Amb aquest dibuix que ja té els seus bons anyets 👵🏻 sóc vinguda a parlar-vos d'una de les coses que més em fascinen de l'imaginari català: els MANLLEVATS. ❄️🌿

Obrim enfilall 👇🏻🧶 Diu la rondalla que una vella pastora de Romadriu, en veure que l'hivern havia estat prou suau, i que ha arribava a les acaballes, cap a finals de Març, se'n va riure, mirant als núvols, digué:

"Març, marçot,
que no m'has mort
ni ovella, ni borregot!"

És ben sabut que el Puigmal és un dels cims més enigmàtics de la nostra terra.
Però voleu saber què (o qui) s'hi amaga?
Amb aquest dibuix que en vaig fer per al llibre de Mitologia dels Països Catalans encetem aquest enfilall de 🏔️ LA LLEGENDA D'EN PUIGMAL 🏔️
⬇️ Fa molts i molts anys, els humans no gosàvem posar un peu a les altes muntanyes, car eren terra de Déus i altres éssers sagrats, i les bèsties i arbres que allí habitaven restaven protegits pel seu encant. 🦌🏔️🌲

Ara que comencem a entrar en l'etern debat entre Halloween🎃 o Castanyada🌰, teixirem un fil amb algunes curiositats al voltant de la diada nostrada de Tots Sants 💀que, tanmateix, no dista tant com us imagineu de les celebracions d'altres indrets del món.
Va fil! 👇🧵 A Catalunya, tradicionalment, la festivitat s'iniciava el dia 1 de novembre, per Tots Sants, i s'allargava fins al dia 2, conegut com el Dia de Difunts. Al migdia, les campanes tocaven a morts, i podien sonar fins a vint-i-quatre hores, fins al migdia de l'endemà.