És ben sabut que el Puigmal és un dels cims més enigmàtics de la nostra terra.
Però voleu saber què (o qui) s'hi amaga?
Amb aquest dibuix que en vaig fer per al llibre de Mitologia dels Països Catalans encetem aquest enfilall de 🏔️ LA LLEGENDA D'EN PUIGMAL 🏔️
⬇️
Fa molts i molts anys, els humans no gosàvem posar un peu a les altes muntanyes, car eren terra de Déus i altres éssers sagrats, i les bèsties i arbres que allí habitaven restaven protegits pel seu encant. 🦌🏔️🌲
A les valls i les planes, en canvi, hi vivien els homes dedicats essencialment a la cacera com a base per a la seva subsistència.
❄️I vet aquí que un hivern d'especial escassetat un caçador que perseguia una daina començà a enfilar (massa) amunt la falda de la muntanya.
L'imprudent traspassà el llindar de la terra protegida i topà amb en Puigmal: un gegantàs de mida colossal cobert d'una capa de blanques neus.
Protegint la daina que ara s'emparava sota els seus dominis, en Puigmal li recriminà al caçador que hagués profanat el seu territori.
El pobre home s'excusà parlant-li de la fam i la desesperació davant l'implacable hivern, raons que l'havien portat a endinsar-se a les sagrades muntanyes.🏔️
I en Puigmal, pietós, va compadir-se del pobre caçador:
Va munyir la daina, en va recollir la llet amb les seves manasses i, refregant-la contra la seva capa de neu, la va convertir en un deliciós formatge. 🧀🧀🧀
Va advertir al caçador que no se'l mengés mai sencer i així aquest formatge recobraria sempre la seva mida original.
I així diu la llegenda que en Puigmal va instruir els homes en l'art de formatjar, perquè mai la necessitat no els empenyés a traspassar el llindar de la seva terra buscant una presa per caçar. 💙🏔️
I aquí, Mainada, la llegenda continua per parlar-nos de la severitat del gegant Puigmal davant el Mal Caçador (aquell que caça per avarícia i no per necessitat) tal com ho fa la llegenda de l'Aneto, a l'Aragó, i d'altres que ens porten tan lluny com als Alps Suïssos. ❄️
Aquesta la va recollir Amades una mica més a prop, a les Valls de Ribes. Però si la voleu conèixer amb més profunditat, en @DaniRangil us la desgrana al capítol de "Gegants, Ogres i en Puigmal" del llibre de Mitologia dels Països Catalans.
Si voleu més dibuixos i llegendes, podeu fer-vos mecenes a l'aixeta
on podreu contribuir amb una petita aportació a que pugui seguir trescant muntanyes i valls per descobrir-vos-en tots els misteris!
Ara que comencem a entrar en l'etern debat entre Halloween🎃 o Castanyada🌰, teixirem un fil amb algunes curiositats al voltant de la diada nostrada de Tots Sants 💀que, tanmateix, no dista tant com us imagineu de les celebracions d'altres indrets del món.
Va fil! 👇🧵
A Catalunya, tradicionalment, la festivitat s'iniciava el dia 1 de novembre, per Tots Sants, i s'allargava fins al dia 2, conegut com el Dia de Difunts. Al migdia, les campanes tocaven a morts, i podien sonar fins a vint-i-quatre hores, fins al migdia de l'endemà.
Aquest era temps de recolliment dins l'àmbit familiar i de pregària i ofrena per a les ànimes.👻
Com en moltes tradicions del món, la nostra també contempla que en aquest període, el mur que separa el món dels morts i els vius s'afebleix, i és moment d'intercanvi recíproc.