És la #Moreneta la fe del poble català... o com a mínim ho era d'en Josep Maria Jujol que a Montferri, Alt Camp, hi projectà el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat on, sota una estrella, hi ha una rèplica de la patrona de Catalunya: la Moreneta del Sud. | 📷 Roger Castillejo
El temple l'inicià Jujol el 1925-31 però no fou acabat fins el 1990-99. És alhora una abstracció de la muntanya de Montserrat i una petita Sagrada Família, construïda en part amb grava del riu Gaià amb què els propis pagesos de Montferri fabricaren els blocs. | 📷 Eloi Omella
Això són els plànols de Jujol, secció i planta de l'església. Al centre hi ha la recreació de la muntanya de Montserrat, amb les seves agulles, i a l'esquerra l'absis amb el "Cambril de la Verge" on hi ha la rèplica de la Moreneta sota una estrella de 8 puntes. | 📷 COAC
El cambril funciona igual que a Montserrat: la Mare de Déu és dalt d'un pis controlant l'espai rere l'altar... | 📷 Roger Castillejo
...aleshores puges per un dels dos costats de l'escala... | 📷 Roger Castillejo
...saludes a la delegada meridional de la patrona de Catalunya, la Moreneta del Sud... | 📷 Roger Castillejo
...i baixes per l'altre costat, i aquí pau i després glòria. | 📷 Roger Castillejo
Tot això fou iniciativa d'un jesuïta anomenat Daniel Maria Vives, de Montferri, que un dia era a Montserrat resant i va pensar que el Camp de Tarragona li quedava molt lluny a la Moreneta, i per això va voler construir-li una subdelegació a la Catalunya meridional.
Durant uns anys la cosa anava bé fins que un dia el jesuïta va maxar de Montferri i el projecte va quedar sense finançament i a mig fer. I Jujol no el pogué acabar i no fou fins als anys 1990s que fou finalitzat. Més info aquí: tinet.cat/portal/sheet-s… | 📷 Roger Castillejo
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa.
Tothom coneix les obres faraòniques de Ricard Bofill, nascut #taldiacomavui de 1939, com el TNC o l'Hotel Vela, però com tots els arquitectes Bofill començà fent coses més modestes i aquest fou el seu primer projecte: una casa per a la seva tieta Àngels a Eivisssa el 1960. Fil 📐
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill.
En una entrevista del 2016 Bofill explicava:
"Encara era estudiant, tot just tenia 18 anys i em trobava estudiant arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa [el 1957 l'havien expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al primer curs, per ser del PSUC]...
No se sap del cert si el general Baldomero Espartero digué allò de "hay que bombardear Barcelona cada 50 años" però sí se sap que, certament, en #taldiacomavui de 1842 Barcelona fou bombardejada, des de Montjuïc i durant 13 hores, per ordre d'aquesta desferra humana. Fil 🤢
El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades...
...i la resposta dels militars fou primer carregar contra la gent i després arrasar la ciutat sencera. La història de sempre.
#Taldiacomahir de 1880 va néixer el dibuixant català Ricard Opisso, col·laborador de Gaudí i gràcies al qual sabem perquè els campanars de la Sagrada Família no són simètrics: els dos de l'esquerra estan quasi enganxats i els altres dos més separats. Per quin motiu? Fil ✨
Una foto actual per veure la magnitud de la tragèdia: l'església més alta del món, el monument més visitat de la península ibèrica, el gran símbol de Barcelona... no té els campanars com els hauria de tenir: simètrics.
Perquè òbviament la intenció inicial de Gaudí era fer-los simètrics. Això no només és de calaix sinó que fins i tot em jugo un pèsol que molta gent els mira i els veu simètrics sense adonar-se que no ho són: de vegades el cervell "corregeix" allò que no veus i hauries de veure.
Gràcies a una reforma feta per Domènech i Montaner, #taldiacomavui de 1905 s'inaugurà el Centre Excursionista de Catalunya al kilòmetre zero de l'arquitectura barcelonina: la casa del Barri Gòtic que acull l'antic Temple Romà de Barcino. Fil sobre la història de les columnes. 📜
L'any 1835 l'arquitecte lleidatà Antoni Celles firmà, just dos mesos abans de morir, la memòria del primer estudi detallat del què quedava del Temple Romà de Barcino, aixecat el segle I dC. Francesc Xavier Parcerisa en dibuixava així les columnes el 1839, amb una gata. | 📷 AHCB
Feia segles que les altes columnes eren atrapades dins d'una casa, entre tres pisos. 36 anys abans que Parcerisa fes el gravat de com es veien des del pis de dalt, un dels dibuixants del viatger francès Alexandre de Laborde les dibuixà així el 1803 des del pis de sota. | 📷 INHA
Imagina que ets en un poblat talaiòtic al sud de Menorca el 1974 i un dia remenant la terra del jaciment et trobes això que, en aquells temps, fou descrit com "una troballa singular sense precedents en la història de l'arqueologia de l'illa". Què era?... una figureta?... Fil 📜
Per a situar-nos, som al centre de Menorca, al Poblat Talaiòtic de Torre d'en Galmés. Amb més de 62.000 metres quadrats és el poblat talaiòtic més gran de totes les Balears.
El 1974 el jaciment presentava aquest aspecte. Era ple d'arbres i volien aixecar plànols del poblat i per tant van començar fent feines de desforestació. A sota la foto, al centre, hi ha la joia del jaciment que és el Recinte de Taula que presideix tot el poblat, com un temple.