Una de les coses que no ha funcionat a les #Eleccions2021 és el vot exterior.
El que ens ha passat avui és un exemple paradigmàtic de què s'està fent amb els drets dels ciutadans residents a l'estranger.
FIL
/1
Avui, a la SDG de Processos Electorals a la @gencat ens ha arribat:
👉un sobre de vot, obert, amb la papereta dins
👉un sobre de l'ambaixada espanyola a Hanoi (Vietnam)
👉un sobre del Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación
/2
La seqüència és fàcil d'imaginar:
El ciutadà arriba a Hanoi volent votar.
No sabem si li demanen cap tipus de documentació, perquè enlloc de fer servir el doble sobre i la identificació censal, només ens dóna un sobre de vot amb la butlleta a dins.
I avall que fa baixada.
/3
Hi ha dues maneres de promoure un canvi social.
👉Aconseguint la majoria
👉Aconseguint l'hegemonia
/1
Una majoria és quan hi ha més vots a favor que en contra d'una opció, d'una decisió.
Generalment funcionem amb majories: n'hi ha prou amb voler fer una cosa i que molts altres se n'abstinguin.
La majoria és, per construcció, més ràpida.
/2
La majoria és, però, més voluble: passar del 50,1% al 49,9% és fàcil.
És, doncs, també més inestable: els marges d'error en mesurar o els col·lectius que s'inhibeixen d'una decisió poden desenfocar el llindar de què és majoria.
/3
Si l'independentisme vol ser hegemònic
👉Ha de virar a l'esquerra (o ser molt més central)
👉Ha de ser menys identitari (o ser molt més inclusiu)
Les dades són tossudes.
Virar a l'esquerra i ser més central per fer una oferta a un ingent nombre de ciutadans totalment desposseïts de recursos i de respostes.
Milions de renda baixa que voten del PSC fins a Vox buscant suports que l'independentisme no els sembla proporcionar.
Els en donem?
No convertir la identitat en un antagonisme sinó en una tria que suma, que aporta, que inclou, que pot afegir-se a les múltiples capes identitàries (origen, classe, gènere...) de cadascú.
No hi ha identitats úniques, com no n'hi ha de bones o dolentes, autèntiques o impostades.
Sobre la qüestió de la violència
sobre empresonament de dissidents
sobre contenidors cremats
sobre bales de foam
...
un fil equidistant
o no...
/1
Quan parlem de violència, solem parlar, en el fons, de dues coses
👉violència física
👉violència visible
Aquesta és la violència que veiem i, sobretot, notem de bones a primeres.
Hi ha, però, molt més.
Hi ha violència que no és física.
I n'hi ha d'invisible.
/2
Johan Galtung ens parla de tres violències.
1⃣La violència directa és la que un subjecte exerceix sobre un objecte (que pot ser una persona), i pot ser física, però també psicològica, com ara el terrorisme o la intimidació.
Aquest és un fil molt personal.
Demano disculpes si estic fent mal ús del hashtag oficial.
Però crec que pot ajudar a comprendre on som i perquè alguns estem fent el que estem fent.
/1
En la meva vida he tingut la sort -perquè ho ha estat- de ser a tres vessants diferents de la vida pública, d'allò que en diem formar opinió i fer política:
* activista, en dos trams de 5 i 4 anys
* acadèmic, més de 13 anys
* polític, poc més de 2 anys i mig
/2
Vull pensar que sempre he vist les coses amb els mateixos ulls, però en cada cas les mans aguantaven eines diferents.
De fet, si m'he anat movent, és perquè he anat pensant que anava necessitant eines noves a cada moment per fer allò que em demanava la vista.
/3
Per què hem deixat fer mítings polítics saltant-se el confinament?
Comencem dient que aquí ningú "deixa" o "no deixa" fer res.
Apliquem dret.
Agafem el trencaclosques dels drets fonamentals (salut i vida, drets cívics i polítics) i el mirem de fer encaixar.
/1
Unes eleccions no és només votar: és també ser votat.
Recuperem la nostra taula de riscos
El segon àmbit és el sufragi passiu.
Això vol dir ser votat.
Ja vam dir que aquí podíem patir.
/2
Uns dels motius per ajornar eren, precisament:
• Que els mitjans només parlarien de pandèmia, i no dels programes
• Que hauríem de limitar els actes de campanya
Bé, el que ara toca és, doncs, limitar-los.
Però NO anul·lar-los.
Sinó, ens carreguem aquest dret.
/3
Hi ha molta expectació en com serà el dispositiu de protecció de membre de meses.
Hi ha una bona part d'info als protocols.
Fa una estona n'avançava una mica més.
1) Hem de reforçar protecció a unes 30.000 persones si anem a membres mesa estrictament, 150.000 si ampliem a persones del local.
1b) Hem de veure si cal tot a tots o què.
/2
2) Les persones han de saber fer servir la protecció. Ja siguin els tests com les EPI (durant la jornada, la integral al final) han de saber com manipular-los. Caldrà informació i segurament formació.
Especialment la formació requerirà, també, veure quan i com es dóna.
/3
Quan dèiem que teníem risc de legitimitat, era perquè patíem per aquestes qüestions. A Portugal ja es planyen.
A diferència de Portugal, però, els nostres problemes de legitimitat no estan relacionats amb el dret a votar, que està GARANTIT, sinó amb les pors (legítimes).
/2
A Catalunya, a diferència de Portugal, tothom podrà votar si vol.
Aquest era un objectiu prioritari des del 1r dia i totes les mesures de seguretat s'han extremat perquè aquest vot minimitzés el risc per tothom, membres mesa inclosos.
Quedeu esborrats de la llista per votar en urna i passeu a la llista de votants per correu.
Això queda registrat a l'Oficina del Cens Electoral.
/1
2) Rebeu la documentació oficial. Voteu amb DOS sobres: un amb la butlleta i, aquest, dins un segon sobre amb l'identificador de mesa electoral on anirà el vostre vot.
Aquest sobre és inviolable.
No és possible manipular el vot.
/2
3) El vot s'envia a la vostra mesa i es compta allà.
Hi ha una llista amb els vots per correu.
Els vots els repassen la mesa i els interventors.
Si en sobren (o en falten molts), es pot impugnar l'urna.
Si estan manipulats, s'impugna l'urna.
El @diariARA publica avui aquest article sobre les #Eleccions2021 Està molt bé perquè centra força quins són els debats fonamentals que estem tenint hores d'ara.
Em centraré en aquesta taula. Identifica els principals documents que hi ha sobre la taula -- que no els únics -- i les principals qüestions que s'estan debatent.
Atenció, però, que la Comissió de Venècia és molt "teòrica", mentre que la resta tenen en compte el marc legal.
/2
Cues específiques, a #Eleccions2021 tindrem franges però també cues per separar col·lectius de risc de la resta -- i estem treballant perquè votin, també, els contagiats, que anirien a banda.
/3
Ens confirmen que per ells els processos electorals tenen prioritat absoluta i passaran per davant, si cal, de qualsevol altre procés.
/2
Què estan fent?
* enllestir l'acceptació de la sol·licitud telemàtica amb certificats autonòmics
* comptar que la Junta Electoral Central acceptarà que el carter pugui recollir el vot i sense necessitat de signar res -- només garantint identitat
/3
Per què implantar urgentment ARA el vot electrònic a les #Eleccions2021 no seria LA solució?
Spoiler: tot i que ajudaria... no resoldria el gruix del problema.
FIL.
/1
Comencem amb una prèvia: jo, personalment, sóc fan total del vot electrònic. Crec que la pregunta no és si n'hi haurà, sinó quan.
El vot electrònic té 3 fronts.
Front legal: no està resolt. Però, francament, ara mateix és un tema força "menor" en relació a la resta.
/2
Front tecnològic: està força resolt.
Aquí el @ferranrego apunta alguns dubtes. Però, si us hi fixeu, la baula feble són els humans i la seva relació amb la tecnologia, no tant la tecnologia en sí: el sistema d'identitat digital, proves pilot...
/3
#infoEleccions2021
Ahir vam publicar un document MOLT important sobre les #eleccions2021
"Eleccions i COVID-19: Consideracions per a l’organització d’una convocatòria electoral amb seguretat per la salut, garanties pel vot i legitimitat democràtica"
FIL /1 exteriors.gencat.cat/web/.content/N…
El títol és molt llarg perquè si ningú es llegeix el document al menys que quedin clares les prioritats per les #eleccions2021#eleccionsCOVID19
• Minimitzar els riscos sobre la salut
• Garantir el dret de vot
• Protegir la legitimitat del procés electoral
/2
Són unes eleccions molt delicades.
• Perquè les últimes es van fer sota el 155
• Perquè l'escenari polític és extremadament volàtil
• Perquè el marc de crisi sanitària les pot afectar a molts nivells
Massa variables: hem de cuidar aquestes eleccions com mai.
/3
Els legislatius s'estan convertint en espais per fer escarafalls, laments i invectives.
Es confon la funció de control del govern amb enfonsar el govern.
Controlar el govern vol dir vetllar perquè faci allò que se li ha encarregat. Però la realitat és lluny d'aquí.
/1
Controlar pressuposa
* una diagnosi de la realitat
* conèixer quines eines tenen els governs al seu abast
* empoderar-los amb les eines apropiades (pressupost, marc normatiu)
* fer-li un encàrrec
* avaluar com s'ha dut a terme l'encàrrec
/2
El que solem veure, en canvi, és
* no saber què està passant
* no tenir ni idea de com funciona l'executiu
* pensar que la solució apareixerà per art de màgia
* queixar-se que el govern no ha fet no sabem ben bé què
* denunciar-ho a mitjans i xarxes
/3
Por ejemplo, este dato no está mal: la mayoría de empresas tienen Internet. Incluso uno tiende a pensar que el dato real tiene que ser más elevado: la penetración del teléfono móvil es casi universal y cuesta creer que pymes de 1-2 trabajadores no tengan un móvil con Internet.
/2
El dato de quién tiene web también parece peor de lo que seguramente es.
Si vemos quién NO tiene web, nos daremos cuenta que son empresas que funcionan (1) por boca-oreja / a pie de calle o bien (2) con servicios de centralización de encargos.
Crec que aquest article cau en tots els errors que critica. Bàsicament, que s'està fent mala ciència i ens creiem els articles que diuen allò que volem sentir.
Diu coses que cal dir encara que no agradin, però es deixa al tinter les coses que TAMBÉ cal dir.
2 essencials.
FIL
/1
La primera: la inclusió de la tecnologia educativa requereix una transformació pedagògica A FONS.
Sinó, estem mesurant FATAL el seu impacte.
Per entendre'ns: si posem un motor elèctric a un cotxe i, enlloc d'endollar-lo, li seguim posant benzina, NO FUNCIONA.
/2
Doncs això estem fent amb l'educació i la tecnologia.
Tenim unes eines digitals que transformen radicalment la manera d'accedir al coneixement, de treballar amb ell i, en conseqüència, d'aprendre'n.
Ian Kershaw, historiador britànic, es preguntava com podia ser que un líder carismàtic pugui arribar a controlar una quantitat ingent de seguidors cecs, fanàtics.
I posa l'exemple d'Adolf Hitler, que va aconseguir convertir una gran part d'un país al nazisme
/1
Kershaw ràpidament nega la possibilitat d'un control directe del Führer sobre tots els ciutadans.
Nega, també, que sigui possible un control indirecte a través d'una densa i fidel trama jeràrquica.
Massa complicat.
Massa lent.
Massa capilar.
Massa fidelitat.
/2
Kershaw proposa el concepte "treballar envers el Führer".
Aquest concepte -- que podríem aplicar des del funcionament d'Al-Qaeda fins a qualsevol religió organitzada -- consisteix en en proclamar alguns preceptes bàsics.
En el cas del nazisme, força coneguts.
/3
FIL sobre el #teletreball a la Generalitat, amb resultats que van molt més enllà del teletreball i demanen una transformació A FONS de l'Administració.
Amb el confinament, el teletreball s'ha aplicat massivament i, fa unes setmanes, es va passar un qüestionari per valorar l'experiència -- tenint en compte que ha estat un teletreball molt heterodox (p.ex. canalla a casa)
Hagamos un repaso ultracomprimido a la historia del trabajo?
Trabajo de subsistencia para uno mismo durante casi toda la historia.
Trabajo de subsistencia o esclavitud al servicio de diversos señores, a excepción de unos pocos "maestros" más o menos libres.
/2
La revolución industrial reproduce el modelo feudal, cambiando de señores. De nuevo, excepciones en profesiones liberales y pequeños burgueses.
Desde mediados de s.XIX, las democracias modernas liberales y los sindicatos tejen una red de derechos y garantías al trabajador
/3
2 added to My Authors
