Thread by @elputuamu

Si en Puigdemont continua a Brussel·les... Qui collons és el tio que tinc dins el maleter del cotxe?

... sense obrir el maleter, amb els artells de la mà, he picat la xapa del cotxe, tres cops secs.
Al cap de pocs segons m'ha respost des de l'interior repetint la meva sèrie: toc-toc-toc!
Sigui qui sigui, encara és viu!

... se m'ha glaçat la sang, però arreplegant el poc valor que encara em quedava després d'un dia molt intens, he apropat l'orella a la porta del maleter i, amb veu tremolosa, he xiuxiuejant: Visca Catalunya!

... "però Girona més!!" he sentit com em responia des de l'interior, una veu intensa amb un marcat accent.
Collons, collons, collons!! he pensat en veu alta tot fet un pas enrere...
Era la veu d'algú amb conviccions fermes i que està convençut del que vol. Una veu familiar!

... m'he posat la mà a la butxaca i he tret la clau del cotxe mentre pitjava el botó del cadenat obert.
Un 'clek' m'ha advertit q les portes ja eren obertes.
M'hi he acostat i, amb la mà tremolosa, he obert lentament el maleter.
El que he vist dintre, m'ha deixat sense paraules!

... Tot ha començat aquest matí, molt d'hora, quan he rebut la trucada d'un amic de tota la vida; un indepe de soca-rel fotut en mil històries.
La seva trucada m'ha fet llevar quan encara era negre nit.
- "Putu, encara ets fidel a la República? El País et necessita", m'ha dit.

... m'ha dit q agafés el cotxe d la meva dona, q omplís el dipòsit i q conduís fins a Puigcerdà.
-Però...
-Putu, no preguntis! La República et necessita. Apaga el mòbil i tira cap amunt. Després dl túnel, abans d'arribar a Puigcerdà, hi ha una oficina d turisme. Aparca i espera.

... a les 9 en punt del matí ja era a l'aparcament de l'oficina d turisme d Puigcerdà.
Amb el motor en marxa i els vidres entelats no he vist arribar el cotxe dels mossos q ha aparcat just darrera del meu.
Un agent uniformat ha baixat dl cotxe i s'ha acostat a la meva finestreta.

...
- Putu?
- Bé, de fet em dic...
- Shhh, res de noms!
- El President Puigdemont està volant cap aquí. Aterrarà en un petit aeròdrom, a l'altre banda de la frontera, d'aquí a una hora. Necessitem que hi vagis, el recullis i ens el portis. Nosaltres el portarem a Barcelona.

... encara no havia esmorzat i m'estava pixant.
Estava sol, assegut al cotxe amb el cap recolzat enrere i els ulls tancats.
Una cama em tremolava intensament; no la podia parar.
Intentava assimilar que m'estava passant. Era real tot allò?

... he tornat a donar un cop d'ull al petit full de paper groc q m'ha donat el mosso.
He hagut d'obrir la porta a corre-cuita i he expulsat els nervis per la boca.
Al paperet hi havia un petit plano. El dibuix d'una carretera q creuava dues rotondes, la frontera i Bourg Madame.

... he conduït per la N116 durant un parell de Km, potser 3 fins que l'he vist, a l'esquerra, a tocar dels la carretera.
L'entrada de l'aeròdrom era just abans d'un revolt cap a la dreta, jo, però, he girat a l'esquerra i he deixat la carretera.

... seguint les instruccions del plano, he deixat la base de militar de vol de muntanya a l'esquerra i he resseguit un petit camí que m'ha portat a l'aeròdrom de Sainte-Léocadie.
- Quan hi arribis, aparca el cotxe sota un arbre en direcció a la carretera, apaga el motor i espera.

... L'aeròdrom està en territori francès, però a escaços 200 metres del terme municipal de Llívia, una petita illa catalana enmig de França.
No està asfaltat i des de l'aire segur que no és fàcil de trobar, camuflat entre els camps de la gran vall de la Cerdanya.

... Estava pensant com de fàcil em resultaria creuar caminant a territori català des d'on ara em trobava, quan l'he sentit arribar.
Era un Savannah, un petit ultralleuger ULM biplaça, que no ha necessitat ni mitja pista per aterrar.

... Seguint les instruccions que m'ha donat el mosso, he baixat del cotxe, he obert el maleter i he tornat al meu lloc.
Tot i el fred, les mans em suaven.
- Què coi hi fots aquí? He pensat, i he estat temptat de fugir cames ajudeu-me

... He tingut els ulls clavats al camí durant un minuts que m'han semblat hores!
M'estava fent mala sang a mi mateix per no haver escrit cap carta als Jordis quan, de sobte, he notat com la suspensió del cotxe baixava sobtadament i la porta del maleter es tancava amb un cop sec.

...
- "El pájaro está en el nido", no he pogut evitar pensar mentre se m'escapava un evident somriure x sota el nas.
Ha estat el primer moment d cert relax des d q m'havia llevat, ja feia 4 hores.
Però ha durat poc. Quan he mirat pel retrovisor, els ulls se m'han obert com plats!

... Pel camí que duia a Llívia, a gran velocitat i amb els llums enceses, s'acostava un 4x4 de la Guàrdia Civil aixecat un gran núvol de pols darrere seu.
He pitjat l'accelerador a fons i m'he incorporat a la carretera, direcció Puigcerdà, sense mirar si venia cap cotxe.

... Les instruccions del mosso han estat clares: recollir el President a l'aeròdrom, tornar a Catalunya per Bourg Madame i entregar-lo a un cotxe dels mossos q m'estaria esperant a l'interior del túnel del Cadí.
- "Massa fàcil", he pensat mentre conduïa cap a la frontera catalana

... Ja era a mig camí de la frontera quan, en un rampell que encara no sé explicar, he donat un cop de volant i he agafat un trencall a la dreta, en direcció a Caldégas.
He creuat les seves quatre cases i l'incipient riu Segre per entrar a Catalunya per la carretera de Llívia...

... només un parell d quilòmetres més al nord del pas de Bourg Madame, a tocar del càmping Stel.
Quan he arribat a la gran rotonda q distribueix els vehicles, a tocar d la duana, he vist com la Guàrdia Civil estava aturant, un per un, a tots els vehicles q venien de Bourg Madame.

... Al retrovisor, tots el cotxes em semblaven sospitosos.
- M'estaran seguint? He pensat sense treure els ulls del mirallet.
A l'última rotonda abans d'agafar la carretera de Barcelona hi he donat dos tombs, molt lentament, analitzant tots els vehicles que s'hi incorporaven.

... M'ha alleugerit no veure res sospitós i aquest petit instant de relax m'ha fet recordar que m'estava pixant molt intensament. Havia de parar.
Ho he fet en un Carrefour als afores de Puigcerdà, molt a prop del la rotonda.
He aparcat el cotxe en un recó allunyat de l'entrada.

... He posat Catalunya Radio i, amb el motor en marxa, m'he posat a pixar sota un arbre.
Se m'ha tallat la pixera quan la Tarribas ha dit que la Guàrdia Civil tenia constància q el President havia aterrat en un aeròdrom francès i havia creuat la frontera en un cotxe particular.

.... A l'interior del túnel del Cadí, lloc acordat per l'intercanvi amb el mosso, no hi havia ningú! Cap cotxe aturat al voral com havíem quedat.
- La mare q'hem va parir! I ara què foto?
Vaig reduir la velocitat. Em notava el cor com una locomotora dins del pit.

... "Res d mòbil", m'havien dit.
Tot semblava tan fàcil un parell d'hores enrere: Agafar-lo i entregar-lo.
Però i ara q?
Vaig estar temptat d'anar a una comissaria dels mossos i entregar al President, però com ho podria explicar? Segur q no era una operació coneguda x tot el cos.

... Estava donant-li 1000 voltes a totes les possibilitats i maleint-me a mi mateix per haver acceptat aquell encàrrec quan la llumeta de la benzina va començar a parpadejar. Necessitava repostar.

... Baixant per la C16, la primera benzinera q m'he trobat era una de petita, d Cepsa, a la sortida d Guardiola de Berguedà, a peu del Llobregat.
Mentre omplia el dipòsit, he sentit el brunzit d'un helicòpter q anava resseguint tota la carretera.
Sota la marquesina, no m'ha vist.

... He entrat a la benzinera x pagar. He hagut d creuat el Mini Market amb productes d tot tipus x arribar al fons; on a la caixera, una dona de mitjana edat, amb les ulleres recolzades a la punta dl nas, lluïa un llaç groc al polar vermell corporatiu.
"És d la ceba", he pensat!

...
- Bon dia, quin merder per la Cerdanya, no? Li he dit a la caixera intentant esbrinar si tenia més informació que jo.
- Perquè ho dius, què passa?
- Lo del Puigdemont, diuen que l'estan buscant per la vall.
- I ara, si està a Brussel·les, m'ha dit asennyalant un televisor...

... A la petita tele penjada del sostre, hi tenien sintonitzat el 3/24 i estaven emetent una roda d premsa del President.
Les cames quasi no m'aguanten quan en a l'angle superior dret hi ha aparegut un rètol que indicava que l'emissió era en directe, des d Brussel·les...

...
Si en Puigdemont continua a Brussel·les... Qui collons és el tio que tinc dins el maleter del cotxe?

... Hi havia un home dins el meu maleter. Duia sabates i texans, un abric gris marengo amb el coll aixecat i una bufanda prominent.
Em mirava a través d'unes ulleres negres i un serrell inconfusible.
Les nostres mirades es van creuar. Em va semblar veure un fantasma.

... Instintivament vaig aixecar la vista cap a la caixa de la benzinera, a l'interior del Mini Market. A l'altre banda del vidre blindat, al plasma penjat del sostre, encara hi parlava el President des de Brussel·les.
Vaig notar un calfred que em va posar la pell de gallina.

...
- Qui collons ets? Vaig dir amb veu tremolosa mentre notava com se m'eriçava el cabell de tot el cos.

... En aquell instant, un cotxe patrulla dels mossos va entrar a la benzinera, va passar pel meu costat i va aturar-se al surtidor de davant meu.
Només veure'l, instintivament vaig tancar el maleter amb força, deixant a aquell home amb la paraula a la boca.

... Un dels mossos, va sortir del cotxe i, mirant-me fixament, em va dir 'bon dia'.
Vaig respondre aixecant les celles i amb un lleuger moviment de cap mentre continuava amb les dues mans sobre el maleter.
Sort que acabava de pixar, si no, m'ho hagués fet a sobre.

... L'agent anava caminant cap a l'interior de la benzinera ajustant-se la gorra de plat i recolocant-se la defensa que penjava del seu cinturó, però sense deixar de mirar-me en cap moment.
Li vaig apartar la mirada.
M'haurà detectat la por a la cara?

... Vaig mirar endevant, intentant tranquil·litzar-me, però allí vaig trobar-me els ulls de l'altre agent reflexats al retrovisor.
Ja n'hi ha prou! Vaig entrar al cotxe, vaig posar la clau al contacte amb certa dificultat, vaig arrancar el cotxe i vaig sortir d'aquella benzinera.

... Anava direcció sud per la C16. A aquella hora del matí no hi havia massa trànsit.
- 'Hauria d'evitar les carreteres principals', vaigi pensar i pocs quilòmetres després vaig estar a punt d'agafar el primer trencall a la dreta, en direcció a Gósol i al majestuós Pedraforca.

...
- No, aquesta carretera és un cul-de-sac. Millor continua avall, resseguit el a Llobregat i allunyant-te tan com puguis de la Cerdanya.
El cap em donava 100 voltes. No podia deixar de pensar eh l'home del maleter.
- I ara què foto?

... A Sant Fruitós de Bages, en mig del meandre que fa el Llobregat a Navarcles, hi ha un monestir preciós que s'hi accedeix per una carretereta estreta. Vaig pensar que el seu aparcament, entre setmana, seria un bon lloc per poder aclarir les idees allunyat del trànsit d la C16.

... L'aparcament no era tan buit com m'esperava. La presència d'un autobus de canalla que anaven a fer tallers a la Fundació Alicia i els cotxes dels treballadors de l'hotel, em van obligar a aparcar de cul al riu, de manera que no pugés tenir mirades indiscretes per darrere.

... Sense manies i ara més emprenyat que atemorit, vaig baixar del cotxe, vaig obrir el maleter i sense embuts li vaig etzibar a aquell home: tu qui collons ets?

...
- "Putu, ja saps qui sóc... sóc el @KRLS Puigdemont, President de la Generalitat, el teu President! i el teu ajut serà essencial x poder arribar al Parlament abans d dimarts"; va dir mentre sortia del maleter, estirava les articulacions i em posava les 2 mans a les espatlles.

...
- No, no sé qui ets!! Fa una hora he vist per la tele una entrevista del President... I era en directe!! Què collons està passant aquí? Qui ets? Ara mateix engego el mòbil i truco als mossos...
- No ho facis! Putu, sóc el President. Dóna'm 3 minuts i t'ho explico. He d pixar.

... Em va donar l'esquena buscant un lloc on pixar amb certa intimitat, però 2 segons després, es va tornar a girar cap a mi aixecant-se el serrell amb la mà dreta i deixant-me veure una petita cicatriu al seu front blanc i ample.
- "Jo sóc l'autèntic!", va dir clucant-me un ull.

... Em vaig queda allí palplantat, veient al 130è President de la Generalitat de Catalunya baixant per un terraplè per arribar a la llera, plena de grans còdols, del Llobregat.
La imatge del President pixant em va impactar tant q vaig haver d recolzar-me al cotxe. "No entenc res"

... El bar de l'hotel Món Sant Benet està a la planta baixa, té una àmplia i agradable terrassa que dóna cap a un jardí interior amb diferents nivells i sobretot, amb unes vistes espectaculars del campanar del monestir.

... Treient-se les ulleres i clavant-se un gorro de llana del meu fill, en va haver prou per poder creuar la recepció i sortir a la terrassa sense despertar sospites.

... Abans d'explicar-te res, Putu, necessito saber quin és el teu grau de compromís amb la República.
- Absolut! #JoSocLleialALaRepublica i fidel al seu President, 'o sigui'..., a vostè! Era el segon cop a la meva vida que prometia fidelitat a una persona.

...
- "Fa una setmana que el Puigdemont de Brussel·les és un doble, i no és en @queconovell!"
Em semblava increïble q, donades les circumstàncies, encara tingués ganes de fer conyeta... "Els del CNI tenen monotoritzat a un actor de Celrà amb una perruca i un quilo de maquillatge"

...
- Ahir el CNI va descobrir l'engany i hem hagut d precipitar la meva tornada. Perquè creies q s'han reforçat els controls a les duanes, a Ribes de Freser, a Montserrat,...? A hores d'ara, tu i jo som les persones més buscades dl país!
Se'm va regirar l'estómac...
- I què fem?

... Vam agafar l'eix transversal direcció Est. Mirava de no superar els límits de velocitat i respectar tots els senyals. Tot semblava tranquil.
La Tarribas deia a la ràdio que la Cerdanya estava totalment tancada i que estaven buscan al President amb una intensitat ferotge.

... Les notícies parlaven d controls policials, del túnel del Cadí tancat i d llargues cues de vehicles. Deien q mai s'havien vist tants helicòpters al cel de Puigcerdà.
S'havia desallotjat un petit càmping a Saneja per una denúncia d'un client q afirmava haver vist al President.

... Conduïa per l'eix transversal sense saber exactament on anàvem, però el destí no era el Parlament, això era evident. Anàvem a Girona?
Les noves instruccions les va rebre el propi President quan va poder fer una trucada des de la recepció de l'hotel Món Sant Benet.

... De camí escoltàvem la ràdio i vam sentir, perplexos, com un empleat del bar de l'hotel era entrevistat perquè assegurava haver servit una Moritz al President Puigdemont.
L'empleat assegurava q el President anava acompanyat d'un home d mitjana edat amb una cara molt corrent...

... "La mare qu et va parir sí q té la cara corrent, cabró!" vaig dir en veu alta cap a la ràdio, com si aquell cambrer em pugués escoltar a través d l'aparell...
El President va esclafir de riure sonorament. "Una cara molt corrent, una cara molt corrent,..." repetia sense parar!

... Vam arribar a Vic a l'hora q la mainada surtia d l'escola. Ens va costar una mica creuar la ciutat x la ronda i ens vam haver d parar en diversos semàfors. En un d'ells, se'ns va aturar al costat un cotxe familiar. Darrere i anava una nena amb dos cuetes i ferros a les dents.

... De cop i volta vam veure com la seva expressió canviava i es mirava fixament al President. Va agafar quelcom q tenia a la falda i s'ho va posar davant la cara. Era una careta del President d'aquelles q s'estaven posant d moda per tot el país.
"Goita quina gràcia!" va dir.

... Vam seguir x la Ronda Francesc Camprodon i el Carles (em va dir q li digués Carles) em va fer agafar la carretera d Manlleu en direcció nord. A només 100 metres, vam girar a l'esquerra x pujar sobre la borera i seguir per un camí asfaltat q conduïa a un aparcament descobert.

... "Hem quedat aquí", va dir abandonant la complicitat q començàvem a tenir i posant-se transcendent.
El parking, on només hi havia dos cotxes, pertanyia a un edifici alt, una mena d nau q quedava amagada dl carrer, a l'interior d'una illa d cases, entre la Ronda i la carretera.

... A la porta lateral de la nau hi havia quatres persones, tres homes i una dona. Els vaig reconèixer immediatament a tots.
Tots eren personatges rellevants de la República però a mi em va produir una alegria i un orgull especial veure una d'aquelles persones. Un referent!

... Encara no havia parat el motor del cotxe quan el Carles ja havia baixat i caminava cap a ells.
Tres l'esperaven al llindar d la la porta amb els braços obertes i es van fondre en una abraçada, la quarta persona s'esperava ferm, amb la mà dreta a la cella en salutació militar.

...
"Ho hem aconseguit, però això no ha feta més que començar" vaig sentir que deia el Carles en braços dels seus companys.
Jo m'ho mirava a certa distància amb els ulls plens de llàgrimes!
"On és la meva dona?" va dir quan va recuperar l'alè.

... El quart home es va mantenir ferm i fent la salutació fins q el President es va dirigir cap a ell amb la mà estesa x encaixar-la. En fer-ho, el President el va tibar cap a ell i tbé es van fer una abraçada.
Vaig sentir com l'home li deia "benvolgut a la República, President"

*benvingut

... Els cinc entraven a la nau que feia les funcions de local d'assaig dels @SagalsdOsona quan el President va parar en sec i es va girar cap a mi.
- Perdoneu, va dir als seus companys, vull presentar-vos al Putu Amu.
- Bé de fet em dic...

...
- "Sabem perfectament com et dius, de fet, ho sabem tot de tu!" va dir l'home de les canes i la barbeta amb un accent peculiar però que no em resultava gens estrany.

... L'@albertbatet se'm va acostar i em va fer una abraçada. "La teva feina ha resultat imprescindible" em va felicitar públicament, "els mossos no podien creuar la frontera per recollir al President. Ho has fet genial."

... La dona, amb mitja melena rossa i cara delicada, em mirava a través de les ulleres de pasta vermella.
Se'm va acostar i vam encaixa les mans. No us negaré que hagués preferit una abraçada d'ella i no del Batet, però...
Va pronunciar les "gràcies" més sinceres q mai m'han dit.

... L'altre home, el més alt i calb d tots nosaltres, duia un anorac negre d plumes q no combinava gens amb la bufanda blau marí q duia lligada al coll.
"Els teus fills haurien d'estar molt orgullosos d tu" va dir i quasi em fonc.
Només vaig ser capaç d respondre "gràcies Eduard"

... L'últim home en acostar-se a mi era el més seriós de tots. Anava vestit d negre d dalt a baix, amb un abric llarg q duia obert.
Mentre encaixavem les mans i em deia "gràcies patriota" vaig poder veure la culata d'una Walther P99 al cinto.
"Òstia això va en serio" vaig pensar.

... "Aquí s'acaba la teva feina Putu, t'estem tots molt agraïts", va dir-me el Major Trapero davant l'atenta mirada de l'@albertbatet, l'@elsa_artadi i el @PujolBonell
Els quatre van entrar a la nau, d'enormes arcades, i em van deixar sol amb el President.

... Ens vam acomiadar i intercanviar els telèfons.
Ja marxava quan li vaig dir "President..."
- Carles, digue'm Carles.
- President Carles, em pots fer un favor...?

...
- El passat 1 d'octubre vaig ser Representant de l'Administració al meu col·legi electoral. Tinc l'acreditació al cotxe, em faria molta il·lusió que me la signessis.
- Això està fet! De tot això n'hauràs de fer un fil Putu... Una altra cosa serà que algú et cregui... Sort!