Fa uns pocs anys, un amic que hi tenia molt de tracte em va avisar dels Comuns i afins: "no t'equivoquis, no són uns ineptes benintencionats, en realitat són uns fills de puta; però no només a nivell col·lectiu, també a nivell individual i personal. Tots i cadascun d'ells" (1) I va seguir "Són molt mala gent. Del primer a l'últim. Uns psicòpates de manual. Gent mediocre i amargada però manipuladora i amoral que tenen molt calculat el que fan. Mai de cara. Facin el que facin sempre en treuen profit a nivell individual. De tu o de la societat" (2)

Parlant d'en Macià, cal recordar que va fer carrera durant dècades a l'exèrcit espanyol, del qual va arribar a ser tinent coronel. Fins als 46 anys, va creure en la "solució Prim", creient que podria fer compatible ser català i ser espanyol i militar. Però què va passar el 1905? Abans del 1905, els atacs a Catalunya ja eren constants. Sobretot en les revistes militars. Abans d'aquell any, en Macià ja s'havia vist obligat a enfrontar-se a d'altres militars defensant Catalunya d'insults i atacs. Però què el va fer arribar al punt de deixar la carrera?