1) Els mitjans DE no són massa optimistes sobre el futur de Twitter, fa poc @tagesschau deixava caure q el govern podria cancelar els seus comptes (no s'ha confirmat). Altres com @Wuv són més apocalíptics i ho comparen a la caiguda del mur de Berlin. 🔽 wuv.de/Themen/MarTech…
2) Els experts preveuen que Twitter no podrà operar de la manera que ho feia fins ara i q el col.lapse podria ser imminent. (Alguns fixen la data fatal com a molt tard el diumenge, coincidint amb el començament del Mundial de futbol).
3) Segons @wuv bona part dels equips de personal clau pel funcionament de Twitter s'han dissolt completament i "la complexa tecnologia de Twitter no pot operar sense ells durant molt de temps". El problema més greu, afegeixen "és que no existeix personal per substituir-los".
4) L'expert de tecnologia de @verge Alex Heath ha fet unes declaracions en les q diu que li consta q "els equips d'infraestructura "crítica" han deixat l'empresa i sense aquests equips no es pot executar Twitter". A més Musk hauria canviat totes les contrasenyes per impedir...
5) l'accés d'aquest personal als seus llocs habituals, un fet q s'interpreta com repressàlia absurda o una decisió meditada amb una finalitat q no s'acaba d'entendre. "Serà extremadament difícil, gairebé impossible q Twitter es pugui recuperar d'aquesta crisis" ha dit Heath.
6) Mentrestant els hashtags #RIPTwitter y #TwitterDown actualment dominen las tendencies a pràcticament tota Europa.
7) En fi, això és el q he pogut sentir o llegir. Veurem com acaba el sainete. Si això peta sobtadament i no tinc temps per acomiadar-me (q no ho crec) voldria acabar tota aquesta aventura amb un #ViscaLaTerraLliure i #PutaEspanya. I ja ens tornarem a veure en un lloc o altre.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Part de la martingala judicial ens ha fet saber q no tenen marge ni capacitat per aturar efectes secundaris no desitjats q ha provocat l'entrada en vigor de la llei del "només sí és sí". I ho trobaria normal si sempre s'haguèssin comportat com a jutges i no com a hooligans. 🔽
2) Com s'explica, doncs, l'amplíssim marge i l'enorme capacitat q van tenir per evitar la presó dels feixistes del cas Blanquerna? Per quin motiu van ignorar o descartar proves fonamentals q haurien pogut exculpar als nois d'Altsasu? Qui els va concedir el marge q ara no tenen?
3) En virtut de quin sistema d'interpretació es va donar credibilitat al fals testimoni de desenes de polis q van declarar en el judici 1-O i es van pasar pel forro dels dellonses les imatges q desmentien violència de manifestants i votants l'1-O i altres actes d'aquells dies?
1) Potser que ja n'hi ha prou de cinisme i de mala llet. Cada any, l'1 de febrer, hem estat molts els que hem recordat l'assassinat de Yolanda González a mans del feixista Emilio Hellín. I ho hem fet, de la millor manera que hem pogut: amb dolor i amb indignació. 🔽
2) Hem denunciat, cada any, el polèmic permís penitenciari q se li va concedir i q va propiciar la fugida a Paraguai i els beneficis q en aquells temps gaudien els assassins feixistes, i mai vam oblidar de dir q un cop detingut i tornat a presó, el 1989, va complir condemna...
3) es va convertir en empresari i va treballar per la Guàrdia Civil, la Policía Nacional, i fins i tot pels Mossos d'Esquadra. També va treballar (es dedica al peritatge judicial informàtic) per polítics de tots els colors, i per institucions de diversos països.
1) Fa un parell de díes, Ayuso, en comparecència pùblica i amb tot el cinisme i la desvergonya del món, va convertir una manifestació pacífica de personal sanitari i de ciutadans emprenyats pel desgavell de la sanitat pùblica a Madrid en una revolta d'ultraesquerrans violents..🔽
2) q volien fer saltar pels aires legalitat, constitució i decència. I no va dubtar en afegir-hi referències a ETA, terrorisme i tots els horrors de l'época (incloent-hi als catalans) per a desacreditar una protesta massiva contra l'extrema precarietat de la sanitat a Madrid.
3) La democràcia es deteriora cada cop més intensament, i no ho fa de manera tràgica, sinó esperpèntica, amb mitjans donant suport a polítiques irracionals fonamentades en enquestes manipulades, anàlisis deliberadament distorsionats i la mentida remunerada com a principi general.
1) Hi ha gent que s'escandalitza pq davant de certes "concessions" del govern espanyol (per exemple la reforma o derogació del delicte de sedició) responem amb desconfiança i busquem on està el parany, quin preu ens tocarà pagar a canvi de tanta "condescendència". 🔽
2 Bona part dels catalans hem aprés q els cants de sirena de l'Estat espanyol estan dissenyats habitualment en perjudici nostre, sigui per obligar-nos a seguir "el bon camí", per corregir "l'anomalia" q per a ells representem o per no perdre el control de la "mamella".
3) La desconfiança no és una paranoia, ni un vici ni un caprici, és el q hem aprés durant segles d'esmolades "pedagogies" amb la finalitat de redreçar-nos i fer-nos "ser" allò que no "som", sigui a hòsties o amb les subtileses del "q se note el efecto sin q se note el cuidado"
1) Espanya ens fa festes amb la promesa de reformar o derogar el delicte de sedició recollit al codi Penal i ja sabem q "si et fan festes i no te'n solen fer, o et volen fotre o t'han de menester". I gairebé podem donar per segur que aquest serà el cas en el tema de la sedició.🔽
2) Jo crec q és una mica precipitat pronosticar els efectes q tindria aquesta anunciada reforma o derogació. Poca cosa es podrà saber del cert fins q el nou text hagi estat redactat i, sobre tot, hagi estat interpretat per la banda de galifardeus q tenen encomanada aquesta feina.
3) Sí, tal com diuen alguns mitjans es vol inspirar la reforma en el delicte "d'aldarulls" q es contempla en articles 125 i 130 del CP alemany, una interpretació "a la espanyola" podria ampliar el catàleg d'afectats. Però només és una hipòtesi q no deixa de ser inquietant.
1) Serveixi aquest fil per respondre als retrets q he rebut per opinar sobre "cas Hellín". El fil d'ahir ni afirma ni nega res. Només es limita a posar de manifest el desconcert que provoca quan entren en conflicte les conviccions personals i les obligacions professionals.🔽
2) Quedi clar q parlo d'un conflicte particular sense cap intenció de generalitzar. El dubte q em provoca el "cas Hellín" és el següent: Fins on m'està permés compaginar conviccions personals amb deure professional d'aconseguir millors mitjans per defensar interessos del client?.
3) Qué ha de prevaldre, les conviccions o els interessos de la persona a la que representes? A partir d'aqui es poden arribar a infinitat de conclusions. Jo no arribo a cap, em limito a exterioritzar un dubte, pq crec que dubtar és més que una necessitat, un deure.