Efemèrides d'Arquitectura Profile picture
Feb 9, 2023 29 tweets 11 min read Read on X
#Taldiacomavui de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner i símbol del Modernisme, del catalanisme i Patrimoni Mundial de la Humanitat. O més ben dit, a partir de tal dia com avui i durant tota una setmana s'inaugurà el Palau. Fil 🎶 Image
En realitat si per "inaugurar" el Palau de la Música entenem cantar-hi per primer cop, el Palau s'inaugurà el 3 de març de 1907 quan encara era tot en obres. Això és la primera cantada amb la gent pels forjats a mig fer i quan l'escenari encara era una mera paret d'obra. Image
Aquella primera cantada la feren per a celebrar que havien cobert aigües, és a dir que havien acabat la coberta i a dins de l'edifici, tot i ser a mig fer, ja no hi plovia. També serví per a fer una primera prova de l'acústica de l'espai tot i que encara no hi havia ni finestres. Image
El projecte s'havia presentat exactament el mateix dia de la inauguració, un 9 de febrer, de tres anys abans, el 1905. No es deia encara "Palau de la Música Catalana" sinó "Palau de la Música", tal i com el presentava el diari "La Veu de Catalunya"... Image
...o "Edifici del Orfeó Català", tal i com el presentaven a la revista "Ilustració Catalana". A la mateixa revista també hi havia... Image
...el dibuix de la vista, perquè temps enrere els arquitectes sabien dibuixar i no necessitaven fer rénders de merda. I Domènech presentà el projecte del Palau amb aquesta meravellosa perspectiva (notis, per exemple, el traç més gruixut del conjunt escultòric de la cantonada). Image
Hi ha una llegenda urbana que diu que aquest nen que hi ha en primer pla fou improvisat: quan ja tenia la perspectiva dibuixada, Domènech, que treballava amb una ploma amb tinta xinesa, li va caure una gota de tinta i amb la ploma va dissimular la gota donant-li forma d'un nen. Image
Però això de la gota és una anècdota no comprovada. De fet sembla una versió d'aquesta altra similar (el text és de 1926) que diu que una vegada al seu amic, l'arquitecte Josep Vilaseca, li va caure una gota de tinta i en Domènech la transformà en un cotxe. Qui sap si és cert... Image
Dos mesos després de presentar el projecte fou col·locada la primera pedra (tot i que les obres ja havien començat, com passa habitualment amb aquests actes cerimonials) durant la Diada de Sant Jordi següent. Image
Això és l'acte de col·locació de la primera pedra, en una gran foto d'alta resolució feta pel fotògraf Adolf Mas... Image
...i aquests són en Joaquim Cabot, amb barba negra, president de l'Orfeó Català i promotor de la construcció del Palau, i a la seva dreta un Domènech de només 55 anys però ja envellit i amb barba blanca i cara de "això que farem costarà Déu i ajuda, patirem, però pot sortir bé". Image
Patir, efectivament, patí molt. Patí tant que en Domènech quasi hi deixà la vida fent el Palau ja que a mig transcurs de les obres patí un atac de cor a causa de l'estrès que li ocasionaren les discussions amb la Junta de l'Orfeó al voltant dels temes decoratius i de diners. Image
Però se'n sortiren, tant ell com el projecte, i finalment el 9 de febrer de 1908 s'inicià el procés d'inauguració del Palau de la Música, procés que durà 6 dies i encara s'allargà unes setmanes més amb diversos concerts inaugurals. El 9 de febrer la sala lluïa així d'esplèndida: Image
Era un diumenge assolellat i així, ple de llum de migidia, a les 15:00h es beneí l'edifici. Es feren alguns discursos i sota la direcció del mestre Lluís Millet l'@Orfeo_Catala féu néixer el @palaumusicacat entonant el seu himne, el "Cant de la Senyera". Image
Aquest és el programa inaugural, amb peces catalanes i l'"Alleluia" de Haëndel. L'acte acabà amb tothom cantant "Els Segadors" acompanyats "d'orga". Image
Domènech exprimí l'espai del solar al màxim. Fins feia poc temps els auditoris d'arreu d'Europa tenien una capacitat per a uns 1.500 espectadors, però a principis del segle XX van començar a créixer considerablement. Ell n'aconseguí col·locar pràcticament 2.500. Image
L'edifici, de fet, encara no era acabat del tot. Li faltava la decoració de les valquíries dalt de la boca de l'escenari, i a la cantonada de la façana encara faltava instal·lar-hi el grup escultòric "La cançó popular", aquí encara al taller de Miquel Blay... Image
...i la torreta de dalt, que corona la cantonada i que s'acabaria poc després... Image
...fins a completar la icònica (i impossible de fotografiar sense distorsionar la perspectiva) cantonada del Palau. Image
Fet el primer acte en un diumenge, el següent dijous 13 vingué un prestigiós organista alemany de Dresden, Alfred Sittard, i féu un recital amb l'orgue, que era fet a Alemanya. Aquí es veu com a sobre del bust de Beethoven encara hi falta tot el grup escultòric de les valquíries. Image
Aquest és el programa del dia 13, "ab motiu de l'entrega oficial de les orgues construides per la casa E.F. Walcker, de Ludwisburg". Ludwigsburg és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, al sud-oest d'Alemanya. Image
Finalment el vespre del dissabte dia 15 es féu un altre gran recital per als socis protectors de l'Orfeó, que la premsa de l'època anomenava el concert "inaugural"... Image
...i amb un programa que incloïa Bach, Reger, Liszt, Millet, Pedrell, Morera, Saint-Saëns, Nicolau, Haëndel, Rheinberger i Boëllmann. Image
I els actes inaugurals encara s'allargaren algunes setmanes més amb més concerts per al gran públic, ben bé fins a mitjans del març següent. Pocs dies després de la inauguració és quan fou començat a ser anomenat ja "Palau de la Música Catalana", perquè és un palau nacional. Image
Petites sales multiusos a banda, com la Sala Mozart, el Palau de la Música Catalana fou l'única sala de concerts o auditori no només d'aquest país, Catalunya, sinó també del país veí durant més de 70 anys fins que el juliol de 1978 s'inaugurà l'Auditori Manuel de Falla a Granada. Image
Tenia pensat fer un llarg fil sobre temes més tècnics, constructius i acústics, del Palau però encara el tinc només a mig fer. Hi ha tota una història, tant arquitectònica com cultural com fins i tot una mica política, al voltant de les famoses muses de l'escenari... Image
...que no només inspiren als cantaires i músics sinó que també condicionen l'acústica de l'espai. I la història del desenvolupament científic de conceptes acústics contemporanis a la construcció del Palau, com ara la reverberació, demostra que en Domènech en sabia molt de física. Image
Però aquest fil més tècnic, que el volia fer "heavy" com aquell de 200 tweets de Sant Climent de Taüll, ja el faré més endavant quan el tingui llest. Image
De moment aquest fil inaugural del Palau, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997 i que féu plorar a tot un Louis Kahn el 1972 (quan el nord-americà el visità acompanyat de David Mackay), serveix per a saludar l'Any Domènech i Montaner 2023.

Fi.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Efemèrides d'Arquitectura

Efemèrides d'Arquitectura Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @efemarq

Aug 22
Feia mig miler d'anys que els occidentals no la veien, des de les croades, fins que #taldiacomavui de 1812 l'explorador suís Johann Ludwig Burckhardt, vestit d'àrab per a no aixecar sospites, redescobrí la ciutat de Petra i el seu fascinant temple Al-Khazneh ("El Tresor"). Fil 🐪 Image
Burckhardt, nat a Lausana, Suïssa, el 1784, es feia dir Sheikh Ibrahim Ibn Abdallah durant els seus viatges pels països àrabs i es vestia com es veu al dibuix, que és fet pocs mesos abans que morís (molt jove, als 32 anys) el 1817 a El Caire. Descobrí Petra als 27 anys. Image
En un inici el seu objectiu era descobrir les fonts d'on naixia el Riu Níger, que aleshores encara era un misteri per als europeus. Viatjà el 1809 cap a Síria a aprendre els costums àrabs i quan era a Malta sabé d'un tal Ulrich Jasper Seetzen, un metge i explorador alemany. Image
Read 32 tweets
Aug 7
Després d'una petita festa d'inici d'obres esmorzant pa, meló i vi negre, en #taldiacomavui de 1420 Filippo Brunelleschi i el seu equip iniciaren la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de la Flor de Florència... però sense bastides. Com ho aconseguiren? Fil 📜 Image
[ Abans que res faig un comentari sobre terminologia arquitectònica: això que va fer Brunelleschi a Florència no és una cúpula sinó una volta octogonal (i en realitat és gòtica, no renaixentista), perquè una cúpula és una superfície de revolució i això de Brunelleschi no ho és. Image
La paraula "cúpula" ve de l'italià "cupola" que al seu torn ve del llatí vulgar "cupula". En llatí clàssic era "cupella" que venia del grec antic "kúpellon" derivat de diverses variants pregregues. Un "kúpellon" era un vas, una tassa, un bol o un recipient per beure líquids... Image
Read 38 tweets
Jul 25
Unes quantes coses (arquitectòniques) sobre Sixena, ara que ja està el tema tancat i les pintures tornaran en menys d'un any allà on van ser creades el segle XII i fornejades el 1936. Primera cosa: si les volen tornar a posar sobre els arcs, malament no quedarà, siguem francs. Image
S'han esgrimit algunes consideracions des de Catalunya que de fet per als aragonesos són fàcilment salvables. La primera és que els arcs del MNAC recreen la geometria precisa dels arcs originals del monestir i per tant com que les pintures ara són sobre uns bastidors de fusta... Image
...i dels bastidors no es poden treure (perquè sinó les pintures se'ls hi desferan a les mans) han de col·locar també els bastidors sobre els arcs, cosa que farà que no hi capiguen perquè els bastidors tenen un cert gruix que s'ha d'afegir a la dimensió de l'arc existent. Image
Read 24 tweets
Jul 15
Ahir va fer 85 anys la primera arquitecta catalana de la Història: Mercè Serra i Barenys, nascuda #taldiacomahir de 1940. El 1957 fou la primera dona del país en entrar a una disciplina reservada només per als homes des de l'Edat Mitjana: l'arquitectura. Es graduà el 1964. Fil ♀️ Image
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí. Image
Ja des de petita, quan tenia només 5 anys, sortia de l'escola i anava a l'estudi de l'avi a veure què feia, i aquest li ensenyava a dibuixar, a treure punta al llapis i li explicava les trobades amb Gaudí a la Sagrada Família i què era tot allò de les maquetes funiculars, etc. Image
Read 26 tweets
Jul 11
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí. Image
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734. Image
Image
Read 53 tweets
Jul 8
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨ Image
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral. Image
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana. Image
Read 66 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(