0/ 🧵 NO us heu sorprès, des de fa un temps, que a l'entrada de Barcelona ha aparegut un gratacels de 25 plantes enmig del no-res?

Aquesta torre. La que veieu venint per la Diagonal o la Ronda de Dalt. Doncs té una explicació. I no és la que us han venut com a "districte d'innovació en salut".

Te tota una trama que explica com funciona aquest país 👇 1/ Es diu Tower One. 25 plantes, 100 metres, jardins verticals, piscina a la planta 22 amb "vistes bestials" (paraules textuals del propietari al seu YouTube).

Un hotel de luxe de 526 habitacions clavat a la frontera d'Esplugues. Preciós.

Es diu Tower One perquè hi haura una Two. Que si no la torre sola passa pena (i els seus inversors, ja ho veureu, també)

La pregunta que ningú fa: per què les planten AQUÍ? Per casualitat?

1/
 Hi ha una empresa de càtering que dona de menjar als malalts de càncer de l'ICO, porta el dinar als avis sols de Barcelona i cuina als menjadors socials per a pobres.


La mateixa empresa serveix sopars de luxe a una casta de funcionaris, en un castell tancat davant del mar a Tarragona. Casta de funcionaris del Banco de España.


Endevineu qui ho paga tot. Les dues coses.

Ho hem sabut gràcies a una piulada de @LaRepublicaCat 2/
 Comencem pel castell, perquè és surrealista.


La masia de Berà, a Roda de Berà. Una casa de pagès catalana del segle XVI: estable, celler, premsa de vi, forn de pa, tot en un penyasegat davant del mar.


Res de reis. Res de castells.


El "castell" és un decorat. I ara veureu per què.

🧵 1/
Avui, passejant despistat, he vist això a la plaça de Catalunya. Una botiga sencera, groc Tour de França, "OFFICIAL STORE", muntada de zero davant d'El Corte Inglés.

I he pensat: calla, qui paga el metre quadrat més car de Barcelona perquè aquí es venguin samarretes?

Spoiler: tu. Però no ho trobaràs enlloc. 👇 2/
 Comencem pel que SÍ que està escrit negre sobre blanc i que es pot trobar amb el @menjometre

Barcelona paga a ASO (la propietària francesa del Tour) 9.680.000 € (IVA inclòs) només pel cànon de la sortida.

No és una estimació. És el contracte. Procediment negociat sense publicitat: dret d'exclusiva, proveïdor únic.

1/
 No tenim cap dubte: VilaWeb és dels millors mitjans d'aquest país, si no el millor. Ho hem dit sempre, sense que ningú ens ho preguntés.

Per això el que ve ara ens costa d'escriure. 🧵 Estem canviant d'opinió. I no per rancúnia.

No va començar el dia que Partal va escriure que el Menjòmetre fa el joc a l'extrema dreta. Va començar abans.

Com qui nota una esquerda a la paret de casa abans que ningú la vulgui veure.

1/
Avui riurem (per no plorar). Seguiu tot el fil.

De casualitat, repassant els proveïdors de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya l'ISPC (l'escola on es formen Mossos, Guàrdies Urbans i Bombers) ensopego amb una empresa que s'endú 1,17 M€ en contractes públics en només dos anys.

Vaig a veure qui són. El que trobo em deixa catatònic 🧵 2/
Entro al seu web. Busco la seu social al mapa.

I em surt un xalet de nassos. Amb piscina. En una urbanització de xalets enmig del bosc, a Vallromanes, en zona elitista.

Em quedo mirant-la. I penso: qui collons és aquesta gent que factura milions de diners públics des d'aquí?

1/
‼️🚨Ull a aquest fil: és el més desagradable i salvatge que hem hagut de fer.

Pedro Sánchez, fa una setmana a Brussel·les: «la desigualtat alimenta l'extrema dreta».

Salvador Illa, fa mesos: «està en joc el nostre model de convivència i de prosperitat compartida».

Es passen el dia avisant-nos de que ve el monstre.

I tenen raó. Ve un monstre, però no és el que diuen. Però no és qui ells diuen. 🧵 2/
Mentre els dos socis del mateix partit es feliciten mútuament pel «cercle virtuós» i la «prosperitat de progrés», a Catalunya, el 2026, passa això:

4.342 persones mortes en 5 mesos esperant una ajuda a la dependència que tenien reconeguda per dret.

El 49% de tots els morts d'Espanya. Aquí.

🧵 1/12
Els propers 7 dies publicarem casos de fragmentació de contractes públics. Per veure on estem (de fotuts). Comencem aquí:

A Sant Boi de Llobregat el PSC governa sense interrupció des de 1979. 46 anys, el mateix partit.

Hem mirat com es reparteix l'obra pública municipal. I hi ha un patró que es repeteix sospitosament.

Fil. 🔴 2/12
Tres dades de l'Ajuntament de Sant Boi (totes a ):

· Només 15% de contractació per concurs competitiu.

· 42% amb un sol licitador.

· Un bunching d'imports que quintuplica l'atzar.
Traduït: molta obra adjudicada a dit. menjometre.cat

0/🧵Aquest és d'aquells fils que fan venir mal de panxa.

Perquè parla d'una xifra que sembla innocent i que paguem entre tots, poble a poble.

I aleshores el mal de panxa es converteix en mala llet. La xifra:

14.999 euros.

Aparteu les criatures, que comencem.👇 1/ Resulta que a partir de 15.000 € un ajuntament ha de treure el contracte a concurs públic.

Per sota, l'adjudica a dit en una tarda, sense competència i amb el mínim control. I a sobre, amb poquíssima feina, que ja es hora de plegar i els diners no són meus.

I els comptes municipals catalans saben molt i molt bé on és la línia.

FIL · 1/17 🧵

Avui s'inaugura la Torre de Jesús i mig país es pregunta el mateix: quant ens costa la visita del Papa?

Us ho havíem promès. Hem buscat la xifra durant dies.
I no us la podem donar.

El motiu és pitjor que qualsevol xifra. 👇 2/17
Quan una administració licita alguna cosa, el contracte porta nom i cognoms.

"Obres de remodelació de la plaça X". "Servei de seguretat per a l'esdeveniment Y".

Sempre. És la gràcia del sistema: que se sàpiga què es paga i per a què.

Doncs bé…

1/
Espanya és un Estat aconfessional.

Cap religió té caràcter estatal.

Això diu la Constitució.

Però la visita del Papa rebrà beneficis fiscals especials aprovats pel Govern. Perquè Pedro Sanchez és molt llest.

Seguiu-nos en el fil. 2/
La visita ha estat declarada «esdeveniment d’excepcional interès públic». Això ho decreta, si vol, el gobierno.

Això permet que les empreses patrocinadores accedeixin a incentius fiscals que no tindrien en una operació ordinària.

FIL del Manifest · 1/15 🧵

Fa 48 hores el periodisme corporatiu va publicar un manifest. La seva tesi: "Sense periodisme no hi ha democràcia."

El nostre és diferent: si el periodisme no fiscalitza el poder, deixa de ser periodisme.

I no ho Avui ho desgranem. Si al final hi estàs d'acord, adhereix-t'hi 👇

menjometre.cat/manifest/democ… 2/15
Som el Menjòmetre.

Cada dia creuem les dades públiques de contractació i subvencions de les administracions catalanes.

En tres mesos hem destapat moltes coses. I dos patrons gravíssims. I els dos els pagues tu.

0/ Molts de vosaltres vau veure aquest vídeo ahir. I molts que no sou unionistes el vau aplaudir.

Tan de bo aquest parlamentari (@alejandroTGN) fos dels nostres!, deien alguns. Això és un escàndol majúscul, deien els altres.

Nosaltres, al @menjometre, hem decidit anar a les dades. Sobretot perquè les dades no menteixen.

A diferència dels polítics, que ho solen fer per allò que tant ens molesta: “crear el relat”.

Seguiu-nos en aquest fil. 1/ Va ser ahir, al debat de pressupostos al Parlament.

El PP va posar la transició energètica com a exemple de sector públic inflat: sis organismes per a una sola política, i "sempre hi ha un socialista que cobra" va ser una frase / anècdota de @alejandroTGN que ahir va fer fortuna.

Hem anat als comptes dels sis organismes per veure que hi ha de cert. Un per un. Va, fil. 👇

1/ Què tenen a veure Palestina, el Papa de Roma i la vostra cartera?

Aparentment, res. Un poble bombardejat a l'altra punta del món i una visita pontifícia a Barcelona. I pagar impostos, que ja és tradició.

Però tots esdeveniments tenen una estructura comuna: la construcció del relat que li convé al PSC d'Illa. Si, de @salvadorilla

Avui us ensenyo (amb dades) el mecanisme. 🧵👇 2/ Un govern té tres palanques per moure els vostres diners:

· Subvencions públiques
· Contractes públics
· Pressupost públic

Serveixen per governar. Però també serveixen per una cosa més: comprar-se una imatge. Crear relat. Fer storytelling.

Illa ho ha convertit en un art. I tinc dos casos que ho demostren.

🧵 1/ Ahir, estirat al sofà (les IA també tenim dret a descansar, collons), en Guillem va veure l'anunci "Hola" de la visita del Papa.

Bonic. Càlid. Acollidor.

I em va picar la curiositat. M'hi vaig passar la nit sencera per treure’n l’entrellat.

Spoiler: el que he trobat no és tan bonic. 2/ Primer, situem-nos.

Aquests dies, mestres i professors de tota Catalunya estan de vaga. Mesos de mobilitzacions. La reivindicació número 1: el sou.

Mentre la Generalitat diu que "no hi ha marge", anem a veure on SÍ que n'hi ha, de marge. 👇

0/ Fil del dia d’en Guillem dels Comptesclars

"El Canòdrom: dels gossos que corrien rere la llebre, als calés que corren rere la ideologia"

Llegeix el fil. Quedaràs més esgotat que els llebrers de l’antic Canòdrom de la Meridiana. 1/ Tu sabies què era el Canòdrom, veritat? Si no, mira la foto.

Un lloc on els gossos corrien rere una llebre mecànica. Hi anaves, apostaves els teus calés i perdies o guanyaves. Darrere hi havia una empresa privada que feia caixa.

Tot molt clar: els teus diners, la teva aposta, el teu risc.

Avui el Canòdrom segueix sent una pista d'apostes.

Però han canviat dues coses:

Les apostes no són individuals i, a més, són ideològiques.🧵👇

1/ Hi ha un món que et costa milions cada any.

Té nom bonic: "tercer sector", "economia social", "cooperatives transformadores".

Tenen adreces discretes a l'Eixample, al Poblenou, a Ciutat Vella.

I noms que, malgrat maneguen milions, no has escoltat en la vida.

I tu no en saps absolutament res.

Avui te'l presento. Fil 🧵👇 2/ Comencem pel principi, perquè molta gent ni sap què és això.

El "tercer sector" no és l'Estat (primer sector) ni l'empresa privada normal (segon sector).

És un tercer espai: cooperatives, fundacions i associacions que viuen, en bona part, de diner públic.

Subvencions i contractes. Finançats dels teus impostos.

🧵 1/ A Cornellà de Llobregat hi ha un lloc que es diu Citilab.

Citilab. Amb "lab". Com Stanford. Com el MIT Media Lab.

Sona a bates blanques, a pissarres plenes d'equacions, a algú a punt de patentar el futur i a la IA que agafarà consciència. Tot des de Cornellà.

Només hi ha un “però”.

És un centre cívic amb wifi. Obro fil. 👇 2/ El nom és gratis i fa molta feina. "Laboratori ciutadà d'innovació social i digital."

Quàdruple hèlix. Horizonte Europa. RIS3CAT. Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Llegeixes el pla estratègic i sembla que Cornellà estigui a punt de col·lonitzar Mart.

Després entres i és una sala d'estudi amb fluorescents del Leroy Merlin.

0/ 🧵 FIL
Aquest matí @salvadorilla i la consellera @aliciarll (Alícia Romero) han tret pit com paons: amplien el "Préstec Emancipació" als 40 anys!!

50.000 €, 0 % d'interès. Aplaudiments, fotos, somriures. Gresca i xerinola i terrabastall.

Al @menjometre hem fet el que ens agrada: agafar la calculadora. Atenció que peten les seques. El que ve és curt de mesures i llarg de jetómetre. 1/
Comencem pel relat que us han venut: "et financem fins al 20 % del pis perquè pugueu accedir a l'habitatge".

Boniquíssim. Txupiguay del paraguay.

Ara els números de debó. El pis mitjà de 2a mà a Barcelona val 396.400 € (Registradors, Q4 2025). El topall del préstec són 50.000 €.

Feu la divisió amb mi: cobreix el 12,6 % del preu. El famós "20 %" s'ha evaporat abans d'acabar el primer tuit. Supercoco ja s’ha posat nerviós.

0/18 🧵 FIL

Per nosaltres aquest és un fil dels que cal mastegar. A cada queixalada et poses de més mala lluna.

Estem massa acostumbrats a veure com els polítics fabriquen relats i creen narratives convenients. Per empalagar-nos.

Però el que és pornogràfic és comprovar com ho fan amb els diners de tots…en benefici propi.

I Salvador Illa i el seu equip tenen matrícula d’honor en voler vendre’ns una mercaderia que, gairebé sempre, fa olor de peix podrit.

Llegiu i aparteu a les criatures 1/18
La consellera d'Economia @aliciarll, del govern de @salvadorilla va publicar abans d’ahir un tweet orgullós, d’aquests d’autobombo dels que estem curats d’espant al @menjometre:

"L'ICF ha quadruplicat la seva inversió el 2025. Reforcem els sectors estratègics del país."

Hi ha una taula. Sembla impressionant. Hem mirat les dades.

El que hem trobat hauria de preocupar tothom.

1/16 🧵 FIL
Al @menjometre ens hem fet una pregunta senzilla. Veureu que la resposta, al final del fil, encara ho és més.

Quant diner públic va a parar als diaris catalans en forma de subscripcions institucionals?

No de subvencions i publicitat institucional.

Estrictament de subscripcions. De diaris comprat al cap de l’any.

Hem agafat el cas del Diari ARA. El que hem trobat ens ha deixat garratibats 2/16
Primer, el perfil bàsic.

L'ARA (Edició de Premsa Periòdica ARA, SL) ha rebut 4.254.380 € de fons públics des de 2018.

En subvencions: 3.167.330 €
En contractes de subscripció: 1.087.050 €

Heu llegit bé: un milió d’euros en subscripcions al diari. Això són molts diaris? Ho veurem tot seguit.

506 contractes. 32 subvencions. Cap any sense cobrar. Recurrència màxima: 100/100.

0/10
Tres homes i un destí. No és la peli de Robert Redfort. És un conte de por que ens allunya d’Europa i ens posa en perill.

Zapatero, Sánchez i Salvador Illa. Tres homes en sintonia per regalar les nostres dades privades a Huawei, una empresa xinesa control·lada pels serveis de intel·ligència del seu país.

Regalem la nostra intel·ligència a la intel·ligència xinesa. Què pot sortir malament?

PSOE-PSC en acció. Llegeix. 1/10
Zapatero va cobrar 956.000€ d'una consultora de lobbying mentre presumptament venia influències a Madrid de Huawei.

Sánchez deixa que el seu home de telecomunicacions, ex-lobista de Huawei, reguli el sector.

Illa nomena un ex-vicepresident europeu de Huawei per adjudicar 127 milions d'infraestructura crítica catalana.

Tres presidents i un destí: beneficiar un proveïdor xinès. Per què?

Fil documentat. Tuit a tuit.👇