Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:
Aquest n'és el manuscrit original. El títol, "Estrella resplendent", fa referència a la #Moreneta.
"Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum."
Estrella que, com un raig de sol, resplendiu a la muntanya de miracles serrada, escolteu el poble.
I aquesta és la lletra del cant i la traducció al català tal i com la publica la mateixa abadia de Montserrat.
Jordi Savall i Montserrat Figueras van començar a popularitzar "Stella splendens" el 1979 amb el seu conjunt musical Hespèrion XX. Ells la feien, diguem-ne, com tocava. O almenys no costa imaginar-se això a l'edat mitjana:
Però per la via que sigui, que no tinc ni idea com va passar, "Stella splendens" es féu famosa arreu i va arribar fins al guitarrista de Deep Purple, Ritchie Blackmore, autor del riff més famós de la història del rock ("Smoke on the Water") i que sempre ha estat com una regadora.
El 1997 Blackmore muntà un nou grup amb la seva dona, Candice Night, dit Blackmore's Night que fan "medieval rock". I el 2008 feren una versió hard rock de "Stella splendens" titulada "Tancat dins la Bola de Cristall".
Al tanto a partir del minut 1:58! 💙
Aquí una versió en directe a York, Anglaterra, el 2012. La #Moreneta apareix (musicalment, no físicament) a partir del minut 3:40:
I una altra versió en directe el 2013 (n'hi ha unes quantes més a Youtube):
Però per si no fos prou inesperat veure un cant a la Moreneta fet pels monjos de Montserrat el segle XIV a mans de Blackmore, encara són més inesperatdes aquestes altres versions:
el grup suec Apocalypse Orchestra en una versió "doom metal" del 2017...
...el grup d'electrònica alemany Arcana Obscura en una versió "dark electro" del 2010...
...el músic francès Luc Arbogast, un punkarra amb aguda veu de contratenor i ple de tatuatges, en una versió "medieval metal" el 2009...
i en directe davant de la Catedral d'Estrasburg el 2014...
...i potser la més inesperada de totes, el músic italià Daniele Sepe i el grup Ensemble Micrologus en una versió "jazz-reggae" (reggae!... la Moreneta a Jamaica ballant amb Bob Marley! 😅) el 2008...
...i a casa nostra la Companyia Elèctrica Dharma en una gran versió "folk-rock" el 1993...
i una esplèndida versió en directe (jo hi era aquí, la Diada de Sant Jordi del 1994 celebrant els 20 anys de Dharma al Palau Sant Jordi!)...
Hi ha més versions, aquí n'hi ha una llista bastant llarga. Molts d'aquests grups o músics no els conec així que és possible que hi hagi "Stellas" montserratines encara més curioses: en.wikipedia.org/wiki/Stella_Sp…
Quina cara faria el monjo de Montserrat que va copiar "Stella splendens" fa més de 600 anys si escoltés tot això? es faria fan de Deep Purple? aniria al Sónar després d'escoltar-ne la versió electro?...
Això no ho sap ni la #Moreneta, tot i que fa cara d'estar-ne prou contenta.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
S'ha dit mil vegades i és cert: Madrit, el govern espanyol, va imposar el Pla Cerdà de forma autoritària i sense demanar-li res a Barcelona ni a la resta de pobles del pla. Però com va anar? Doncs va passar #taldiacomavui de 1859 i això és un fil sobre com va anar, pas a pas. 📜
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla.
Encara hi ha avui dia demagogs (no trolls de Twitter o d'Internet en general sinó alguns hipòcrites del món acadèmic) que justifiquen la imposició del pla amb una sola raó: els terrenys de l'Eixample eren propietat de l'Estat i per tant aquest podia fer-hi el que volgués.
Per què l'Església de Santa Maria de la Mar té aquestes quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa?... #Taldiacomavui de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la, anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.
Des de finals del segle XIV, durant tot el XV i encara al XVI hi hagué uns quants terratrèmols força importants a Catalunya, sovint amb l'epicentre als Pirineus gironins. Aquest del 2 de febrer de 1428 tingué l'epicentre al cercle groc i es percebé França enllà, fins a 270 km.
Montserrat, vista aquí en una fantàstica foto amb Manresa en primer pla, és la muntanya més icònica i emblemàtica de Catalunya. Però què hi fa aquesta pila de roques aïllada aquí al mig?... Això és un fil sobre com va néixer la muntanya més singular del país. | 📷 Globus Pirineu
Com que jo no sóc geòleg faré un resum de dos articles divulgatius molt didàctics: "Aproximació a la geologia de Montserrat", del geòleg Albert Martínez, i "Sortida geològica a Montserrat", de la geòloga Olga Margalef. Tots dos expliquen molt bé perquè Montserrat és tan singular.
La cosa s'inicià fa uns 70 milions d'anys quan la Placa Ibèrica i la Placa Europea, derivant totes contentes per la Terra, es van trobar i van començar a col·lisionar. La col·lisió tancà la connexió entre els oceans Atlàntic i Tetis pel nord-est peninsular (gràfic de l'ICGC).
Passant per l'Autovia de Castelldefels es pot veure el cadàver, ara mig revifat, d'una antiga discoteca morta des del 2001: Silvi's. Inaugurada #taldiacomavui de 1970, fou obra d'Emili Donato i és un edifici curiosíssim on es donen la mà la música disco i l'edat mitjana. Fil 🎶
Fent via cap a Barcelona per la C-31, el cadàver, que el 2022 presentava aquest aspecte ruinós, apareix a la banda de muntanya poc abans de l'Estany de la Murtra, al costat d'un pont que en diuen, precisament, Pont del Silvi's. El terreny i l'edifici són de propietat privada.
L'agost de l'any passat, 2024, presentava aquest aspecte. Algú ha intentat tornar-la al seu estat original però, francament, sense massa traça. Qui l'ha intentat revifar?... què té de singular l'edifici a nivell arquitectònic?... i per què ara ja no pot seguir sent una discoteca?
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.