Thread by @PolJunyentM

IV. Els vaixells de l'Expansió Mediterrània

Avui és divendres i, per tant, toca fil de les #GransGuerresMediterranies.
Voleu saber les classes de vaixells que participaren en els estols de la C. d'Aragó? Què és una galera a dues o a tres tires? Aquest és el vostre fil👇🧵🚢

1. Pel que fa a la navegació baix medieval a la Mediterrània s'ha observat l'existència de transformacions tècniques que donarien lloc a la navegació de l'època dels grans descobriments. Aquests canvis s'han anomenat amb el nom de "revolució nàutica".

2. Nota a navegants, per desgràcia em deixaré moltes coses al tinter, però per sort, podeu assistir a aquesta xerrada al monestir de la Valldigna organitzada pels companys de @harcamedievalis, el pròxim 11 de juny on en parlarem a bastament.

3. Les galeres
Segons M. Pujol, les galeres són tant una mena específica com una classe d'embarcacions semblants on s'hi poden agrupar tots aquells vaixells llargs, plans, propulsats a rem i vela, principalment per a l'ús militar.

4. Dins la família de les galeres hi trobem embarcacions properes, algunes de les quals veurem més en detall en aquest fil, com els uixers, les tarides, les tafurees, i d'altres que no veurem, com els pàmfils

5. Les galeres formaven el nucli central de qualsevol estol, armada o petit conjunt naval de la mediterrània medieval. L'ús de les naus s'anirà incrementant al llarg del període baix medieval. Eren vaixells plans i allargats.

6. Des del s. XIII eren aparellades amb 1 o 2 arbres i veles llatines. Sistema de propulsió mixt, aprofitant la força del rem i del vent. Podem veure fins a 3 classes que participaren enormement en els estols catalanoaragonesos: la galera sòtil, la bastarda i la grossa.

📸p.251

7. Les galeres, com he comentat, eren propulsades amb un sistema mixt. L'ús dels rems, principalment, els atorgava una gran velocitat quan era necessari, ja que una tàctica habitual de combat era la d'envestir l'enemic amb l'esperó frontal de l'embarcació.

8. Els remers se situaven en els bancs, a banda i banda de la còssia, és a dir, el passadís central que recorria tota l'estructura longitudinalment. Quants remers hi havia per banc? Doncs bé, del segle XII a principis mitjans de XIV les galeres s'armaven generalment a dues tires.

9. A dues tires, Pol? Em refereixo al nombre de remers, i per tant rems, per banc. Les galeres a dues tires, dos remers per banc, predominaren en els estols catalanoaragonesos entre els segles dessús dits.
📸Galeres venecianes a dues tires:

10. En canvi, a partir del segle XIV es començà a emprar la dotació, ballesters, com a tercer remer, el tercer rem. Molt útil quan era necessari un impulso o velocitat extra, fugides, persecucions, atacs.
📸Galera catalano-napolitana a tres tires:

11. Ara bé, cal destacar que bona part d'aquestes característiques representaven una tendència ben estesa arreu de la mar Mediterrània i d'aquelles potències navals, com Gènova o Venècia, que la pretenien dominar. Hi havia algun tret específic a la C. d'Aragó?

12. Doncs sí, però més aviat tècniques, d'organització, estructura i funcionament de les armades de la Corona d'Aragó, que amb una demografia migrada, una caixa, petita, va poder fer front a altres potències navals, a priori, força superiors. Ho veurem en un proper fil.

13. Ara per ara, seguim amb la família de les galeres.
Ja que ben propers a aquestes hi trobem els uixers, les tarifes i, finalment, les tafurees. Aquests vaixells, units estretament a les galeres, eren igualment aparellats amb rems i veles llatines.

14. Els uixers i les tafurees eren un subtipus de galeres grosses. Vaixells aparellats, generalment, amb un nombre menor de rems, amb molta més capacitat de càrrega i que fiaven més de l'ús de la vela que la galera de combat.

15. Mentre que el terme uixer apareix extensament documentat, començà a desaparèixer vers la segona meitat del segle XIV. Pel que fa a la tafurea, res millor que el Magnànim per a definir-nos que és: "XII tafurees fetes com a galeres grosses".

16. Les tafurees que trobem documentades al segle XV eren emprades, generalment, en estols amfibis i "carregades de cavalls", per a poder, per exemple, desembarcar ràpidament en ports i platges.

17. Gràcies a la seva gran capacitat de càrrega, uixers, tarides i tafurees també eren de gran utilitat per a fer viatges "carregades de bestiar e altres vitualles", per a proveir flotes i exèrcits que duen a terme campanyes en territoris allunyats.

18. En aquesta mena de vaixells s'hi construïen habitacles per als cavalls. Permetien dur entre 20/30 animals a bord. I, com hem dit, gràcies a una rampa, es podien desembarcar sense necessitat d'accedir a un moll ni fer servir cap mecanisme de càrrega. Com es pot observar:

19. Els vaixells rodons, de la coca a la nau grossa.

Aquesta mena de vaixells, a més a més de ser els grans protagonistes de la navegació mercant de l'època medieval, també acabaren tenint un paper rellevant en la guerra naval.

20. Els termes nau i coca, de la mateixa que els d'esclau/captiu, o pirata/corsari, han estat objecte de diverses definicions i de cert grau de debat historiogràfic. Potser no tant com els altres dos que esmento.

21. La documentació, tanmateix, de vegades no ens és del tot d'ajuda, ja que per bé que la denominació podia variar no tenia per què fer-ho la tipologia de l'embarcació, l'escrivà, notari, o qui redactes el document potser no en sabia gens de vaixells.

22. En qualsevol cas, es tracta de dues embarcacions molt semblants. Molts investigadors reduïm la família a "vaixells rodons", diferenciant-los de la família de les galeres, que com he dit abans eren vaixells plans i allargats.

23. Trobem documentades les naus en armades des del segle XIII, principalment realitzant funcions de transport i avituallament, ja que formaren i, avançant en el temps encara més, el pilar fonamental de la infraestructura de transport de les armades.
Vegeu pel XV.

24. Si dèiem que l'evolució morfològica de les galeres poc va canviar al llarg de l'edat mitjana, la de les naus sí que ho feu. Les naus dels primers i plens segles medievals duien vela llatina i timons laterals.

📸Nau grossa, encara amb vela llatina i timó lateral.

25. La nau de la baixa edat mitjana havia rebut una gran influència atlàntica. El seu casc era tinclat, a l'estil del mar del nord, incorporà veles quadres i el timó de codast. A l'inici del XV la nau mediterrània, poc tenia a veure amb la nau emprada fins a la fi del segle XIII.

26. Més enllà de les seves funcions com a embarcació de gran tonatge i de gran capacitat de transport. Al llarg del segle XV, la nau encara evolucionà fins a convertir-se en un veritable castell en el mar, esdevenint gairebé inexpugnable.

27. La incorporació de l'artilleria de pólvora a les naus les convertí en una arma molt útil per a la guerra naval. Tanmateix, tot i tenir documentades naus armades amb artilleria de foc des del segle XIV, és al segle XV quan es féu habitual el seu embarcament.

28. Aquest canvi en matèria d'estratègia naval es manifestà en el cas de la batalla de Ponça l'any 1435, on l'armada d'Alfons el Magnànim fou derrotada a causa de la gran quantitat de naus de gran tonatge que els genovesos desplegaren en aquesta batalla.

29. Finalment, ja que el fil està sent molt i molt llarg, dir-vos que, llenys, barques i altres petites embarcacions, molt sovint anomenades genèricament "fustes", servien en els estols com a suport, proveïment i defensa costanera.

30. Moltes gràcies a tothom! Com sempre s'agraeix la difusió del fil i no us oblideu de seguir als següents perfils: @harcamedievalis @guillelopezjuan @GPursals @jaumeclotet @velasc_alberto @vicentbaydal @Jordibrufotos @ngelCasals1 @pseudohcc @LordCirencester @jsamperiz1

@TheValkyriesVig @toni_florido @aguedamush @RicardChulia @lfbonet @EditorialBase @enguardiacat @AlonsodeLanzos @DavidGarRubert @JavierTraite @xruiztru @Guille_Nicieza @MuseuMaritim @amadeucorbera

Bibliografia bàsica:

Garcia, A; Coll, N. Galeres Catalanes
Hernàndez, F. X. Història. v.II.
Musarra, A. "In cerca"
Orsi, M. Els Senyors.
Pujol, M. Construcció