He vist que Bartomeu diu que votarà a Font.

M'ha vingut al cap una anècdota que Joan Gaspart sempre explica per l'Upper Diagonal després del tercer carajillu...

(segueix) En Joan té (o tenia) la costum de convidar tots els candidats a sopar a casa seva, un per un, abans de les eleccions...

Barcelona a vista d’ocell.

FIL

📸 d’en Fabian, Mr.View a IG.

1. Mercat de Sant Antoni. 2. La Model, Barcelona.

Aquest estiu farà 30 anys de l’històric estiu de 1995, quan van intentar carregar-se Bola de Drac.

Repassar com es va escalfar l’olla en premsa és un espectacle.

👇Aquí una selecció prèmium per a sibarites:

1. Unes Supernenes fent un vol van rebentar 13 cotxes fent KameHames 2. Goku Tejero.

FIL sobre un barceloní del qual n’hauríeu sentit a parlar molt més si no fos per l'arribada del feixisme, en concret degut a la presó, les tortures i negar-se a signar "Los Principis del Movimiento".

Parlem del fotògraf Gabriel Casas i Galobardes.

🧵 (1/ de la tira) Gabriel Casas era innovador, polifacètic i tant avançat al seu temps com oblidat, silenciat i poc reconegut posteriorment. Una de tantes històries de talent desbordant estroncat per una època de foscor. Les seves fotos són meravelloses i ho podreu ben comprovar en aquest fil.

El 1979 Barcelona es despertava amb esvàstiques dibuixades per un pintor Barceloní, Josep Anton Martí Teixidor, fundador del PNSC i fill d’una tarotista que va fer de casa seva centre del paranormalisme durant el franquisme a la ciutat.

📸 Manuel Laguillo (1) i Manel Armengol.

El Partit Nacional Socialista Català va ser un grupuscle que no va arribar als 15 integrants, en realitat va ser instigat per CEDADE (Círculo Español de Amigos de Europa) per atraure en català gent cap als idearis nazis.

També van pintar esvàstiques al mur de la Sagrada Família

Les imatges de la Barceloneta dels 80/90 tenen quelcom màgic, entre les teresines i el punk.

Són com un etern dinar familiar amb la iaia taja cantant lletres obscenes a ritme de zarzuela, mentre li dona 20 durets al nét per a costo.

Arxiu Popular de la Barceloneta i més.

FIL Avui dinem en zona blava, més baratu que a un merenderu.

Barceloneta anys 90.

Les parades de bus més estranyes del món estan a Abkhàzia, territori en disputa entre Geòrgia i Rússia. El seu creador, fanàtic d'Antoni Gaudí i el Cànnabis, és l'arquitecte Zurab Tsereteli.

Fil de fotografies de Christopher Herwig d'aquestes obres "catalanocaucàsiques". El fil va empitjorant, aviso.

"Olé tus huevos Antoniu" Tribute Bus Stop.

Em vaig obsessionar amb aquesta fotografia d'aquesta noia molt jove, amb sandàlies i fusell, passejant per Barcelona el dia que esclata la guerra civil, juliol de 1936.

M'ha sorprès molt esbrinar qui la va fer, perquè i on és avui la imatge.

(Continua…) A tot arreu deia que l'autora era anònima. No. La va fer un jove noruec, Karl Evang. En Karl venia a competir a l'Olimpíada Popular que havia de celebrar-se a Barcelona en uns pocs dies, en contraposició als Jocs Olímpics de Berlín de l'Alamània Nazi d'Adolf Hitler.

En el Rikjsmuseum d'Amsterdam hi ha 7 fotografies de Barcelona del segle XIX, d'un fotograf anomenat "J.E. Ping", aquesta persona no existeix, les fotogràfies són en realitat de Josep Esplugas i Puig.

Les 7 imatges: 👇

Carrer Ferran (1885-1890). Vista aèria de Barcelona, 1889.

Mirant cap a Montjuïc des del capdamunt de la Catedral de Barcelona.

📷 Josep Esplugas

Us explico una “tontarieta”, però que a mi m'ha fet il·lusió.

Fa 2 anys vaig trobar aquesta imatge de Wolfgang Weber a l'Arxiu de la Universitat de Marburg.

És de Barcelona i de 1927 o 1928.

Però no en sabia la localització.

Fins avui….

(fil curtet) 2 anyets caminant, comparant edificis, i navegant per google maps com un ximplet.

Com que el carrer fa pujada, vaig centrar-me en la part dreta de Barcelona que fa pendent.

(Per cert, actualment la part més interessant de bcn, però aquest és un altre tema per a un altre dia).

Destino era una revista setmanal editada a Barcelona que analitzava en profunditat temes d'actualitat.

Repassem alguns temes d'actualitat que hi havia a Catalunya i la seva capital fa 50 anys.

-Fil de portades-

1. L'Aigua. Juny 1978 2. Delinqüència juvenil. Desembre 1977.

A la Llibreria del Congrés dels Estats Units hi pots trobar unes fotografies espectaculars de la Barcelona de principis del segle XX.

1. Port de Barcelona 1908.
📷 H. C. White Co. 2. Passeig Colom, Barcelona 1902.

(La noia que es gira el cap a la càmera és guapíssima).

📷 American Stereoscopic Company

Buscant Barcelona pel món. Episodi 1.557.

A l'Escola Politècnica de Zürich tenen les imatges aèries que va fer en Walter Mittelholzer, aviador, fotògraf i fundador de Swissair, el 1930 anant cap a l'Àfrica.

Les fotos són tan bones que semblen maquetes, us les deixo en HD.

Fil La Barceloneta 1930.

El telefèric del port encara en construcció.

(Zoom i a flipar mandonguilles)

📷 Walter Mittelholzer / ETH Zürich

Barcelona 1980s/1990s🧵

Fa 2 anys que vaig començar aquest compte, ho celebro amb aquest fil d’imatges de la ciutat quan jo era jove.

Està fet sense cap criteri, com a mi m’agrada, a la babalà.

1. L’Escullera "El Rompeolas". 1990

📸 Manel Armengol. 2. Platja de la Barceloneta 1989.

A l'Arxiu Nacional Neerlandès hi ha l'obra de Harry Pot, fotògraf de l'agència Anefo.

Aquestes són les fotografies de la seva visita a Barcelona l'hivern de 1957.

Són molt bones.

Fil 👇 Plaça Universitat, Barcelona 1957.

📷 Harry Pot

Tintín a Barcelona. Fil.

1. Objectiu: la Lluna.

🎨 @vcolomer 2. El Lotus Blau -Güell Edition-

L'Europa ha estat, és i serà el club de futbol de la Vila de Gràcia.

Jo soc soci, i no soc de Gràcia, soc d'on va néixer aquest històric club, soc del Poblet, el barri de la Sagrada Família.

(Feu-vos socis)

Comencem aquesta història (fil) amb una imatge ben coneguda arreu: L’Europa va néixer el 1907, a escassos 100 metres del Temple, i com tot el bo a la vida, en un bar.

A la desapareguda Bodega la Roca, número 290 del carrer Sicília, entre els carrers Mallorca i València.

Si passegeu pel barri, regatejant guiris, podeu trobar-hi aquesta placa:

Aquesta és la història de la Barcelona més petita del Mòn.

(Aquest és un FIL llarg que no us el recomano llegir si teniu quelcom millor a fer)

Barcelona, Cornualla, Anglaterra. 👇 "Hi ha moltes Barcelones" és una expressió que s'utilitza popularment per expressar la seva diversitat, i fins i tot en contra d'una onada homogeneïtzadora que veu la ciutat com un producte. Però literalment, és un fet que hi ha desenes de Barcelones arreu del món. Més de 50.

Vaig fer aquest compte per escriure en català sobre la meva ciutat, una ciutat que començava a no entendre, o sí, massa de fet.

Va ser molt bona idea, la veritat. Bé, més que una idea, era una forta necessitat que tenia jo, però per sort també ha agradat a molta gent. No és un compte nostàlgic, encara que algú s'ho pensi. Ni tampoc un compte pro-barceloní militant. Estimo i em cago en Barcelona a parts iguals.

Barcelona 1930.

En el que avui coneixem com passeig de Sant Joan, es van posar Bancs Biblioteca per asseure-hi i llegir llibres a l'aire lliure. Els llibres es guardaven dins dels bancs. Era un punt de reunió intergeneracional per a la gent del barri.

(Breu fil) Els bancs biblioteca de pedra tenien unes estanteries cobertes i tancades que protegien els llibres de la meteorologia.

A l'Arxiu de la Universitat de Marburg, un poble al nord de Frankfurt, es troben les fotografies que Wolfgang Weber va fer de Barcelona del 1923 a 1928.

Un espectacle fotogràfic que retrata la vida i diverses cares de la Barcelona de 100 anys enrera.

FIL

1. Carrer Santa Anna. 2. Plaça del Padró, El Raval. Barcelona 1927.