Des de l'inici dels temps i fins als anys 1880s les dones foren excloses de la professió d'arquitecte. Quines trencaren aquesta discriminació?... En ocasió del #DiaInternacionalDeLesDones, això és un fil sobre 18 arquitectes pioneres: les primeres arquitectes de la Història.
1/ Plautilla Bricci (1616-1690)
La primera dona arquitecta professional de la Història: el 1663 fou contractada per a projectar i dirigir l'obra de la Vil·la Benedetti, a Roma. Instruïda en les arts pel seu pare, pintor, fou qualificada com a "architectura et pictura celebris".
2/ Elizabeth Wilbraham (1632-1705)
Aristòcrata anglesa apassionada per l'arquitectura, com a dona no podia exercir cap professió però amb una edició de 1663 del tractat de Palladio projectava cases com ara Weston Park (1671), a Staffordshire, que li construïen altres arquitectes.
3/ Sara Losh (1785-1853)
Intel·lectual anglesa, exercí d'arquitecta diletant quan el 1836 projectà i construí la neoromànica St Mary's Church, a Wreay, un projecte molt singular elogiat per tot un Nikolaus Pevsner per haver-se avançat a l'arquitectura historicista del segle XIX.
4/ Harriet Morrison (1828-1897)
Escriptora de salut delicada, el 1869 fou la primera dona d'Estats Units que patentà un projecte arquitectònic propi: una casa hexagonal per a mestresses de casa malaltes, de la qual el seu marit en construí diverses versions prop de Charlotte.
5/ Mary L. Page (1849-1921)
La primera dona de la Història que estudià la carrera d'arquitectura, el 1874-78, obtenint el títol d'arquitecta l'any 1879 per la Universitat d'Illinois, als Estats Units. El 1887 obrí un estudi amb un company i féu obres com la Casa Ward, a Olympia.
6/ Louise Blanchard (1856-1913)
La primera dona que exercí la professió d'arquitecta a Amèrica. Des de 1876 feia de delineant a Buffalo, als Estats Units, fins que el 1881 obrí un estudi d'arquitectes propi amb el seu futur marit, amb qui faria edificis com l'Hotel Lafayette.
7/ Minerva Parker (1862-1949)
Esdevingué la primera dona arquitecta independent als Estats Units quan el 1888 es féu càrrec d'un estudi, a Filadèlfia, on hi havia fet de delineant des de 1886, i que des d'aleshores passà a dirigir tota sola fent obres com el New Century Club.
8/ Signe Hornborg (1862-1916)
El 1890 obtingué el títol d'arquitecta per l'Institut Politècnic de Hèlsinki, convertint-se així en la primera dona arquitecta de la Història d'Europa (d'època moderna). Només dos anys després, el 1892, féu l'edifici residencial "Signelinna" a Pori.
9/ Gannon & Hands (1894-1900)
Mary Gannon i Alice Hands encara eren estudiants quan el 1894 fundaren a Nova York el primer estudi d'arquitectes de la Història dirigit només per dones. L'inici fou estel·lar, guanyant diversos concursos, però el 1900 plegaren quan Gannon es casà.
10/ Emilie Winkelmann (1875-1951)
La primera dona que estudià arquitectura a Prússia, a la Universitat Tècnica de Hannover el 1902. No rebé cap títol però el 1907 obrí un exitós estudi a Berlín, esdevenint la primera arquitecta alemanya i on hi féu l'Escola Ottilie von Hansemann.
11/ Elizabeth Carter (1867-1951)
Filla d'una esclava de la plantació del president John Tyler, fou la primera dona afroamericana en fer d'arquitecta quan el 1908 projectà una residència per a gent gran a New Bedford. Activista social i mestra de professió, féu diversos edificis.
12/ Amaza Lee Meredith (1895-1984)
Interessada per l'arquitectura, no pogué estudiar la carrera pel fet de ser afroamericana. Estudià, doncs, Belles Arts, cosa que aprofità per a projectar el 1939 la sorprenent Azurest South: la primera casa moderna a tot l'Estat de Virgínia.
13/ Beverly Loraine Greene (1915-1957)
La primera dona afroamericana que obtingué una llicència d'arquitecta als Estats Units, el 1942. Formada com a enginyera d'edificació, arribà a treballar per a Marcel Breuer, col·laborant en el seu projecte de la Seu de la UNESCO a París.
14/ Georgia Louise Harris (1918-1999)
La primera dona afroamericana que estudià la carrera d'arquitectura, el 1938-44 a la Universitat de Kansas. Formà part de l'equip que calculà l'estructura d'una obra mítica: els gratacels de Mies van der Rohe al Lake Shore Drive de Chicago.
15/ Norma Merrick (1926-2012)
La primera arquitecta afroamericana inscrita a l'American Institute of Architects (AIA), el 1959, i en tenir un estudi d'arquitectes propi, el 1985. Per haver trencat barreres de gènere i racials, l'AIA l'anomenà "la Rosa Parks de l'arquitectura".
16/ Margarida Brender (1919-2000)
La primera dona arquitecta de Catalunya. Nascuda a Romania, hi estudià arquitectura fins que el 1962 vingué a Barcelona on li convalidaren el títol. Primera arquitecta col·legiada del país, fou coautora dels habitatges Can Mercader de Badalona.
17/ Mercè Serra (1940)
La primera dona que estudià la carrera d'arquitectura a Catalunya, els anys 1957-64 a l'Escola de Barcelona. Néta de l'arquitecte Josep Maria Barenys, va començar estudiant dibuix a Llotja el 1956-59. Ha fet sobretot habitatge, com aquesta casa a Sentmenat.
18/ Zaha Hadid (1950-2016)
Des de 1979 es concedeix cada any el Premi Pritzker, el més important del món de l'arquitectura, però no fou fins el 2004 que el guanyà per primer cop una dona: l'arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid, autora del Centre de Ciències Phaeno a Wolfsburg.
I per a acabar, la imatge més antiga d'una dona fent d'arquitecta: la poeta francesa Christine de Pizan (vestida de blau) al seu llibre "La Cité des dames" de 1405 ideant i erigint una ciutat imaginada on cada bloc de pedra representava una dona il·lustre de l'antiguitat.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Ahir va fer 85 anys la primera arquitecta catalana de la Història: Mercè Serra i Barenys, nascuda #taldiacomahir de 1940. El 1957 fou la primera dona del país en entrar a una disciplina reservada només per als homes des de l'Edat Mitjana: l'arquitectura. Es graduà el 1964. Fil ♀️
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí.
Ja des de petita, quan tenia només 5 anys, sortia de l'escola i anava a l'estudi de l'avi a veure què feia, i aquest li ensenyava a dibuixar, a treure punta al llapis i li explicava les trobades amb Gaudí a la Sagrada Família i què era tot allò de les maquetes funiculars, etc.
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí.
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734.
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana.
Mare de déu sinyor! Han "restaurat" la façana posterior de la Casa Batlló i algú s'ha inventat que el color original de l'estucat era d'un gris molt fosc que acabà sent d'un color crema. Ara "torna" a ser d'un gris molt fosc. 😬
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.
Ara fa 50 anys, el 1975-77, se celebrà el Congrés de Cultura Catalana, un esdeveniment massiu amb més de 1.500 associacions i 12.400 experts dedicat a revifar la cultura catalana després del franquisme. També s'editaren unes postals amb fills il·lustres de cada comarca. Fil 📜
Tot plegat començà el gener de 1975 quan, a proposta del Col·legi d'Advocats, es formalitzà la creació d'un gran "Congrés en defensa de la cultura catalana". Al llarg de l'any s'hi anaren sumant entitats, col·legis professionals, associacions culturals, acadèmiques, etc.
La idea havia sorgit després que durant els anys 1970s molta gent, inclosos immigrants espanyols de classe obrera, reclamés poder escolaritzar els nens en català. Però el règim franquista sempre responia que només es podia fer en horari extraescolar. Al final el clam fou general.
S'ha dit mil vegades i és cert: Madrit, el govern espanyol, va imposar el Pla Cerdà de forma autoritària i sense demanar-li res a Barcelona ni a la resta de pobles del pla. Però com va anar? Doncs va passar #taldiacomavui de 1859 i això és un fil sobre com va anar, pas a pas. 📜
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla.
Encara hi ha avui dia demagogs (no trolls de Twitter o d'Internet en general sinó alguns hipòcrites del món acadèmic) que justifiquen la imposició del pla amb una sola raó: els terrenys de l'Eixample eren propietat de l'Estat i per tant aquest podia fer-hi el que volgués.