Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:
Aquest n'és el manuscrit original. El títol, "Estrella resplendent", fa referència a la #Moreneta.
"Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum."
Estrella que, com un raig de sol, resplendiu a la muntanya de miracles serrada, escolteu el poble.
I aquesta és la lletra del cant i la traducció al català tal i com la publica la mateixa abadia de Montserrat.
Jordi Savall i Montserrat Figueras van començar a popularitzar "Stella splendens" el 1979 amb el seu conjunt musical Hespèrion XX. Ells la feien, diguem-ne, com tocava. O almenys no costa imaginar-se això a l'edat mitjana:
Però per la via que sigui, que no tinc ni idea com va passar, "Stella splendens" es féu famosa arreu i va arribar fins al guitarrista de Deep Purple, Ritchie Blackmore, autor del riff més famós de la història del rock ("Smoke on the Water") i que sempre ha estat com una regadora.
El 1997 Blackmore muntà un nou grup amb la seva dona, Candice Night, dit Blackmore's Night que fan "medieval rock". I el 2008 feren una versió hard rock de "Stella splendens" titulada "Tancat dins la Bola de Cristall".
Al tanto a partir del minut 1:58! 💙
Aquí una versió en directe a York, Anglaterra, el 2012. La #Moreneta apareix (musicalment, no físicament) a partir del minut 3:40:
I una altra versió en directe el 2013 (n'hi ha unes quantes més a Youtube):
Però per si no fos prou inesperat veure un cant a la Moreneta fet pels monjos de Montserrat el segle XIV a mans de Blackmore, encara són més inesperatdes aquestes altres versions:
el grup suec Apocalypse Orchestra en una versió "doom metal" del 2017...
...el grup d'electrònica alemany Arcana Obscura en una versió "dark electro" del 2010...
...el músic francès Luc Arbogast, un punkarra amb aguda veu de contratenor i ple de tatuatges, en una versió "medieval metal" el 2009...
i en directe davant de la Catedral d'Estrasburg el 2014...
...i potser la més inesperada de totes, el músic italià Daniele Sepe i el grup Ensemble Micrologus en una versió "jazz-reggae" (reggae!... la Moreneta a Jamaica ballant amb Bob Marley! 😅) el 2008...
...i a casa nostra la Companyia Elèctrica Dharma en una gran versió "folk-rock" el 1993...
i una esplèndida versió en directe (jo hi era aquí, la Diada de Sant Jordi del 1994 celebrant els 20 anys de Dharma al Palau Sant Jordi!)...
Hi ha més versions, aquí n'hi ha una llista bastant llarga. Molts d'aquests grups o músics no els conec així que és possible que hi hagi "Stellas" montserratines encara més curioses: en.wikipedia.org/wiki/Stella_Sp…
Quina cara faria el monjo de Montserrat que va copiar "Stella splendens" fa més de 600 anys si escoltés tot això? es faria fan de Deep Purple? aniria al Sónar després d'escoltar-ne la versió electro?...
Això no ho sap ni la #Moreneta, tot i que fa cara d'estar-ne prou contenta.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Ahir va fer 85 anys la primera arquitecta catalana de la Història: Mercè Serra i Barenys, nascuda #taldiacomahir de 1940. El 1957 fou la primera dona del país en entrar a una disciplina reservada només per als homes des de l'Edat Mitjana: l'arquitectura. Es graduà el 1964. Fil ♀️
Serra és néta d'un arquitecte barceloní de l'última generació de modernistes anomenat Josep Maria Barenys i Gambús (1875-1953), titulat el 1904, autor de diverses cases, arquitecte municipal del Vendrell i que havia arribat a conèixer a Gaudí.
Ja des de petita, quan tenia només 5 anys, sortia de l'escola i anava a l'estudi de l'avi a veure què feia, i aquest li ensenyava a dibuixar, a treure punta al llapis i li explicava les trobades amb Gaudí a la Sagrada Família i què era tot allò de les maquetes funiculars, etc.
Voltaire, que el 1756 escrigué "Catalunya pot prescindir de l'univers sencer però els seus veïns no poden prescindir d'ella", fou el primer francès il·lustre després del comte de Mirabeau en ser enterrat al Panteó de París. Passà #taldiacomavui de 1791 en un acte massiu. Fil 📜
Això és el Panteó de París (1758-93), obra pionera i paradigmàtica del primer neoclassicisme europeu projectada per l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Aquí és on descansa Voltaire, o més ben dit on descansa part del cos de Voltaire perquè no tots els seus òrgans són aquí.
Però abans parlem de "lo nostru": Catalunya. Voltaire no viatjà mai al nostre país però pel motiu que sigui elogià Catalunya com pocs. El famós paràgraf que ens dedicà fou publicat a "Le Siècle de Louis XIV", l'obra a la qual dedicà més temps. La planejà el 1732 i inicià el 1734.
Un 5 de juliol de 1904 va néixer a Vic l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol, un home a qui tot Aragó li hauria de besar els peus eternament perquè el 1936 els salvà les pintures murals del Monestir de Sixena, cremades i a un sol dia de perdre's sota la pluja. Fil ✨
Ara que la ridícula propaganda aragonesa diu malvestats sobre Gudiol i l'acusen d'espoli i robatori, això és un fil rememorant pas per pas com va salvar les pintures de Sixena, uns detalls recollits per l'historiador de l'art Guillem Cañameras que li dedicà la tesi doctoral.
La cosa comença el 1914 quan l'Institut d'Estudis Catalans creà el Servei de Conservació i de Catalogació de Monuments (SCCM), un servei dirigit per l'arquitecte Jeroni Martorell i que a partir dels anys 1930s passaria a ser un servei dependent de la Generalitat republicana.
Mare de déu sinyor! Han "restaurat" la façana posterior de la Casa Batlló i algú s'ha inventat que el color original de l'estucat era d'un gris molt fosc que acabà sent d'un color crema. Ara "torna" a ser d'un gris molt fosc. 😬
El reportatge publicat el mateix any 1906 demostra que els panys de paret no eren negres o d'un color tan fosc sinó d'un color ben clar, crema o no.
Ara fa 50 anys, el 1975-77, se celebrà el Congrés de Cultura Catalana, un esdeveniment massiu amb més de 1.500 associacions i 12.400 experts dedicat a revifar la cultura catalana després del franquisme. També s'editaren unes postals amb fills il·lustres de cada comarca. Fil 📜
Tot plegat començà el gener de 1975 quan, a proposta del Col·legi d'Advocats, es formalitzà la creació d'un gran "Congrés en defensa de la cultura catalana". Al llarg de l'any s'hi anaren sumant entitats, col·legis professionals, associacions culturals, acadèmiques, etc.
La idea havia sorgit després que durant els anys 1970s molta gent, inclosos immigrants espanyols de classe obrera, reclamés poder escolaritzar els nens en català. Però el règim franquista sempre responia que només es podia fer en horari extraescolar. Al final el clam fou general.
S'ha dit mil vegades i és cert: Madrit, el govern espanyol, va imposar el Pla Cerdà de forma autoritària i sense demanar-li res a Barcelona ni a la resta de pobles del pla. Però com va anar? Doncs va passar #taldiacomavui de 1859 i això és un fil sobre com va anar, pas a pas. 📜
El fil no va sobre si el pla ideat per Cerdà és més o menys bo. Tothom sap que és un bon pla, també ho sabien els arquitectes modernistes que el criticaren (però que també tenien part de raó en les seves crítiques perquè no és un pla perfecte). El fil va sobre la GESTIÓ del pla.
Encara hi ha avui dia demagogs (no trolls de Twitter o d'Internet en general sinó alguns hipòcrites del món acadèmic) que justifiquen la imposició del pla amb una sola raó: els terrenys de l'Eixample eren propietat de l'Estat i per tant aquest podia fer-hi el que volgués.