#TalDiaComAvui de 1971 els tramvies desapareixen dels carrers de Barcelona, després de gairebé un segle circulant.
La primera línia, entre la Boqueria i Gràcia, s'havia inaugurat el 1872.
🎥 NO-DO
La nit del 18 de març de 1971, #taldiacomavui fa 52 anys, van circular per última vegada el 49 i el 51, les dues últimes línies de l'antic tramvia que quedaven a Barcelona (amb el Tramvia Blau).
📷 AFB
Els darrers tramvies, acompanyats d'una comitiva de vehicles històrics i de la Banda Municipal, van circular fins a les cotxeres, enmig d'una munió de gent que va sortir al carrer per acomiadar-los.
En una setmana com aquesta, el fil no podia ser un altre: ponts aqüeductes de Barcelona 👇
Comencem amb el més antic de tots: l'aqüeducte romà de Barcino (segle I).
A la plaça Vuit de Març de #CiutatVella en podeu veure un tram autèntic en tot el seu esplendor, a diferència de l'arcada de l'avinguda Catedral, que és una recreació "fake".
Força ocult a #Horta trobem el singular pont d'aqüeducte de Can Quintana, que creuava el torrent del mateix nom.
És el vestigi més visible que queda de l'aqüeducte de Dosrius, construït a mitjans del segle XIX per dur aigua des del Maresme.
Barcelona dedicarà un parc a Margaret Michaelis, una de les fotògrafes que millor va retratrar el barri Xino durant els anys de la República.
FIL 👇
Michelis, d'origen jueu polonès i casada amb un anarquista, va arribar a Barcelona el 1934, fugint del Berlín de Hitler.
Aquell mateix any el GATCPAC li va encarregar un fotoreportatge sobre la realitat social i arquitectònica del barri Xino.
L'encàrrec formava part del Pla Macià, un projecte d'urbanisme racionalista que tenia en marxa el GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), que previa sanejar i esponjar la part sud del Districte V (l'actual #Raval).
#TalDiaComAvui de 1984 la policia clausurava la Vaqueria Calvet, al carrer Torrijos de #Gràcia, una de les últimes que mantenia estable amb vaques a #Barcelona (📽️ TV3)
FIL 👇👇👇
Les vaqueries urbanes van aparèixer a Barcelona al segle XIX. Es van popularitzar especialment als anys de postguerra, quan es calcula que n'hi havia prop de 700 a la ciutat.
Amb les neveres domèstiques i el consum de llet envasada va començar el declivi de les vaqueries urbanes.
L'estocada final va ser una llei de 1961 (Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas) que prohibia les vaques a grans ciutats per motius higiènics
Les restes arqueològiques aparegudes al carrer Jonqueres durant les obres de la Via Laietana (que no es conservaran) i que corresponen a l'antic monestir de Santa Maria de Jonqueres.
Santa Maria de Jonqueres té el seu origen en un monestir femení, fundat al Vallès l'any 1214. Com que es trobava en una zona pantanosa i insalubre, l'any 1273 la comunitat es va traslladar a Barcelona.
El 1293 van iniciar la construcció d'un nou monestir, a tocar de la muralla.
La majoria de les monges de Jonqueres eren noies de bona família, que no feien vot de pobresa ni de castedat.
S'explica que se les podia veure al pati festejant amb nois, d'aquí que fossin popularment conegudes com les "monges casadores" de Jonqueres.
La inauguració es va fer coincidint amb les Festes de #laMercè de 1962. El bisbe de Barcelona va beneir el nou edifici i es va celebrar un concert dels Cors de Clavé a la plaça Catalunya.
La primera ampliació va arribar només quatre anys després, amb un nou edifici als núms. 4 i 6 de la ronda Sant Pere, amb façana idèntica al de plaça Catalunya.