Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐 Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.

"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."

—Serafí Pitarra, 1884

Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714.

Comencem des d'aquí: aquesta és la foto més famosa de la façana antiga, és de pocs anys abans que el 4 de juliol de 1887 comencessin les obres per a finalitzar-la. Apareix sovint a Twitter per a justificar la "tontíssima" idea que el Barri Gòtic és tot un decorat fals. | 📷 AHCB Fa uns mesos ja vaig fer un fil explicant que tant la portalada com la finestra central de mig punt són de principis del segle XV. Però què passa amb tot aquest sector de la dreta de la façana? Qualsevol pot veure que aquí hi ha passat alguna cosa, i no és pas una cosa menor.

Dos iogurts. Aquest fou l'últim plaer sensorial que Antoni Gaudí pogué permetre's just abans de morir. Tres dies abans, #taldiacomavui de 1926, un tramvia l'havia envestit al mig de Barcelona. Això és un fil sobre la mort del més gran arquitecte català de la Història. | 📷 AHCB Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (aquí en una excursió a Montserrat el 1897; el pare i la Roseta al centre, l'Antoni al fons) compraren una de les cases del Park Güell.

Deia Mies van der Rohe que Déu és als detalls. Al Palau Güell d'Antoni Gaudí (1886-90) Déu és a la cúpula i és aquí on hi ha un detall a corregir: aquesta cúpula no és ben bé de perfil paraboloide, com s'ha dit sempre, sinó de perfil el·lipsoide. Fil 📐 | 📷 Hattie Hall/Flickr Això és una secció pel mig de l'edifici. La dibuixà l'arquitecte modernista Joan Alsina i Arús el 1910 per a presentar el projecte del Palau Güell a una exposició sobre l'obra de Gaudí, promoguda per Eusebi Güell, al "Grand Palais" de París.

Will Cheyney és un director de disseny britànic que fa fotografia aèria amb dron. El 2018 va fotografiar Barcelona des de l'aire, de dia i de nit, i després en va fer aquest fotomuntatge, amb saturacions i constrastos altament modificats i on l'Avinguda de Gaudí fa de límit. Aquestes són les fotos de dia (o capvespre, era un mes de desembre, quan el sol es pon vers les 17:30h baixant pel sud-oest) i de nit.

Perquè l'Església de Santa Maria de la Mar de Barcelona té quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa? El 28 de maig de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹 El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa estava mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.

Sam Bartram fou un porter del Charlton. El 1937 jugaven contra el Chelsea a Londres quan una espessa boira féu aturar el partit. Tots els jugadors marxaren al vestidor però ell, perdut entre la boira, es passà 15 minuts tot sol a la porteria esperant algun atac del Chelsea. Aquesta és l'única foto de Bartram d'aquell dia, que era Nadal, feta uns minuts abans que s'anul·lés el partit. Es jugava a Stamford Bridge i Bartram recordava l'anècdota així:

"Tot just després del xiulet inicial la boira començà a espessir-se a l'altra punta del camp...

El poeta Salvador Espriu tenia el despatx just al davant de la Casa Batlló de Gaudí i per tant també davant de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. I aquest és l'Espriu al seu despatx el 1974 contemplant aquests dos cims de la cultura catalana que tenia per veïns. | 📹 RTVE "Hem de procurar, sobretot, la continuïtat de la nostra cultura".
—Espriu, 1974

Ara digueu: «Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues.»
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble.»
—"Inici de càntic en el temple", 1965

Hi havia un metge de Califòrnia, el doctor Hablutzel, que poc abans de morir (1970) viatjà entre 1960 i 1965 per tot el món amb la seva dona fent milers de fotos. També passà per Catalunya on retratà la Sagrada Família el 1961 i féu altres fotos com les d'aquest fil. | 📷 Flickr El Dr. C.E. Hablutzel no era un personatge famós, només un metge nord-americà a qui li agradava viatjar. Les seves fotos foren donades a un usuari de Flickr que tingué la paciència de publicar-les totes (4.123 fotos!) i com que són en color i dels anys 1960s tenen prou valor.

Aquest és el mapa més antic dels Països Catalans, titulat "Mapa de la llengua catalana". Fou publicat #taldiacomavui de 1883 a la revista "La Il·lustració Catalana", l'any que se celebrava "la vinticinquena festa dels Jochs Florals". Població total: 3.870.000 habitants. Fil 📜 El mapa, que encara no incloïa la Franja ni l'Alguer, fou fet per un dibuixant carlista anomenat Pacià Ross i Bosch, i era a la pàgina del costat de l'"Oda a la Pàtria" (1832) de Bonaventura Carles Aribau.

Avui dia es fa amb plataformes elevadores, però com s'ho feien abans per a fer l'esporgada d'hivern, quan es treuen les branques que poden caure abans que arribi la primavera? Feien servir torres de fusta i la gent s'enfilava pels arbres. Passeig de Gràcia, febrer de 1906: Abans també feien això de comparar l'abans i el després. Aquí una comparativa de 1907 dels plàtans de la Rambla davant del Liceu: a dalt tot just esporgats al febrer i a sota l'aspecte que presentaven a principis de setembre. | 📷 ARCA

He trobat fonts de l'època que ho confirmen: Josep Puig i Cadafalch anava en bicicleta amunt i avall tot sovint. Per exemple quan el 1900 feia alhora la Casa Amatller (aquí en una foto de 1902) i el Palau Macaya anava en bici d'una obra a l'altra. Fil 🚴 | 📷 Pau Audouard La font és la revista fundada per Hermenegild Miralles "Hispania", en un número especial dedicat a Puig el 1902. Se'ns explica el caràcter hiperactiu (i un punt bipolar) d'en Puig i com de ràpid ho feia tot, inclòs anar d'una obra a una altra amb bici, qui sap a quina velocitat.

Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i el cartògraf Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil | 📷 BNF Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.

Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶 Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:

#Taldiacomavui de 1886 va morir l'arquitecte historicista nord-americà Henry Hobson Richardson. Estudià a París el 1860 i tornat a Nova York s'inventà un estil neoromànic dit "Richardsonian Romanesque" que començà amb l'aclamada Trinity Church (1877) a Boston. I visità Catalunya. A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat.

És la #Moreneta la fe del poble català... o com a mínim ho era d'en Josep Maria Jujol que a Montferri, Alt Camp, hi projectà el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat on, sota una estrella, hi ha una rèplica de la patrona de Catalunya: la Moreneta del Sud. | 📷 Roger Castillejo El temple l'inicià Jujol el 1925-31 però no fou acabat fins el 1990-99. És alhora una abstracció de la muntanya de Montserrat i una petita Sagrada Família, construïda en part amb grava del riu Gaià amb què els propis pagesos de Montferri fabricaren els blocs. | 📷 Eloi Omella

#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜 Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc, al centre i travessant els carrers i les illes, el Rec Comtal. Un rec el curs del qual els malparits borbònics també van modificar.

#Taldiacomavui de 1909 era un diumenge d'abril assolellat a Barcelona. A les 11:00h del matí el cineasta català Ricard de Baños col·locà la seva càmera en un tramvia i filmà bona part de la ciutat, creant un document extraordinari que mostra com era aquella Barcelona. Fil 🎥 El film original és en blanc i negre i dura 7 minuts. Baños es va col·locar amb la seva càmera dins d'una vagoneta que era enganxada davant del tramvia. Un canal de Youtube dit Storytracer han acolorit el film i han estabilitzat la tremolosa càmera i el resultat és prou decent.

Observant-nos amb tres ulls sota un mur de flames, l'extraordinària Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amaga diversos misteris des del segle XV. La seva fascinant història i l'origen de la Diada de Sant Jordi van de la mà, i això n'és un fil. | 📷 David Cardelús Nota prèvia: el fil és llarguíssim, més de 100 tweets. El vaig fer fa un parell d'anys i en aquell moment l'enigma de la situació de la capella va quedar resolt, però encara és una capella plena de misteris. | 📷 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (en endavant, AHCB), 1905

Queda estupenda plena de roses però en un dia com avui és bo recordar que la façana de la Casa Batlló no té res a veure amb la llegenda de Sant Jordi. Tot l'edifici, interior i exterior, segueix una temàtica marítima fruit de la passió de Gaudí pel món natural. | 📷 Casa Batlló A veure, pels que insisteixen en això de Sant Jordi. En un inici Gaudí volia fer una façana simètrica, inclosa la teulada. Això és el croquis del projecte original presentat el 1904. No hi ha cap "llança" ni res relacionat amb Sant Jordi aquí, només formes ondulants, naturals.