Fil de la Catalunya socialista sent la València pepera.

La bombolla de les xifres.

Jo també vaig ser objecte d'un bulo d'Alvise i vaig experimentar en primera persona el NIVELL de tota la morralla humana que ha aplegat en els seus canals.
Comence: fa cosa d'un any algú* li va pagar uns dinerets per a que diguera que jo era prostituta de luxe 👇

El destarifo de tot el que anava publicant sobre mi era increïble: que ell havia investigat (LOL ere la meua pròpia bio), que jo formava part de l'estructura orgànica de Compromís (mai hi he militat) i que arran d'això JO M'ESTAVA PLANTEJANT DEIXAR LA POLÍTICA.

De tant en tant faig tuits solts sobre les pràctiques que em grinyolen dels mitjans de comunicació però hui m’allargaré un poc (molt, en realitat) i intentaré desenvolupar alguns dels errors que veig més greus en les rutines de producció informativa.

Ho sent, va fil 👇 Un problema tan greu com relativament fàcil de solucionar és la nul·la perspectiva comarcal. Jo, que vinc del local, no puc entendre els continguts de mitjans nacionals que no aposten per una representació equilibrada del país.

Hi ha un transfons que no se'ns pot escapar amb això del requisit lingüístic. Tot i el marcat component ideològic i electoralista de la mesura, no podem obviar que el que també es persegueix amb la supressió del valencià és poder tornar a COL·LOCAR AMIGUETS.

Va fil de terror 👇 El 2016, després de 24 anys de govern del PP, jo vaig treballar uns mesos a l’Ajuntament de Castelló (175k hab). La primera cosa que em va fer al·lucinar molt fort és que el consistori no tenia ni departament de Cultura ni tan sols un tècnic/a que s’encarregara del tema.