#Taldiacomavui de 1886 va morir l'arquitecte historicista nord-americà Henry Hobson Richardson. Estudià a París el 1860 i tornat a Nova York s'inventà un estil neoromànic dit "Richardsonian Romanesque" que començà amb l'aclamada Trinity Church (1877) a Boston. I visità Catalunya.
A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat.
Però abans d'anar cap a Lleida, Richardson, venint de Marsella, havia passat per Barcelona on hi menjà pa amb xocolata i deliciós raïm. Òbviament féu compres i visità la Barcelona gòtica i la Catedral, del qual n'aprecià sobretot el claustre i els vitralls: "fine old glass".
Richardson es fixà en la vestimenta dels pagesos catalans i en prengué notes. Portaven "colored turbans", és a dir, barretines. I també armilles de vellut, una faixa de color porpra, mitges, i unes estranyes ("queer") sandàlies amb cintes negres, és a dir... espardenyes.
Tornat a casa, el romànic i gòtic europeu quedaven enrere. Quina herència medieval tenien els EUA? Res. El 1883, per mostrar el seu rebuig a l'era industrial es féu retratar vestit de monjo medieval. Potser en lloc d'americà hauria preferit ser anglès, francès... o català.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Avui el Palau Reial Major de Barcelona fa 1.100 anys: el vell Palau Comtal apareix citat per primer cop #taldiacomavui de l'any 924. En queda res d'aquell primer palau a la façana?... doncs sí. I la torre, per què en diuen Mirador del Rei Martí si no la féu el rei Martí? Fil 📜
Aprofitant un aniversari tan rodó el fil consisteix en repassar tots els comtes i reis que van passar per aquest edifici i veure si en queda res, a nivell arquitectònic, de la seva època. Especialment aquí a la façana principal de la Plaça del Rei que és la més emblemàtica.
Sense ser petit, el Palau Major, primer Comtal i després Reial, no és una estructura massa gran però la seva arquitectura és complexa perquè és encaixonat a un racó, sense possibilitat d'ampliació, i això féu que els seus murs fossin reformats contínuament al llarg dels segles.
A l'interior de la Catedral d'Exeter, al sud d'Anglaterra, hi ha una de les portes gateres més antigues d'Europa. Potser la més antiga de totes perquè es de les poques, sinó l'única, de la qual es conserva el pagament que el bisbe féu per a que obrissin el forat pels gats. Fil 🐱
Pot ser que a algú li agafi una Síndrome de Stendhal sobtada mirant aquesta foto però això és la nau central de la Catedral d'Exeter, que té la volta gòtica més llarga del món ("the longest uninterrupted gothic vaulting in the world") de 96 metres de llargària. | 📷 Shutterstock
La catedral té dues massives torres quadrades que formen el transsepte, sense cimbori. Fou començada a construir mig segle després de la conquesta normanda (1066) d'Anglaterra, el 1112, però a partir del segle XIV s'adaptà al "Decorated Style" anglès i fou acabada vers el 1400.
#Taldiacomavui de 1939 va néixer Ricard Bofill, l'arquitecte català de més renom internacional després de Gaudí. Estructuralisme, historicisme... des de 1963 practicà diversos estils del Postmodernisme arreu, i això era casa seva: la Fàbrica (1973-75), a Sant Just Desvern. Fil 📐
Era alhora casa seva i el seu estudi professional: el Taller d'Arquitectura. El seu món particular. Originalment era una fàbrica de ciment construïda el 1920 per l'empresa La Auxiliar de la Construcción S.A. (LACSA), anomenada Cimentera Sansón. | 📷 Salvador López/Gestalten
La fàbrica s'aixecava aïllada a la perifèria de Sant Just Desvern i el 1924 construí la xemeneia més alta del país, de 102 metres d'alt, que encara és dreta avui dia per bé que amb un perfil lleugerament diferent després de ser reformada. Això és una foto de 1935. | 📷 ICGC
#Taldiacomavui de 1839 el gravador i fotògraf català Ramon Alabern féu, enfocant la Llotja de Mar de Barcelona, la primera fotografia de Catalunya. Aquella imatge, un daguerreotip, no es conservà però d'altres sí i això és un fil sobre les primeres fotos de la ciutat. | 📷 AHCB
D'aquelles primeres foto se'n feien gravats, que quedaven més bonics. La foto original mostrava les línies de fuga i les dimensions reals i així el gravador podia dibuixar correctament la perspectiva. El 1842 el gravador Antoni Roca en féu aquest copiat d'una foto de la Llotja.
El gravat de Roca no és tret d'aquella primera foto que havia fet Alabern el 1839 però el 2012 un usuari de Wikipedia el modificà digitalment per a donar-li aspecte de foto antiga i ara, arreu de la xarxa, sovint la gent es confon pensant que això és la foto original de 1839.
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest]
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor.