PhD in Medieval History. Medieval Mediterranean, Naval Warfare and Medieval Navy. Docent en paleografia, diplomàtica i arxivística.
2 subscribed
2 subscribed
2 subscribed
2. En el vers hi podem veure les restes d’un segell de placa de cera vermella, gairebé perdut del tot, i el nom del destinatari “Petro de Hivar”. Però anem al contingut, al fato, a la mandanga, i per què és un testimoni molt important per a la història de la Corona d’Aragó. 
2. Les Corts Generals dels diversos regnes de la Corona, i en particular del Principat, es continuaven convocant tot i que el rei no hi fos present, gràcies als seus lloctinents, el futur Joan II i Maria de Castella. 
1. Les activitats implicades en el procés d'armar una flota o construir una embarcació tenien una distribució territorial que responia, principalment, a 2 factors. Un, la necessitat de concentració de serveis especialitzats, mà d'obra i accés a matèries primeres. 
1. Per si no sabeu els antecedents, o voleu refrescar-los, us remeto al meu primer fil on en parlí, també us recomano els altres dos, per posar-vos en sintonia amb el d'avui:
1. Amb el regnat de Pere II el Gran, el projecte d'expansió mediterrània prengué una alta volada i s'inicià de veres una política intervencionista. Aquesta es materialitzà amb la conquesta de l'illa de Sicília i les transformacions en política naval que comportà per a la Corona. 
1. Generalment, els beneficis obtinguts durant la guerra quedaven estrictament estipulats en les ordinacions i capítols concordats entre el rei i els patrons de galeres. Un conjunt de pactes que també eren observats pels membres de les naus dels estols. 
1. El 9 de julio de 1359, una flota castellana atacó el puerto de Barcelona comandada por el almirante Egidio Boccanegra, padre de Ambrosio Boccanegra. La batalla se sitúa en el marco de la Guerra de los Dos Pedros, que enfrentó a las coronas de Aragón y Castilla de 1356 a 1375. 
Disclaimer: A alguno de mis seguidores habituales les sonará este hilo, pues es la versión en castellano de uno en catalán-valenciano que publiqué hace poco y que he querido traducir para la ocasión. La versión original: 
1. Antes de empezar me gustaría remarcar que no tenemos demasiada información sobre el funcionamiento de los servicios de espionaje hasta la Baja Edad Media. Es a finales del siglo XIV cuando este tipo de oficio fue más frecuente, o más bien, está mejor documentado. 
2. Al llarg dels segles XIV i XV, la Corona d'Aragó fou una de les potències navals més destacades de la Mediterrània occidental. Els negocis marítims ocupaven una gran part de les activitats mercantils i fins i tot arribaren a caracteritzar certs barris de les ciutats de ribera. 
1. S'ha situat el seu lloc de naixement a la localitat aragonesa de Calatayud, però com l'estimat @amgiralt ens va fer conèixer a molts, realment el seu lloc de naixement encara és un misteri. Per tant, en aquest cas, hem de parlar d'un noble de llinatge català, i no aragonès. 
1. Per al bon succés de qualsevol campanya militar, situar-se a prop de recursos hídrics o tenir-ne un bon proveïment era cabdal. Per a un estol que transportava un nombrós exèrcit i molts cavalls, era molt necessari disposar i gestionar de forma curosa els seus recursos hídrics
1. Un contingent humà com el que exigia una armada era difícil d'assolir. La demografia dels estats de la Corona d’Aragó, la seva fragmentació política i una “pobra” fortalesa del poder reial contribuïren, a crear un perfil poc adient, en comparació amb altres potències navals. 
1. L'any 1347 Marià IV pujava al tron del jutjat d'Arborea, una de les 4 administracions d'herència romana i la més independent d'aquestes administracions sardes, i va començar a maniobrar per erosionar el poder català de l'illa. 
1. Pel que fa a la navegació baix medieval a la Mediterrània s'ha observat l'existència de transformacions tècniques que donarien lloc a la navegació de l'època dels grans descobriments. Aquests canvis s'han anomenat amb el nom de "revolució nàutica". 
I. La Gènesi d’un conflicte i la lluita per la Mediterrània Occidental👇