1) El Tractat de la Carta d'Energia (ECT) podria tenir els dies comptats. El Tractat que concedia una gran quantitat de drets i beneficis a les energètiques més contaminants, sobretot en el tema de resolució de conflictes entre multinacionals i estats estaria ferit de mort. 🔽
2) L'ECT, totalment incompatible amb els compromisos de l'Acord de París i q no s'ha reformat ni una coma en aquest sentit (per tant segueix en vigor integrament) ha provocat q paísos con Polònia, Països Baixos, Espanya, i ara França, hagin anunciat la seva retirada del tractat.
3) Si segueix la "revolta" la protecció de la que gaudia la indùstria del combustible fòsil podria trontollar, tot i q no serà fàcil, ja que la infraestructura fòsil encara acumula molt poder i està protegida en part de l'UE i països com Regne Unit i Suissa, entre altres.
4) Sobre aquest tema, és molt interessant l'article de @ralf_streck que publica avui el diari #Telèpolis amb el títul "l'ECT que protegeix les corporacions de combustible fòsil és mort". heise.de/tp/features/En…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Es una notícia q sembla no ha tingut gaire ressó mediátic, però que no deixa de plantejar certs interrogants. Mohammed Yassi Amrani és un islamista radical que va decidir passar a la acció. El març de 2020 va formalitzar el BaiŽat o jurament de fidelitat a DAESH. 🔽
2) Segons la premsa, dirigents de DAESH li van encarregar "volar" el Camp Nou amb un dron carregat d'explossius durant un Barça-Madrid. I va rebre formació i instruccions al respecte. Va ser detingut i jutjat a l'Audiència Nacional. Fins aquí tot "normal".
3) El q no deixa de sorprendre és q aquest individu hagi estat condemnat a 3 anys de presó, després d'un acord de comformitat amb la Fiscalía en el qual admitia els fets i, a canvi, el Ministeri Pùblic retirava els càrrecs relatius a pertanyença a organització terrorista.
1) El delicte de sedició s'introdueix en el CP de 1822 per fer front a les sublevacions militars i "cuartelazos" q gairebé dia sí dia també s'organitzavan a l'Espanya decimonònica. Trobar un equivalent en els CP Eu no serà gens fàcil, pq el concepte de "sedició" espanyol...🔽
2) difícilment té alguna cosa a veure amb delictes q poden guardar certa similitud en CP d'altres països. Si, finalment decideixen reformar aquest tipus penal per "homologar-lo" amb Europa, la feinada d'interpretació que se'ls gira serà enorme (si es volen fer les coses bé)...
3) entre altres coses pq és pot concloure q la sedició (tal com es tipifica al CP nyol) no existeix en altres normatives Eu (hi ha un sector doctrinal q reconeix aquesta inexistència) Altres, per la seva part, han trobat, no sense fer complicades acrobàcies, preceptes similars.
1) Alguns nous consellers del Govern de la Generalitat tenen una habilitat sorprenent: Si parlèssin en un mitin de Ciutadans o de SCC no els hi caldria sortir per cames com aquell periodista q per evitar el linxament cridava "!!! Q no soy de TV3, que soy de Telemadriz!!!"🔽
2) Fins i tot, amb una mica de sort, podrien sortir del recinte "a hombros" com els toreros, pq el llenguatge qu utilitzen no desentonaria gens en un aplec unionista. Campuzano fa referència a "la malaltia infantil de l'independentisme", frase q, tot i estar inspirada en Lenin...
3) ha estat utilitzada deu n'hi dó per gent capdavantera de les sectes d'adoradors de l'estanquera com Carrizosa, Anna Grau, Coscubiela...i és un lloc comú en la premsa q els dona suport i els llepa habitualment.
1) Deixant al marge els q proposen una "solució final" per Catalunya (amb aquesta gent t'has d'entendre d'una manera "diferent", tot i q no es pot descartar res vist el que s'ha vist durant les últimes turbulències), els espais per "eixamplar la base" són faves contades. 🔽
2) A la dreta li agrada parlar de "regionalismo bien entendido", és a dir, barretina i sardanes els diumenges, una horeta de català a la setmana a l'escola i a la tele, panellets i penellons, folklore i gastronomia. I no te s'acudeixi anar més lluny pq prendràs mal.
3) Si mires l'espai Psoe, canvia una mica to i el vocabulari, potser parlaran de "nacionalitats" i "cert autogovern", pero a mi em sembla q bona part d'ells, s'apuntarien amb entusiasme a la recepta de la dreta. Tal com van fer amb el 155 i sempre que han tingut oportunitat.
1) És sorprenent la fredor de certa esquerra envers la revolta contra el règim teocràtic d'Iran i el paper q han jugat les dones per acabar amb imposicions religioses- polítiques q les anul.len com a persona. Això genera preguntes que més tard o més d'hora exigiran respostes. 🔽
2) Són reivindicacions que els han agafat amb el pas canviat defensant com a multiculturalisme, conductes degradants o repressives? Potser la relació Irán- Hezbollah-Palestina i un antisionisme q a vegades no es diferència massa de l'antisemitisme hi té alguna cosa a veure?
3) Seria absurd q fos així, i decebedor. I més pels q som d'esquerres. Però no seria honest defugir interrogants. Com tampoc ho seria no reconèixer q la incompetència, apatia i perdua d'esperit de lluita ha contribuït decisivament a q el feixisme accedeixi comodament al poder.
1) El franquisme va tenir bons col.laboradors a Catalunya. Un d'ells, Carles Sentís. va ser, segons el catedràtic d'Història de l'UAB Francesc Vilanova una peça clau per entendre la complexa realitat de la història contemporània més recent. FIL 🔽
2) Carles Sentís (Carlos durant el franquisme) va ser un periodista i polític nascut i resident a Catalunya plenament identificat amb el franquisme. Quan va morir Franco es va reciclar com a demòcrata i va formar part del projecte polític que va encapçalar Adolfo Suàrez.
3) La peculiaritat de Sentís és que defensava que el franquisme havia "salvat" Catalunya (així ho exposava en un article que va publicar La Vanguardia amb el títul "Finis Cataloniae"), per tant era partidari que el catalanisme moderat hauria de col.laborar amb el franquisme.