Què tenen a veure la #Moreneta i Deep Purple? o la Moreneta i l'electrònica? o fins i tot el reggae!?... La resposta és el virolai "Stella splendens", un cant i ball rodó dedicat als pelegrins de Montserrat que apareix al "Llibre Vermell" de finals del segle XIV. Fil 🎶
Ja a l'edat mitjana Montserrat s'omplia de gent que hi pelegrinava. Els monjos van fer una sèrie de cants i danses per als pelegrins, recollits a l'anomenat "Llibre Vermell" copiat cap al 1396. El segon cant és "Stella Splendens" que el musicòleg Josep Maria Gregori explica així:
Aquest n'és el manuscrit original. El títol, "Estrella resplendent", fa referència a la #Moreneta.
"Stella splendens in monte ut solis radium
miraculis serrato exaudi populum."
Estrella que, com un raig de sol, resplendiu a la muntanya de miracles serrada, escolteu el poble.
I aquesta és la lletra del cant i la traducció al català tal i com la publica la mateixa abadia de Montserrat.
Jordi Savall i Montserrat Figueras van començar a popularitzar "Stella splendens" el 1979 amb el seu conjunt musical Hespèrion XX. Ells la feien, diguem-ne, com tocava. O almenys no costa imaginar-se això a l'edat mitjana:
Però per la via que sigui, que no tinc ni idea com va passar, "Stella splendens" es féu famosa arreu i va arribar fins al guitarrista de Deep Purple, Ritchie Blackmore, autor del riff més famós de la història del rock ("Smoke on the Water") i que sempre ha estat com una regadora.
El 1997 Blackmore muntà un nou grup amb la seva dona, Candice Night, dit Blackmore's Night que fan "medieval rock". I el 2008 feren una versió hard rock de "Stella splendens" titulada "Tancat dins la Bola de Cristall".
Al tanto a partir del minut 1:58! 💙
Aquí una versió en directe a York, Anglaterra, el 2012. La #Moreneta apareix (musicalment, no físicament) a partir del minut 3:40:
I una altra versió en directe el 2013 (n'hi ha unes quantes més a Youtube):
Però per si no fos prou inesperat veure un cant a la Moreneta fet pels monjos de Montserrat el segle XIV a mans de Blackmore, encara són més inesperatdes aquestes altres versions:
el grup suec Apocalypse Orchestra en una versió "doom metal" del 2017...
...el grup d'electrònica alemany Arcana Obscura en una versió "dark electro" del 2010...
...el músic francès Luc Arbogast, un punkarra amb aguda veu de contratenor i ple de tatuatges, en una versió "medieval metal" el 2009...
i en directe davant de la Catedral d'Estrasburg el 2014...
...i potser la més inesperada de totes, el músic italià Daniele Sepe i el grup Ensemble Micrologus en una versió "jazz-reggae" (reggae!... la Moreneta a Jamaica ballant amb Bob Marley! 😅) el 2008...
...i a casa nostra la Companyia Elèctrica Dharma en una gran versió "folk-rock" el 1993...
i una esplèndida versió en directe (jo hi era aquí, la Diada de Sant Jordi del 1994 celebrant els 20 anys de Dharma al Palau Sant Jordi!)...
Hi ha més versions, aquí n'hi ha una llista bastant llarga. Molts d'aquests grups o músics no els conec així que és possible que hi hagi "Stellas" montserratines encara més curioses: en.wikipedia.org/wiki/Stella_Sp…
Quina cara faria el monjo de Montserrat que va copiar "Stella splendens" fa més de 600 anys si escoltés tot això? es faria fan de Deep Purple? aniria al Sónar després d'escoltar-ne la versió electro?...
Això no ho sap ni la #Moreneta, tot i que fa cara d'estar-ne prou contenta.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Ahir i avui són dies destacats en l'Any Gaudí perquè #taldiacomavui de 1881 Gaudí acabà de publicar el seu ÚNIC article en premsa en tots els 73 anys que visqué. Fou al diari "La Renaixensa" i firmà amb el seu nom real "Antoni", i no "Antonio" com havia de firmar plànols. Fil 📜
Abans de començar aviso que aquest fil també serveix per a esclarir aquest dubte tan discutit:
Antoni Gaudí era independentista?
La pregunta no es pot contestar només amb un "sí" o un "no", només es pot contestar explicant el context, i és així que s'entén que SÍ QUE HO ERA.
Doncs som-hi. El primer de febrer de 1881 feia just 10 anys exactes que havia aparegut a Barcelona la revista "La Renaxensa" (1 de febrer de 1871), fundada pel periodista Pere Aldavert i ajudat pel seu "amic" Àngel Guimerà. Aldavert i Guimerà formaven part de la Jove Catalunya.
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."
Avui fa 4 anys morí Ricard Bofill, un arquitecte català que no necessitava per res a Espanya per a ser cosmopolita. Per cert, què en pensava sobre Gaudí? Fil ⭐️
Ja que som a l'Any Gaudí, recordem que Bofill és juntament amb Gaudí l'arquitecte català més famós arreu del món, i que l'arquitecte del Walden era molt fan del de la Pedrera.
Ah, i que ambdós eren independentistes i guarnien amb els 4 pals i barres catalanes les seves obres.
Gaudí ho feia més sovint que Bofill això d'anar posant escuts de Catalunya per tot arreu, però els temps eren diferents i ells també: Gaudí el religiós místic que no es movia de Catalunya ni que el matessin i Bofill l'arquitecte estrella que viatjava i construïa per tot el món.
#Taldiacomavui de 1886 va néixer a Sants l'últim arquitecte modernista català, Manuel Sayrach. Seguidor de Gaudí, ideà un estil nacional dit "estil catalàunich" basat en la natura, i en aquest vestíbul de la Casa Sayrach (Barcelona, 1918) hi recreà l'esquelet d'una balena. Fil 🐋
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:
"L'artista deu inspirarse'n la naturalesa; no reproduintla, copiantla ni retratantla, que tot aixó son ficcións sense vida, d'alló que mancantli la vida, ja no es res; sino que deu inspirarshi...
...sentintla i idealitsantla, deu donar vida a la seva obra, posanthi tot sou essperit. [...]
Es un fet que'ns mostra diariament la natura, 'l que las bestias se sojornan de diversas maneras; i així podém observar, que, llevat de las que reposan en las aiguas...
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell.
Coincidí que mentre feia la casa, el juny de 1899 l'Ajuntament de Barcelona s'inventà un "concurs d'edificis urbans" en que un jurat triava el millor edifici, públic o privat, de la ciutat i li posava aquesta placa. Un precedent dels Premis FAD que creà Oriol Bohigas als 1950s.
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa.
Tothom coneix les obres faraòniques de Ricard Bofill, nascut #taldiacomavui de 1939, com el TNC o l'Hotel Vela, però com tots els arquitectes Bofill començà fent coses més modestes i aquest fou el seu primer projecte: una casa per a la seva tieta Àngels a Eivisssa el 1960. Fil 📐
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill.
En una entrevista del 2016 Bofill explicava:
"Encara era estudiant, tot just tenia 18 anys i em trobava estudiant arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa [el 1957 l'havien expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al primer curs, per ser del PSUC]...