En 1956, en el marc dels actes pel V centenari de la canonització de Sant Vicent, es representà este miracle en el teatre del convent de Sant Francesc de Mallorca, sobre la base d'un text valencià de 1858 adaptat al mallorquí "per un valencià passat per aigo". Era, en realitat,👇
L'erudit Diego Zaforteza Musoles, de la família dels comtes d’Olocau i nascut a Godella, però instal·lat a Mallorca amb la família aristocràtica paterna, i autor del conegudíssim llibre “La ciudad de Mallorca”. Ací els seus Mots proeminals, sobre Sant Vicent i la valencianitat...
I ací l’obreta de teatre sobre el miracle que hauria fet el dominic Vicent Ferrer al carrer de la Mar de la Ciutat de Mallorca, posant pau entre uns hòmens i convertint també el vi en aigua.
Les il·lustracions eren de Carles Safortesa i d’Olesa, que, amb els seus cognoms aristocràtics mallorquins, devia ser família del mateix Diego...
Al finals tots donaven visques a Sant Vicent Ferrer, que en este cas poc de miracle hagué de fer per a parlar com els mallorquins!
Ací els versos finals, que pronunciava el mateix Sant Vicent.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
La tesi de Daniel Laspeñas "Correspondencias léxicas entre aragonés, catalán y occitano" és una meravella per als amants dels mapes lingüístics: zaguan.unizar.es/record/112134! Uns mostren el continuum catalano-valencià, d'altres l'occitano-català, d'altres l'aragonés-valencià... 😍👇
D'altres encara la consistència del valencià, o del contínuum del català occidental-valencià, o encara l'enorme varietat i complexitat de tot plegat... 👇
La tesi el que ha fet ha estat estudiar determinat lèxic vegetal, un camp semàntic on les denominacions populars han sobreviscut a l'estandardització contemporània... 👇
LA GERMANIA DE VALÈNCIA (1519-1522), ja en línia el còmic infantil que @Alexis_Aldeguer com a dibuixant i jo com a guionista per encàrrec de l'@AVLoficial per a explicar les raons i fets de la rebel·lió agermanada de fa 500 anys. El podeu descarregar ací: bit.ly/3GkwaOR!
Tot comença en 1516 amb la mort de Ferran el Catòlic i l'arribada a l'any següent del nou rei Carles I, des de Flandes...
En 1519, mentres el nou rei ha celebrat Corts a castellans, aragonesos i catalans, la pesta arriba a València i, davant l'abandonament de la ciutat per part de cavallers i autoritats, els gremis són armats per a defensar-se d'un possible atac piràtic...
En el TERÇ DEL CRESTIÀ, escrit en 1384, el franciscà Francesc Eiximenis dedicava un capítol a les raons per les quals, segons ell, els "catalans mengen pus graciosament e ab millor manera que altres nacions". En donava tretze. Ací va un fil amb elles! 👇👇👇
La 1a, que la “nació catalana esquiva excessivament tota superfuïtat en viure comú, car en vida comuna cascú és content menjar a dinar cuina ab carn o ab peix, e a sopar peix o ous... e les altres nacions facen més o menys”. És a dir, que els catalans eren els més equilibrats.
La 2a, “car catalans en los convits donen ast e olla sens pus, e açò és bastant e prou covinent e sens excés, e les altres nacions fan molt més”.
Enguany el Palau de la @Generalitat Valenciana complix 600 anys de la seua fundació i ha organitzat una exposició que reinterpreta a través d'autors valencians de Street Art les icòniques pintures de la Sala Nova. Ací un fil amb totes elles! 👇👇👇
@Barbiturikills empra els seus motius habituals: conills, verdures i unicorn. L’Àngel Custodi sense armes i amb les ales de color verd com a símbol de protecció del medi ambient.
DEIH pinta els diputats de la Generalitat en l’any 3029. Porten braçalets amb els diferents colors de la senyera, de manera que quan s’ajunten forma un tot. Els antics tres estaments ara són satèl·lits i els governants s’unixen al territori (muntanyes, mar i poblacions)
L'humanista aragonés instal·lat a València Bernardino Gómez Miedes publicà una història de Jaume I en 1584. En ella explica una cosa que personalment no havia vist fins ara: que en 1261, quan ordenà traduir els Furs de València a la seua llengua materna "Catalana o Limosina"...👇
Els aragonesos (inicialment els principals protagonistes de la conquesta valenciana) “se tuvieron por muy agraviados”, ja que els volien en llengua llatina (com s’havien escrit originalment en 1238) “o a lo menos la Aragonesa”. I també afegia una altra cosa que difícilment...
Es pot retrotraure al s. XIII i pareix una observació del mateix s. XVI: “los castellanos” (que parlaven paregut als aragonesos) opinaven igual, “aborresciendo en grande manera la Catalana o Lemosina porque no se podían hazer a ella, ni hablarla más que la Caldea”. Fa 450 anys!😵
Coneixeu la impossible i tràgica història d’amor dels jóvens barcelonins Garpar Burguès i Isabel de Gualbes en època de l’emperador Carles V? Òbric fil! 👇
L’estiu de 1520 una epidèmia assolava Barcelona i el conseller municipal Joan de Gualbes, ciutadà honrat, decidí protegir la seua família duent-la a una torre que tenia a Sarrià. Però allà, el 13 d’agost, el donzell Gaspar Burguès i de Santcliment entrà amb uns 40 homes armats...
A boqueta nit, a les 8 del vespre, assaltaren el lloc tirant “cendra, sagó y altres coses per torbar la vista” als qui hi residien per “raptar” la filla de Gualbes, la donzella Isabel, que llavors tenia 16 anys, tot i que la retornaren al sendemà, a un membre dels Gualbes...