Com encarem el nou curs a l'@EAPCcat a nivell estratègic.
Us parlem de
* #LleiEAPC
* Pla Estratègic de l'EAPC 2022-2027
* Nou model d'aprenentatge i desenvolupament
* Pressupost 2023
🧵/1
Primer de tot, recordem d'on venim:
La globalització, la digitalització, les diverses crisis econòmiques i institucionals del s.XXI, etc. ens fan pensar que el model napoleònic/weberià de l'Administració està superat.
Els estats han d'intervenir en el sistema.
Per canviar-lo
/2
Superat no vol dir que el model de funció pública hagi de desaparèixer.
Superat vol dir que s'ha fet molt insuficient.
Que els estats han de tenir un nou paper.
I per tant necessitem una Administració diferent.
I per tant necessitem una @EAPCcat diferent.
/3
Quina @EAPCcat necessitem?
Una que vetlli per una gestió integral del talent a tota l'Administració catalana:
* definició de funcions i carreres professionals i marcs competencials
* selecció
* aprenentatge i desenvolupament
* recerca, innovació i transferència
/4
La #LleiEAPC vol posar unes bases on es faci un nou encàrrec a l'Escola.
A l'Estiu vam enviar l'avantprojecte al Govern i entrem ja en la segona fase: informació i audiència pública.
En molt breu serà públic i debatut.
(ja ho vam fer a la primavera)
/5
Si tot va bé -- i tenim motius per ser optimistes -- podríem tenir el projecte llest per ser enviat al Parlament abans de Nadal.
Potser fem curt i no hi arribem. Però serà per poc. La idea és intentar-ho.
Us compartim l'últim esborrany de l'Exposició de motius
/6
La Llei ens permetrà fer algunes coses que ara no podem.
I la Llei ens obligarà a fer algunes coses que ara podríem però no fem.
Però és "només" una Llei. És a dir, a la realitat sempre es pot declinar de moltes maneres. O pot ser un exercici teòric difícilment aplicable.
/7
Així que el que hem fet ha estat veure com i fins on podríem baixar la Llei a la realitat.
Així que hem elaborat un pla estratègic per l'@EAPCcat pel sexenni 2022-2027
(si, comença fa 9 mesos perquè no ens hem esperat a tenir ni lleis ni plans per anar fent feina)
/8
Aquest pla estratègic està en esborrany i esperem tenir-lo aprovat pel nostre Consell Rector a finals d'any.
El pla estratègic respon a dues preguntes:
* Podem dur a la pràctica els powerpoints?
* Què necessitem per fer-ho, a nivell normatiu, polític i tècnic?
/9
La resposta és que hem de desenvolupar prop de 200 actuacions en sis anys, on els tres primers són sobretot de desplegament d'"infraestructures" (crear equips, definir funcions i models, establir procediments, etc.) i tres més d'implantació massiva.
/10
Establirem, això sí, projectes "tractors" que ens ajudin a dissenyar tot fent, així com a testejar a la pràctica el disseny d'aquestes "infraestructures".
I que ens ajudin, també i sobretot, a exemplificar i "visualitzar" de què va tot plegat.
/11
Si tornem a les preguntes
* Podem dur a la pràctica els powerpoints?
Sí, podem. És un model ambiciós, però factible.
* Què necessitem per fer-ho, a nivell normatiu, polític i tècnic?
Necessitarem molta il·lusió i sobretot treballar molt.
I una llei. I estabilitat política.
/12
Òbviament, a nivell operatiu això ens canvia les coses.
Tota la primera línia estratègica del pla és la gestió del canvi.
Una part important serà que desenvoluparem un nou model d'aprenentatge i desenvolupament de l'@EAPCcat.
De fet, tenim un primer disseny des de febrer.
/13
Enguany l'hem anat compartint en petit comitè però no hem pogut anar més ràpid perquè la il·lusió s'ha d'acompanyar de mans, i aquestes han arribat molt tard.
Aquesta tardor implantarem totalment la versió "alfa" que tenim i tindrem una versió "bona" pel Nadal.
/14
El model d'aprenentatge i desenvolupament vol trencar la dinàmica "vull fer un curs" i anar a l'arrel:
* quines funcions volem desenvolupar
* quins marcs competencials permeten desenvolupar aquestes funcions
I, a partir d'aquí, planificar aprenentatge, formació, innovació...
/15
El model ens permet una visió molt molt més estratègica de la gestió del coneixement i el desenvolupament professional més enllà de la formació.
Ens ajuda també a identificar actors, recursos i espais ja existents a l'ecosistema.
Ens ajuda a ser PLATAFORMA de coneixement.
/16
Per tant, què tenim?
* Llei: al forn
* Pla Estratègic 2022-2027: volem aprovar-lo en 2-3 mesos
* Model d'Aprenentatge i Desenvolupament: l'implantem en una primera iteració aquesta tardor
* Una nova Àrea de Model d'Aprenentatge i Gestió del Coneixement per impulsar-ho tot
/17
I què necessitem?
A curt termini, hem fer una proposta de Pressupost 2023 que supera l'hàbitat natural de l'@EAPCcat i proposa avançar-se a totes aquestes "realitats" que hem explicat més amunt.
No podem esperar més.
Hem d'avançar en paral·lel en diversos fronts.
/18
A mitjà termini, necessitem institucionalitzar aquest nou marc.
La Llei no serà suficient.
Hem fet prospectiva dels nostres veïns i les iniciatives que hi ha sobre la taula són nombroses. Aquí una mostra parcial de l'ecosistema de transformació de l'Administració:
/19
El model s'ha de canviar.
TOT.
No podem fracassar.
El cost d'oportunitat de no fer-ho és ja prohibitiu.
El model fa anys que s'ha esgotat.
Fa 20 anys que s'intenta canviar sense èxit.
I la inèrcia de què vivíem s'acaba.
Voldria compartir un tema de criança perquè a casa estem molt contents de com ens ha sortit.
Per si serveix o inspira a algú altre:
LA CANALLA I LES TASQUES DE CASA
fil/1
L'objectiu era la progressiva assumpció de les tasques de casa per part dels petits (nena i nen):
* de forma igualitària: no hi ha divisió de gènere a les tasques de casa
* de forma responsable: assumir-les com a naturals, no imposades
/2
Ho hem fet en 3 fases, tot i que la veritat és que mai ho vam planificar així... ni de cap manera: ha anat més o menys sortint: una cosa bona dels nens és que no creixen de cop i pots anar dissenyant, implantant i avaluant les polítiques domèstiques amb temps de sobra ;)
/3
Els dos titulars que no hi surten, per mi: 1) allò públic és polític 2) desorganització
/1
A tota l'entrevista hi ha una remor de fons sobre la compatibilitat entre la política i l'educació.
En la meva opinió, a l'educació (que no la pedagogia) li cal encara més política, no menys.
L'educació (que no la pedagogia), és un projecte de país amb impactes diversos.
/2
Impacte en el futur de les persones que formem, sobretot.
Però també en la vida quotidiana de les famílies.
I en la carrera professional de desenes de milers de treballadors (la majoria públics).
I en les polítiques fiscals presents i futures.
/3
"Estudio sobre los condicionantes de salida de los países de origen y pautas de acompañamiento a personas solicitantes de protección internacional y refugiadas LGTBI" de @Accem_ong, 2020
Primer, la reflexió més òbvia: és com si a nivell nacional "el benestar de la ciutat" (o dels ciutadans en general) no importés.
A la ciutat hem de fer les coses bé. Al Parlament, o a la Generalitat, no cal.
Que tinguem aquesta sensació és pervers.
/2
Però la realitat és aquesta: en la meva (ja extensa) experiència de formador de polítics i gestors de tot el país i tots els nivells, la majoria subscriu les paraules de Dulsat: als municipis, bromes les justes.
I, implícitament: a d'altres institucions, ya tal.
/3
No t'has d'aixecar de la taula de diàleg. Mai.
Una taula de diàleg és un altaveu de legitimitat immillorable.
Serveix per reafirmar que les institucions actuaran de forma no-violenta sempre.
Serveix per fer inventari de greuges i donar-los a conèixer.
/1 eldiario.es/catalunya/poli…
Serveix per posar de manifest els dèficits democràtics de la situació que es denuncia, les vulneracions de drets, els apriorismes i prejudicis.
No cal que tingui una finalitat última. La taula, l'instrument, el procés de diàleg és prou finalitat en sí mateix.
/2
Per seure a una taula de diàleg "i que no passi res" requereix ser molt valent.
Requereix, primer, no patir pel teu propi orgull.
És un dels problemes de la política actual: l'orgull passa per davant de l'autoritat, la practicitat, el sentit d'estat, els resultats.
/3
Aquesta és una història de
· construcció d'un país
· destrucció d'un país (pel terrorisme) i
· llibertat (d'expressió)
per parlar de tot plegat i les seves relacions.
/1
La nostra història comença el 1937, any en què neix Xavier Valls i Bauzà.
Un desconegut per la major part de la societat.
Un referent en l'àmbit de l'urbanisme català.
Un petit-gran heroi local als moviments populars de Santa Coloma de Gramenet.
/2