Treure la literatura de 2n de batxillerat és un atemptat contra la llengua, contra el país i contra els joves. És una passa enrere cap a un país amb menys capacitat per resistir el poder descarnat, més pobre i amb vides més desesperançades.

Esteu llençant els joves a l'abocador. Ho veig cada dia: sóc professor d'una assignatura de grans llibres que fa un parell d'anys vam decidir incorporar en totes les titulacions del nostre campus. Tan se val si fas ADE, enginyeria, arquitectura, animació 3D: has de llegir Plató, Shakespeare, Sòfocles o Maquiavel.

Un fil sobre habitatge, atès que hi ha la manifestació. Fa molts anys que arrosseguem el problema. I en fa més de 5, ens vam presentar a les municipals amb un programa que encara és vàlid i que si s'hagués aplicat, crec que ara estaríem millor. Un resum:
web.archive.org/web/2019032419… Crec que hi ha algunes coses que es poden dir que no haurien de ser gaire controvertides.

a) manca habitatge públic de lloguer. Tenim un 1.8% d'habitatge públic de lloguer, la mitjana europea és del 15%, i les ciutats que funcionen tenen entre un 30 i un 45%.

En part no tenim habitatge de lloguer perquè el tardo-franquisme, els socialistes a Barcelona (valgui la redundància) amb el suport d'ICV (avui a Comuns-Sumar), van fer polítiques d'habitatge públic de propietat, de manera que es van vendre pisos a preu per sota de mercat, que 25 anys després es van vendre a preu de mercat, esgotant el sol i privatitzant l'esforç públic.

En part no tenim habitatge públic de lloguer perquè les forces polítiques no ho han volgut: és una mesura que té efectes a llarg i els partits necessiten vots a curt.

L'habitatge públic és útil no només perquè ofereix una alternativa de baix preu, també perquè empeny tot el mercat o bé cap a preus més baixos (per competir, perquè els llogaters tenen alternativa) o bé de millora dels pisos (per competir en qualitat).

Això també significa que l'habitatge públic de lloguer que funciona no és el que va directament a les capes més pobres de la societat, sinó que n'hi ha d'haver de diversos nivells i preus (perquè el mercat de lloguer en realitat són doversos mercats (qui busca un pis de 900 no busca per un pis de 400) i un parc gran, divers, integrat en diversos barris, et permet tenir un efecte real en el preu general. A més, fer saber això desarticula el relat xenòfob que diu que aquests pisos són per la immigració. No només no és cert, sinó que té un efecte en tota la població. Altrament, fas guetos i segregacions (que és en part el que ha passat en les promocions tardo-franquistes de Ciutat Meridiana, per exemple).

Els països nòrdics i UK van deixar de construir-ne tants a mitjans dels 80s, i amb l'onada dels 90s tothom va mirar a una altra banda. Ara se n'han adonat i alguns estan rectificant. Aquí hi ha marge: no és fàcil i és lent, i hi ha problemes de sòl, però hi ha marge i tindria un efecte real i per generacions.

L'Islam és perfectament compatible amb els valors occidentals.

Aliança Catalana promou el contrari per excitar la por i l'odi als musulmans i treure rèdit polític dels problemes amb la immigració.

No sé si saben què és l'Islam, però de ben segur que no saben què són els "valors occidentals." Així és com es disputa una posició com aquesta. Discutint-la.

La multeta és de dictadorets —incompatible amb els valors occidentals, per dir-ho a la moda. I una manera burda de fer-se publicitat i de buscar inflar Aliança per afeblir Junts. Són uns irresponsables i uns covards.

No ens hauria de caure cap anell per dir que Orriols té tot el dret a dir que l'Islam és incompatible amb els valors occidentals (o que X és incompatible amb els valors Y). Sense matisos. Només faltaria.

Es poden opinar moltes coses respecte de l'afair Mushka, però el que li ha passat a ella es el que li passa, li ha passat i li passarà a tots els joves catalanoparlants que ho han de ser en contextos cada cop més aliens, hostils i agressius. 👇 La Mushka, per qui no la conegui, és una cantant que gairebé sempre canta en català, desacomplexadament, germana de la cantant Bad Gyal, que fa anys es va passar al castellà. La van entrevistar i va dir això:

Hi ha coses que es podrien fer des de la Generalitat que millorarien problemes concrets del país i que no es fan perquè alimenten el conflicte i els governs fa dècades que eviten tot conflicte i fan només allò que no fa fricció amb l'assimilació espanyola. El resultat és un país descompensat, que sempre busca solucions que són pegats, que fa augmentar altres conflictes —desigualtats, desequilibris territorials, migracions desesperades endins i de talent enfora, urbanisme delirant, cultura estrafeta i inofensiva, etc...

0. El que crec que està passant és que ha començat un cicle de reforma d’Espanya per als propers anys i que el discurs del president Puigdemont n’és el tret de sortida. És un inici de negociacions per anys, que és el que es buscava l’octubre del 2017. Ho explico en aquest fil: 1. Som davant d'una reforma d’Espanya. Una reforma plurinacional de mínims propiciada peI desprestigi a la UE des del 2017. El discurs de Puigdemont era una condició indispensable per engegar-la.

La família d'aquest ésser són els gestors de la fortuna dels Borbons. Primer va ser-ho el seu avi i després el seu oncle, que va heretar-ne l'encàrrec.

https://twitter.com/sr_donze/status/1692969087637258310

I després ell va fer Acadèmia Play perquè l'Ibex li pagués el projecte de ficar propaganda històrica al cap dels nens.

elmundo.es/papel/cultura/…

El sistema no necessita els vostres vots per "frenar Vox." PP i PSOE poden fer govern igual que Comuns i PP han fet alcalde Collboni. El sistema necessita els vostres vots per aplicar les polítiques de dominació amb el vostre consentiment, en nom de frenar VOX. A França es veu com trenta anys de fer política en nom de frenar Le Pens només porta a la degradació de la vida política i a la conversió del país en una jerarquia de mals menors que envileix tothom. L'únic que es protegeix realment és l'estat mateix. Per això esclata el carrer.

Les dues operacions Colau a l'Ajuntament són importants per si mateixes pero no deixen de ser part d'una gran operació cordó sanitari a tot partit minimsment percebut com independentista. Que acaba òbviament traient-li la Generalitat amb els vots de Vox i dels Comuns. Illa sera president amb els vots de Vox i dels Comuns, això es una evidencia i cap espanyol no patirá ni es posara molt trist ni dira jopetes amb els nazis! No. Diran que home que és el lògic, que per què han de triar els comuns a Aragonès o qui sigui.

És molt important entendre que la candidatura de Trias era una oferta de pacte a Espanya i als seus representants i beneficiaris de Barcelona. S'oferia congelar la història i tornar al repartiment de poders previ al 2017. Acceptar les pèrdues i mirar de sobreviure. El psoe, que és el partit nacionalista per execl·lència a Espanya, no s'ho pot permetre. El país existeix, sota les giragonses dels partits, i donar-li entrada a les institucions el manté prou viu per descontrolar-lo, malgrat els intents de pacificació.

Espanya no falla. Sap el que va perdre el 2017 i porta des d'aleshores sacrificant-ho tot per recuperar el poder. Els primers caure van ser els "nostres" partits, que han volgut socialitzar la seva derrota, proclamant la derrota de tots. Però som on érem. Per altra banda, Espanya s'ha ficat en un cul de sac tan gran, negant la realitat de Catalunya, que han acabat depenent dels nois dels comuns, que estan desesperats, i convertint-los en nacionalistes cínics, agafats a la mamella. Impossible fer res que valgui la pena així.

Ada Colau és l'única candidata amb possibilitats de ser alcaldessa que té una idea clara i explícita del que ha de ser la Barcelona del futur: una ciutat espanyola, la ciutat moderneta i progre d'Espanya, la ciutat cuqui i moralment pura, el bastió de l'esquerra espanyola, etc. Trias pretén encarnar una idea que ja s'ha demostrat que no té futur: un pacte de moderació amb l'establishment i la classe mitjana. Poder nominal xls catalanistes a canvi de no fer res que freni l'assimilació definitiva de Barcelona a Castella, ni canvï cap jerarquia econòmica.

Avui que arriba a llibreries us explico la meva història amb aquest llibre. El vaig llegir fa una dotzena d'anys. Feia la tesi doctoral. Una tesi contra la manera com els Estats d'avui esclafen la diferència amb la força subtil de les institucions, com un fanatisme religiós. Em trobava enterrat sota els llibres dels grans teòrics contemporanis, (Rawls, Habermas, etc). Em venien l'Estat contemporani com el garant de la justícia universal. La desaparició de minories i dissidents era, a tot estirar, un mal menor. Un sacrifici provincià acceptable.

Ahir, després d'anar a veure el "pessebre" de la Plaça Sant Jaume, vaig pensar que l'havia encarregat algú que odia el Nadal. Avui, després de fer el bus turístic que ensenya la "il·luminació" de les festes crec que el que odien no és el Nadal. El que odien és Barcelona. Odien la Barcelona que ells consideren "burgesa" i qualasvol tradició o arrel que els recordi que la ciutat té història i raons per estimar-la. Només estimen la Barcelona dels seus bars de joventut i la idea de ciutat de les novel·les del boom sumat a lectures tardomarxistes.

És possible que el gol que avui ens ha marcat ERC és fer-nos creure que això ho han pactat ells. Fa més pinta que tota la casta professional de l'administració està farta d'anar per Europa i que el tractin de troglodites obscurantistes i a perdre en totes les negociacions. ERC s'hi presta perquè la col·loca al centre i li treu aire a Podem. I perquè tal i com ho han dissenyat, no tenen altre remei que exagerar els èxists de les negociacions, i semblar més alts que no són, com feia Pujol.

Part de la campanya d'alarma dramàtica sobre la fi del català que fan els nostres polítics des que van voler desviar l'atenció dels seus fracassos del 2017 té com a objectiu que doneu la llengua per morta i així deixi de ser un entrebanc en les seves negociacions.

https://twitter.com/HolaMariola/status/1590061838259355648

Ja sé que hi ha molta gent, molta, que fa sonar l'alarma per la raó contrària, que porta molt de temps fent-ho, i que sense presa de consciència no hi ha reacció. Tot d'acord. Però...

Una cosa que passa amb la vida *intel·lectual* a Catalunya és que no et pots refiar de res del que t'han explicat i que no has treballat individualment perquè tot ha estat *lleugerament* modificat per evitar que pugui fer-se servir per despullar el conflicte de fons que hi ha. Vull dir: la vida intel·lectual i acadèmica té molta divisió del treball. Ningú no pot llegir-ho tot, saber-ho tot, consultar totes les fonts primàries. En el meu cas: filòsofis, sociòlegs, teòrics de la política. Jo tinc els meus camps i autors i altres persones els seus.

Hem entrat fort en una etapa d'autonomisme màgic. Poso el tuit del partit del gobierno però valdria qualsevol altre:

https://twitter.com/EnComu_Podem/status/1523922142332653569