1) Avui és la Mercè i no m'importa dir-ho de manera completa: la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona amb santa Eulàlia. Vegem què dóna de si l'etimologia del mot "mercè". 2) En llatí els queviures o mercaderies es deien "merx mercis", i "mercēs mercedĭs" era el preu que se'n pagava. Doncs el mot significava preu, pagament, i d'aquí ve el cat "mercè" o el francès "merci". També significava sou. D'aquí els "mercenarius", soldat o guerrer a sou.

A la postguerra l'espanyol encara era ben desconegut en el gros de la població. Per a canviar-ho els llibres escolars duien al final vocabularis com aquest. Llibre de la meva infantesa, "Grado preparatorio" de Miguel Porcel, 1957. Ortografia intencionadament desbaratada. Per contra, aquest altre, publicat durant la República (1933) adopta l'ortografia normativa i l'article estàndard.

Mentre escolt @maticatradio, amb finalitat pedagògica, vaig reportant en un fil les faltes de llengua que hi sent (només les de gent de la casa). Han vingut a fer bultu (MT)
(embalum, massa)