Història de l'arquitectura, catalana i forana, antiga i moderna. És a dir, tota. A càrrec de @jan_xc.
11 subscribers
La rutina diària dels últims anys de Gaudí, mort el 1926, és ben coneguda. Treballava als matins a la Sagrada Família i a les tardes anava a resar a l'Església de Sant Felip Neri i de vegades a la Catedral. Aquí se'l veu el juny de 1924 a la processó de Corpus, davant la Seu. 
"I el vell, q el magall empunya
La dona de Le Corbusier, Yvonne Gallis, havia nascut un 1 de gener. En Corbu, al seu llibret "Modulor 2", diu que el 30 de desembre de 1951, assegut en un cafè de la Costa d'Atzur i en 45 minuts, havia dissenyat una cabana de fusta com a regal d'aniversari per a la Yvonne. 
—Quin és el teu pintor preferit?
"Francesch sanct climent" fou un matemàtic català actiu "en la insigna ciutat de Barcelona" a finals del segle XV. La seva "Suma de la art de arismètica" fou publicada només 4 anys després de la primera aritmètica d'Occident, "Arte dell'Abbaco", publicada a Treviso el 1478. 
Burckhardt, nat a Lausana, Suïssa, el 1784, es feia dir Sheikh Ibrahim Ibn Abdallah durant els seus viatges pels països àrabs i es vestia com es veu al dibuix, que és fet pocs mesos abans que morís (molt jove, als 32 anys) el 1817 a El Caire. Descobrí Petra als 27 anys. 
[ Abans que res faig un comentari sobre terminologia arquitectònica: això que va fer Brunelleschi a Florència no és una cúpula sinó una volta octogonal (i en realitat és gòtica, no renaixentista), perquè una cúpula és una superfície de revolució i això de Brunelleschi no ho és. 
S'han esgrimit algunes consideracions des de Catalunya que de fet per als aragonesos són fàcilment salvables. La primera és que els arcs del MNAC recreen la geometria precisa dels arcs originals del monestir i per tant com que les pintures ara són sobre uns bastidors de fusta... 
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí. 
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral. 
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no. 
Tot plegat començà el gener de 1975 quan, a proposta del Col·legi d'Advocats, es formalitzà la creació d'un gran "Congrés en defensa de la cultura catalana". Al llarg de l'any s'hi anaren sumant entitats, col·legis professionals, associacions culturals, acadèmiques, etc. 
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla. 
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país. 
Com que jo no sóc geòleg faré un resum de dos articles divulgatius molt didàctics: "Aproximació a la geologia de Montserrat", del geòleg Albert Martínez, i "Sortida geològica a Montserrat", de la geòloga Olga Margalef. Tots dos expliquen molt bé perquè Montserrat és tan singular. 
Fent via cap a Barcelona per la C-31, el cadàver, que el 2022 presentava aquest aspecte ruinós, apareix a la banda de muntanya poc abans de l'Estany de la Murtra, al costat d'un pont que en diuen, precisament, Pont del Silvi's. El terreny i l'edifici són de propietat privada. 
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats. 
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar. 
De fet això és part d'un fil força més llarg que tenia a mig fer sobre la llegenda i la història real de Sant Medir, però el tema del nom de Collserola és prou curiós com per fer-ne ara aquest fil i de pas esbossar la història de Sant Medir. | 📷 R. Peña/Parc de Collserola 
Fa poc vaig veure una conferència de Borja de Riquer, reconegut catedràtic d'Història de la UAB, on deia (i es quedava tan ample) que Domènech havia estat pioner en fer servir la paraula "nacional" referint-se a Catalunya. És un exemple paradigmàtic del problema d'aquest text.