Historiador, divulgador i editor a @DrassanaLlibres. Cronista oficial de la Ciutat de València #valèncianosacabamai @harcamedievalis. Sovint en @apunt_media.
En primer lloc, cap manuscrit antic du títol per a l’obra i, de fet, quan el seu rebesnet Pere el Cerimoniós en parla l’anomena “Crònica del senyor rei En Jacme”. Però segurament el títol que la tradició li ha atribuït es va prendre de l’inici: “(...) Aquesta paraula volc... 
en l'orde d'expulsió decretada als "omnes castellani et castellane" del Regne de València, a causa de la guerra. Com explica este document reial, ells diuen que són "veros cathalanos et non castellanos", ja que han tingut domicili durant "multos annos in dicta civitate Xative".. 
no volia parlar d'això, sinó dels orígens dels actuals restaurants de la platja de les Arenes (antigament dita de Llevant), que estan en les barraques de banys que començaren a instal·lar-se a partir del segle XIX. Ací, en una postal de la col·lecció de Mireia Muñoz Vidal... 
Tenia en les mans dos dits en cada una tan solament, molt desproporcionats y molt grosos, y lo hu més llarch que l'altre... La natura femenil tenia enmich del ventre, molt mal composta. Tenia lo ses [anus] un poch més avall [...] Y de aquells llochs de hon li havien de nàixer... 
Els llibres judicials estan invariablement en romanç català, fins i tot encara que els justícies eren els aragonesos Sancho Miguel (1273-1288) i Domingo Cepillo (1288-1328). Per què? Doncs segurament perquè els Furs de València, constantment citats i orientació dels justícies... 
D'altres encara la consistència del valencià, o del contínuum del català occidental-valencià, o encara l'enorme varietat i complexitat de tot plegat... 👇 
L'erudit Diego Zaforteza Musoles, de la família dels comtes d’Olocau i nascut a Godella, però instal·lat a Mallorca amb la família aristocràtica paterna, i autor del conegudíssim llibre “La ciudad de Mallorca”. Ací els seus Mots proeminals, sobre Sant Vicent i la valencianitat... 
Tot comença en 1516 amb la mort de Ferran el Catòlic i l'arribada a l'any següent del nou rei Carles I, des de Flandes... 
La 1a, que la “nació catalana esquiva excessivament tota superfuïtat en viure comú, car en vida comuna cascú és content menjar a dinar cuina ab carn o ab peix, e a sopar peix o ous... e les altres nacions facen més o menys”. És a dir, que els catalans eren els més equilibrats. 
@Barbiturikills empra els seus motius habituals: conills, verdures i unicorn. L’Àngel Custodi sense armes i amb les ales de color verd com a símbol de protecció del medi ambient. 
Els aragonesos (inicialment els principals protagonistes de la conquesta valenciana) “se tuvieron por muy agraviados”, ja que els volien en llengua llatina (com s’havien escrit originalment en 1238) “o a lo menos la Aragonesa”. I també afegia una altra cosa que difícilment... 
L’estiu de 1520 una epidèmia assolava Barcelona i el conseller municipal Joan de Gualbes, ciutadà honrat, decidí protegir la seua família duent-la a una torre que tenia a Sarrià. Però allà, el 13 d’agost, el donzell Gaspar Burguès i de Santcliment entrà amb uns 40 homes armats... 
Per a testificar en un juí, a diferència de cristians i musulmans (que ho feien sobre els Evangelis o l'Alcorà), els jueus havien de fer un llarguíssim jurament, establit en època de Jaume I, que contenia tot un seguit de terrorífiques malediccions si cometien perjuri. 