L'actual model de programar formació ha tocat sostre.
Segeuix essent útil per la formació d'actualització professionalitzadora.
Però té moltes limitacions a l'hora de fer capacitació en àmbits estratègics: bon govern, gènere, economia i finances, digitalització, etc.
/2
Necessitem una planificació de l'aprenentatge i el desenvolupament a més llarg termini, que acompanyi les estratègies i polítiques sectorials de governs i administracions.
Per tant, on el PER A QUÈ passi per davant del QUÈ, i on el PER A QUI passi per davant del COM.
/3
Això és el que hen fet perfilant l'àmbit econòmic-financer amb el departament d'@economiacat.
Primer fent inventari de funcions o, posteriorment, descrivint perfils professionals i els marcs competencials associats a ells.
/4
Aquesta cartografia ens permetrà emprendre accions d'aprenentatge i desenvolupament d'una forma (insisteixo) més estratègica, tant en l'impacte com en la planificació dels recursos.
Ens permetrà, també, identificar millor quins actors concorren a aquesta estratègia.
/5
Això vol dir que el paper de l'@eapccat evoluciona de programar formació a vertebrar tot l'ecosistema d'aprenentatge i desenvolupament dels diversos àmbits funcionals.
(els palabros són usats a consciència)
/6
A Pla estratègic 2022-2027 #eadmin27 hem previst el desenvolupament progressiu de tots els àmbits funcionals de l'Administració pels propers anys.
Perquè siguin la clau de volta de tots la nostra activitat: selecció, aprenentatge, recerca.
/7
I més enllà de regir la nostra pròpia activitat, volem també qur esdevinguin el marc de referència de les polítiques de recursos humans de totes les administracions catalanes.
A Espanya prop de la meitat de servidors públics tenen més de 55 anys (les dades són de l'AGE, però són força extrapolables arreu). Això vol dir que es jubilen entre un terç i la meitat dels treballadors públics en 10 anys.
/2
Davant això, com a mínim, quatre estratègies: 1) Un "pla de sortida": quan marxi la gent, que no perdem coneixement (a banda d'acompanyar milers de persones a la jubilació) 2) Un pla estratègic de RRHH:
quins perfils necessitem?
per a fer què?
per a treballar com i amb qui?
/3
La Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del @parlamentcat va acordar divendres que NO hi hagués control extern a la policia.
Jo vaig comparèixer precisament sobre aquesta qüestió el 18/02/2022 per dir que SÍ a un ens de control... però DIFERENT
🧵/1
El problema d'un ens de control és que abans ens hem de posar d'acord en què controlem.
I posava l'exemple dels desnonaments.
Si no som capaços de definir quin és el "problema de l'habitatge", no coincidirem en la "solució" i, menys, en quina ha de ser l'actuació policial.
/2
Per mi, doncs, no hem de concebre l'actuació policial com un instrument al marge de la política pública (hi dona suport), sinó com a part consubstancial a la mateixa: la seguretat forma part de la política pública, i ha d'incorporar-se al disseny, l'execució i l'avaluació.
/3
Avui hem enviat al Govern la Memòria de valoració de les observacions a l’Avantprojecte de Llei de l’@eapccat així com un nou redactat de l'articulat.
La memòria dona resposta a 65 observacions de 37 ens. El nou redactat (el 4t!) ha millorat gràcies a les aportacions.
1/4
Els tres temes clau han estat 1. Preservar l'autonomia de l'Administració Local 2. Preservar l'autonomia dels cossos especials (p.ex. policia) 3. El model de governança de l'Escola
Els dos primers han estat temes formals. Ja estàvem d'acord, però ha calgut polir la lletra.
2/4
El tercer consisteix en trobar el delicat equilibri entre tenir una governança executiva, molt operativa, àgil i flexible per a la prestació de serveis, així com mantenir la independència necessària per les qüestions més normatives.
Esperem haver-lo trobat.
3/4
Ahir al curs #cienciaicompromis del @cuimpb1 vaig explicar
* per què la innovació i la recerca estan esdevenint centrals a l'Administració,
* per què els decisors i gestors públics han de tenir competències sobre la qüestió, i
* què s'està fent al respecte des de l'@eapccat
🧵/1
Per obvi que pugui semblar avui a molts, la "política basada en evidències" és un fenomen encara en construcció.
El motiu és que l'Administració, durant 200 anys, ha "administrat". És recentment que se li demana més: transformar/millorar el món.
/2
Trobem un 1r intent de transformació amb les polítiques keynesianes posteriors a IIGM. Però fixem-nos q l'estat del benestar, més que transformar, compensa desigualtats a base de serveis socials, i estabilitza els mercats amb polítiques fiscals i monetàries.
Ara és diferent.
/3