1) No és el mateix un polític que un ciutadà del carrer. Si tens uns principis i voluntat de poder, els reforces amb la teva imatge. El que fan els nostres polítics amb la seva imatge de pseudoclochard és enviar el senyal que no són perillosos; només ramblegen.

https://twitter.com/SilviadeMariane/status/1318973772662177792

L'estètica de la lletjor cloixarda (en el seu cas fake, pq el sou no és precisament petit) és el correlat perfecte de la retòrica lacrimògena i victimista. El missatge que comuniquen és que no busquen canviar res fonamental, sinó viure de paraules inflades i copets a l'espatlla.

Avui he presentat la meva candidatura a @primaries2019, perquè per a mi són la millor manera de propiciar el canvi de cultura política q necessita aquest país. I com que hi crec i fa mesos que ho defenso, per coherència he cregut que m'hi havia de presentar.👇[FIL] I ho faré centrant-me en l'àmbit internacional, per contribuir, des de l'Ajuntament de Barcelona, a situar la ciutat al món com a capital d'Estat. Per projectar a l'exterior la força de la societat civil barcelonina, capaç de fer grans coses col·lectivament.

Parlar des de la presó no fa bo un discurs partidista, cínic, bonista, deshonest i que juga al xantatge emocional. Zero autocrítica, només medalles per a ells i pastanagues per al ciutadà. FIL👇
elnacional.cat/ca/politica/ca… Partidisme: ERC els millors i els primers i els més magnànims. "Cap partit, cap, ha donat tant per arribar fins aquí", "cap ha pagat un preu tan alt", "som els que mai ens cansem, els que sempre hi som", "Venim de molt lluny". etc. etc.