#Taldiacomavui de 1909 era un diumenge d'abril assolellat a Barcelona. A les 11:00h del matí el cineasta català Ricard de Baños col·locà la seva càmera en un tramvia i filmà bona part de la ciutat, creant un document extraordinari que mostra com era aquella Barcelona. Fil 🎥
El film original és en blanc i negre i dura 7 minuts. Baños es va col·locar amb la seva càmera dins d'una vagoneta que era enganxada davant del tramvia. Un canal de Youtube dit Storytracer han acolorit el film i han estabilitzat la tremolosa càmera i el resultat és prou decent.
Aquesta versió acolorida l'han escurçat a 6 minuts, treient-li els crèdits, i la penjaré en aquest fil en quatre parts (el vídeo del tweet inicial n'era un resum). Però abans fem dues coses: mirar quin és el recorregut que fa el tramvia i la història de perquè es féu aquest film.
Això és un plànol de la Barcelona de 1910, tot just un any després del film. En vermell el recorregut que fa el tramvia, que comença a Passeig de Gràcia amb Rosselló i acaba al Passeig de Sant Gervasi. El film té algun tall però hi apareix quasi bé tot aquest recorregut.
Ricard de Baños rodà la pel·lícula "Un passeig en tramvia per Barcelona" per encàrrec d'un cinema que hi havia a la Gran Via de les Corts Catalanes 605 anomenat "Metropolitan Cinemaway" on s'hi passaven curtmetratges de viatges en tramvia per diferents ciutats d'arreu del món.
La sala, inaugurada el 6 de febrer de 1909, fou iniciativa d'un empresari tèxtil gironí instal·lat a Sant Vicenç dels Horts anomenat Domènec Comamala i seguia una moda internacional, iniciada uns anys abans als Estats Units, de sales construïdes amb forma de vagó de tren.
La moda havia sorgit a Kansas City gràcies a l'inventor, enginyer i cap dels bombers de la ciutat George C. Hale, que el maig de 1905 inaugurà el primer d'una sèrie de cinemes anomenats "Hale's Tours & Scenes of the World", més endavant rebatejats com a "Pleasure Railway".
Fou un èxit: el 1907 ja hi havia 500 cinemes "Hale's Tours" arreu dels EUA i s'havien escampat per tot el món. Tenien forma de vagó i s'hi passaven films de 7-10 minuts rodats des d'un tren per a que els espectadors s'imaginessin que viatjaven pel món. Això és un "Hale" el 1906:
Els films es rodaven instal·lant la càmera al davant de la locomotora, seguint una moda prèvia anomenada "phantom rides" popular al Regne Unit i als Estats Units i que eren films sense narrativa, simplement filmaven el trajecte. Aquest és el càmera Billy Bitzer a Boston el 1896:
Com era doncs un "Hale's Tour"? N'he trobat un a YouTube, suposo que n'hi déu haver d'altres, filmat a Victoria i Vancouver, al Canadà, exactament igual que el de Barcelona: un tramvia passejant pels carrers amunt i avall. Fou filmat el maig de 1907.
Hi hagué cinemes "Hale's Tours" a Londres, París, Berlín, Oslo, l'Havana, Hong Kong o Melbourne, però vers el 1911 ja no en quedava quasi bé cap enlloc perquè els vagons es balancejaven i feien soroll com un tren de debò, i la gent se'n cansà aviat i el negoci acabà morint.
Però ni al nostre país, Catalunya, ni al país veí hi arribà a haver mai cap cinema "Hale's Tours". I fou així doncs que el 1908 el gironí Domènec Comamala s'ensumà un nínxol de mercat i decidí muntar a Barcelona la sala "Metropolitan Cinemaway" inspirada en les "Hale's".
No existeix cap foto de la "Cinemaway", com a mínim a Internet. Potser fent una cerca molt exhaustiva en diaris i revistes se'n podria trobar alguna però no tinc ni idea de quin aspecte tenia. S'inaugurà el febrer de 1909 i tancà a principis de 1911, com les "Hale's Tours".
El dia de la inauguració s'hi oferí un trajecte en tramvia per Noruega. Cada setmana es programava una nova peli-viatge. Al febrer, març i abril els barcelonins pogueren viatjar en tramvia per Anglaterra, Alemanya, França, Suïssa, Canadà, Terra Santa, Sri Lanka, Hong Kong o Japó.
El negoci funcionà molt bé i tingué molt bona acollida. I per tant a algú, no sé qui, se li acudí que encara que els barcelonins ja es coneguessin prou bé la seva ciutat estaria bé fer un viatge amb tramvia per Barcelona. Amb un al·licient extra: la gent podria sortir a la peli!
La Diada de Sant Jordi, que era un divendres, la premsa catalana i la castellana publicaren el mateix anunci avisant a la població que el següent diumenge dia 25, al matí i migdia, es rodaria el film en qüestió i quin seria el recorregut que faria el tramvia amb la càmera.
Per desgràcia la primera part del film, aquí marcada en groc, es va perdre. Una llàstima perquè mostrava Ciutat Vella i tot el Passeig de Gràcia, just quan Gaudí estava fent la Pedrera (1906-12). Començava a Gran Via, baixava cap a la Ciutadella i el port i pujava per la Rambla.
La Filmoteca dóna aquesta explicació sobre els vaivens del film original. No em queda clar si la primera part es va perdre en l'incendi de 1918 o si arribà fins als anys 1960s, pero suposo que la part que féu servir Ramon de Baños, germà d'en Ricard, ja devia ser només la segona.
L'endemà mateix, dilluns 26, ja s'anunciava la imminent estrena del film: "Proximament reproducció de la pelícola [sic], feta de Barcelona'l diumenge 25 del corrent per l'"Hispano Films" en un tramvia de la Companyia Anònima", mentre passaven viatges per Anglaterra i Alemanya.
El dimecres 28 ja s'anunciava l'estrena, que seria el següent dissabte, el primer de maig. I explicava com havien estat milers els barcelonins que havien anat seguint i acompanyant el tramvia amb la càmara per tota la ciutat, encuriosits per a veure com es rodava una "pelícola".
I arribà el cap de setmana i per fi es va estrenar la primera part (la que hem perdut) del "Sensacional passeig en tramvia per Barcelona", que segons deia la premsa dies abans "la pelícola ha resultat en extrem nèta observantse en ella'l més petit detall".
Es van passar una setmana passant la primera part fins que el dissabte següent, 8 de maig, en van estrenar la segona amb aquest èmfasi: "Grandiosa estrena de la segona part del grandiós passeig en tramvia per Barcelona, des de Colon al Tibidabo". Sembla que la peli va agradar!
Buenu, doncs aquesta és la "grandiosa" segona part del passeig amb tramvia, tot i que acolorida i estabilitzada. El primer clip comença al Passeig de Gràcia, travessa el Cinc d'Oros i puja pels Jardinets de Gràcia (inexistents fins el 1929) fins a l'inici de Gran de Gràcia...
...el segon clip puja pel llarg Carrer Gran de Gràcia, que en aquells moments es deia Carrer de Salmerón, fins a Plaça Lesseps, acompanyat per una munió de ciclistes...
...el tercer comença a Lesseps, davant de l'església dels Josepets, i puja per la llarga Avinguda de la República Argentina (tot i que només en surt un tros) fins al Putxet, als Jardins de Mercè Rodoreda, on el tramvia s'atura per a deixar passar-ne un altre...
...i finalment el quart enfila l'Avinguda de la República Argentina fins arribar al Carrer de Craywinckel on el tramvia gira a l'esquerra i va baixant aquest carrer fins al Passeig de Sant Gervasi, amb l'alta Torre Andreu (la "Rotonda", 1906-10) al fons encara en construcció.
I aquest fou el diumenge de 1909 en què milers de barcelonins sortiren al carrer a veure com es rodava una "pelícola", en un tramvia sense passatgers que portava una vagoneta amb una càmera al davant.
#Taldiacomavui de 1839 el gravador i fotògraf català Ramon Alabern féu, enfocant la Llotja de Mar de Barcelona, la primera fotografia de Catalunya. Aquella imatge, un daguerreotip, no es conservà però d'altres sí i això és un fil sobre les primeres fotos de la ciutat. | 📷 AHCB
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja.
El gravat de Roca no és tret d'aquella primera foto que havia fet Alabern el 1839 però el 2012 un usuari de Wikipedia el modificà digitalment per a donar-li aspecte de foto antiga i ara, arreu de la xarxa, sovint la gent es confon pensant que això és la foto original de 1839.
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest]
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor.
"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."
—Serafí Pitarra, 1884
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714.
Però anem encara més enrere en el temps. Tenim la sort de tenir aquest mapa de la ciutat dibuixat abans del setge, el 1697 (n'hi ha un d'anterior de 1652 fet per un enginyer francès però és molt esquemàtic). Aquest és el primer mapa de Barcelona que té una llegenda en català.
Comencem des d'aquí: aquesta és la foto més famosa de la façana antiga, és de pocs anys abans que el 4 de juliol de 1887 comencessin les obres per a finalitzar-la. Apareix sovint a Twitter per a justificar la "tontíssima" idea que el Barri Gòtic és tot un decorat fals. | 📷 AHCB
Fa uns mesos ja vaig fer un fil explicant que tant la portalada com la finestra central de mig punt són de principis del segle XV. Però què passa amb tot aquest sector de la dreta de la façana? Qualsevol pot veure que aquí hi ha passat alguna cosa, i no és pas una cosa menor.
Tan poc menor és la cosa que no és pas cert que la façana arribés intacta fins a 1887: en cert moment dels segles XVII-XVIII una quarta part de la façana fou mutilada, tallada de dalt a baix com un pernil. I sense contemplacions, perquè sabien que això només era un mur a mig fer.
Dos iogurts. Aquest fou l'últim plaer sensorial que Antoni Gaudí pogué permetre's just abans de morir. Tres dies abans, #taldiacomavui de 1926, un tramvia l'havia envestit al mig de Barcelona. Això és un fil sobre la mort del més gran arquitecte català de la Història. | 📷 AHCB
Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (aquí en una excursió a Montserrat el 1897; el pare i la Roseta al centre, l'Antoni al fons) compraren una de les cases del Park Güell.
El pare morí aquell mateix any 1906 però Gaudí encara estava enfeinat fent la Pedrera, la Casa Batlló, etc. El 1912 morí la Roseta, de tuberculosi, als 36 anys. L'Antoni es quedà tot sol a la casa dedicant-se ja només als projectes de la Colònia Güell i de la Sagrada Família.