Des de l'inici dels temps i fins als anys 1880s les dones foren excloses de la professió d'arquitecte. Quines trencaren aquesta discriminació?... En ocasió del #DiaInternacionalDeLesDones, això és un fil sobre 18 arquitectes pioneres: les primeres arquitectes de la Història.
1/ Plautilla Bricci (1616-1690)
La primera dona arquitecta professional de la Història: el 1663 fou contractada per a projectar i dirigir l'obra de la Vil·la Benedetti, a Roma. Instruïda en les arts pel seu pare, pintor, fou qualificada com a "architectura et pictura celebris".
2/ Elizabeth Wilbraham (1632-1705)
Aristòcrata anglesa apassionada per l'arquitectura, com a dona no podia exercir cap professió però amb una edició de 1663 del tractat de Palladio projectava cases com ara Weston Park (1671), a Staffordshire, que li construïen altres arquitectes.
3/ Sara Losh (1785-1853)
Intel·lectual anglesa, exercí d'arquitecta diletant quan el 1836 projectà i construí la neoromànica St Mary's Church, a Wreay, un projecte molt singular elogiat per tot un Nikolaus Pevsner per haver-se avançat a l'arquitectura historicista del segle XIX.
4/ Harriet Morrison (1828-1897)
Escriptora de salut delicada, el 1869 fou la primera dona d'Estats Units que patentà un projecte arquitectònic propi: una casa hexagonal per a mestresses de casa malaltes, de la qual el seu marit en construí diverses versions prop de Charlotte.
5/ Mary L. Page (1849-1921)
La primera dona de la Història que estudià la carrera d'arquitectura, el 1874-78, obtenint el títol d'arquitecta l'any 1879 per la Universitat d'Illinois, als Estats Units. El 1887 obrí un estudi amb un company i féu obres com la Casa Ward, a Olympia.
6/ Louise Blanchard (1856-1913)
La primera dona que exercí la professió d'arquitecta a Amèrica. Des de 1876 feia de delineant a Buffalo, als Estats Units, fins que el 1881 obrí un estudi d'arquitectes propi amb el seu futur marit, amb qui faria edificis com l'Hotel Lafayette.
7/ Minerva Parker (1862-1949)
Esdevingué la primera dona arquitecta independent als Estats Units quan el 1888 es féu càrrec d'un estudi, a Filadèlfia, on hi havia fet de delineant des de 1886, i que des d'aleshores passà a dirigir tota sola fent obres com el New Century Club.
8/ Signe Hornborg (1862-1916)
El 1890 obtingué el títol d'arquitecta per l'Institut Politècnic de Hèlsinki, convertint-se així en la primera dona arquitecta de la Història d'Europa (d'època moderna). Només dos anys després, el 1892, féu l'edifici residencial "Signelinna" a Pori.
9/ Gannon & Hands (1894-1900)
Mary Gannon i Alice Hands encara eren estudiants quan el 1894 fundaren a Nova York el primer estudi d'arquitectes de la Història dirigit només per dones. L'inici fou estel·lar, guanyant diversos concursos, però el 1900 plegaren quan Gannon es casà.
10/ Emilie Winkelmann (1875-1951)
La primera dona que estudià arquitectura a Prússia, a la Universitat Tècnica de Hannover el 1902. No rebé cap títol però el 1907 obrí un exitós estudi a Berlín, esdevenint la primera arquitecta alemanya i on hi féu l'Escola Ottilie von Hansemann.
11/ Elizabeth Carter (1867-1951)
Filla d'una esclava de la plantació del president John Tyler, fou la primera dona afroamericana en fer d'arquitecta quan el 1908 projectà una residència per a gent gran a New Bedford. Activista social i mestra de professió, féu diversos edificis.
12/ Amaza Lee Meredith (1895-1984)
Interessada per l'arquitectura, no pogué estudiar la carrera pel fet de ser afroamericana. Estudià, doncs, Belles Arts, cosa que aprofità per a projectar el 1939 la sorprenent Azurest South: la primera casa moderna a tot l'Estat de Virgínia.
13/ Beverly Loraine Greene (1915-1957)
La primera dona afroamericana que obtingué una llicència d'arquitecta als Estats Units, el 1942. Formada com a enginyera d'edificació, arribà a treballar per a Marcel Breuer, col·laborant en el seu projecte de la Seu de la UNESCO a París.
14/ Georgia Louise Harris (1918-1999)
La primera dona afroamericana que estudià la carrera d'arquitectura, el 1938-44 a la Universitat de Kansas. Formà part de l'equip que calculà l'estructura d'una obra mítica: els gratacels de Mies van der Rohe al Lake Shore Drive de Chicago.
15/ Norma Merrick (1926-2012)
La primera arquitecta afroamericana inscrita a l'American Institute of Architects (AIA), el 1959, i en tenir un estudi d'arquitectes propi, el 1985. Per haver trencat barreres de gènere i racials, l'AIA l'anomenà "la Rosa Parks de l'arquitectura".
16/ Margarida Brender (1919-2000)
La primera dona arquitecta de Catalunya. Nascuda a Romania, hi estudià arquitectura fins que el 1962 vingué a Barcelona on li convalidaren el títol. Primera arquitecta col·legiada del país, fou coautora dels habitatges Can Mercader de Badalona.
17/ Mercè Serra (1940)
La primera dona que estudià la carrera d'arquitectura a Catalunya, els anys 1957-64 a l'Escola de Barcelona. Néta de l'arquitecte Josep Maria Barenys, va començar estudiant dibuix a Llotja el 1956-59. Ha fet sobretot habitatge, com aquesta casa a Sentmenat.
18/ Zaha Hadid (1950-2016)
Des de 1979 es concedeix cada any el Premi Pritzker, el més important del món de l'arquitectura, però no fou fins el 2004 que el guanyà per primer cop una dona: l'arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid, autora del Centre de Ciències Phaeno a Wolfsburg.
I per a acabar, la imatge més antiga d'una dona fent d'arquitecta: la poeta francesa Christine de Pizan (vestida de blau) al seu llibre "La Cité des dames" de 1405 ideant i erigint una ciutat imaginada on cada bloc de pedra representava una dona il·lustre de l'antiguitat.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui de 1839 el gravador i fotògraf català Ramon Alabern féu, enfocant la Llotja de Mar de Barcelona, la primera fotografia de Catalunya. Aquella imatge, un daguerreotip, no es conservà però d'altres sí i això és un fil sobre les primeres fotos de la ciutat. | 📷 AHCB
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja.
El gravat de Roca no és tret d'aquella primera foto que havia fet Alabern el 1839 però el 2012 un usuari de Wikipedia el modificà digitalment per a donar-li aspecte de foto antiga i ara, arreu de la xarxa, sovint la gent es confon pensant que això és la foto original de 1839.
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest]
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor.
"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."
—Serafí Pitarra, 1884
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714.
Però anem encara més enrere en el temps. Tenim la sort de tenir aquest mapa de la ciutat dibuixat abans del setge, el 1697 (n'hi ha un d'anterior de 1652 fet per un enginyer francès però és molt esquemàtic). Aquest és el primer mapa de Barcelona que té una llegenda en català.
Comencem des d'aquí: aquesta és la foto més famosa de la façana antiga, és de pocs anys abans que el 4 de juliol de 1887 comencessin les obres per a finalitzar-la. Apareix sovint a Twitter per a justificar la "tontíssima" idea que el Barri Gòtic és tot un decorat fals. | 📷 AHCB
Fa uns mesos ja vaig fer un fil explicant que tant la portalada com la finestra central de mig punt són de principis del segle XV. Però què passa amb tot aquest sector de la dreta de la façana? Qualsevol pot veure que aquí hi ha passat alguna cosa, i no és pas una cosa menor.
Tan poc menor és la cosa que no és pas cert que la façana arribés intacta fins a 1887: en cert moment dels segles XVII-XVIII una quarta part de la façana fou mutilada, tallada de dalt a baix com un pernil. I sense contemplacions, perquè sabien que això només era un mur a mig fer.
Dos iogurts. Aquest fou l'últim plaer sensorial que Antoni Gaudí pogué permetre's just abans de morir. Tres dies abans, #taldiacomavui de 1926, un tramvia l'havia envestit al mig de Barcelona. Això és un fil sobre la mort del més gran arquitecte català de la Història. | 📷 AHCB
Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (aquí en una excursió a Montserrat el 1897; el pare i la Roseta al centre, l'Antoni al fons) compraren una de les cases del Park Güell.
El pare morí aquell mateix any 1906 però Gaudí encara estava enfeinat fent la Pedrera, la Casa Batlló, etc. El 1912 morí la Roseta, de tuberculosi, als 36 anys. L'Antoni es quedà tot sol a la casa dedicant-se ja només als projectes de la Colònia Güell i de la Sagrada Família.