La violència política la patim cada dia les dones que ens dediquem al servei públic. La millor via per posar-hi fi és una sororitat coherent i perenne perquè les solidaritats intermitents o interessades també esdevenen, paradoxalment, violència política.
Aquests són els insults que han estat publicats referint-se a la meva persona en els darrers cinc mesos:
contumaz delincuente, desalmada, mezquina, fascista, corrupta, golpista, renegada miserable, sinverguenza, delincuente declarada, psicòpata, immoral, indecente, indeseable…
miserable imputada, hija de puta caradura, hija de puta y ladrona, hija de puta, vedette, diva, acèrrima independentista, superba, descarada, grollera per naturalesa, racista, supremacista, monstre, egòlatra, boja, miserable, escòria, choriza, residuo, bruixa, friki, áspid…
lazi-choni, corrupta nazi, perra catalana indepe, manipuladora, sucia, bastarda, desleal, cerda, travelo, lletja, fea, geganta, caballo, abjecta, mentidera, egocèntrica, pija, d’extrema dreta, ignorant, “més curta que les mànigues d’una armilla”, Lady Selfies, Lady Trapis…
Lady Trump Catalana, té l’atractiu d’una cantimplora rovellada plena d’aigües fecals, motomami amb genètica anarcoburgesa, Evita Perón del Xino.
Des d’una perspectiva de salut democràtica no podem normalitzar aquests atacs. Ni quan són a 600 quilòmetres ni quan són km 0. #25N
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Després de 4 anys, el procediment judicial que pateixo s’acosta a la fase decisiva. Durant tot aquest temps he reivindicat i reivindico la meva innocència a capa i espasa i he denunciat que sóc víctima de lawfare, d’una persecució política. En aquest fil, argumento el perquè. 👇🏽
L’inici ja va ser irregular. La jutgessa Sílvia Mejía, essent jo diputada i sense ser competent per investigar-me, va iniciar una investigació prospectiva, expressament prohibida per l’ordenament jurídic i inconstitucional: no buscava aclarir uns fets, sinó investigar una persona
Fa dues setmanes, des del faristol del Parlament, la diputada Anna Grau es ventava que el seu partit, Ciudadanos, estava en l’origen de la investigació.
Davant de les informacions que han aparegut sobre les dietes aclareixo que NO cobro dietes de desplaçament perquè hi vaig renunciar i repeteixo el que ja vaig explicar públicament sobre aquesta qüestió en el balanç del primer any de presidència al @parlamentcat (obro fil 👇🏽)
✔️la meva voluntat ha estat, des del primer dia, corregir la doble anomalia que suposa que una part de les retribucions dels parlamentaris estigui exempta de retenció i que les denominades dietes per desplaçament es paguin amb independència de si els diputats es desplacen o no.
✔️Avui en dia, en temps de postpandèmia i quan hem comprovat que el Parlament pot funcionar i ha funcionat telemàticament; no em sembla acceptable i per això estic fermament convençuda que calia corregir-ho, i així ho vaig comunicar als grups parlamentaris.
Notícies judicials del dia:
- la Fiscalia “de la comunitat autònoma de Catalunya” em comunica que arxiva la denúncia per investigar les declaracions de Villarejo sobre el 17A perquè:‘no es justifica l’obertura d’un procés penal per a la investigació d’uns fets merament sospitosos
per si aquests poguessin ser constitutius de delicte,és a dir, una investigació prospectiva, sense aportar un indici objectiu”.
No veuen indicis objectius en que algú del CNI digui que els atemptats van ser un error del CNI per donar un ‘petit ensurt a Catalunya’. En canvi…
El TSJC comunica a la premsa que han tancat la fase d’instrucció de la causa que tenen contra mi per “indicis”. Aquesta causa falsa s’ha allargat 4 anys i va començar amb una investigació prospectiva.
Indicis vs. investigacions prospectives: notícies que s’entenen millor juntes.
Relació de persones que exercien responsabilitats en organismes de l’Estat espanyol que van ser cridades a comparèixer davant de la comissió d’investigació del @parlamentcat i que van rebutjar participar-hi en qualitat de testimonis:
❌ S. Sáez de Santamaria, exVP del Gobierno👇🏽
❌ Juan Ignacio, Zoido, exministre de l’Interior.
❌ Alfonso Dastis, exministre d’Exteriors.
❌ José Manuel García-Margallo, exministre d’Exteriors.
❌ Josep Enric Millo, exdelegat del Govern d’Espanya a Catalunya.
❌ Ángel Gozalo Martín, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. 👇🏽
❌ Diego Pérez de los Cobos, representant del Ministeri d’Interior espanyol a la Junta de Seguretat de Catalunya.
❌ Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència.
❌ Germán López Iglesias, director general del Cuerpo Nacional de Policía.
👇🏽
La campanya de vacunació que el Gobierno de Espanya ha preparat pels ciutadans de Catalunya ens sembla un despropòsit. A un ritme de 60.000 dosis setmanals es tardaran 125 setmanes a administrar una dosi a cada ciutadà de Catalunya.
Si es tracta de la vacuna de Pfizer, que requereix 2 dosis, estem parlant de 5 anys!
Hi ha prou consens que la gestió del ministre de Sanitat respecte de la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha estat molt millorable. Sembla que la gestió de la vacunació va pel mateix camí.
Ho vam dir dimecres 30 quan es va saber que Salvador Illa seria candidat: ens sembla molt irresponsable que un ministre de sanitat abandoni la seva tasca clau en plena pandèmia per fer de candidat en plena tercera onada i amb la campanya de vacunació per fer.
Des del 3O de 2017 no podem esperar res de bo dels discursos del rei dels espanyols. Ahir ni tan sols va fer esment del seu pare, el rei emèrit, que ara s’afanya a intentar regularitzar la seva situació fiscal, però que no ha regularitzat, encara, la seva legitimitat democràtica.
El discurs d’ahir -un discurs buit de contingut polític, de circumstàncies, d’algú a la defensiva- voldria desmarcar-se del seu pare i en realitat no pot, la corona és una institució familiar i per tant la millor desvinculació seria l’abdicació.
Felip VI no té cap autoritat per parlar de valors morals en tant que representant d’una monarquia corrupta. No va demostrar ni voluntat d’esmena ni d’investigació dels casos de corrupció que afecten el rei emèrit. Va fer només una tímida apelació retòrica que sense conseqüències.