la “típica” (ehem, ehem...) ceràmica a torn ibèrica? Nop. Fins al final, majoritàriament (massivament), van fer servir la ceràmica feta a mà. La ceràmica a torn ibèrica, a la zona, és mooooooolt tardana i, en general, residual.