#opinió sobre un titular "pescaclics" que diu:
"El nivell de matemàtiques de 6è de primària, el més baix de la història de les competències bàsiques".
Parlem-ne.
El valor mitjà que han obtingut els estudiants de 6è és de 70,4. Però que vol dir aquest 70,4 que esgarrifa a molts? Aquesta prova mesura la capacitat matemàtica dels estudiants per resoldre problemes associats a tres blocs de contingut. Com que la mitjana mai acostuma a ser un bon paràmetre per valorar les coses, cal anar introduint matisos.
El primer matís són els 4 nivells d'assoliment.

#reflexió Per què ensenyem a multiplicar?

Per què volem resoldre tot un seguit de problemes on aquesta operació matemàtica és fonamental.
Podem dir que sabem multiplicar si som capaços de reconèixer aquest tipus de situacions. No ensenyem a multiplicar per aprendre les taules ni per aprendre a aplicar uns algoritmes determinats. Repeteixo: Ho fem per desenvolupar la capacitat de resoldre problemes.
I quins són els tipus de problemes on la multiplicació (i la divisió) tenen un paper fonamental?

#opinión sobre los resultados de Matemáticas de #PISA2022
España ha obtenido una media de 473 puntos.
Idea principal: Estamos como siempre.
PISA establece 6 niveles de competencia para los estudiantes.
Y esto importa: ¿Cómo se distribuyen los estudiantes en estos niveles?
Imagen El 26 % de los estudiantes está en el nivel 2 y el 28% por debajo.
¿Qué deberían saber hacer en el nivel 2, entre 420 y 481 puntos?
Podrían reconocer que una población crece según un patrón, interpretar una gráfica que dependa de una sola variable o hacer una predicción simple.

#reflexión Sobre las clases magistrales:
a) Los estudiantes acostumbran a ser receptores pasivos, con poca interacción con el docente o entre ellos

b) No siempre permite adaptarse adecuadamente a los diferentes ritmos de aprendizaje de los estudiantes de una clase c) Puede ser difícil participar realizando preguntas. Esto puede dificultar la corrección de ideas mal comprendidas y, favorecer, su perpetuación

d) La pasividad puede comportar perdida de interés y de conexión con los contenidos por parte de los estudiantes

#reflexión ¿Es contradictorio el aprendizaje por competencias y el conocimiento sólido, poderoso o profundo? (/6)
Algunas ideas a partir de una pequeña búsqueda en internet.
Espóiler: No, ambas ideas están estrechamente relacionadas.

El conocimiento profundo implica: 1) Adquirir una comprensión alta de los conceptos clave. No basta con retener información, hay que comprender sus fundamentos y relaciones.
2) Desarrollar habilidades de resolución de problemas, de pensamiento crítico y de aplicación de conocimientos en situaciones diversas.

#reflexión Mejora de las capacidades en Matemáticas y otras asignaturas mediante estrategias de aula (2/n)

#Idea2 Fomentar que los estudiantes reflexionen sobre su manera de aprender la materia y sobre cómo piensan sobre ella. Es importante fomentar la reflexión sobre el aprendizaje como un proceso continuo. Ofrecer frecuentes momentos para que los estudiantes exploren y analicen su manera de aprender y, a partir de este análisis, provocar cambios en la manera en que enfocan su estudio.

#reflexión Mejora de las capacidades en Matemáticas y otras asignaturas mediante estrategias de aula

A continuación, se presentan una serie de ideas para el aula que tienen como objetivo principal ayudar a los estudiantes a mejorar sus habilidades en una materia específica. En este caso, Matemáticas. Sin embargo, pueden ser fácilmente aplicables a otras disciplinas. Estas propuestas surgen de un proceso de trabajo en el que han influido tanto docentes como alumnos y de un proceso de recopilación de información, escrita o multimedia.

John Dunlosky revisó cerca de 700 trabajos que evaluaban las técnicas de aprendizaje. Estableció un orden desde más recomendable hasta técnicas que bloquean. Son ejemplos de menor utilidad el resaltado de informaciones y la lectura rápida. ¡Según encuestas son los más utilizados! Los 5 más útiles, según Dunlosky y su equipo, son:
a) Autoevaluarse, útil para todos
Expresar conocimientos de forma activa con otras personas y responder a sus preguntas.
Así aparece lo que se comprende y lo que todavía no. Y permite aflorar también los conocimientos previos.

idees conferència Charlie Gilderdale:
Cal potenciar en els estudiants una actitud positiva cap a les matemàtiques i també cap a aprendre Matemàtiques.
#25anysabeam Iniciar activitats a classe que despertin la curiositat dels estudiants.
Activitats que els obliguin a raonar, a resoldre problemes, a executar algun algoritme i aplicar conceptes. Discutir amb companys.
I després plantegem-nos: què més podríem preguntar en aquestes activitats?

Alguna idea curricular(1): Perfil de sortida d'un estudiant de #4ESO, nou currículum.

M'estic llegint les referides a la competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria. Les podeu veure en la imatge. O en l'annex 1 del decret.
projectes.xtec.cat/nou-curriculum… Si un estudiant és capaç de fer tot això, de manera adequada amb els sabers de l'etapa, déu-n'hi-do el que podran fer:
Aplicar mètodes inductius, plantejar-se preguntes, desenvolupar projectes, interpretar processos i raonaments o emprendre accions fonamentades en la ciència.

Ahir vaig participar en la #17jornadaconjunta amb una taula de mostra de materials: "Un món de dades"
Idees incorporades en les activitats:
a) Mostrar una manera de treballar estadística i probabilitat.
Del treball experimental al treball abstracte. De les dades als models. En poden ser exemples d'aquesta manera de fer:
a) el joc del senet

https://twitter.com/lluismora/status/1085593168962301958

Fent un estudi dels possibles resultats obtinguts en llençar els 4 pals.
Aconseguir atzar sempre ha estat un repte.
b) Experimentar l'atzar

Sobre el pensament crític
Segons Daniel Willingham consisteix a:
"veure els dos costats d'un problema, a mantenir una actitud oberta davant de noves proves que refuten idees immadures, a raonar desapassionadament, a exigir que les afirmacions vagin acompanyades de proves,... ... a deduir o inferir conclusions a partir de les dades disponibles, a resoldre problemes, etc."
Com sempre va bé fer-ho a partir de preguntes, ens podem plantejar el que serien els 6 servidors de Rudyard Kipling:
Com?
Quan?
On?
Què?
Qui?
Per què?
I em permeto afegir: A qui?

Reflexions d'orenetes de bon matí

- No estic segura si estic en el punt mitjà de la hipotenusa del triangle o no. Com ho puc saber?
- Potser hauria de saber la longitud del cable, com ho podria fer per saber-ho?
- Quantes companyes ens podríem col·locar en aquest tros de cable? - Entenem les teves preocupacions, però a nosaltres el que ens té intrigades és saber si els triangles que veiem són semblants o no. Què en penses?
- És possible que la distància que hi ha entre nosaltres sigui la mateixa que la distància entre els cables?

S'ha publicat el resultat de les proves de competències bàsiques d'enguany.
csda.gencat.cat/web/.content/h…
Els resultats han generat preocupació.
Hauríem d'estar per sota del 15% en el nivell baix, cosa que només passa en llengua catalana i castellana. Hauria d'haver-hi el 30% d'estudiants en el nivell alt, cosa que no passa amb cap dels 5 àmbits valorats.
És una fotografia d'enguany. Si mirem les sèries temporals veurem que els dos darrers anys hi ha un descens pronunciat en dos àmbits: Llengua anglesa i Matemàtiques.

Algunes reflexions sobre l'aprenentatge de les matemàtiques amb mitjans digitals.
I crec que algunes també poden ser aplicables a altres àmbits.

Punt de partida: En general la tecnologia ha d'estar al servei de l'aprenentatge de les Matemàtiques i de qualsevol altra àmbit. D'entrada cal prendre decisions pel que fa a:
1) les Matemàtiques que cal treballar a l'aula
2) Els mitjans digitals que utilitzarem

Idees sobre activitat matemàtica de Charlie Gilderdale, mostrades abans de treballar, i que cal tenir en compte:
No hem de fer la feina als estudiants
Sempre és possible millorar.
Substituir "No puc fer això " per "Encara no puc fer això "
Primer pensar i després parlar.
#20jaem I tenir en compte que aplicar algorismes no ajuda a fer-ho.
I ha d'haver-hi, a classe, moltes maneres de tenir èxit. Els estudiants han de tenir aquestes experiències.
Seguiu @nrichmaths
#20jaem

Aquest any a #4ESO no he fet exàmens. Al llarg del trimestre anava fent comentaris, realimentació, a les tasques que feien els estudiants.
Hem focalitzat el treball en:
Resolució de problemes. Alguns exercicis reproductius, però pocs
Processos de matematització i abstracció Comprensió de les diferents representacions de les situacions. (Entre altres)
A banda de #miradamatemàtica m'hauria agradat aprofundir més en aspectes de comunicació.
Podem dir que hem fet Matemàtiques des d'un punt de vista diferent del que, malauradament, és l'habitual.

Crec que hauria de revisar l'opinió que té sobre les escoles bressol. En Matemàtiques fan un treball molt interessant i del qual molts hauríem d'aprendre.
Comento un parell de coses.
Meritxell Blay: “L’ESO s’ha convertit en una escola bressol” vilaweb.cat/noticies/entre… a) En cap cas l'ensenyament focalitzat en les competències comporta que els estudiants no han de saber. Sincerament, no entenc d'on surt aquesta idea.
El que si comporta, com sempre, és una selecció dels continguts que cal treballar atès que anem introduint matèries, tasques ...

La selectivitat és un tema que, anualment, arriba a les notícies el mes de juny. Per desaparèixer després.
És una prova externa amb la finalitat d'ordenar els estudiants de #2BAT.
Un ordre important en les carreres amb poques places disponibles.
ara.cat/130_432013?utm… @diariARA Quins problemes presenta?
Fonamentalment, com a prova externa important, marca la manera de funcionar en el darrer curs de batxillerat, com a mínim, dels centres educatius.
En aquest #2BAT el curs pivota al voltant d'aquesta prova independentment del currículum establert.

Participaré en les @20Jaem amb una ponència sobre el procés matemàtic de les connexions. A Catalunya ja teníem la dimensió Connexions, però a la resta de l'estat això serà novetat.
Dues parts importants:
a) Què són
b) On trobar-les
Per la primera part he estat buscant referents. Referents que d'alguna manera o altra, han parlat de connexions des de fa molt temps.
Pere Puig Adam en el seu decàleg
Hans Freudenthal, matemàtica realista
Mogens Niss, competència matemàtica
NCTM, i els processos matemàtics
fins a arribar al nou currículum, LOMLOE.

#opinió Els docents han de construir un recorregut acadèmic pels estudiants.
Això implica establir objectius, planificar i regular activitats i organitzar el temps per tal de conduir la formació. I també prendre decisions, segons factors diversos, per modificar la planificació. El docent haurà d'avaluar l'eficàcia de les estratègies seguides, i canviar-la si és necessari, individualment o col·lectivament.
També haurà d'avaluar i seleccionar diversos tipus d'estratègies, motivacionals, cognitives i metacognitives.
Aquestes darreres seran importants.