Avui, dia 23 de maig de 2021, es compleixen quaranta anys d’un dels fets més estranys de la història contemporània d’Espanya, i que en els nostres dies resta sorprenentment oblidat. A més, tot plegat va passar aquí, a l’epicentre de la capital de Catalunya. [1] El 23 de maig de 1981, un dissabte primaveral a Barcelona, molts clients i treballadors omplien l’oficina principal del Banco Central, a la Rambla de Canaletes, quan un grup d’assaltants va entrar-hi enmig d’un gran terrabastall. Eren poc més de les nou del matí. [2]

Demà farà una setmana que va morir Severo Bueno, l’advocat de l’Estat que ha estat un dels protagonistes de la repressió espanyola contra els catalans sobiranistes. Alguns mitjans catalans n’han parlat, però és probable que per a molta gent el nom de Bueno no digui gran cosa. [1] Per aquest motiu, resulta convenient fer un repàs al seu perfil, que ens donarà algunes pistes de qui tenim a l’altra banda de la trinxera. [2]

Es parla molt de la singularitat d’aquest 2020, però els que ja érem grandets el 1981 no podem oblidar aquell any tan trepidant d’inicis dels vuitanta: - 29 de gener, el president del govern espanyol dimiteix per sorpresa i per televisió (Suárez).
- 23 de febrer, cop d’Estat militar a Espanya.
- 1 de març, segrest del davanter centre del Barça (Quini).
- 30 de març, atemptat contra el president dels Estats Units (Reagan).

Com alguns de vostès saben, fa cert temps que a través del compte germà d’Instagram estem recomanant llibres que creiem que val la penar llegir. De moment, tots els llibres inclosos tracten -d’una manera o d’una altra- el tema del Poder. [1] Per cert, l’enllaç al compte d’Instagram és aquest: instagram.com/rogervinton202… [2].

[1] Dilluns 23 de febrer de 1981 semblava l’inici d’una setmana més del final de l’hivern, un dia destinat a pair la jornada futbolística de les vint-i-quatre hores prèvies en què el Barça havia aconseguit un empat a camp del Betis dels Esnaola, Gordillo, Cardeñosa i companyia. [2] Però enmig d’una tarda anodina de cafè amb llet i galetes, tots els plans de les famílies se’n van anar en orris: la ràdio informava que uns individus havien entrat al Congrés dels Diputats i havien segrestat els parlamentaris. Trigaríem a saber que eren guardiacivils.

Sí, amics, jo també voldria poder anar pel món amb el passaport de la República de Catalunya. Però encara no pot ser. Si hagués de qualificar la situació actual del país diria “confusió”. Hem perdut les referències que teníem abans de l’1 d’octubre i hem patit una forta agressió; normal que estem atordits.