Avui volia fer-vos saber les incoherències que hi ha respecte els processos selectius de @mossos, també l’arbitrarietat que hi pot haver en un procés de millora de rang o de canvi d’especialitat. Seguint amb la línia de destapar #LesClavegueresdeMossos, OBRO FIL:
Segur que més d’una vegada us heu preguntat com és possible que determinada persona pugui arribar a ser Mosso d’Esquadra, o alguna altra professió, però el que és més greu, que alguna persona amb evidents problemes psicopàtics pugui dur arma i fins i tot, ascendir de rang.
S’ha de dir que el procés selectiu de @mossos, com tots sabeu entre d’altres proves hi ha uns psicotècnics. Però, què passa quan hi ha acadèmies encarades a preparar els psicotècnics, que ensenyen a la gent com ha de respondre a les preguntes? Doncs que es perverteix.
La primera vegada i única que vaig opositar, vaig anar a les proves sense haver fet mai abans ni entrenat un psicotècnic i, per tant, vaig respondre amb total sinceritat i sense calcular ni avaluar si el que responia era el que volien sentir o no.
Però altra gent amb la que parlava, em deien que havia respost malament aquell psicotècnic, perquè el que importa és el que volen llegir. Doncs no devia ser així en el meu cas. Però segueixo, perquè no només es tracta de psicotècnics.
Pensem que hi ha persones que es presenten a Mosso diverses vegades. I molts són tombats a l’entrevista. Aquí, hi ha diversos factors. L’opinió que té o pugui tenir l’entrevistador sobre l’entrevistat és determinant. I us en puc parlar per un cas molt proper.
Una persona molt propera a mi, a l’entrevista els va dir quan li van preguntar si tenia un familiar Mosso, respondre que efectivament, a mi. L’expressió de la cara de l’entrevistador va canviar radicalment. En aquell moment, la persona va sospitar que no entraria. I efectivament.
Per tant, l’entrevista no deixa de ser una part del procés totalment arbitrària i que depèn de les directrius que puguin tenir, o de l’opinió de l’entrevistador. També passa el mateix quan hi ha una voluntat de progrés d’especialitat o d’ascens de rang jeràrquic.
Però el que també és preocupant és quan s’arriba a un determinat rang, perquè llavors ja no s’és un càrrec policial sinó polític. Perquè malgrat siguin policies, a partir d’un determinat rang preferiran acontentar al polític que als membres del cos.
I això té una explicació: moltes vegades sentim que hi ha canvis al cos de @mossos i que traslladen comissaris a tal lloc o tal altra. Doncs bé, la percepció és que si està a bones amb el polític, no el mouen. Si fa quelcom que no agrada, el traslladen. No importa la distància.
Al cap i a la fi, no tenen en compte la vida familiar de cada persona, i fa un cúmul que porta a molts caps del cos de @mossos a no mullar-se ni donar la cara pels seus subordinats.
Les decisions polítiques afecten doncs, a la vida diària de cada agent bàsic.
Suposo que amb càrrecs que tenen sous de fins a 4 o 5 vegades el sou mínim, hi ha una estabilitat econòmica i no la volen perdre, ni volen que els enviïn a l’altra punta del país. Aquí podeu consultar els sous. Des d’un comissari a un agent. administraciopublica.gencat.cat/web/.content/f…
Llavors és fàcil que sigui una cosa hermètica i que sigui una lluita per la supervivència. I no dubteu que si s’ha de trepitjar a un altre per pujar, ho faran. Sense tenir en compte l’ètica. Però això ja és quelcom massa comú a la nostra societat.
En resum: caps més polítics que policials i entrevistes destinades a tallar les ales a l’evolució d’aquelles persones que no interessa. Però a més, uns psicotècnics que no serveixen i que es poden enganyar amb aquelles formacions que fan per preparar-los.
Per això hi ha persones que malgrat publicar dades privades, malgrat la seva homofòbia, xenofòbia, catalanofòbia… malgrat amenaçar gent pel carrer, malgrat intentar-los agredir, malgrat posar denuncies falses, malgrat assetjar… pot ascendir a caporal o més.
Mentrestant, persones del tot vàlides moltes vegades es queden a les portes d’entrar al cos policial, premiant a vegades alguns ni-ni que molts ens preguntem “com ha pogut arribar a ser policia?”, o persones vàlides que segueixen com a agents tota la vida.
Una de les vergonyes més del cos de @mossos. Però al capdavall, no expedientaran el comissari o major de torn per una entrevista a la televisió. Només s’atreviran contra els agents que ho fan fora del seu àmbit professional i quan les seves opinions no els agraden.
Aquests dies porto parlant del cos de @mossos i de les seves vergonyes, però avui volia fer un enfilall una mica en positiu, ja que no tot és dolent. Si que és veritat que la pecepció que hi ha del cos policial és que s'ha de canviar tot, o quasi tot, però tampoc és així
Cal dir que hi ha una gran majoria de gent professional. I gent que s'estima el país i que estaria disposat a molt per tirar endavant. Hi ha hagut Mossos als que els han expedientat per portar un llaç groc, recordeu que hi ha @ANC_Mossos, @MossosXdemos i Guilleries
I s'ha de dir que no tots els independentistes formen part d'aquestes associacions. Un exemple és el primer d'octubre. Tinc coneixement que molts van exercir el seu dret a vot i en qualitat de ciutadans, molts van defensar els col·legis electorals mentre no treballaven.
Avui us volia explicar la indefensió que he patit després de diverses situacions arran de la meva orientació sexual o la meva ideologia i com la meva empresa, la @gencat, no va fer absolutament res per donar-me un cop de mà ni assistir-me jurídicament. OBRO FIL
Com tots sabeu, se'm va començar a conèixer havent estat un dels fundadors de la sectorial de l'@assemblea@ANC_Mossos. Això m'ha portat a fer bons amics, trobar bons companys, persones excel·lents... però també persones indesitjables, obsessives i dolentes disposades a tot.
En el transcurs del meu activisme (independentista i LGBTIQ+), he hagut de suportar assetjament i ser perseguit. Us en detallaré exemples: una caporal va fer pública la meva adreça, la de familiars, va publicar els meus horaris, les baixes, on feia vacances... tot.
Des que la gent em va començar a conèixer per ser el coordinador i un dels fundadors de l'@ANC_Mossos m'han passat moltes coses, bones i dolentes. He conegut gent extraordinària i gent indesitjable. Però avui us volia parlar d'uns "coincidents laborals". OBRO FIL.
I per parlar-vos d'aquests "coincidents laborals" i les seves actituds, no puc fer-ho d'una altra manera que parlar d'una unitat del cos: la Brimo (també coneguts com a #BriVox). Però també d'una altra: l'Arro.
I us explicaré algunes de les topades amb aquests elements.
De totes les vegades que m'he trobat a membres de la Brimo, no puc dir que hagi tingut ni una sola bona experiència. I les relataré totes a continuació. O si més no les més destacades.
Cerqueu informació sobre qui els ha dirigit (Veure enllaç): larepublica.cat/noticies/mosso…
Avui us volia explicar com funciona un procediment d'expedient disciplinari iniciat per la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels @mossos.
Cal dir que moltes de les seves actituds s'allunyen molt del que hauria de representar un cos de policia. Començo.
Moltes vegades (per no dir quasi sempre), la DAI inicia un procediment d'expedient disciplinari (ED) a través d'una informació reservada (IR). Però no molts cops és així, ja que a vegades se salten la IR per anar directament a l'ED. Quan ells creuen que hi ha motius.
Els ED s'obren normalment per actituds, per actuacions, per comportaments fora de lloc en el desenvolupament de les funcions d'un Mosso. Però sembla que Interior ha agafat el mal vici d'obrir-los pel que fan els agents en la seva vida privada. Us en posaré uns exemples.
Recordeu que us comentava la persecució ideològica per part de la DAI de @mossos i @interiorcat amb expedients desmesurats i fora de lloc, per motius que no poden? Doncs us deixo a continuació dues notícies que parlen dels dos contenciosos que ja han tingut lloc i que he guanyat.
La primera d'elles:
"Bufetada judicial a Afers Interns en la seva persecució als mossos independentistes.
Una jutgessa recorda que els procediments disciplinaris són administratius i no policials." elmon.cat/politica/bufet…
La segona sentència del segon contenciós fins ara:
"La justícia exculpa un mosso castigat per independentista. La jutgessa argumenta que la Divisió d'Afers Interns va vulnerar la llibertat d'expressió de Donaire" elmon.cat/politica/justi…
FIL HISTÒRIA REAL: Ser el coordinador de la sectorial d'@ANC_Mossos fa que moltes persones em confiïn casos per exposar-los, com és el cas. Òbviament, no donaré cap detall que permeti identificar-lo i iniciar una nova cacera de bruixes contra independentistes per part de @mossos.
Un episodi més destapant les vergonyes de Mossos i #LesClavegueresdeMossos
La infiltració de personatges espanyolistes que no actúen amb impercialitat, está estesa a diversos indrets del cos. El següent escrit n’és una mostra.
Com tots podeu imaginar com en tantes altres professions, abans de començar un torn hi ha un brífing. Doncs això comença amb el brífing del Primer d’octubre. Els caps d’arreu de les comissaries del territori van fer una explicació per explicar els dispositius,