1) Rùssia ha tancat l'aixeta del gasoducte Nord Stream 1 per fer manteniment, i ningú sap amb certesa si el tornarà a obrir un cop acabades les obres. Hipòtesis i prediccions moltes, però certeses ni una, I qui digui que sap q pasarà d'aqui 11 dies no mereix cap credibilitat.🔽
2) De la mateixa manera ningú sap amb certesa com serà l'hivern a Alemanya i atres països europeus si hi ha un tall de subministre. Uns diuen q hi ha reserves suficients, altres q no. Uns diuen q hi alternatives, d'altres q no serviran per res. I així qui dia passa any empeny.
3) Lo que sí és cert es que les recomanacions per estalviar energia cada dia són més intenses, fins i tot ja està en marxa projectes d'habilitar espais pùblics per allotjar a persones que es vegin afectades per una hipotètica #Gasknappheit. I tot això no està exent de polèmica.
4) Als missatges de lectors a la premsa, son freqûents les opinions dels q creuen q les mesures creen alarma i inquietut innecesària entre la ciutadania per un fet encara no s'ha produït i que pot no produïrse perfectament. Apart de la despesa i els inconvenients que provoca.
5) I aquí és on s'enfronten 2 mètodes antagònics a l'hora de fer front a possibles situacions crítiques provocades per un conflicte o situació inesperada. La primera és situar-se en el pitjor dels escenaris, i preparar-se amb la suficient antelació per afrontar una situació...
6) de crisis extrema amb els millors mitjans possibles. No hi ha certesa q s'arribi a aquesta situació, tampoc se sap exactament quin impacte real tindria en el país i la ciutadania. Hi ha una possibilitat i aquesta possibilitat és suficient per actuar de la manera més eficaç..
7) per evitar o reduïr hipotètics danys i recuperar la normalitat el més aviat possible. El 2n mètode és mantenir la normalitat, disfruteu les vacances, i ja en parlarem a l'hivern. En funció del q passi actuarem en conseqûència i tothom tranquil q esteu en bones mans.
8) Aquest mètode, d'una manera potser una mica simplista, és pot resumir amb la dita castellana del "Dios proveerà" i també amb la catalana "q sigui el q Déu vulgui". Quina és el millor estratègia per afrontar una hipotètica crisi extrema q podria esclatar aquest hivern?
9) Uns diuen q la 1ª, altres la 2ª, i altres q ni la 1ª ni la 2ª sinó tot el contrari. La película té un desenllaç incert i l'argument és tan complicat q, com més avança, menys s'entén. L'únic q queda clar és q alguns és "forraran". indiferentment q arribi o no arribi la crisi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Ja tornen a presentar com a solució per a Cat la mòmia de l'Espanya plurinacional, "l'encaix" en un país q no és el nostre, q ens maltracta i ens maltractarà i més si ens veuen vençuts i conformats a renunciar drets i llibertats q són nostres i q no hem de pidolar a ningú.🔽
2) Espanya mai pot ser "plurinacional", pq la seva raó de ser és un monolitisme territorial, sacralitzat fins a la paranoia i q no dubta a imposar, si convé amb la força d'armes i vessament de sang. Espanya no "és", si no imposa la seva "manera de ser". "És", per "no deixar ser".
3) Hem tingut desenes d'ocasions per veure com es comporta Espanya quan ha de demostrar la seva "vocació plurinacional" i el "respecte i l'empatia" q mostra envers aspiracions i interessos dels catalans, tant a nivell de reconeixement d'identitat com a nivell econòmic.
1) La política s'ha convertit en un joc deliberadament desconcertant, impredictible, cínic i asfixiant. Incompliment sistemàtic de promeses electorals (sense cap remordiment), informacions falses, indicadors i análisis manipulats, xifres i dades imaginàries o fetes a mida...🔽
2) una realitat inexistent convertida en l'ùnica realitat admissible i que serà acceptada acríticament per amplis sectors de la societat. Ara per ara, cap discurs polític d'èxit pot prescindir de la mentida i la manipulació. I ho fa sense cost, amb un discurs que serà assumit...
3) "per determinats grups socials als que no interessa la realitat, sinó allò que s'ajusti millor a les seves pulsions més primitives. o marcs mentals, plens de prejudicis molt allunyats d'allò que és tangible" (Adrià Alcoverro)
1) Ahir vaig veure l'entrevista a @LauraBorras al FAQS. Sobre el to q van emprar presentadora i convidats, crec q ja s'ha dit tot i no cal afegir res més. Només voldria dir q tots ells van cometre un error infantil a l'hora d'interrogar-la sobre el "judici q haurà d'afrontar"🔽
2) El judici "real" va començar fa mesos, quan els "tribunals mediàtics" van començar a fer la feina q els hi havien encomanat. Les "fiscalies a l'ombra" van treure dels seus barrets màgics tota la paperassa necessària i van elevar a definitives les acusacions.
3) La sentència de culpabilitat ja està dictada. i ja pràcticament és ferma. Fins i tot alguns dels que haurien de denunciar aquest estraperlo i defensar la víctima, van optar per no soliviantar l'amo i van "sugerir" a l'acusada començar a complir condemna abans q sigui oficial.
1) És un bany de realitat pels ingenus que encara ens resistim a admetre q les institucions europees actuaran amb implacable desídia i misèria envers les vulneracions dels drets humans i q els importa un rave restaurar la memòria i la dignitat de les víctimes del feixisme. 🔽
2) El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat investigar les tortures del franquisme al no admetre a tramit el recurs que havien presentat membres del sindicat Comissions Obreres de València. I pq el TEDH ha inadmés el recurs?
3) Doncs, ni més ni menys, pq quan es van produir les tortures, Espanya encara no havia signat ni ratificat la convenció de drets humans i els seus corresponents protocols (ho va fer el 24 novembre 1977 i ho va ratificar el 4 d'octubre del 79). Alemanya crec que ho va fer el 52.
1) Les manifestacions dels agricultors holandesos son modèliques des del punt de vista de com t'has d'enfrontar a l'Estat en defensa dels teus interessos. Però els interessos d'aquests pagesos dubto molt que es puguin qualificar com a modèlics. 🔽
2) L'arrel del conflicte és que no accepten el pla de reducció de les emisions d'òxid de nitrògen, (un dels principals causants de l'escalfament global, la perdua de biodiversitat, el canvi climàtic, etc.) i d'amoníac, igualment nociu pels efectes que provoca.
3) El problema és q aquests pagesos (i els d'altres països) utilitzen òxid de nitrògen i amoníac com a adob, L'utilització d'aquests productes representen més d'un 90% de les emisions de l'UE, i d'aquí els plans de reducció, però els pagesos hi perden calers amb aquesta mesura.
1) Ja fa temps, un president socialista q ara no desentonaria a les files d Vox va dir q no es podia governar Espanya contra Cat. I sembla ser q alguns indocumentats van aplaudir, tot i q aquesta afirmació, com ells mateixos han demostrat és una mentida de dimensions còsmiques.🔽
2) No només Espanya es pot governar contra Catalunya, sinó que, ara per ara, no es pot governar Espanya si no es fa contra Catalunya. A la política espanyola no ets ningú si no incorpores al programa polític l'anticatalanisme. I dubto que es puguin treure uns resultats decents...
3) en unes eleccions sense llençar amenaces o improperis contra Catalunya i els catalans, tal com s'ha pogut veure no fa gaire en eleccions d'alguna CCAA espanyola on la catalanofòbia ha estat present continuament en actes, mítins i debats, fins al punt q un partit va presentar..