Thread by @VerdeJoaquim

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 El General o Generalitat, sa Diputació i el govern reial del Principat de Catalunya.

Tu confons un dels noms de la comunitat dels catalans amb sa representació ordinària (que, com la plenària, la Cort general, representava el General o Generalitat, (1/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 però, a diferència d'aquella, no l'"era"; és a dir, el General, institucionalitzat legalment el 1283, no és la representació dels braços a Cort general, sinó aquests/a la seva representació "plenària", representant-lo i, alhora, "sent-lo" en una ficció jurídica). Et (2/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 repeteixo: la Generalitat no era la Diputació del General sinó el mateix General, ço que he documentat abastament.

Qui millor ho ha expressat és el jurista Domènec d’Aguirre, ministre del Reial Consell de Catalunya durant els regnats de Carles II, Felip IV i Carles III, (3/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 en el seu tractat sobre el Palau Reial de Barcelona, quan afirma que “General, y Generalidad, se intitula el común y toda la universidad de Cathaluña”.
(AGUIRRE, Domingo de, "Tratado histórico-legal del Real Palacio antiguo y su quarto nuevo de la excelentíssima ciudad de (4/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Barcelona...", Viena, 1725, p. 279.)

Que hagués estat un oficial reial preeminent és rellevant perquè Víctor Ferro (gràcies a “El Dret Públic Català” del qual vaig descobrir que la Generalitat era la comunitat dels catalans i no la seva representació plenària) ens indica (5/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 que els més interessats en la confusió de la Generalitat amb la seva Diputació fou la monarquia (qui en les lletres reials, despatxades pel Reial Consell de la Corona d’Aragó a Madrid, feia referència a “esa Diputación, y Generalidad”) amb l'objectiu d'evitar congregar la (6/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 seva representació plenària: la Cort general.
(FERRO I POMÀ, Víctor, "El Dret Públic Català. Les Institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta", Vic, Eumo Editorial, 1987, p. 28-30, 39 i s., 137-138 i 243-247, especialment la n. 10.)

Més enllà d’aquesta (7/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 referència explícita feta des de l’exili a Viena, un ràpid repàs a la documentació de la Catalunya anterior a 1714 ens mostra com es parlava indistintament dels oficials (com, per exemple, els més preeminents que eren els diputats i oïdors de comptes), dels drets, de les (8/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 despeses... "del General" o "de la Generalitat" però no "de la Diputació". Vegem, però, vàries referències explícites de dita correspondència anteriors a 1714.

L’escrivà del Dietari de la Diputació fa esment el 1698, certament que de manera gairebé excepcional, de “la (9/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Deputació de la Generalitat del present Principat de Cathalunya”.
("Dietaris de la Generalitat de Catalunya", vol. IX (anys 1689 a 1701), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005, trienni de 1698-1701, 13-VIII-1698, p. 949.)

Dic gairebé perquè fa poc en vaig trobar un (10/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 altre esment a les actes del Consell de la 24ª de Cort de la Ciutat de Barcelona, en parlar de la "Casa de la Deputació de la Generalitat del present Principat de Cattalunya".
(Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons municipal, Consell de la Ciutat, Registre de (11/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Deliberacions, vol. 211 (30-XI-1701 a 30-XI-1702), f. 413v.)

El braç militar de la Cort general de 1701-02, en una deliberació sobre el donatiu al rei, publicada a l’estament eclesiàstic el 28 de novembre de 1701, comparava la comunitat general a les locals al criticar (12/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 que “així la Generalitat com las demés universitats, ciutats, vilas y llochs de aquest Principat, se tròban empenyadíssimas”. I és que són les comunitats polítiques les que deuen, i no els seus representants ordinaris i administradors dels respectius eraris públics: (13/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 diputats, consellers, paers, jurats, cònsols i procuradors!
(Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Patrimoni, Batllia General de Catatalunya, Volums, 557, f. 201r.)

L’escrivà del braç eclesiàstic, a l’inici del procés familiar de 1705-06, descrigué la convocatòria de la Cort (14/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 “in domibus Generalis Cattalonie”, per referir-s’hi gairebé seguidament com a “domum seu palatium dicte Generalitatis” sense fer referència prèvia a la Diputació.
(SERRA I PUIG, Eva (coord.), "Cort General de Barcelona (1705-1706). Procés familiar del braç eclesiàstic", (15/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2014, p. 3.)

He pogut localitzar dues cites pel que fa a altres regnes de la Corona. En un informe anònim al lloctinent general de València, l’autor, tot i referir-se als impostos generals en lloc de la comunitat política, es preguntà (16/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 “qué cosa es general o generalidad”.
("Información sumaria y muy breve de la institución y fundación de la Generalidad deste Reyno de Valencia y de sus privilegios, dirigida al exmo. señor don Anthonio Alfonso Pimentel y de Herrera, conde de Benavente, etc., mi señor", (17/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 1566, Biblioteca de l’IUHJVV de la UPF, fons reservat, f. 4v i 26r.)

Respecte al regne de Mallorca i illes adjacents tenim la molt interessant següent cita: “Las islas de Iviza y Menorca és equivocació afectada reputar-las per part del regne de Mallorca. Perquè és cert (18/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 que el dit regne únicament consisteix en la illa de Mallorca y se representa en la Sria. dels Magníffichs Jurats y Consell de la Universitat, Ciutat y Regne de Mallorca, no concurrint en esta Junta persona alguna per fer les Islas de Menorca e Iviza ni unint-se may les (19/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 tres per fer un cos ni formar una Generalitat antes bé tenen cade una la sua Universitat separada dient-se la de Mallorca Universitat del Regne y les altres dos Universitat de Menorca o de Iviça”.
(Arxiu del Regne de Mallorca, Actes del Gran i General Consell, 72, f. 210; (20/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 citat a JUAN VIDAL, Josep, “El Gran i General Consell de Mallorca: de la instauración de la insaculación en 1447 a la reforma de 1614”, a SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume et al. (coord.), "Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les (21/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Institucions Representatives i Parlamentàries (Barcelona, 3-6 de setembre de 2003)", vol. I, Barcelona, Parlament de Catalunya – Museu d’Història de Catalunya, 2005, p. 748.)

Fora de la corona d’Aragó el cas més conegut seria el de les “Generalitätslande”, les Terres de (22/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 la Generalitat, administrades pels Estats generals de les Províncies Unides que, com la Cort general del Principat de Catalunya, la representaven plenàriament.

Però és que també trobem un cas interessantíssim a la república de Ginebra, on el filòsof polític Jacob De (23/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Chapeaurouge afirmava del Gran Consell d'aquella, el Consell de Dos-cents, que era “un Conseil qui représente la Généralité”.
(BARAT, Raphaël, “Repraesentatio identitatis: l’idée de représentation politique en débat dans la République de Genève lors de la crise de 1707”, (24/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 "Parliaments, Estates & Representation", vol. 37, núm. 3, Abingdon, Routledge, 2017, p. 273.)

Finalment, tornant a Catalunya, també tenim un exemple àdhuc a nivell local, gairebé excepcional, quan el capítol de Cort 41/1706 es refereix a “la generalitat o comú de dita (25/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 ciutat [de Barcelona]”.
("Constitucions, capítols, y actes de Cort, fetas, y atorgats, per la s. c. r. magestat del rey nostre senyor don Carlos III, rey de Castella, de Aragó, comte de Barcelona, &c. en la Cort celebrà als cathalans, en la ciutat de Barcelona, en la Casa (26/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 de la Deputació del General de Cathalunya, en lo any de 1706", Barcelona, Rafael Figueró, 1706, capítol de Cort 41, p. 96.)

I torno a dir gairebé perquè de nou me n'he trobat un segon esment, com amb la Diputació de la Generalitat, en les mateixes actes de la 24ª de Cort (27/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 de Barcelona, quan es parla del fet que els obrers de la ciutat de Barcelona tenien la competència sobre les obres "públicas y comunas de dita ciutat" com a coses convenients "a la utilitat y profit de la generalitat o comú de dita ciutat".
(Arxiu Històric de la Ciutat de (28/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Barcelona, Fons municipal, Consell de la Ciutat, Registre de Deliberacions, vol. 211 (30-XI-1701 a 30-XI-1702), f. 413v.)

I és que, com es veu clarament ací, en referència a la del Principat, la utilitat pública o comuna només pot ser referent a la del públic, a la (29/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 comunitat comunitat política, bé local o general, i no als seus administradors ordinaris (que, per molt oficials públics que siguin, només representen la comunitat però, a diferència de la representació plenària, la Cort general o un consell general com el Consell de (30/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Cent, no la són): "Attès que la causa y motiu de imposar-se dit estanch sobre lo tabaco, y los demés que per dita Junta se han discorregut, mira y concerneix a la utilitat pública de la Generalitat del Principat, y tal qual és facilitar per medi del sobredit donatiu la (31/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 conclusió de las Corts en benefici comú y universal de tots los comuns y particulars per las saludables lleys, constitucions, capítols de Cort, ya acordats per los tres brassos y que se espera seran decretats y aprobats per sa magestat, y moltas altres prerrogativas, (32/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 gràcias y favors."
("Procés familiar del braç eclesiàstic de la Cort general de 1701-02", Arxiu de la Corona d'Aragó, Generalitat, Sèrie general (N), 1064 (segons part), f. 479r.)

Per aquesta raó els greuges presentats a la Cort general, la majoria dels quals eren (33/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 particulars, eren encapçalats pels comesos contra la comunitat política general, "los agravis tocants a la Generalitat del Principat de Cattalunya y sos comptats", parlin o no de la seva Diputació.
(Ibid., f. 625v.)

Si totes aquestes deixen clar que la Generalitat era el (34/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 mateix General, la confusió entre la Generalitat i la seva Diputació es deu al fet que aquesta, com a “representant” ordinària del General, “tornava a fer present” la comunitat dels catalans cada vegada que actuava en nom de la mateixa (especialment en un període històric (35/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 en què aquesta no es reuní plenàriament en Cort general). I és que la Diputació (o la Conselleria de Barcelona), com la Cort general (o el Consell de Cent), representava el General del Principat (o la universitat de la ciutat), però a diferència de la representació (36/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 plenària de la comunitat, no l’"era". La qüestió clau que ens hauríem de fer és la següent: si la Diputació, com l’etimologia de la institució indica, representava el General o Generalitat, i si aquests dos termes s’empraven de manera sinònima en la documentació de (37/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 l’època, per què l’hem identificada amb el segon i no amb el primer? Hi trobo dues explicacions: el nom General formava part de la denominació oficial de la institució, i el de Generalitat compartia el gènere femení amb la mateixa; així que és més fàcil identificar (38/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 “la” Diputació amb “la” Generalitat que no pas amb “el” General.

Si hi afegim l'interès de la monarquia en la confusió entre la Generalitat i la seva Diputació no ens ha d'extranyar que la nostra confusió historiogràfica també es donés històricament. Com quan en les (39/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 mateixes actes del Consell de 24ª de Cort de Barcelona s'afirma que "per part de la Generalitat se demana que, per capítol de Cort, sie estatuhit que los embaxadors seran enviats a sa magestat per la Deputació del present Principat gosen de la prerrogativa ab què·s tròban (40/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 condecorats los embaxadors envia esta Ciutat".
(Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons municipal, Consell de la Ciutat, Registre de Deliberacions, vol. 211 (30-XI-1701 a 30-XI-1702), f. 430r.)

Perquè sí, en el passat també es poden equivocar, com ens equivoquem (41/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 en el present amb el nostre propi sistema polític, en identificar erròniament la Generalitat contemporània amb la institució del Govern (el poder executiu) de Catalunya quan es tracta del sistema institucional en què s'organitza l'autogovern català, encapçalat pel (42/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Parlament, el President i el Consell Executiu. De manera que és un error afirmar, com he vist en alguna ocasió, que les lleis aprovades pel Parlament van a la Generalitat perquè les aprovi el President, ja que en cap moment han sortit de la Generalitat perquè el Parlament (43/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 és la primera institució d'aquesta. Òbviament, qui ho digué es deuria referir al Palau de la Generalitat. En aquest sentit, és molt significatiu, que el seu nom més freqüent abans de la Nova Planta fos el de Casa de la Diputació, mentre que les cases del General eren els (44/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 edificis de les col·lectes fiscals de l'erari de la comunitat dels catalans. Ara bé, si la Cort general de 1705-06 es reuní en la Casa de la Diputació és perquè, com hem vist a l'encapçalament del procés eclesiàstic, era la Casa del General o Palau de la Generalitat. (45/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Per acabar, t'has referit a la Diputació com a institució "executiva", però aquest adjectiu es pot prestar a confusió amb el del segon poder dels règims liberals. Per una banda, perquè la representació plenària de la Generalitat, la Cort general, tenia funcions judicials, (46/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 legislatives i executives. Així doncs, tot i que la Reial Audiència fou "lo tribunal suprem" del Principat perquè les seves sentències no es podien recórrer al Reial Consell de la Corona d'Aragó a Madrid, a diferència de les de les audiències aragonesa i valenciana, la (47/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Cort general era el veritable tribunal suprem, com es desprèn de la pròpia terminologia del terme. O en el fet que s'hi podien fer judicis (conjuntament amb el rei), els "iudicia in Curia data", o que s'hi anomenaven els jutges dels tribunals de l'Habilitació i de (48/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Greuges, o que tot l'ordre judiciari del Principat, inclòs el de la Reial Audiència, quedava prorrogat fins que la Cort general era closa. Ço que està relacionat amb les seves funcions legislatives (colegisladora amb el rei), ja que fins que no es podien continuar els (49/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 judicis fins que les noves constitucions no fossin aprovades. Però la Cort general en sentit restringit, els tres braços sols, com a representació plenària del General o Generalitat, també assumien la jurisdicció que entre corts pertocava a la Diputació (llevat l'exacció (50/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 dels impostos) i, per tant, duien a terme mandats dirigits als diputats i oïdors de comptes.

Per altra banda, el 1359 la Diputació només es crea per recaptar el subsidi fins a la següent Cort i, per tant, havia de tenir en principi un caràcter eventual. Serà (51/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 l'endeutament inicial que suposarà aconseguir ràpidament el capital del donatiu per fer front a les necessitats del rei i del Principat en la guerra amb Castella, i el perpetuament de dit deute, el que convertirà la Diputació del General en un organisme permanent. En un (52/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 primer moment encarregada exclusivament d'administrar l'erari del General o Generalitat, el primer erari públic d'Europa independent del fisc reial, i els interessos fiscals de l'erari del Principat. Seran les corts generals convocades durant el segle XV les que (53/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 progressivament aniran donant les funcions de vigilància constitucional, convertint els diputats, a través del síndic del General o síndic de la Generalitat, en l'acusació pública en matèria de contrafaccions. A més a més, durant dita centúria la el consistori de diputats (54/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 i oïdors de comptes assumí, per costum a l'inici de cada regnat des del de Ferran I (tot i que durant l'època moderna ho voldran retrotraure a un suposat privilegi del rei Martí que mai no s'ha trobat), la jurisdicció suprema en matèria de recaptació dels drets del (55/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 General, podent arribar a citar el mateix fisc reial, car el rei, la reina i sos fills havien de pagar-los també.

Ara bé, (a diferència dels col·legis d'administradors o regidors de les universitats locals, que sí governaven de forma ordinària les ciutats i viles, tot i (56/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 que per a determinades actuacions es requeria el reial decret del batlle o del veguer) la Diputació del General no fou el govern del Principat excepte, "de facto" (ja que hi havia el rei, el lloctinent general o el portantveus de general governador corrent la Vice Règia) (57/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 durant els moments extraordinaris de la Guerra Civil (juntament amb el Consell representant lo Principat), de la Revolta catalana de 1640-1652 (juntament amb les juntes generals de braços i les especialitzades derivades d'aquelles) i de la Guerra a ultrança de 1713-1714 (58/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 (amb la Junta General de Braços primer i després amb altres òrgans especialitzats com la Junta de Guerra), i "de iure" només la setmana plenament republicana de 1641.

L'únic moment en què, col·legiadament, la Diputació i no només Pau Claris esdevingué la "presidenta de (59/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 la Generalitat". Ja que, tot i que no se li digués així, en una situació ordinària el rei era el "president de la Generalitat" com a president de la comunitat dels catalans (com es posava de manifest visualment en els solis d'inauguració i de clausura de la Cort general). (60/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Mentre que el diputat eclesiàstic (que només un cop he vist esmentat com a diputat president, tot i que és possible que s'utilitzés algun cop més, o qui sap si el de diputat en cap per analogia als administradors en cap locals i que seria el que rebria el primer ministre (61/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 d'un Principat de Catalunya), tot i que tampoc se li digués així, era el "president (protocol·lari) de la Diputació de la Generalitat" (protocol·lari perquè, llevat el de la presidència de les reunions, no tenia més poders i perquè, igual que el conseller en cap de (62/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Barcelona davant del Consell de Cent, el diputat eclesiàstic havia de fer les proposicions davant les juntes de braços de conformitat amb la resta o la major part dels seus companys, ja que la col·legialitat dels oficis públics representatius és un dels fonaments del (63/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 republicanisme clàssic com el català de l'època).

I és que el govern del Principat requeia, evidentment, en el rei i el seu lloctinent general amb l'assessorament respectiu del Reial Consell de la Corona d'Aragó i del Reial Consell del Principat de Catalunya, presidits (64/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 respectivament pel vicecanceller i pel canceller. Aquest darrer era el primer ministre del Principat. El canceller, però, només tenia jurisdicció pròpia com a "primer ministre de justícia" (com així l'he vist qualificat en el mateix document d'inicis del segle XVIII que (65/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 parla de la Reial Audiència de Catalunya com "lo tribunal suprem" del Principat), ja que com a primer ministre de govern s'havia de limitar a assessorar al lloctinent general i a visar els seus reials decrets. (66/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 Tot i que ocasionalment, si el lloctinent general havia de marxar de Barcelona dirigint el Reial Exèrcit del Principat de Catalunya com a capità general, podia delegar l'emissió de reials decrets en el canceller. (67/67)

@RBerenguerIII @Jllibertat1 @cuarda29 @threadreaderapp unroll