La Declaració d’Independència de Catalunya, votada avui fa cinc anys al @parlamentcat, marcava l’inici d’un llarg i incert procés que només s’acabarà quan Catalunya sigui reconeguda com a Estat independent
L’acord amb l’Estat espanyol no era i no és practicable. No cal col·leccionar més frustracions confiant altre cop en la paraula d’un Estat que fa de la mentida i els incompliments la seva única política de relació amb Catalunya
Cinc anys després del #27oct no trobareu cap decisió del Parlament que anul·li, suspengui o revoqui la Declaració d’Independència de Catalunya. Tot aquest temps, des de l’exili, hem treballat per refer el camí i preservar la legitimitat
El missatge que vull adreçar al conjunt dels actors polítics que vam acompanyar-nos és que fem balanç. Si la via de la desmobilització i la dilució del conflicte que s’ha practicat ens ha proporcionat avenços en cap dels fronts que són vitals pel país
La no aplicació immediata dels efectes polítics de la Declaració d’Independència de Catalunya no anul·la la seva vigència, sinó que ens obliga a trobar la manera de desplegar-la, sigui des de les institucions autonòmiques o les institucions republicanes
Qualsevol persona que sigui candidata a president de la Generalitat presenta, en el debat d’investidura al Parlament, un programa de Govern. Si el candidat supera la investidura, el programa de govern s’aprova i s’estableix un vincle de legitimitat del Govern amb el Parlament.
És un fonament de les democràcies parlamentàries, tant si són monarquies com repúbliques. I és el que legitima el president a nomenar els seus ministres, a desplegar les polítiques que s’inscriuen en aquell programa i a portar a aprovació del Parlament les lleis i els decrets.
El president de l’executiu ha de preservar sempre aquell vincle fonamental entre el Govern i el Parlament. Té dret a fer canvis rellevants en relació amb el que van ser al seu dia els seus compromisos d’investidura i a alterar les majories polítiques que li donen suport? Sí.
El primer que em surt és donar les gràcies. A tothom. Als afiliats per haver donat una lliçó magistral de democràcia, perquè han votat massivament i han demostrat per què s’han apuntat al partit. Volen fer política, de la bona, la que debat, contrasta, escolta i participa.
Han desmentit la narrativa hegemònica, unànime en alguns dels grans mitjans de comunicació, que ha buscat la denigració del projecte polític de Junts i s’ha abonat, sense cap esforç intel·lectual que el simple prejudici, al discurs que això era “antipolítica”.
Sé que, tot i això, no ens respectaran. Tant se val. Avui els afiliats de @JuntsXCat han demostrar que saben prendre les decisions per si mateixos, i això ja és guanyar. Al marge del resultat, tots hem guanyat gràcies a la responsabilitat dels afiliats.
El debat a l’interior d’un partit reforça la democràcia en general. Lamentar-se que això provoca dissensos i divisions és adoptar el mateix argument dels qui s’oposen al referèndum adduint que divideix la societat. Algunes reflexions (que espero que no es treguin de context):
Hi ha partits en què mana un únic poder, sovint una única persona, i a vegades el dit d’aquella persona. Pensament únic, bloc granític, defensa sectària. En les societats amb poca tradició democràtica això s’associa a estar “endreçat” i es penalitza, per tant, la pluralitat.
En les societats de llarga tradició democràtica, els debats i els dissensos són garantia de pluralitat i, per tant, de major llibertat individual. El debat enriqueix, sobretot si és compartit i argumentat. Això passa de manera corrent a l’interior dels partits i organitzacions.
La xiulada a la presidenta @ForcadellCarme no em va agradar. No pas perquè el fet d’estar a la presó (com nosaltres a l’exili) ens hagi d’estalviar la crítica, sinó perquè ella va tenir la valentia d’anar a un acte incòmode per al seu espai polític i donar la cara.
I quan algú té la generositat d’assistir a un acte on sap que hi haurà gent descontenta, jo ho respecto i ho aplaudeixo. Sé que s’està fent servir això per desprestigiar el @ConsellxRep. Sap molt de greu veure l’intent d’aprofitar l’actitud d’alguns per desacreditar-nos.
No és la primera vegada que passa. I això també s’ha de condemnar. Fa temps que apliquen una pauta gens innocent. Hi ha una estratègia de fa anys que pretén arraconar, estigmatitzar i si cal ridiculitzar l’independentisme de confrontació. Primer se’l deixa sense veu als mitjans
If a nation is not represented by the state and sees no possibility of change, it has every right in the world to choose #selfdetermination. That is democracy
Ours is not a typical nationalist revolution with a strong ethnic. We haven't made our lives difficult in this way just to replicate Spain on a smaller level, changing the name and the flag but maintaining an antiquated state
Ja m'han posat la diana (naturalment, associat a conflicte). Tant se val si no faig declaracions, si no concedeixo entrevistes i si no presideixo el partit: la qüestió és posar el meu nom pel mig. Posats a fer, ja podien haver titulat "La culpa és de Puigdemont" i a acabem abans.
Ara ve aquella època de l'any en què polítics que no ens han votat, que han fet campanya en contra de @JuntsXCat, tindran tribuna perquè diguin el que hauríem de fer; opinòcrates que ens denigren, ens estigmatitzen o ens ignoren faran veure que estan preocupats per nosaltres.
Un consell a tothom: respecte. El partit va aprovar PER UNANIMITAT (petit detall que no és destacat, perquè inutilitzaria el comodí del guirigall que tant els agrada fer servir) el que ha de fer en relació amb el pacte de govern. Com a militant, jo m'expressaré en la consulta.