Efemèrides d'Arquitectura Profile picture
Apr 25, 2023 27 tweets 11 min read Read on X
#Taldiacomavui de 1909 era un diumenge d'abril assolellat a Barcelona. A les 11:00h del matí el cineasta català Ricard de Baños col·locà la seva càmera en un tramvia i filmà bona part de la ciutat, creant un document extraordinari que mostra com era aquella Barcelona. Fil 🎥
El film original és en blanc i negre i dura 7 minuts. Baños es va col·locar amb la seva càmera dins d'una vagoneta que era enganxada davant del tramvia. Un canal de Youtube dit Storytracer han acolorit el film i han estabilitzat la tremolosa càmera i el resultat és prou decent. Image
Aquesta versió acolorida l'han escurçat a 6 minuts, treient-li els crèdits, i la penjaré en aquest fil en quatre parts (el vídeo del tweet inicial n'era un resum). Però abans fem dues coses: mirar quin és el recorregut que fa el tramvia i la història de perquè es féu aquest film. Image
Això és un plànol de la Barcelona de 1910, tot just un any després del film. En vermell el recorregut que fa el tramvia, que comença a Passeig de Gràcia amb Rosselló i acaba al Passeig de Sant Gervasi. El film té algun tall però hi apareix quasi bé tot aquest recorregut. Image
Ricard de Baños rodà la pel·lícula "Un passeig en tramvia per Barcelona" per encàrrec d'un cinema que hi havia a la Gran Via de les Corts Catalanes 605 anomenat "Metropolitan Cinemaway" on s'hi passaven curtmetratges de viatges en tramvia per diferents ciutats d'arreu del món. Image
La sala, inaugurada el 6 de febrer de 1909, fou iniciativa d'un empresari tèxtil gironí instal·lat a Sant Vicenç dels Horts anomenat Domènec Comamala i seguia una moda internacional, iniciada uns anys abans als Estats Units, de sales construïdes amb forma de vagó de tren. Image
La moda havia sorgit a Kansas City gràcies a l'inventor, enginyer i cap dels bombers de la ciutat George C. Hale, que el maig de 1905 inaugurà el primer d'una sèrie de cinemes anomenats "Hale's Tours & Scenes of the World", més endavant rebatejats com a "Pleasure Railway". Image
Fou un èxit: el 1907 ja hi havia 500 cinemes "Hale's Tours" arreu dels EUA i s'havien escampat per tot el món. Tenien forma de vagó i s'hi passaven films de 7-10 minuts rodats des d'un tren per a que els espectadors s'imaginessin que viatjaven pel món. Això és un "Hale" el 1906: Image
Els films es rodaven instal·lant la càmera al davant de la locomotora, seguint una moda prèvia anomenada "phantom rides" popular al Regne Unit i als Estats Units i que eren films sense narrativa, simplement filmaven el trajecte. Aquest és el càmera Billy Bitzer a Boston el 1896: Image
Com era doncs un "Hale's Tour"? N'he trobat un a YouTube, suposo que n'hi déu haver d'altres, filmat a Victoria i Vancouver, al Canadà, exactament igual que el de Barcelona: un tramvia passejant pels carrers amunt i avall. Fou filmat el maig de 1907.
Image
Hi hagué cinemes "Hale's Tours" a Londres, París, Berlín, Oslo, l'Havana, Hong Kong o Melbourne, però vers el 1911 ja no en quedava quasi bé cap enlloc perquè els vagons es balancejaven i feien soroll com un tren de debò, i la gent se'n cansà aviat i el negoci acabà morint. Image
Però ni al nostre país, Catalunya, ni al país veí hi arribà a haver mai cap cinema "Hale's Tours". I fou així doncs que el 1908 el gironí Domènec Comamala s'ensumà un nínxol de mercat i decidí muntar a Barcelona la sala "Metropolitan Cinemaway" inspirada en les "Hale's". Image
No existeix cap foto de la "Cinemaway", com a mínim a Internet. Potser fent una cerca molt exhaustiva en diaris i revistes se'n podria trobar alguna però no tinc ni idea de quin aspecte tenia. S'inaugurà el febrer de 1909 i tancà a principis de 1911, com les "Hale's Tours". Image
El dia de la inauguració s'hi oferí un trajecte en tramvia per Noruega. Cada setmana es programava una nova peli-viatge. Al febrer, març i abril els barcelonins pogueren viatjar en tramvia per Anglaterra, Alemanya, França, Suïssa, Canadà, Terra Santa, Sri Lanka, Hong Kong o Japó. Image
El negoci funcionà molt bé i tingué molt bona acollida. I per tant a algú, no sé qui, se li acudí que encara que els barcelonins ja es coneguessin prou bé la seva ciutat estaria bé fer un viatge amb tramvia per Barcelona. Amb un al·licient extra: la gent podria sortir a la peli! Image
La Diada de Sant Jordi, que era un divendres, la premsa catalana i la castellana publicaren el mateix anunci avisant a la població que el següent diumenge dia 25, al matí i migdia, es rodaria el film en qüestió i quin seria el recorregut que faria el tramvia amb la càmera. Image
Per desgràcia la primera part del film, aquí marcada en groc, es va perdre. Una llàstima perquè mostrava Ciutat Vella i tot el Passeig de Gràcia, just quan Gaudí estava fent la Pedrera (1906-12). Començava a Gran Via, baixava cap a la Ciutadella i el port i pujava per la Rambla. Image
La Filmoteca dóna aquesta explicació sobre els vaivens del film original. No em queda clar si la primera part es va perdre en l'incendi de 1918 o si arribà fins als anys 1960s, pero suposo que la part que féu servir Ramon de Baños, germà d'en Ricard, ja devia ser només la segona. Image
L'endemà mateix, dilluns 26, ja s'anunciava la imminent estrena del film: "Proximament reproducció de la pelícola [sic], feta de Barcelona'l diumenge 25 del corrent per l'"Hispano Films" en un tramvia de la Companyia Anònima", mentre passaven viatges per Anglaterra i Alemanya. Image
El dimecres 28 ja s'anunciava l'estrena, que seria el següent dissabte, el primer de maig. I explicava com havien estat milers els barcelonins que havien anat seguint i acompanyant el tramvia amb la càmara per tota la ciutat, encuriosits per a veure com es rodava una "pelícola". Image
I arribà el cap de setmana i per fi es va estrenar la primera part (la que hem perdut) del "Sensacional passeig en tramvia per Barcelona", que segons deia la premsa dies abans "la pelícola ha resultat en extrem nèta observantse en ella'l més petit detall". Image
Es van passar una setmana passant la primera part fins que el dissabte següent, 8 de maig, en van estrenar la segona amb aquest èmfasi: "Grandiosa estrena de la segona part del grandiós passeig en tramvia per Barcelona, des de Colon al Tibidabo". Sembla que la peli va agradar! Image
Buenu, doncs aquesta és la "grandiosa" segona part del passeig amb tramvia, tot i que acolorida i estabilitzada. El primer clip comença al Passeig de Gràcia, travessa el Cinc d'Oros i puja pels Jardinets de Gràcia (inexistents fins el 1929) fins a l'inici de Gran de Gràcia...
...el segon clip puja pel llarg Carrer Gran de Gràcia, que en aquells moments es deia Carrer de Salmerón, fins a Plaça Lesseps, acompanyat per una munió de ciclistes...
...el tercer comença a Lesseps, davant de l'església dels Josepets, i puja per la llarga Avinguda de la República Argentina (tot i que només en surt un tros) fins al Putxet, als Jardins de Mercè Rodoreda, on el tramvia s'atura per a deixar passar-ne un altre...
...i finalment el quart enfila l'Avinguda de la República Argentina fins arribar al Carrer de Craywinckel on el tramvia gira a l'esquerra i va baixant aquest carrer fins al Passeig de Sant Gervasi, amb l'alta Torre Andreu (la "Rotonda", 1906-10) al fons encara en construcció.
I aquest fou el diumenge de 1909 en què milers de barcelonins sortiren al carrer a veure com es rodava una "pelícola", en un tramvia sense passatgers que portava una vagoneta amb una càmera al davant.

L'original en blanc i negre es pot veure aquí: vimeo.com/803419018

Fi. Image

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Efemèrides d'Arquitectura

Efemèrides d'Arquitectura Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @efemarq

Feb 2
Ahir i avui són dies destacats en l'Any Gaudí perquè #taldiacomavui de 1881 Gaudí acabà de publicar el seu ÚNIC article en premsa en tots els 73 anys que visqué. Fou al diari "La Renaixensa" i firmà amb el seu nom real "Antoni", i no "Antonio" com havia de firmar plànols. Fil 📜 Image
Abans de començar aviso que aquest fil també serveix per a esclarir aquest dubte tan discutit:

Antoni Gaudí era independentista?

La pregunta no es pot contestar només amb un "sí" o un "no", només es pot contestar explicant el context, i és així que s'entén que SÍ QUE HO ERA. Image
Doncs som-hi. El primer de febrer de 1881 feia just 10 anys exactes que havia aparegut a Barcelona la revista "La Renaxensa" (1 de febrer de 1871), fundada pel periodista Pere Aldavert i ajudat pel seu "amic" Àngel Guimerà. Aldavert i Guimerà formaven part de la Jove Catalunya. Image
Read 69 tweets
Jan 14
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."

Avui fa 4 anys morí Ricard Bofill, un arquitecte català que no necessitava per res a Espanya per a ser cosmopolita. Per cert, què en pensava sobre Gaudí? Fil ⭐️
Ja que som a l'Any Gaudí, recordem que Bofill és juntament amb Gaudí l'arquitecte català més famós arreu del món, i que l'arquitecte del Walden era molt fan del de la Pedrera.

Ah, i que ambdós eren independentistes i guarnien amb els 4 pals i barres catalanes les seves obres. Image
Gaudí ho feia més sovint que Bofill això d'anar posant escuts de Catalunya per tot arreu, però els temps eren diferents i ells també: Gaudí el religiós místic que no es movia de Catalunya ni que el matessin i Bofill l'arquitecte estrella que viatjava i construïa per tot el món. Image
Read 18 tweets
Jan 10
#Taldiacomavui de 1886 va néixer a Sants l'últim arquitecte modernista català, Manuel Sayrach. Seguidor de Gaudí, ideà un estil nacional dit "estil catalàunich" basat en la natura, i en aquest vestíbul de la Casa Sayrach (Barcelona, 1918) hi recreà l'esquelet d'una balena. Fil 🐋 Image
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:

"L'artista deu inspirarse'n la naturalesa; no reproduintla, copiantla ni retratantla, que tot aixó son ficcións sense vida, d'alló que mancantli la vida, ja no es res; sino que deu inspirarshi... Image
...sentintla i idealitsantla, deu donar vida a la seva obra, posanthi tot sou essperit. [...]
Es un fet que'ns mostra diariament la natura, 'l que las bestias se sojornan de diversas maneras; i així podém observar, que, llevat de las que reposan en las aiguas... Image
Read 18 tweets
Jan 5
Antoni Gaudí era "separatista?"

Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍 Image
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell. Image
Coincidí que mentre feia la casa, el juny de 1899 l'Ajuntament de Barcelona s'inventà un "concurs d'edificis urbans" en que un jurat triava el millor edifici, públic o privat, de la ciutat i li posava aquesta placa. Un precedent dels Premis FAD que creà Oriol Bohigas als 1950s. Image
Read 40 tweets
Dec 10, 2025
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋ Image
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada. Image
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa. Image
Read 19 tweets
Dec 5, 2025
Tothom coneix les obres faraòniques de Ricard Bofill, nascut #taldiacomavui de 1939, com el TNC o l'Hotel Vela, però com tots els arquitectes Bofill començà fent coses més modestes i aquest fou el seu primer projecte: una casa per a la seva tieta Àngels a Eivisssa el 1960. Fil 📐 Image
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill. Image
En una entrevista del 2016 Bofill explicava:

"Encara era estudiant, tot just tenia 18 anys i em trobava estudiant arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa [el 1957 l'havien expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al primer curs, per ser del PSUC]... Image
Read 16 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us!

:(