Vespra de Sant Josep i fa dia de fer un FIL MUSICAL amb les cançons que les @FallesPopulars i Combatives han publicat des de fa deu anys. La d'enguany, cantada per Núria Pons, produïda per @BIANOname, i amb lletra de Cris Centeno i Andreu Ferre: NEM CAP ALLÍ #FPC23
La de 2017, cantada per Suca Lee i Key Day, produïda per @BIANOname, i amb lletra de Trapatu: CREMA LA CIUTAT #FPC2017
La de 2016, cantada per @mariaarnaldimas, amb veus de Diana de la Torres i Manuela Alandes, música de Jaume Guerra, Tòfol Cabeza, Toni Benavent, Toni Tornero i producció de @BIANOname: LA COMBOIERA #FPC2016
I l’himne de les @FallesPopulars i Combatives de 2013, ara fa 10 anys, dels Ovidi Twins i La Primitiva de Dub: FAPOCO #fapoco
La qual cosa es pot completar evidentment amb l’enorme #FALLES de Ràdio Macramé (Pa Lao i Panxo @ZooPosse), de 2012 i de Meliana DF al Cap i Casal:
I, així perquè sí, amb el mixtape de l'últim disc d’@Orxata , el 3.0 Bones Falles!!
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
El cas d'uns villeners que es reclamen "catalans" en 1363 per viure a Xàtiva i estar la seua localitat d'origen dins del Regne de València: és el cas de Gonzalo Martínez i Bartolomeo Pérez, que en plena Guerra de Castella demanaren a Pere el Cerimoniós que no els incloguera...👇
en l'orde d'expulsió decretada als "omnes castellani et castellane" del Regne de València, a causa de la guerra. Com explica este document reial, ells diuen que són "veros cathalanos et non castellanos", ja que han tingut domicili durant "multos annos in dicta civitate Xative"..
i, a més, el seu municipi d'origen era "Billena, qui est infra limites Regni Valentie situatus" (com ho va estar, en efecte, fins al final d'aquella mateixa guerra). Era el moment en què just la identitat valenciana estava formant-se entre els dirigents del Regne de València...
Esta imatge (de Luis Francisco Herrero García) representa les zones urbanitzades entorn de València en 1897, en el moment de reincorporació del POBLE NOU DE LA MAR (quin nom!!) a la ciutat. El Passeig al Mar (el que seria l'Av. Blasco Ibáñez) estava llavors projectat, però...👇
no volia parlar d'això, sinó dels orígens dels actuals restaurants de la platja de les Arenes (antigament dita de Llevant), que estan en les barraques de banys que començaren a instal·lar-se a partir del segle XIX. Ací, en una postal de la col·lecció de Mireia Muñoz Vidal...
(com també esta altra), en les quals es pot intuir la seua funció: poder canviar-se, oferir lloguer de banyadors, llevar-se l'arena, eixugar la roba banyada i, també, esmorzar, dinar o berenar alguna coseta, amb noms com Polit, Monkilí, La Florida, que amb el temps passarien...
"A 5 del mes de octubre [de 1576] portaren en la present ciutat de València un mònstruo de gran maravella, lo qual era una fadrina nomenada Maria, natural de terra de Balbastro, Regne de Aragó, de edat de 14 o 15 anys, la qual no tenia en tota sa persona pèl ni cabell algú... 👇
Tenia en les mans dos dits en cada una tan solament, molt desproporcionats y molt grosos, y lo hu més llarch que l'altre... La natura femenil tenia enmich del ventre, molt mal composta. Tenia lo ses [anus] un poch més avall [...] Y de aquells llochs de hon li havien de nàixer...
les cuixes, sols tenia com a dos dits molt grans, algun tan voltats en arreres, ab ses ugles, semblants als que tenia en les mans [...] Dents ni quejal algú tenia en sa boca [...] Estava molt contenta de veure's de aquella manera, puix Déu era estat servit de crear-la així...
Segons l'estudi fet per Joan J. Ponsoda del Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina entre 1269 i 1295, en aquells moments inicials d'ocupació cristiana hi apareix un 51% de gent de parla aragonesa, navarresa o castellana, un 45% de parla catalana i un 4% occitana. Però...
Els llibres judicials estan invariablement en romanç català, fins i tot encara que els justícies eren els aragonesos Sancho Miguel (1273-1288) i Domingo Cepillo (1288-1328). Per què? Doncs segurament perquè els Furs de València, constantment citats i orientació dels justícies...
S'havien traduït del llatí al "romanç" [català/valencià] en les Corts de 1261 i, per tant, n'eren la guia. Evidentment, en el llibre hi ha moltes interferències de l'aragonés, per la situació poblacional comentada, que, no obstant, aniria decantant-se cap a una majoria...
La tesi de Daniel Laspeñas "Correspondencias léxicas entre aragonés, catalán y occitano" és una meravella per als amants dels mapes lingüístics: zaguan.unizar.es/record/112134! Uns mostren el continuum catalano-valencià, d'altres l'occitano-català, d'altres l'aragonés-valencià... 😍👇
D'altres encara la consistència del valencià, o del contínuum del català occidental-valencià, o encara l'enorme varietat i complexitat de tot plegat... 👇
La tesi el que ha fet ha estat estudiar determinat lèxic vegetal, un camp semàntic on les denominacions populars han sobreviscut a l'estandardització contemporània... 👇
En 1956, en el marc dels actes pel V centenari de la canonització de Sant Vicent, es representà este miracle en el teatre del convent de Sant Francesc de Mallorca, sobre la base d'un text valencià de 1858 adaptat al mallorquí "per un valencià passat per aigo". Era, en realitat,👇
L'erudit Diego Zaforteza Musoles, de la família dels comtes d’Olocau i nascut a Godella, però instal·lat a Mallorca amb la família aristocràtica paterna, i autor del conegudíssim llibre “La ciudad de Mallorca”. Ací els seus Mots proeminals, sobre Sant Vicent i la valencianitat...
I ací l’obreta de teatre sobre el miracle que hauria fet el dominic Vicent Ferrer al carrer de la Mar de la Ciutat de Mallorca, posant pau entre uns hòmens i convertint també el vi en aigua.