Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:
Aquest n'és el manuscrit original. El títol, "Estrella resplendent", fa referència a la #Moreneta.
"Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum."
Estrella que, com un raig de sol, resplendiu a la muntanya de miracles serrada, escolteu el poble.
I aquesta és la lletra del cant i la traducció al català tal i com la publica la mateixa abadia de Montserrat.
Jordi Savall i Montserrat Figueras van començar a popularitzar "Stella splendens" el 1979 amb el seu conjunt musical Hespèrion XX. Ells la feien, diguem-ne, com tocava. O almenys no costa imaginar-se això a l'edat mitjana:
Però per la via que sigui, que no tinc ni idea com va passar, "Stella splendens" es féu famosa arreu i va arribar fins al guitarrista de Deep Purple, Ritchie Blackmore, autor del riff més famós de la història del rock ("Smoke on the Water") i que sempre ha estat com una regadora.
El 1997 Blackmore muntà un nou grup amb la seva dona, Candice Night, dit Blackmore's Night que fan "medieval rock". I el 2008 feren una versió hard rock de "Stella splendens" titulada "Tancat dins la Bola de Cristall".
Al tanto a partir del minut 1:58! 💙
Aquí una versió en directe a York, Anglaterra, el 2012. La #Moreneta apareix (musicalment, no físicament) a partir del minut 3:40:
I una altra versió en directe el 2013 (n'hi ha unes quantes més a Youtube):
Però per si no fos prou inesperat veure un cant a la Moreneta fet pels monjos de Montserrat el segle XIV a mans de Blackmore, encara són més inesperatdes aquestes altres versions:
el grup suec Apocalypse Orchestra en una versió "doom metal" del 2017...
...el grup d'electrònica alemany Arcana Obscura en una versió "dark electro" del 2010...
...el músic francès Luc Arbogast, un punkarra amb aguda veu de contratenor i ple de tatuatges, en una versió "medieval metal" el 2009...
i en directe davant de la Catedral d'Estrasburg el 2014...
...i potser la més inesperada de totes, el músic italià Daniele Sepe i el grup Ensemble Micrologus en una versió "jazz-reggae" (reggae!... la Moreneta a Jamaica ballant amb Bob Marley! 😅) el 2008...
...i a casa nostra la Companyia Elèctrica Dharma en una gran versió "folk-rock" el 1993...
i una esplèndida versió en directe (jo hi era aquí, la Diada de Sant Jordi del 1994 celebrant els 20 anys de Dharma al Palau Sant Jordi!)...
Hi ha més versions, aquí n'hi ha una llista bastant llarga. Molts d'aquests grups o músics no els conec així que és possible que hi hagi "Stellas" montserratines encara més curioses: en.wikipedia.org/wiki/Stella_Sp…
Quina cara faria el monjo de Montserrat que va copiar "Stella splendens" fa més de 600 anys si escoltés tot això? es faria fan de Deep Purple? aniria al Sónar després d'escoltar-ne la versió electro?...
Això no ho sap ni la #Moreneta, tot i que fa cara d'estar-ne prou contenta.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.
"En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra". Demà és Sant Medir, vella festa popular santcugatenca del s. XVIII que els barcelonins adoptaren el s. XIX i que celebrem prop del cim de la nostra serra compartida: Collserola. Però per què Collserola es diu Collserola? Fil 🌿
De fet això és part d'un fil força més llarg que tenia a mig fer sobre la llegenda i la història real de Sant Medir, però el tema del nom de Collserola és prou curiós com per fer-ne ara aquest fil i de pas esbossar la història de Sant Medir. | 📷 R. Peña/Parc de Collserola
Fent un resum cronològic, la llegenda de Sant Medir s'estructura com segueix: Sant Sever i el pagès Medir, suposadament del segle IV, no van existir mai, són personatges creats per l'església catòlica aprofitant una tradició pagana relacionada amb la mare Natura.
En una època políticament encara pitjor que l'actual, #taldiacomavui de 1878 un jove Lluís Domènech i Montaner publicà el manifest del Modernisme: "En busca de una arquitectura nacional", un text que tothom explica malament i on "nacional" NO fa referència a Catalunya. Fil 📜
Fa poc vaig veure una conferència de Borja de Riquer, reconegut catedràtic d'Història de la UAB, on deia (i es quedava tan ample) que Domènech havia estat pioner en fer servir la paraula "nacional" referint-se a Catalunya. És un exemple paradigmàtic del problema d'aquest text.
Borja de Riquer potser és un gran historiador però aquí no té ni idea de què està dient: ni la paraula "nacional" del títol del text fa referència a Catalunya ni el text va sobre buscar "una arquitectura específicament catalana d'acord amb les característiques d'aquest país".
Francesc Mitjans i Santiago Balcells inauguraren #taldiacomavui de 1969 el primer gratacel de Catalunya: el Banc Atlàntic (1965-69), a Barcelona, de 83 metres i que en un origen tenia forma prismàtica però després, seguint la Torre Pirelli de Milà, adoptà forma de fus. Fil 📐
El projecte començà així, col·locant la cantonada d'una torre prismàtica enganxada a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb Balmes. Molts edificis de l'Eixample no feien xamfrà al front de la Diagonal. I a més un rectangle en planta sempre és fàcil de resoldre estructuralment.
Però feia poc anys que l'arquitecte Gio Ponti i l'enginyer Pier Luigi Nervi havien acabat de construir aquest "Grattacielo Pirelli" (1956-60) a Milà, que amb 127 metres fou l'edifici més alt d'Italia fins el 1995 i es convertí en un dels projectes europeus de referència.
Quan #taldiacomavui de 1908 s'inaugurà el Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner degué creuar els dits: era el dia per a comprovar si el truc visual que s'havia empescat funcionava o no. I mirant la sala el dia de la inauguració... sembla que sí. Quin truc era? Fil 🎶
Els frares de l'Orde dels Mínims van arribar a Barcelona el 1569. Després d'establir-se en diversos llocs de la ciutat, dins i fora, el 1589 es van construir el seu Convent de Sant Francesc de Paula al Carrer de Sant Pere Més Alt. Tenia església i tenia un claustre força gros.
La desamortització de 1835 va fotre els frares al carrer i el 1838 el convent, excepte l'església, es convertí en una fàbrica d'estampats. El plànol són els "Quarterons" de 1860. Quan la fàbrica féu fallida el 1898 s'enderrocà tot el complex (excepte l'església) els anys 1900-02.