Efemèrides d'Arquitectura Profile picture
Feb 9, 2023 29 tweets 11 min read Read on X
#Taldiacomavui de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner i símbol del Modernisme, del catalanisme i Patrimoni Mundial de la Humanitat. O més ben dit, a partir de tal dia com avui i durant tota una setmana s'inaugurà el Palau. Fil 🎶 Image
En realitat si per "inaugurar" el Palau de la Música entenem cantar-hi per primer cop, el Palau s'inaugurà el 3 de març de 1907 quan encara era tot en obres. Això és la primera cantada amb la gent pels forjats a mig fer i quan l'escenari encara era una mera paret d'obra. Image
Aquella primera cantada la feren per a celebrar que havien cobert aigües, és a dir que havien acabat la coberta i a dins de l'edifici, tot i ser a mig fer, ja no hi plovia. També serví per a fer una primera prova de l'acústica de l'espai tot i que encara no hi havia ni finestres. Image
El projecte s'havia presentat exactament el mateix dia de la inauguració, un 9 de febrer, de tres anys abans, el 1905. No es deia encara "Palau de la Música Catalana" sinó "Palau de la Música", tal i com el presentava el diari "La Veu de Catalunya"... Image
...o "Edifici del Orfeó Català", tal i com el presentaven a la revista "Ilustració Catalana". A la mateixa revista també hi havia... Image
...el dibuix de la vista, perquè temps enrere els arquitectes sabien dibuixar i no necessitaven fer rénders de merda. I Domènech presentà el projecte del Palau amb aquesta meravellosa perspectiva (notis, per exemple, el traç més gruixut del conjunt escultòric de la cantonada). Image
Hi ha una llegenda urbana que diu que aquest nen que hi ha en primer pla fou improvisat: quan ja tenia la perspectiva dibuixada, Domènech, que treballava amb una ploma amb tinta xinesa, li va caure una gota de tinta i amb la ploma va dissimular la gota donant-li forma d'un nen. Image
Però això de la gota és una anècdota no comprovada. De fet sembla una versió d'aquesta altra similar (el text és de 1926) que diu que una vegada al seu amic, l'arquitecte Josep Vilaseca, li va caure una gota de tinta i en Domènech la transformà en un cotxe. Qui sap si és cert... Image
Dos mesos després de presentar el projecte fou col·locada la primera pedra (tot i que les obres ja havien començat, com passa habitualment amb aquests actes cerimonials) durant la Diada de Sant Jordi següent. Image
Això és l'acte de col·locació de la primera pedra, en una gran foto d'alta resolució feta pel fotògraf Adolf Mas... Image
...i aquests són en Joaquim Cabot, amb barba negra, president de l'Orfeó Català i promotor de la construcció del Palau, i a la seva dreta un Domènech de només 55 anys però ja envellit i amb barba blanca i cara de "això que farem costarà Déu i ajuda, patirem, però pot sortir bé". Image
Patir, efectivament, patí molt. Patí tant que en Domènech quasi hi deixà la vida fent el Palau ja que a mig transcurs de les obres patí un atac de cor a causa de l'estrès que li ocasionaren les discussions amb la Junta de l'Orfeó al voltant dels temes decoratius i de diners. Image
Però se'n sortiren, tant ell com el projecte, i finalment el 9 de febrer de 1908 s'inicià el procés d'inauguració del Palau de la Música, procés que durà 6 dies i encara s'allargà unes setmanes més amb diversos concerts inaugurals. El 9 de febrer la sala lluïa així d'esplèndida: Image
Era un diumenge assolellat i així, ple de llum de migidia, a les 15:00h es beneí l'edifici. Es feren alguns discursos i sota la direcció del mestre Lluís Millet l'@Orfeo_Catala féu néixer el @palaumusicacat entonant el seu himne, el "Cant de la Senyera". Image
Aquest és el programa inaugural, amb peces catalanes i l'"Alleluia" de Haëndel. L'acte acabà amb tothom cantant "Els Segadors" acompanyats "d'orga". Image
Domènech exprimí l'espai del solar al màxim. Fins feia poc temps els auditoris d'arreu d'Europa tenien una capacitat per a uns 1.500 espectadors, però a principis del segle XX van començar a créixer considerablement. Ell n'aconseguí col·locar pràcticament 2.500. Image
L'edifici, de fet, encara no era acabat del tot. Li faltava la decoració de les valquíries dalt de la boca de l'escenari, i a la cantonada de la façana encara faltava instal·lar-hi el grup escultòric "La cançó popular", aquí encara al taller de Miquel Blay... Image
...i la torreta de dalt, que corona la cantonada i que s'acabaria poc després... Image
...fins a completar la icònica (i impossible de fotografiar sense distorsionar la perspectiva) cantonada del Palau. Image
Fet el primer acte en un diumenge, el següent dijous 13 vingué un prestigiós organista alemany de Dresden, Alfred Sittard, i féu un recital amb l'orgue, que era fet a Alemanya. Aquí es veu com a sobre del bust de Beethoven encara hi falta tot el grup escultòric de les valquíries. Image
Aquest és el programa del dia 13, "ab motiu de l'entrega oficial de les orgues construides per la casa E.F. Walcker, de Ludwisburg". Ludwigsburg és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, al sud-oest d'Alemanya. Image
Finalment el vespre del dissabte dia 15 es féu un altre gran recital per als socis protectors de l'Orfeó, que la premsa de l'època anomenava el concert "inaugural"... Image
...i amb un programa que incloïa Bach, Reger, Liszt, Millet, Pedrell, Morera, Saint-Saëns, Nicolau, Haëndel, Rheinberger i Boëllmann. Image
I els actes inaugurals encara s'allargaren algunes setmanes més amb més concerts per al gran públic, ben bé fins a mitjans del març següent. Pocs dies després de la inauguració és quan fou començat a ser anomenat ja "Palau de la Música Catalana", perquè és un palau nacional. Image
Petites sales multiusos a banda, com la Sala Mozart, el Palau de la Música Catalana fou l'única sala de concerts o auditori no només d'aquest país, Catalunya, sinó també del país veí durant més de 70 anys fins que el juliol de 1978 s'inaugurà l'Auditori Manuel de Falla a Granada. Image
Tenia pensat fer un llarg fil sobre temes més tècnics, constructius i acústics, del Palau però encara el tinc només a mig fer. Hi ha tota una història, tant arquitectònica com cultural com fins i tot una mica política, al voltant de les famoses muses de l'escenari... Image
...que no només inspiren als cantaires i músics sinó que també condicionen l'acústica de l'espai. I la història del desenvolupament científic de conceptes acústics contemporanis a la construcció del Palau, com ara la reverberació, demostra que en Domènech en sabia molt de física. Image
Però aquest fil més tècnic, que el volia fer "heavy" com aquell de 200 tweets de Sant Climent de Taüll, ja el faré més endavant quan el tingui llest. Image
De moment aquest fil inaugural del Palau, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997 i que féu plorar a tot un Louis Kahn el 1972 (quan el nord-americà el visità acompanyat de David Mackay), serveix per a saludar l'Any Domènech i Montaner 2023.

Fi.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Efemèrides d'Arquitectura

Efemèrides d'Arquitectura Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @efemarq

Dec 17
A l'interior de la Catedral d'Exeter, al sud d'Anglaterra, hi ha una de les portes gateres més antigues d'Europa. Potser la més antiga de totes perquè es de les poques, sinó l'única, de la qual es conserva el pagament que el bisbe féu per a que obrissin el forat pels gats. Fil 🐱 Image
Pot ser que a algú li agafi una Síndrome de Stendhal sobtada mirant aquesta foto però això és la nau central de la Catedral d'Exeter, que té la volta gòtica més llarga del món ("the longest uninterrupted gothic vaulting in the world") de 96 metres de llargària. | 📷 Shutterstock Image
La catedral té dues massives torres quadrades que formen el transsepte, sense cimbori. Fou començada a construir mig segle després de la conquesta normanda (1066) d'Anglaterra, el 1112, però a partir del segle XIV s'adaptà al "Decorated Style" anglès i fou acabada vers el 1400. Image
Read 19 tweets
Dec 5
#Taldiacomavui de 1939 va néixer Ricard Bofill, l'arquitecte català de més renom internacional després de Gaudí. Estructuralisme, historicisme... des de 1963 practicà diversos estils del Postmodernisme arreu, i això era casa seva: la Fàbrica (1973-75), a Sant Just Desvern. Fil 📐 Image
Era alhora casa seva i el seu estudi professional: el Taller d'Arquitectura. El seu món particular. Originalment era una fàbrica de ciment construïda el 1920 per l'empresa La Auxiliar de la Construcción S.A. (LACSA), anomenada Cimentera Sansón. | 📷 Salvador López/Gestalten Image
La fàbrica s'aixecava aïllada a la perifèria de Sant Just Desvern i el 1924 construí la xemeneia més alta del país, de 102 metres d'alt, que encara és dreta avui dia per bé que amb un perfil lleugerament diferent després de ser reformada. Això és una foto de 1935. | 📷 ICGC Image
Read 38 tweets
Nov 10
#Taldiacomavui de 1839 el gravador i fotògraf català Ramon Alabern féu, enfocant la Llotja de Mar de Barcelona, la primera fotografia de Catalunya. Aquella imatge, un daguerreotip, no es conservà però d'altres sí i això és un fil sobre les primeres fotos de la ciutat. | 📷 AHCB Image
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja. Image
El gravat de Roca no és tret d'aquella primera foto que havia fet Alabern el 1839 però el 2012 un usuari de Wikipedia el modificà digitalment per a donar-li aspecte de foto antiga i ara, arreu de la xarxa, sovint la gent es confon pensant que això és la foto original de 1839. Image
Read 48 tweets
May 3
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐 Image
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país. Image
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:

✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona Image
Read 18 tweets
Dec 10, 2023
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋ Image
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest] Image
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor. Image
Read 200 tweets
Sep 10, 2023
"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."

—Serafí Pitarra, 1884
Image
Image
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714. Image
Però anem encara més enrere en el temps. Tenim la sort de tenir aquest mapa de la ciutat dibuixat abans del setge, el 1697 (n'hi ha un d'anterior de 1652 fet per un enginyer francès però és molt esquemàtic). Aquest és el primer mapa de Barcelona que té una llegenda en català. Image
Read 47 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(