#Taldiacomavui de 1886 va morir l'arquitecte historicista nord-americà Henry Hobson Richardson. Estudià a París el 1860 i tornat a Nova York s'inventà un estil neoromànic dit "Richardsonian Romanesque" que començà amb l'aclamada Trinity Church (1877) a Boston. I visità Catalunya.
A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat.
Però abans d'anar cap a Lleida, Richardson, venint de Marsella, havia passat per Barcelona on hi menjà pa amb xocolata i deliciós raïm. Òbviament féu compres i visità la Barcelona gòtica i la Catedral, del qual n'aprecià sobretot el claustre i els vitralls: "fine old glass".
Richardson es fixà en la vestimenta dels pagesos catalans i en prengué notes. Portaven "colored turbans", és a dir, barretines. I també armilles de vellut, una faixa de color porpra, mitges, i unes estranyes ("queer") sandàlies amb cintes negres, és a dir... espardenyes.
Tornat a casa, el romànic i gòtic europeu quedaven enrere. Quina herència medieval tenien els EUA? Res. El 1883, per mostrar el seu rebuig a l'era industrial es féu retratar vestit de monjo medieval. Potser en lloc d'americà hauria preferit ser anglès, francès... o català.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.
"En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra". Demà és Sant Medir, vella festa popular santcugatenca del s. XVIII que els barcelonins adoptaren el s. XIX i que celebrem prop del cim de la nostra serra compartida: Collserola. Però per què Collserola es diu Collserola? Fil 🌿
De fet això és part d'un fil força més llarg que tenia a mig fer sobre la llegenda i la història real de Sant Medir, però el tema del nom de Collserola és prou curiós com per fer-ne ara aquest fil i de pas esbossar la història de Sant Medir. | 📷 R. Peña/Parc de Collserola
Fent un resum cronològic, la llegenda de Sant Medir s'estructura com segueix: Sant Sever i el pagès Medir, suposadament del segle IV, no van existir mai, són personatges creats per l'església catòlica aprofitant una tradició pagana relacionada amb la mare Natura.
En una època políticament encara pitjor que l'actual, #taldiacomavui de 1878 un jove Lluís Domènech i Montaner publicà el manifest del Modernisme: "En busca de una arquitectura nacional", un text que tothom explica malament i on "nacional" NO fa referència a Catalunya. Fil 📜
Fa poc vaig veure una conferència de Borja de Riquer, reconegut catedràtic d'Història de la UAB, on deia (i es quedava tan ample) que Domènech havia estat pioner en fer servir la paraula "nacional" referint-se a Catalunya. És un exemple paradigmàtic del problema d'aquest text.
Borja de Riquer potser és un gran historiador però aquí no té ni idea de què està dient: ni la paraula "nacional" del títol del text fa referència a Catalunya ni el text va sobre buscar "una arquitectura específicament catalana d'acord amb les característiques d'aquest país".
Francesc Mitjans i Santiago Balcells inauguraren #taldiacomavui de 1969 el primer gratacel de Catalunya: el Banc Atlàntic (1965-69), a Barcelona, de 83 metres i que en un origen tenia forma prismàtica però després, seguint la Torre Pirelli de Milà, adoptà forma de fus. Fil 📐
El projecte començà així, col·locant la cantonada d'una torre prismàtica enganxada a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb Balmes. Molts edificis de l'Eixample no feien xamfrà al front de la Diagonal. I a més un rectangle en planta sempre és fàcil de resoldre estructuralment.
Però feia poc anys que l'arquitecte Gio Ponti i l'enginyer Pier Luigi Nervi havien acabat de construir aquest "Grattacielo Pirelli" (1956-60) a Milà, que amb 127 metres fou l'edifici més alt d'Italia fins el 1995 i es convertí en un dels projectes europeus de referència.
Quan #taldiacomavui de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner degué creuar els dits: era el dia per a comprovar si el truc visual que s'havia empescat funcionava o no. I mirant la sala el dia de la inauguració... sembla que sí. Quin truc era? Fil 🎶
Els frares de l'Orde dels Mínims van arribar a Barcelona el 1569. Després d'establir-se en diversos llocs de la ciutat, dins i fora, el 1589 es van construir el seu Convent de Sant Francesc de Paula al Carrer de Sant Pere Més Alt. Tenia església i tenia un claustre força gros.
La desamortització de 1835 va fotre els frares al carrer i el 1838 el convent, excepte l'església, es convertí en una fàbrica d'estampats. El plànol són els "Quarterons" de 1860. Quan la fàbrica féu fallida el 1898 s'enderrocà tot el complex (excepte l'església) els anys 1900-02.