#Taldiacomavui de 1886 va morir l'arquitecte historicista nord-americà Henry Hobson Richardson. Estudià a París el 1860 i tornat a Nova York s'inventà un estil neoromànic dit "Richardsonian Romanesque" que començà amb l'aclamada Trinity Church (1877) a Boston. I visità Catalunya.
A Richardson, aquí retratat el 1886, el fascinava l'Europa medieval. L'estiu de 1882 féu l'únic llarg viatge de la seva curta vida (morí als 47) per Londres, França i el nord d'Itàlia i la península ibèrica. A terres lleidatanes hi féu aquest croquis d'un ase anant a mercat.
Però abans d'anar cap a Lleida, Richardson, venint de Marsella, havia passat per Barcelona on hi menjà pa amb xocolata i deliciós raïm. Òbviament féu compres i visità la Barcelona gòtica i la Catedral, del qual n'aprecià sobretot el claustre i els vitralls: "fine old glass".
Richardson es fixà en la vestimenta dels pagesos catalans i en prengué notes. Portaven "colored turbans", és a dir, barretines. I també armilles de vellut, una faixa de color porpra, mitges, i unes estranyes ("queer") sandàlies amb cintes negres, és a dir... espardenyes.
Tornat a casa, el romànic i gòtic europeu quedaven enrere. Quina herència medieval tenien els EUA? Res. El 1883, per mostrar el seu rebuig a l'era industrial es féu retratar vestit de monjo medieval. Potser en lloc d'americà hauria preferit ser anglès, francès... o català.
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i el cartògraf Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil | 📷 BNF
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat de Sant Miquel de Cuixà
⚔️militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:
Aquest n'és el manuscrit original. El títol, "Estrella resplendent", fa referència a la #Moreneta.
"Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum."
Estrella que, com un raig de sol, resplendiu a la muntanya de miracles serrada, escolteu el poble.
És la #Moreneta la fe del poble català... o com a mínim ho era d'en Josep Maria Jujol que a Montferri, Alt Camp, hi projectà el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat on, sota una estrella, hi ha una rèplica de la patrona de Catalunya: la Moreneta del Sud. | 📷 Roger Castillejo
El temple l'inicià Jujol el 1925-31 però no fou acabat fins el 1990-99. És alhora una abstracció de la muntanya de Montserrat i una petita Sagrada Família, construïda en part amb grava del riu Gaià amb què els propis pagesos de Montferri fabricaren els blocs. | 📷 Eloi Omella
Això són els plànols de Jujol, secció i planta de l'església. Al centre hi ha la recreació de la muntanya de Montserrat, amb les seves agulles, i a l'esquerra l'absis amb el "Cambril de la Verge" on hi ha la rèplica de la Moreneta sota una estrella de 8 puntes. | 📷 COAC
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc, al centre i travessant els carrers i les illes, el Rec Comtal. Un rec el curs del qual els malparits borbònics també van modificar.
D'entre tots els malparits destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.
#Taldiacomavui de 1909 era un diumenge d'abril assolellat a Barcelona. A les 11:00h del matí el cineasta català Ricard de Baños col·locà la seva càmera en un tramvia i filmà bona part de la ciutat, creant un document extraordinari que mostra com era aquella Barcelona. Fil 🎥
El film original és en blanc i negre i dura 7 minuts. Baños es va col·locar amb la seva càmera dins d'una vagoneta que era enganxada davant del tramvia. Un canal de Youtube dit Storytracer han acolorit el film i han estabilitzat la tremolosa càmera i el resultat és prou decent.
Aquesta versió acolorida l'han escurçat a 6 minuts, treient-li els crèdits, i la penjaré en aquest fil en quatre parts (el vídeo del tweet inicial n'era un resum). Però abans fem dues coses: mirar quin és el recorregut que fa el tramvia i la història de perquè es féu aquest film.
Observant-nos amb tres ulls sota un mur de flames, l'extraordinària Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amaga diversos misteris des del segle XV. La seva fascinant història i l'origen de la Diada de Sant Jordi van de la mà, i això n'és un fil. | 📷 David Cardelús
Nota prèvia: el fil és llarguíssim, més de 100 tweets. El vaig fer fa un parell d'anys i en aquell moment l'enigma de la situació de la capella va quedar resolt, però encara és una capella plena de misteris. | 📷 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (en endavant, AHCB), 1905
La història de l'enigma de la situació de la capella té aquests cinc capítols:
1911: Puig i Cadafalch i la capella a dalt
2002: Carbonell i la capella a baix
2003: Riu i la capella a dalt
2015: Carbonell i la capella a baix
2021: Jan i la capella a dalt, i d'aquí ja no et mous