#Taldiacomavui de 1886 va morir l'arquitecte historicista nord-americà Henry Hobson Richardson. Estudià a París el 1860 i tornat a Nova York s'inventà un estil neoromànic dit "Richardsonian Romanesque" que començà amb l'aclamada Trinity Church (1877) a Boston. I visità Catalunya.
A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat.
Però abans d'anar cap a Lleida, Richardson, venint de Marsella, havia passat per Barcelona on hi menjà pa amb xocolata i deliciós raïm. Òbviament féu compres i visità la Barcelona gòtica i la Catedral, del qual n'aprecià sobretot el claustre i els vitralls: "fine old glass".
Richardson es fixà en la vestimenta dels pagesos catalans i en prengué notes. Portaven "colored turbans", és a dir, barretines. I també armilles de vellut, una faixa de color porpra, mitges, i unes estranyes ("queer") sandàlies amb cintes negres, és a dir... espardenyes.
Tornat a casa, el romànic i gòtic europeu quedaven enrere. Quina herència medieval tenien els EUA? Res. El 1883, per mostrar el seu rebuig a l'era industrial es féu retratar vestit de monjo medieval. Potser en lloc d'americà hauria preferit ser anglès, francès... o català.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
DOCUMENT HISTÒRIC! ⭐️
Encara en estat de xoc, m'és un plaer presentar aquí un document únic i extraordinari mai vist fins ara:
Antoni Gaudí... en un film! 🎥
Gaudí en moviment!
Imatges d'una pel·lícula domèstica de 1922, cedides amablement per la Família Costa-Artigas. Fil! 👇
[Abans de res dir que si sou periodistes i voleu fer servir aquest vídeo inèdit i explicar-ne la història als vostres mitjans, podeu fer-ho però heu de citar correctament totes les fonts.
Per a saber com citar-les envieu-me un missatge privat (DM) i us explico com s'ha de fer.]
Aquest fil és MOLT especial i la història que hi ha al darrere és poc menys que delirant i surrealista. De fet, encara no fa ni una setmana que he vist aquest fragment de pel·lícula i encara em frego els ulls i el meu cervell gira a 800 per hora. Quines sorpreses té la vida...
Ahir i avui són dies destacats en l'Any Gaudí perquè #taldiacomavui de 1881 Gaudí acabà de publicar el seu ÚNIC article en premsa en tots els 73 anys que visqué. Fou al diari "La Renaixensa" i firmà amb el seu nom real "Antoni", i no "Antonio" com havia de firmar plànols. Fil 📜
Abans de començar aviso que aquest fil també serveix per a esclarir aquest dubte tan discutit:
Antoni Gaudí era independentista?
La pregunta no es pot contestar només amb un "sí" o un "no", només es pot contestar explicant el context, i és així que s'entén que SÍ QUE HO ERA.
Doncs som-hi. El primer de febrer de 1881 feia just 10 anys exactes que havia aparegut a Barcelona la revista "La Renaxensa" (1 de febrer de 1871), fundada pel periodista Pere Aldavert i ajudat pel seu "amic" Àngel Guimerà. Aldavert i Guimerà formaven part de la Jove Catalunya.
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."
Avui fa 4 anys morí Ricard Bofill, un arquitecte català que no necessitava per res a Espanya per a ser cosmopolita. Per cert, què en pensava sobre Gaudí? Fil ⭐️
Ja que som a l'Any Gaudí, recordem que Bofill és juntament amb Gaudí l'arquitecte català més famós arreu del món, i que l'arquitecte del Walden era molt fan del de la Pedrera.
Ah, i que ambdós eren independentistes i guarnien amb els 4 pals i barres catalanes les seves obres.
Gaudí ho feia més sovint que Bofill això d'anar posant escuts de Catalunya per tot arreu, però els temps eren diferents i ells també: Gaudí el religiós místic que no es movia de Catalunya ni que el matessin i Bofill l'arquitecte estrella que viatjava i construïa per tot el món.
#Taldiacomavui de 1886 va néixer a Sants l'últim arquitecte modernista català, Manuel Sayrach. Seguidor de Gaudí, ideà un estil nacional dit "estil catalàunich" basat en la natura, i en aquest vestíbul de la Casa Sayrach (Barcelona, 1918) hi recreà l'esquelet d'una balena. Fil 🐋
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:
"L'artista deu inspirarse'n la naturalesa; no reproduintla, copiantla ni retratantla, que tot aixó son ficcións sense vida, d'alló que mancantli la vida, ja no es res; sino que deu inspirarshi...
...sentintla i idealitsantla, deu donar vida a la seva obra, posanthi tot sou essperit. [...]
Es un fet que'ns mostra diariament la natura, 'l que las bestias se sojornan de diversas maneras; i així podém observar, que, llevat de las que reposan en las aiguas...
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell.
Coincidí que mentre feia la casa, el juny de 1899 l'Ajuntament de Barcelona s'inventà un "concurs d'edificis urbans" en que un jurat triava el millor edifici, públic o privat, de la ciutat i li posava aquesta placa. Un precedent dels Premis FAD que creà Oriol Bohigas als 1950s.
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa.