Història de l'arquitectura, catalana i forana, antiga i moderna. És a dir, tota. A càrrec de @jan_xc.
10 subscribers
Aprofitant un aniversari tan rodó el fil consisteix en repassar tots els comtes i reis que van passar per aquest edifici i veure si en queda res, a nivell arquitectònic, de la seva època. Especialment aquí a la façana principal de la Plaça del Rei que és la més emblemàtica. 
Pot ser que a algú li agafi una Síndrome de Stendhal sobtada mirant aquesta foto però això és la nau central de la Catedral d'Exeter, que té la volta gòtica més llarga del món ("the longest uninterrupted gothic vaulting in the world") de 96 metres de llargària. | 📷 Shutterstock 
Era alhora casa seva i el seu estudi professional: el Taller d'Arquitectura. El seu món particular. Originalment era una fàbrica de ciment construïda el 1920 per l'empresa La Auxiliar de la Construcción S.A. (LACSA), anomenada Cimentera Sansón. | 📷 Salvador López/Gestalten 
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja. 
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país. 
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest] 
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714. 
Fa uns mesos ja vaig fer un fil explicant que tant la portalada com la finestra central de mig punt són de principis del segle XV. Però què passa amb tot aquest sector de la dreta de la façana? Qualsevol pot veure que aquí hi ha passat alguna cosa, i no és pas una cosa menor. 
Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (aquí en una excursió a Montserrat el 1897; el pare i la Roseta al centre, l'Antoni al fons) compraren una de les cases del Park Güell. 
Això és una secció pel mig de l'edifici. La dibuixà l'arquitecte modernista Joan Alsina i Arús el 1910 per a presentar el projecte del Palau Güell a una exposició sobre l'obra de Gaudí, promoguda per Eusebi Güell, al "Grand Palais" de París. 
Aquestes són les fotos de dia (o capvespre, era un mes de desembre, quan el sol es pon vers les 17:30h baixant pel sud-oest) i de nit. 
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa estava mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país. 
Aquesta és l'única foto de Bartram d'aquell dia, que era Nadal, feta uns minuts abans que s'anul·lés el partit. Es jugava a Stamford Bridge i Bartram recordava l'anècdota així:
El Dr. C.E. Hablutzel no era un personatge famós, només un metge nord-americà a qui li agradava viatjar. Les seves fotos foren donades a un usuari de Flickr que tingué la paciència de publicar-les totes (4.123 fotos!) i com que són en color i dels anys 1960s tenen prou valor. 
El mapa, que encara no incloïa la Franja ni l'Alguer, fou fet per un dibuixant carlista anomenat Pacià Ross i Bosch, i era a la pàgina del costat de l'"Oda a la Pàtria" (1832) de Bonaventura Carles Aribau. 
Abans també feien això de comparar l'abans i el després. Aquí una comparativa de 1907 dels plàtans de la Rambla davant del Liceu: a dalt tot just esporgats al febrer i a sota l'aspecte que presentaven a principis de setembre. | 📷 ARCA 
La font és la revista fundada per Hermenegild Miralles "Hispania", en un número especial dedicat a Puig el 1902. Se'ns explica el caràcter hiperactiu (i un punt bipolar) d'en Puig i com de ràpid ho feia tot, inclòs anar d'una obra a una altra amb bici, qui sap a quina velocitat. 
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país. 
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així: 
A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat. 
