Fa uns pocs anys, un amic que hi tenia molt de tracte em va avisar dels Comuns i afins: "no t'equivoquis, no són uns ineptes benintencionats, en realitat són uns fills de puta; però no només a nivell col·lectiu, també a nivell individual i personal. Tots i cadascun d'ells" (1)
I va seguir "Són molt mala gent. Del primer a l'últim. Uns psicòpates de manual. Gent mediocre i amargada però manipuladora i amoral que tenen molt calculat el que fan. Mai de cara. Facin el que facin sempre en treuen profit a nivell individual. De tu o de la societat" (2)
En el moment m'ho vaig prendre com una astracanada, però amb els anys ho he estat observant i analitzant, i n'he conegut algun de prop, i només puc confirmar aquella definició.
Són, a nivell individual i col·lectiu, com qualsevol psicòpata d'aquelles pelis de migdia d'A3 (3)
A la definició del meu amic haig d'afegir que són a més molt i molt covards: escullen sempre un enemic dèbil o un enemic de palla. Estigmatitzen qui els pot espatllar el seu modus vivendi, que revesteixen d'una falsa aurèola de superioritat moral (4)
Així, si pots afectar els seus xanxullos d'empreses "solidàries", observatoris o altres menjadores (sigui Open Arms, Sindicat de Llogateres o qualsevol empresa del tercer sector), et negaran el debat i t'acusaran de malvat i mala persona, mentre van treient (5)
en el seu favor milions i milions de recursos públics que vénen dels teus impostos. Si la depredació no els arriba, no pateixis... Aconseguiran apujar-te'ls. Saquejant els morts si cal (Successions). I si t'hi oposes és perquè "no vols fer hospitals i carreteres" (6)
És un comportament psicopàtic però coordinat. Els hi va el nivell de vida. I són molt intel·ligents i no tenen cap escrúpol (com tot perfecte psicòpata).
S'apropien del concepte de defensors dels treballadors (les principals víctimes del seu parasitisme) (7)
quan no han treballat mai, volen viure bé sense haver-ho de fer mai sense moure's de l'Eixample i el treballador que han vist de més a prop deu haver estat el xòfer del pare de l'Urtasun.
T'ho vestiran amb excuses mediambientals o amb el que calgui perquè no tenen cap mania (8)
però et parasitaran fins a destrossar-te a tu i a la societat sencera, si cal. I al damunt et culparan. Et vendran que ho fan pel teu bé, pel bé comú o per una causa superior. Tot es mentida. I són intel·ligents, perquè han buscat totes les escletxes per fer que (9)
la corrupció descarada i generalitzada que practiquen a tota hora i sense aturador, no sigui penalment perseguible. Milions de contractacions amigues a 14.999 euros o milions en projectes "solidaris" d'estudi del masclisme a Guatemala (10).
Genis del mal, psicòpates sense escrúpols. Cap societat pot sobreviure gaire temps al seu vampirisme. Cal combatre'ls, assenyalar-los i desenmascarar-los abans no acabin amb nosaltres. A ells i als que volen "lluites compartides" (= parasitar-nos com ells), perquè són EL MAL.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Parlant d'en Macià, cal recordar que va fer carrera durant dècades a l'exèrcit espanyol, del qual va arribar a ser tinent coronel. Fins als 46 anys, va creure en la "solució Prim", creient que podria fer compatible ser català i ser espanyol i militar. Però què va passar el 1905?
Abans del 1905, els atacs a Catalunya ja eren constants. Sobretot en les revistes militars. Abans d'aquell any, en Macià ja s'havia vist obligat a enfrontar-se a d'altres militars defensant Catalunya d'insults i atacs. Però què el va fer arribar al punt de deixar la carrera?
Tot va venir per aquest acudit publicat a la revista satírica ¡Cu-cut!.
Un acudit molt blanc, el qual donava a entendre que els militars espanyols no feien més que acumular derrotes (feia 7 anys que Espanya havia perdut Cuba i Filipines).
Els espanyols i els límits de l'humor.