És la #Moreneta la fe del poble català... o com a mínim ho era d'en Josep Maria Jujol que a Montferri, Alt Camp, hi projectà el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat on, sota una estrella, hi ha una rèplica de la patrona de Catalunya: la Moreneta del Sud. | 📷 Roger Castillejo
El temple l'inicià Jujol el 1925-31 però no fou acabat fins el 1990-99. És alhora una abstracció de la muntanya de Montserrat i una petita Sagrada Família, construïda en part amb grava del riu Gaià amb què els propis pagesos de Montferri fabricaren els blocs. | 📷 Eloi Omella
Això són els plànols de Jujol, secció i planta de l'església. Al centre hi ha la recreació de la muntanya de Montserrat, amb les seves agulles, i a l'esquerra l'absis amb el "Cambril de la Verge" on hi ha la rèplica de la Moreneta sota una estrella de 8 puntes. | 📷 COAC
El cambril funciona igual que a Montserrat: la Mare de Déu és dalt d'un pis controlant l'espai rere l'altar... | 📷 Roger Castillejo
...aleshores puges per un dels dos costats de l'escala... | 📷 Roger Castillejo
...saludes a la delegada meridional de la patrona de Catalunya, la Moreneta del Sud... | 📷 Roger Castillejo
...i baixes per l'altre costat, i aquí pau i després glòria. | 📷 Roger Castillejo
Tot això fou iniciativa d'un jesuïta anomenat Daniel Maria Vives, de Montferri, que un dia era a Montserrat resant i va pensar que el Camp de Tarragona li quedava molt lluny a la Moreneta, i per això va voler construir-li una subdelegació a la Catalunya meridional.
Durant uns anys la cosa anava bé fins que un dia el jesuïta va maxar de Montferri i el projecte va quedar sense finançament i a mig fer. I Jujol no el pogué acabar i no fou fins als anys 1990s que fou finalitzat. Més info aquí: tinet.cat/portal/sheet-s… | 📷 Roger Castillejo
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Després d'una petita festa d'inici d'obres esmorzant pa, meló i vi negre, en #taldiacomavui de 1420 Filippo Brunelleschi i el seu equip iniciaren la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de la Flor de Florència... però sense bastides. Com ho aconseguiren? Fil 📜
[ Abans que res faig un comentari sobre terminologia arquitectònica: això que va fer Brunelleschi a Florència no és una cúpula sinó una volta octogonal (i en realitat és gòtica, no renaixentista), perquè una cúpula és una superfície de revolució i això de Brunelleschi no ho és.
La paraula "cúpula" ve de l'italià "cupola" que al seu torn ve del llatí vulgar "cupula". En llatí clàssic era "cupella" que venia del grec antic "kúpellon" derivat de diverses variants pregregues. Un "kúpellon" era un vas, una tassa, un bol o un recipient per beure líquids...
Unes quantes coses (arquitectòniques) sobre Sixena, ara que ja està el tema tancat i les pintures tornaran en menys d'un any allà on van ser creades el segle XII i fornejades el 1936. Primera cosa: si les volen tornar a posar sobre els arcs, malament no quedarà, siguem francs.
S'han esgrimit algunes consideracions des de Catalunya que de fet per als aragonesos són fàcilment salvables. La primera és que els arcs del MNAC recreen la geometria precisa dels arcs originals del monestir i per tant com que les pintures ara són sobre uns bastidors de fusta...
...i dels bastidors no es poden treure (perquè sinó les pintures se'ls hi desferan a les mans) han de col·locar també els bastidors sobre els arcs, cosa que farà que no hi capiguen perquè els bastidors tenen un cert gruix que s'ha d'afegir a la dimensió de l'arc existent.
Ahir va fer 85 anys la primera arquitecta catalana de la Història: Mercè Serra i Barenys, nascuda #taldiacomahir de 1940. El 1957 fou la primera dona del país en entrar a una disciplina reservada només per als homes des de l'Edat Mitjana: l'arquitectura. Es graduà el 1964. Fil ♀️
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí.
Ja des de petita, quan tenia només 5 anys, sortia de l'escola i anava a l'estudi de l'avi a veure què feia, i aquest li ensenyava a dibuixar, a treure punta al llapis i li explicava les trobades amb Gaudí a la Sagrada Família i què era tot allò de les maquetes funiculars, etc.
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí.
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734.
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana.
Mare de déu sinyor! Han "restaurat" la façana posterior de la Casa Batlló i algú s'ha inventat que el color original de l'estucat era d'un gris molt fosc que acabà sent d'un color crema. Ara "torna" a ser d'un gris molt fosc. 😬
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.