How to get URL link on X (Twitter) App
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell.
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill.

El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades... 
Una foto actual per veure la magnitud de la tragèdia: l'església més alta del món, el monument més visitat de la península ibèrica, el gran símbol de Barcelona... no té els campanars com els hauria de tenir: simètrics.
L'any 1835 l'arquitecte lleidatà Antoni Celles firmà, just dos mesos abans de morir, la memòria del primer estudi detallat del què quedava del Temple Romà de Barcino, aixecat el segle I dC. Francesc Xavier Parcerisa en dibuixava així les columnes el 1839, amb una gata. | 📷 AHCB
Per a situar-nos, som al centre de Menorca, al Poblat Talaiòtic de Torre d'en Galmés. Amb més de 62.000 metres quadrats és el poblat talaiòtic més gran de totes les Balears.
Una línia invisible travessa la mar Mediterrània connectant l'Empordà amb Roma. Aquesta imponent església del Monestir de Sant Pere de Rodes, l'obra més ambiciosa dels primers anys de vida de Catalunya, fou concebuda, dissenyada i projectada seguint la fama de la Roma "aeterna".

La rutina diària dels últims anys de Gaudí, mort el 1926, és ben coneguda. Treballava als matins a la Sagrada Família i a les tardes anava a resar a l'Església de Sant Felip Neri i de vegades a la Catedral. Aquí se'l veu el juny de 1924 a la processó de Corpus, davant la Seu.
"I el vell, q el magall empunya
La dona de Le Corbusier, Yvonne Gallis, havia nascut un 1 de gener. En Corbu, al seu llibret "Modulor 2", diu que el 30 de desembre de 1951, assegut en un cafè de la Costa d'Atzur i en 45 minuts, havia dissenyat una cabana de fusta com a regal d'aniversari per a la Yvonne.
—Quin és el teu pintor preferit?
"Francesch sanct climent" fou un matemàtic català actiu "en la insigna ciutat de Barcelona" a finals del segle XV. La seva "Suma de la art de arismètica" fou publicada només 4 anys després de la primera aritmètica d'Occident, "Arte dell'Abbaco", publicada a Treviso el 1478.
Burckhardt, nat a Lausana, Suïssa, el 1784, es feia dir Sheikh Ibrahim Ibn Abdallah durant els seus viatges pels països àrabs i es vestia com es veu al dibuix, que és fet pocs mesos abans que morís (molt jove, als 32 anys) el 1817 a El Caire. Descobrí Petra als 27 anys.
[ Abans que res faig un comentari sobre terminologia arquitectònica: això que va fer Brunelleschi a Florència no és una cúpula sinó una volta octogonal (i en realitat és gòtica, no renaixentista), perquè una cúpula és una superfície de revolució i això de Brunelleschi no ho és.
S'han esgrimit algunes consideracions des de Catalunya que de fet per als aragonesos són fàcilment salvables. La primera és que els arcs del MNAC recreen la geometria precisa dels arcs originals del monestir i per tant com que les pintures ara són sobre uns bastidors de fusta...
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí.
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.

El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.