Pensava no fer-ne cas, però com que veig companys del gremi celebrant i retuitejant l’entrevista de l’Adrià Pujol amb l’Eva Vàzquez, apunto un parell d’observacions. Parlo només de la part que em toca: l’Adrià hi diu que sóc un paio dels que cada tres frases diem ‘dispositiu’ i ‘desactivar’. Ok, de caricatures en sabem fer tots. Hahà. El que no té sentit és que aquesta caricatura es traslladi al text i pretengui explicar-lo.

1. Quatre notes sobre la lectura. Tots llegim des d’un lloc. Aquest lloc té un caràcter històric, en el sentit que, a cada moment de la història, la literatura té un lloc, un prestigi i una circulació diferent. També les idees sobre el que és la literatura i el que ha de fer. 2. També té un caràcter biogràfic: depèn del que hem llegit, de com, de quan, de com som nosaltres, del que ens ha anat modelant el gust, de què ens fa gaudir i què no, de què ens ha violentat o avergonyit o intimidat.

Si llegiu Moby Dick esperant-hi una novel·la d'aventures típica, no us agradarà gens, no. El que vull dir és que, en literatura, és important saber qui llegeix, i des d'on. Què li demana, als llibres. No sé si hi ha cap altra objectivitat que no sigui aquesta.

Un llibre que m'ha entusiasmat recentment és 'Àngels de l'univers', d'Einar Már Gudmundsson. A banda d'oferir un relat brillant del lloc de l'esquizofrènia a la Islàndia de la segona meitat del XX, i que fa ballar el llenguatge de manera extraordinària... ... el que més me n'ha sacsejat és el que fa Gudmundsson amb el que en diríem 'la pròpia experiència'. Son germà, Pálmi, era esquizofrènic, va viure durant els anys que cobreix la novel·la i va morir vora els quaranta. Gudmundsson en fa el narrador i protagonista.

En @puigtobella publica avui aquesta peça infame sobre els Premis Ciutat de Barcelona i m'agradaria dir-ne un parell de coses.

https://twitter.com/nuvol_com/status/1226822275321737216

@puigtobella En primer lloc, en Puigtobella sembla convençut que la feina, no d'un, sinó de tres jurats, professionals i independents (els jurats del Ciutat de Barcelona han canviat cada any) es fa exclusivament en relació a l'Òmnium. Estaria bé que expliqués per què ho creu.