Des de l'inici dels temps i fins als anys 1880s les dones foren excloses de la professió d'arquitecte. Quines trencaren aquesta discriminació?... En ocasió del #DiaInternacionalDeLesDones, això és un fil sobre 18 arquitectes pioneres: les primeres arquitectes de la Història.
1/ Plautilla Bricci (1616-1690)
La primera dona arquitecta professional de la Història: el 1663 fou contractada per a projectar i dirigir l'obra de la Vil·la Benedetti, a Roma. Instruïda en les arts pel seu pare, pintor, fou qualificada com a "architectura et pictura celebris".
2/ Elizabeth Wilbraham (1632-1705)
Aristòcrata anglesa apassionada per l'arquitectura, com a dona no podia exercir cap professió però amb una edició de 1663 del tractat de Palladio projectava cases com ara Weston Park (1671), a Staffordshire, que li construïen altres arquitectes.
3/ Sara Losh (1785-1853)
Intel·lectual anglesa, exercí d'arquitecta diletant quan el 1836 projectà i construí la neoromànica St Mary's Church, a Wreay, un projecte molt singular elogiat per tot un Nikolaus Pevsner per haver-se avançat a l'arquitectura historicista del segle XIX.
4/ Harriet Morrison (1828-1897)
Escriptora de salut delicada, el 1869 fou la primera dona d'Estats Units que patentà un projecte arquitectònic propi: una casa hexagonal per a mestresses de casa malaltes, de la qual el seu marit en construí diverses versions prop de Charlotte.
5/ Mary L. Page (1849-1921)
La primera dona de la Història que estudià la carrera d'arquitectura, el 1874-78, obtenint el títol d'arquitecta l'any 1879 per la Universitat d'Illinois, als Estats Units. El 1887 obrí un estudi amb un company i féu obres com la Casa Ward, a Olympia.
6/ Louise Blanchard (1856-1913)
La primera dona que exercí la professió d'arquitecta a Amèrica. Des de 1876 feia de delineant a Buffalo, als Estats Units, fins que el 1881 obrí un estudi d'arquitectes propi amb el seu futur marit, amb qui faria edificis com l'Hotel Lafayette.
7/ Minerva Parker (1862-1949)
Esdevingué la primera dona arquitecta independent als Estats Units quan el 1888 es féu càrrec d'un estudi, a Filadèlfia, on hi havia fet de delineant des de 1886, i que des d'aleshores passà a dirigir tota sola fent obres com el New Century Club.
8/ Signe Hornborg (1862-1916)
El 1890 obtingué el títol d'arquitecta per l'Institut Politècnic de Hèlsinki, convertint-se així en la primera dona arquitecta de la Història d'Europa (d'època moderna). Només dos anys després, el 1892, féu l'edifici residencial "Signelinna" a Pori.
9/ Gannon & Hands (1894-1900)
Mary Gannon i Alice Hands encara eren estudiants quan el 1894 fundaren a Nova York el primer estudi d'arquitectes de la Història dirigit només per dones. L'inici fou estel·lar, guanyant diversos concursos, però el 1900 plegaren quan Gannon es casà.
10/ Emilie Winkelmann (1875-1951)
La primera dona que estudià arquitectura a Prússia, a la Universitat Tècnica de Hannover el 1902. No rebé cap títol però el 1907 obrí un exitós estudi a Berlín, esdevenint la primera arquitecta alemanya i on hi féu l'Escola Ottilie von Hansemann.
11/ Elizabeth Carter (1867-1951)
Filla d'una esclava de la plantació del president John Tyler, fou la primera dona afroamericana en fer d'arquitecta quan el 1908 projectà una residència per a gent gran a New Bedford. Activista social i mestra de professió, féu diversos edificis.
12/ Amaza Lee Meredith (1895-1984)
Interessada per l'arquitectura, no pogué estudiar la carrera pel fet de ser afroamericana. Estudià, doncs, Belles Arts, cosa que aprofità per a projectar el 1939 la sorprenent Azurest South: la primera casa moderna a tot l'Estat de Virgínia.
13/ Beverly Loraine Greene (1915-1957)
La primera dona afroamericana que obtingué una llicència d'arquitecta als Estats Units, el 1942. Formada com a enginyera d'edificació, arribà a treballar per a Marcel Breuer, col·laborant en el seu projecte de la Seu de la UNESCO a París.
14/ Georgia Louise Harris (1918-1999)
La primera dona afroamericana que estudià la carrera d'arquitectura, el 1938-44 a la Universitat de Kansas. Formà part de l'equip que calculà l'estructura d'una obra mítica: els gratacels de Mies van der Rohe al Lake Shore Drive de Chicago.
15/ Norma Merrick (1926-2012)
La primera arquitecta afroamericana inscrita a l'American Institute of Architects (AIA), el 1959, i en tenir un estudi d'arquitectes propi, el 1985. Per haver trencat barreres de gènere i racials, l'AIA l'anomenà "la Rosa Parks de l'arquitectura".
16/ Margarida Brender (1919-2000)
La primera dona arquitecta de Catalunya. Nascuda a Romania, hi estudià arquitectura fins que el 1962 vingué a Barcelona on li convalidaren el títol. Primera arquitecta col·legiada del país, fou coautora dels habitatges Can Mercader de Badalona.
17/ Mercè Serra (1940)
La primera dona que estudià la carrera d'arquitectura a Catalunya, els anys 1957-64 a l'Escola de Barcelona. Néta de l'arquitecte Josep Maria Barenys, va començar estudiant dibuix a Llotja el 1956-59. Ha fet sobretot habitatge, com aquesta casa a Sentmenat.
18/ Zaha Hadid (1950-2016)
Des de 1979 es concedeix cada any el Premi Pritzker, el més important del món de l'arquitectura, però no fou fins el 2004 que el guanyà per primer cop una dona: l'arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid, autora del Centre de Ciències Phaeno a Wolfsburg.
I per a acabar, la imatge més antiga d'una dona fent d'arquitecta: la poeta francesa Christine de Pizan (vestida de blau) al seu llibre "La Cité des dames" de 1405 ideant i erigint una ciutat imaginada on cada bloc de pedra representava una dona il·lustre de l'antiguitat.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
S'ha dit mil vegades i és cert: Madrit, el govern espanyol, va imposar el Pla Cerdà de forma autoritària i sense demanar-li res a Barcelona ni a la resta de pobles del pla. Però com va anar? Doncs va passar #taldiacomavui de 1859 i això és un fil sobre com va anar, pas a pas. 📜
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla.
Encara hi ha avui dia demagogs (no trolls de Twitter o d'Internet en general sinó alguns hipòcrites del món acadèmic) que justifiquen la imposició del pla amb una sola raó: els terrenys de l'Eixample eren propietat de l'Estat i per tant aquest podia fer-hi el que volgués.
Per què l'Església de Santa Maria de la Mar té aquestes quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa?... #Taldiacomavui de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la, anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.
Des de finals del segle XIV, durant tot el XV i encara al XVI hi hagué uns quants terratrèmols força importants a Catalunya, sovint amb l'epicentre als Pirineus gironins. Aquest del 2 de febrer de 1428 tingué l'epicentre al cercle groc i es percebé França enllà, fins a 270 km.
Montserrat, vista aquí en una fantàstica foto amb Manresa en primer pla, és la muntanya més icònica i emblemàtica de Catalunya. Però què hi fa aquesta pila de roques aïllada aquí al mig?... Això és un fil sobre com va néixer la muntanya més singular del país. | 📷 Globus Pirineu
Com que jo no sóc geòleg faré un resum de dos articles divulgatius molt didàctics: "Aproximació a la geologia de Montserrat", del geòleg Albert Martínez, i "Sortida geològica a Montserrat", de la geòloga Olga Margalef. Tots dos expliquen molt bé perquè Montserrat és tan singular.
La cosa s'inicià fa uns 70 milions d'anys quan la Placa Ibèrica i la Placa Europea, derivant totes contentes per la Terra, es van trobar i van començar a col·lisionar. La col·lisió tancà la connexió entre els oceans Atlàntic i Tetis pel nord-est peninsular (gràfic de l'ICGC).
Passant per l'Autovia de Castelldefels es pot veure el cadàver, ara mig revifat, d'una antiga discoteca morta des del 2001: Silvi's. Inaugurada #taldiacomavui de 1970, fou obra d'Emili Donato i és un edifici curiosíssim on es donen la mà la música disco i l'edat mitjana. Fil 🎶
Fent via cap a Barcelona per la C-31, el cadàver, que el 2022 presentava aquest aspecte ruinós, apareix a la banda de muntanya poc abans de l'Estany de la Murtra, al costat d'un pont que en diuen, precisament, Pont del Silvi's. El terreny i l'edifici són de propietat privada.
L'agost de l'any passat, 2024, presentava aquest aspecte. Algú ha intentat tornar-la al seu estat original però, francament, sense massa traça. Qui l'ha intentat revifar?... què té de singular l'edifici a nivell arquitectònic?... i per què ara ja no pot seguir sent una discoteca?
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.